No records
|
281/365 |
|
A ABJ li agradaven els calaixos i les capsetes, no els calaixets i les capses. Una capsa gran va bé per guardar-hi les sabates posem per cas, però no els detallets que li agradava guardar a ell (quatre segells, una foto, un ninotet petit de goma, un paquetet amb 3 clauets embolicats...). Ell tenia un estudi de dibuixant, no una ferreteria o una merceria. |
|
|
282/365 |
|
La capseta del dietari d’ahir feia 12 x 9,5 x 7. Era on hi guardava el tampó que s’havia fet fer amb el seu nom, professió i adreça. Tot en castellà, encara que ja érem als anys seixanta i en feia més de vint que s’havia acabat la Guerra Civil. |
|
|
283/365 |
|
Podríem dir que una capsa és “un món”, en el sentit que pot contenir moltes coses diferents. I una capseta, com que és més petita, un país. Ni racista ni xenòfob, per cert, en que hi té cabuda tot el que hi cap. Així eren les capses d’ABJ |
|
|
284/365 |
|
Els dos grans referents morals i artístics d’ABJ van ser Josep Maria Folch i Torres i Joan Junceda. ABJ va arribar a compartir amb ells --de igual a igual-- les pàgines d’un llibre en més d’una ocasió. |
|
|
285/365 |
|
Abans els nens anaven amb pantalons curts i les nenes amb faldilles. Els nois podien portar pantalons curts tranquil·lament fins als 15 anys. I les dones el més habitual és que anessin amb faldilles sempre, exceptuant alguna ocasió puntual. |
|
|
286/365 |
|
Encara que pugui semblar estrany, el tema de la moda --o millor dit, el tema de la indumentària-- ABJ el tenia molt present. Estic parlant dels seus dibuixos, és clar, no de com anava vestit ell (excepte quan feia molta calor, sempre amb corbata). Una de les primeres adquisicions que va fer per al seu estudi va ser una “Historia del traje”. |
|
|
287/365 |
|
ABJ era un il·lustrador professional i dibuixava el que li encarregaven --a no ser que fos una cosa totalment contraria als seus principis--. Podia dibuixar per exemple un món sofisticat, encara que ell fos planer i de gustos senzills.
|
|
|
288/365 |
|
Al col·legi dels Escolapis hi va tenir de professor de dibuix al dibuixant i pintor Joan Llaverias (1865-1938), col·laborador habitual de Cu-cut! i En Patufet. Llaverias va ser el primer a descobrir les qualitats que ABJ tenia per al dibuix i per motivar-lo el va nomenar “ajudant” de les seves classes. |
|
|
289/365 |
|
Després dels Escolapis va anar als Maristes, però no per molt de temps perquè als tretze anys va haver de deixar l’escola per posar-se a treballar. De totes maneres, quan l’any 1986 es van commemorar les noces d’or de la seva promoció, el van convidar. |
|
|
290/365 |
|
Montserrat i La Moreneta eren per a ABJ dos referents molt importants i uns temes que va dibuixar abastament. A Montserrat hi va anar moltes vegades al llarg de la seva vida i un dels seus millors amics, Antoni Maria Diví, era un monjo de la comunitat benedictina d’allà. |
|
|