No records
|
271/365 |
|
Un dels seus clients de tota la vida va ser editorial Salvatella, per a la que va començar a treballar l’any 1938 en les il·lustracions per al recull “Leyendas españolas”. Aquestes llegendes es va anar publicant en diversos formats i en diverses èpoques. Ell però els dibuixos només els va cobrar la primera vegada. |
|
|
272/365 |
|
Els textos del recull de llegendes que va il·lustrar per a les Ediciones Ayax (una marca d’editorial Salvatella) tenien un to cursi, paternalista i grandiloqüent. Molt de l’època. “... en la cabaña, humilde, pero límpia y amplia, reinaba holgado bienestar...” , estem en ple franquisme (1951). |
|
|
273/365 |
|
La Moreneta, aquest era el títol de la llegenda referida a Montserrat. A sota, entre parèntesi, hi posava “la más famosa montaña española”. Seguim estant, com ahir i abans d’ahir, al 1951. Era una altra època sens dubte. La del franquisme. |
|
|
274/365 |
|
Els monstres abans no estaven tan de moda com ara. I bàsicament eren immensos llangardaixos “tunejats”, amb banyes, crestes,urpes, becs, caps suplementaris, etc.
O potser senzillament és que ara n’hi ha més varietat. En tot cas, en qüestió de monstres, ABJ també era descaradament d’abans, si més no pel que fa a la manera de dibuixar-los. |
|
|
275/365 |
|
A totes les feines hi moments bons i moments dolents. A la feina de d’il·lustrador, un dels bons és quan et toca dibuixar una cosa que t’agrada. Ja hem dit que ABJ s’ho procurava fer venir bé sempre que podia per dibuixar el que li agradava, però si a l’encàrrec ja hi venia, millor que millor. |
|
|
276/365 |
|
Els dimonis que dibuixava ABJ tenien un punt de dimonis d’Els Pastorets, no impressionaven gaire. Tot i que, això sí, sempre els hi posava banyes i cua, i perilla (barbeta de boc). I, si el dibuix era en color, els pintava tots vermells o verds (segons els colors que tinguessin pel voltant).
Una de les gràcies d’ ABJ era aquesta capacitat de fer properes les coses i de des dramatitzar. |
|
|
277/365 |
|
Ahir vam parlar dels dimonis que dibuixava ABJ. Si els comparem amb els seus àngels, la primera cosa que descobrim és que els dimonis són més grans (d’edat). Els seus àngels o són nens o com a màxim joves, en canvi els dimonis els acostuma a fer de mitja edat. Pel que fa al sexe: els dimonis sempre són homes, mentre que els àngels quan són petis semblen ser més aviat mascles i quan són joves, més aviat femelles. |
|
|
278/365 |
|
Els àngels d’ABJ de vegades no tenien cames. La sensació és que sortien d’un punt --com si fossin fum-- i s’anaven expandint fins convertir-se en una figura, la part de baix de la qual continuava sent aquesta mena de fum. |
|
|
279/365 |
|
Demà és l’últim dia que es pot visitar el pessebre a La Unió. ABJ,als anys quaranta, també n’havia fet de pessebres, però eren model “diorama”, vull dir que només es podien mirar des d’un lloc, no com aquest, que es pot mirar des de tot arreu i per tant resulta molt més complicat de fer. |
|
|
280/365 |
|
ABJ era bastant capaç de valorar (en positiu) el que feia ell, però també el que feien els altres --si era una cosa que li agradava, és clar--. Estic segur doncs que s’hauria tret el barret davant el pessebre que han fet els pessebristes de Teià. |
|
|