Imprimir aquesta pàgina

El celler romà de Vallmora es posiciona com a referent del turisme accessible per a visitants amb dificultats visuals, auditives i cognitives

24 Febrer 2021 ~

MaquetaEl celler romà de Vallmora ja forma part de la xarxa d’equipaments culturals de Catalunya adaptats a les necessitats de les persones amb diversitat funcional física, sensorial i cognitiva. Aquest salt qualitatiu ha estat impulsat per la Mancomunitat de Serveis d’Alella, El Masnou i Teià i ha comptat amb el suport tècnic i econòmic de la Diputació de Barcelona.

El jaciment arqueològic és el principal reclam del Centre Arqueològic i Enoturístic de Vallmora (CEAV), que es completa amb un centre de recepció i d’interpretació annex, amb funcions museològiques i museogràfiques.

Per a l’alcalde de Teià, Andreu Bosch, “l’accés a la cultura és un dret universal i les institucions públiques tenen la responsabilitat de promoure les bones pràctiques en aquest àmbit amb l’objectiu d’assegurar i garantir aquest dret a tothom”. Per aquest motiu, l’Ajuntament de Teià va sol·licitar l’assessorament de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, a través del programa La Mirada Tàctil, que va avaluar la situació del CEAV i va emetre un informe amb un seguit de propostes. Un cop revisat i validat el document, alguns dels suggeriments ja s’han transformat en actuacions concretes.

Comunicació accessible

A grans trets, existeixen tres formes bàsiques de comunicació, segons la manera com és percebuda la informació: visual, auditiva i tàctil. Cadascun d’aquests canals facilita la comprensió del lloc i del missatge a les persones amb diferents disfuncions sensorials i cognitives, a través d’un seguit de “recursos accessibles”:

- Un Sistema Augmentatiu i Alternatiu de la Comunicació (SAAC) de lectura fàcil per a persones amb necessitats intel·lectuals i psíquiques específiques.

- Un element accessible al tacte, a través del llenguatge Braille i l’audiodescripció, per a persones amb necessitats visuals específiques.

- La llengua de signes o la transcripció textual de la informació sonora per a persones amb necessitats auditives específiques.

Maqueta03Millores en el jaciment

El recinte arqueològic es troba a l’aire lliure, parcialment protegit amb un cobert. El desnivell topogràfic se salva mitjançant una rampa perimetral amb diversos miradors, ubicats a les zones d’interès, amb cartel·les, textos i il·lustracions sobre els elements visibles.

Una de les dificultats dels visitants amb diversitat funcional és desxifrar i interpretar els vestigis arquitectònics. Per reduir aquesta incertesa imaginativa i millorar la comprensió de l’espai arqueològic s’ha instal·lat una maqueta tàctil, feta en forja, a l’espai d’entrada al jaciment. La maqueta se situa a una altura adequada per facilitar-ne l’ús als visitants en cadira de rodes i una cartel·la en Braille, text en macrocaràcters i un codi QR associat a un vídeo descriptiu, amb intèrpret en llengua de signes en català per a la comunitat sorda signant; subtitulat per a la comunitat sorda oralista, i locutat per a la comunitat amb dificultat visual i per a la resta de visitants.

També s’ha completat la retolació de totes les cartel·les del recorregut per fer-les accessibles en macrocaràcter i text Braille integrat al seu damunt, a més de dibuixos esquemàtics en relleu i un espai per a un codi QR amb tota la informació.

El cost d’aquestes millores ha suposat una inversió de 6.000 euros, aproximadament.

Millores en el centre d’inteMirada02rpretació

El centre d’interpretació fa les funcions d’espai d’acollida turística i de sala d’exposició permanent i de projecció d’un audiovisual sobre La romanització i els orígens de la producció vitivinícola a Catalunya.

Fins ara, la museografia de la sala s’articulava amb vitrines amb dos nivells de lectura escrita: la informació principal, impresa al fons del diorama, i el text secundari, damunt del vidre de la vitrina, amb fons transparent. Pel que fa al contingut auditiu del vídeo, la velocitat de locució resulta massa ràpida, densa i gairebé sense pauses, cosa que en dificulta la comprensió. Tampoc no conté subtítols per a les persones de la comunitat sorda-oralista, ni cap pestanya amb intèrpret en llengua de signes.

Per corregir les mancances museogràfiques i comunicatives, s’ha realitzat una auditoria a través del programari MUSA del Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’una aplicació informàtica d’autoavaluació de l’accessibilitat dels equipaments que permet, a través d’un qüestionari realitzat “in situ”, identificar barreres no accessibles que haurien de ser objecte d'intervencions de millora.

Fruit d’aquesta anàlisi, s’han previst les accions següents:

- Millora de l’accessibilitat de l’audiovisual: S’hi inclourà la subtitulació i una pestanya amb un intèrpret en llengua de signes en català.

- Millora de l’exposició permanent mitjançant vídeos dels continguts de les vitrines per atendre les necessitats dels col·lectius amb dificultats auditives i visuals, amb intèrpret en llengua de signes per a la comunitat sorda signant; amb subtítols per a la comunitat sorda oralista i amb locució per a la comunitat amb ceguesa o dificultat visual, així com per augmentar-ne la usabilitat per part de la resta de visitants.

Aquests vídeos es podran descarregar in situ, a partir de codis QR accessibles instal·lats a cada àmbit expositiu, o bé remotament, a través del canal de Youtube de La Mirada Tàctil, un portal especialitzat a difondre els continguts accessibles de la Xarxa Museus Locals.

- Més endavant es contempla la possibilitat d’editar fulls de sala amb criteris de lectura fàcil, especialment útils per a usuaris amb necessitats intel·lectuals i psíquiques específiques.

El cost d’aquestes millores suposarà una nova inversió de 3.000 euros, aproximadament.