No records
|
101/365 |
|
En Josep Maria Cadena diu que ABJ guardava les coses per conservar-les, perquè no se’n perdés la mena. Per mirar d’aconseguir que aquell món que li agradava seguís existint.
Com que els perquès acostumen a ser més d’un, n’apunto un altre: ABJ guardava els objectes amb la secreta esperança que acabés passant alguna cosa (la més tonta de les quals podria ser aquesta, que s’acabessin exposant en una vitrina) |
|
|
102/365 |
|
“jo em rento en sec, amb benzina i serradures”, aquest era un d’aquells comentaris d’ABJ que la seva dona havia de “traduir” perquè la gent no es pensés que estava sonat: “vol dir que no li agrada gaire l’aigua, ni nedar ni anar a la platja...” De vegades és més important la manera com es diuen les coses que no pas el que es diu; de fet en això consisteix justament la feina dels artistes, en “dir” (dibuixar, esculpir, pintar, escriure...) el que sap tothom però d’una manera diferent. |
|
|
103/365 |
|
Encara que no li agradava “anar a la platja”, sí que li agradava el mar. A ABJ el fascinava sobretot el mar com a “horitzó”. És difícil trobar un horitzó més simple i clar que el mar. Aquesta línia horitzontal que puja o baixa en funció d’on ets ( per exemple, si baixes de Teià a el Masnou per la Kennedy, el veus baixar amb tu) |
|
|
104/365 |
|
És dificilíssim fer una obra perfecta en tots els aspectes (ni falta que fa moltes vegades).
El dibuix que posem avui és un exemple de capacitat de crear textures espectacular. Amb uns traços decidits i aparentment espontanis ABJ ens mostra l’aigua i l’escuma del mar embravit i el pobre Jonàs amb la roba i els cabells xops agafat al que queda del seu vaixell mentre les gavines volen pel cel gris. I això només amb les línies del plomí, més o menys gruixudes segons si va fer més o menys pressió a l’hora de dibuixar. Fregant la perfecció. |
|
|
105/365 |
|
El dibuixos podríem dir que tenen dos tipus de ratlles, les que defineixen el dibuix, que són imprescindibles perquè si no hi fossin no hi hauria dibuix, i les que ajuden a entendre’l. Entre les que ajuden a entendre’l hi ha les que són informació directa (per exemple una fletxa que et fa fixar en un detall o que t’indica el nom d’una cosa o un personatge) i les que ajuden a donar expressió i sensació de moviment (ABJ les utilitzava als dibuixos humorístics) |
|
|
106/365 |
|
Cadascú és ell i les seves circumstàncies, es diu popularment. Les “circumstàncies” que es va trobar ABJ “en forma de pare”, eren les d’una persona meticulosa, molt curosa amb els objectes, amb una habilitat important per fer coses amb les mans i amb uns costums que gairebé eren manies, de tan estrafolaris i arrelats que els tenia. Per acabar-ho d’arreglar va tenir mala sort i es va arruïnar. Tot això però ho va compensar amb escreix donant confiança al seu fill i afavorint que pogués desenvolupar les seves aptituds artístiques |
|
|
107/365 |
|
Abans quan un dibuixant entregava la feina li feien firmar un paperet en el que renunciava a tots els drets sobre els dibuixos i se li quedaven els originals “per sempre més”. Això fa que tot i que ABJ va col·laborar gairebé 70 anys per al TBO, només en tinguem dos originals (exactament dos). Actualment el que ven un dibuixant són els drets de reproducció, si volen també quedar-se-li l’original li han de pagar a part. |
|
|
108/365 |
|
La “renúncia” a tots els drets, que els feien firmar als dibuixants quan entregaven la feina, provocava que després es donessin situacions tan surrealistes com que et vingués a veure algú per intentar-te vendre els teus propis dibuixos. A ABJ li havia passat més d’una vegada i, evidentment, no havia comprat. També era habitual que quan plegava una editorial els dibuixos es venguessin pràcticament a pes, el que estava ben connectat i se n’assabentava a temps podia acabar fent un bon negoci. |
|
|
109/365 |
|
En “el món d’ahir” (títol per cert d’unes memòries de l’escriptor austríac Stefan Zweig, que va ser molt popular entre els anys 20 i 30 del segle passat) les coses anaven de tota una altra manera. Per exemple, les postals, que ara estan quedant en desús, s’utilitzaven moltíssim. Sobretot per felicitar el sant (que també està quedant força en desús). |
|
|
110/365 |
|
Una de les coses que sorprèn ara quan mires postals antigues és que estan escrites en castellà, encara que tan qui l’escrivís com qui la rebés parlessin habitualment en català. En aquest cas la postal és de 1927, és a dir en plena dictadura de Primo de Rivera (1923-1930). Està dirigida a ABJ (Señorito Antoñito Batllori /Paseo San Juan 10 1º 2ª /Barcelona /Cataluña) i datada a Valencia el 12-VI-27. Diu: “Bueno... Yo deseo que con toda felicidad puedas pasar el día de tu Sto en compañía de tus queridos Papás i demás familia. Salud te desea tu tiet Domingo” |
|
|