caenfrdeites

L’alcalde s’acomiada de la Diada reclamant “unitat d’acció”

Imprimir correu electrònic

Ofrena2022Aquest matí s’ha celebrat l’acte institucional de commemoració de l’Onze de Setembre al parc de can Godó, davant del monòlit en honor dels defensors de les constitucions i institucions catalanes del 1714: el conseller en cap Rafael Casanova i el militar austriacista i veí de Teià Sebastià Dalmau.

A nivell general, la Diada Nacional de Catalunya ha estat marcada per les diferències entre els partits independentistes i la controvèria suscitada per la decisió del president de la Generalitat i dels consellers i conselleres d’ERC de no assistir a la manifestació convocada a Barcelona per l’ANC.

A escala local, l’acte ha comptat amb la participació de la corporació i els grups municipals d’ERC-Compromís amb Teià, JxCat, GT i PSC, així com d’un gran nombre d’entitats socials, culturals i esportives.

Centenari de Joan Fuster

La Diada d’enguany coincideix amb el centenari del naixement de l’escriptor, historiador i activista valencià Joan Fuster. Com a conductora de la cerimònia, la regidora de Cultura, Olga Parra, ha recordat un dels seus discursos més celebrats, pronunciat a Castelló l’any 1982: “En realitat, o ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble. O ara, o mai!”.
Escrivia Fuster que “la nostra pàtria és la nostra llengua” i sostenia que “allò que siga el poble serà la llengua, o viceversa, allò que siga la llengua serà el poble. La identificació resulta ineludible”. Segons Parra, “aquestes paraules són encara vigents”, tenint en compte el qüestionament que alguns sectors polítics i judicials fan de la immersió lingüística a l’escola.

Últim discurs

L’alcalde de Teià, Andreu Bosch, ha fet notar als assistents que avui llegia el seu darrer discurs en ocasió de la Diada, després de 8 anys consecutius al capdavant del Govern municipal. Bosch ha reivindicat “l’èxit impressionant” que va representar el referèndum de l’1 d’octubre de 2017 “perquè va marcar el camí de la unitat efectiva”, gràcies “a totes les complicitats sociopolítiques que el van precedir”.

L’alcalde ha denunciat la “repressió polièdrica dels poders legislatiu, executiu i judicial” de l’Estat i ha destacat la “condemna” que n’ha fet recentment el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides. També ha criticat les resolucions dels tribunals sobre la llengua i l’escola catalana, “alimentades –segons ha dit– per partits polítics estatals i associacions que han begut de la intransigència, la revenja, l’odi i, en alguns casos, el feixisme emmascarat”.

Bosch ha carregat contra el Tribunal de Cuentas per “l’intent de saqueig del patrimoni personal i familiar de dos alcaldes de Teià” –ell i el seu predecessor, Josep Botey– emparant-se en “raons administratives”. “Afortunadament –ha explicat– n’hem sortit airosos, però amb el neguit acumulat durant dos anys”.

Intransigència

L’alcalde ha carregat contra “un sector de la societat que ha practicat la xenofòbia i la intolerància amb total impunitat”. I ha posat Teià com a exemple: en cinc anys s’han fet nombroses pintades –com el grafit del 155 a la façana de l’Ajuntament, “que mai he volgut fer esborrar”– i han desaparegut una trentena d’estelades de l’entrada del poble, una dotzena de pancartes reclamant la llibertat de presos polítics i exiliats; sis plaques d’adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència i diverses pancartes a favor de la llengua catalana a l’escola o a favor del col·lectiu LGTBI.

Malgrat totes les denúncies presentades a la Policia Local, els Mossos d’Esquadra i els Jutjats de Mataró, “la resposta de la Justícia ha estat nul·la: cap acció d’ofici de la Fiscalia, cap investigació oberta. Ni tan sols cap denúncia pública de partits polítics estatals censurant aquestes accions d’intolerància, també amb representació a l’Ajuntament”.

Trencadissa i desencís

L’alcalde ha admès que aquests anys han dut l’independentisme a “un escenari inèdit” presidit pel desencís i el descoratjament a causa de “la manca d’estratègia política comuna”. Per a Bosch, “ningú no té la raó absoluta en l’anàlisi del post referèndum ni de la situació actual, però ens cal serenitat i sobretot enginy. La desqualificació, el maniqueisme exacerbat i la incontinència verbal d’alguns i d’algunes ens ha fet mal perquè ha atiat la desunió”.

Commemoració de l’1-O

Per acabar, l’alcalde ha anunciat que Teià commemorarà el referèndum de l'1 d'octubre i la mobilització del dia 3 d’octubre amb un “que hauríem d’aprofitar per reprendre la unitat d’acció” en el qual serà present l’exconsellera Dolors Bassa “i potser altres persones que han patit represàlies”.

“Lluny de pretendre alliçonar ningú sí que espero i desitjo –ha conclòs Bosch– que aprenguem la lliçó de la història que hem protagonitzat tots plegats i aconseguim redreçar-nos, sense clivelles internes, per la consecució de la llibertat i la independència del nostre país”.

Ofrena2022bPaïsos Catalans

A continuació, el músic osonenc Ramon Redorta, vestit amb l’uniforme de la Coronela –la milícia ciutadana que guardava les portes i muralles de Barcelona fins al 1714–, ha interpretat els himnes de Mallorca (La Balanguera, amb flabiol i saltiri), el País Valencià (La Muixeranga, amb flabiol i tambor fondo) i el Principat (Els Segadors, amb sac de gemecs).

Després de les ofrenes florals, la Policia Local ha hissat la senyera i els membres de les corals de Teià han acomiadat la jornada posant lletra a l’himne nacional de Catalunya.

Conferència i sardanes

El dia abans de la Diada, l’Espai can Llaurador va acollir ahir dissabte dos actes relacionats amb l’Onze de Setembre: una xerrada de l’arxivera i historiadora Mercè Gras Casanovas sobre Les dones del 1714 i una audició de sardanes a càrrec de la Cobla Premià.

Ajuntament de Teià. Tots el drets reservats • C Pere Noguera, 12 • 08329 Teià • T 93 540 93 50 • ajuntament@teia.cat

Buscador

Apreta intro per cercar
caenfrdeites