No records
|
121/365 |
|
De la mare va heretar la facilitat per dibuixar i del pare, Antoni Batllori Palés, l’habilitat i l’enginy per fer coses amb les mans. Però no tot ve per herència, és clar, i ABJ hi va afegir “de la seva butxaca” (aquesta expressió l’utilitzava sovint) l’esperit artístic, que és el que va donar sentit a tot plegat. |
|
|
122/365 |
|
Quan ABJ era petit no hi havia televisió ni per descomptat res digital, tot era analògic. Les joguines de l’època eren més “tranquil·les” i requerien un plus d’imaginació per part dels nens. L’entreteniment no estava tan mastegat com ara. |
|
|
123/365 |
|
ABJ va fer alguns dibuixos per a publicitat. Un d’ells va ser per un dels “invents” del seu pare, que des que va tenir de tancar la fàbrica buscava maneres d’aconseguir remuntar l’economia familiar (sense massa èxit, tot s’ha de dir). El seu pare era molt enginyós per a les coses tècniques i un apassionat dels invents. |
|
|
124/365 |
|
Els avenços i l’evolució de la tecnologia en els últims cent anys han estat espectaculars. En canvi l’estètica que s’ha utilitzat per mostrar-nos aquests avenços ha evolucionat molt menys. Malgrat això, si mirem anuncis d’electrodomèstics de mitjans del segle passat, per exemple, els trobem com d’una altra galàxia. I si són amb dibuixos d’ABJ potser encara més. |
|
|
125/365 |
|
Sense arribar a ser “nanotecnologia”*, a començament del segle passat es va posar bastant de moda en el camp de les arts gràfiques fer miniatures. Més que per guanyar espai (cosa que per cert li hauria anat de perles a ABJ), era per mostrar l’evolució de les tecnologies de la impremta i sobretot per cridar l’atenció i aconseguir vendre millor el producte.
*La nanotecologia s’ocupa, posem per cas, de col·locar 10 circuits impresos en un gruix d’una milionèsima de micra, és a dir en un gruix de 0,000 000 001 mil·límetres |
|
|
126/365 |
|
Potser la idea era donar-li a la gent coses de la seva mida, i per això als petits se’ls donaven llibres i revistes petites. Com ara aquesta adaptació, en castellà, de “La Caputxeta Vermella”, que per cert no és tan petita com el Missal d’ahir i aquí sí que ABJ va poder firmar tots els dibuixos. |
|
|
127/365 |
|
Seguint amb la “Caperucita roja”. En aquella època, als anys cinquanta, no en plena postguerra però sí en ple franquisme, a part que no hi havia publicacions en català, el contingut del que s’editava per als nens era paternalista, tenia un tuf autoritari i sobretot era molt cursi. Aquest conte, per exemple, acaba així: ...y ... colorín colorete por la chimenea sale un cohete que dispara un chiquitín y en el cielo pone FIN |
|
|
128/365 |
|
Una de les publicacions on els dibuixants novells de l’època (com ABJ, som als anys 30) podien anar agafant ofici era el suplement de la popular revista En Patufet. Es deia “esquitx” i era també bastant miniatura, exactament una quarta part de la revista mare (s’entregaven de quatre en quatre i s’havien de separar per la línia de foradets, com si fossin segells). Era per als més petits de la família, però no els tractava de rucs ni era cursi com ho van ser 25 anys després, sota el franquisme, les revistes per infants. |
|
|
129/365 |
|
El primer dibuix que va publicar ABJ va ser un “xiste”, que és tal com ho escrivia ell a les llibretes on ho anotava tot. El va entregar el 25 d’octubre de 1930 i es va publicar al Calendari del Patufet de 1931 que va sortir al carrer el 12 de desembre de 1930. No en va cobrar res, va ser un regal (suposo que per celebrar que era el primer dibuix que publicava). Aquesta és la informació que va escriure al llibre “Patufet i Esquitx” |
|
|
130/365 |
|
Més que per En Patufet al començament ABJ va dibuixar per a l’Esquitx. Hi feia sobretot “historietes”, que tenien el dibuix en un requadre i a sota duien un petit text que es procurava que rimés (una mica com les auques). A cada pàgina de la revista hi cabien dues vinyetes. La “historieta” era doncs com a mínim de dues vinyetes i en tot cas sempre en tenia un nombre parell. Els originals els entregaven amb el text escrit en llapis, després a la redacció de la revista el corregien i el “picaven” (l’escrivien a màquina) |
|
|