No records
|
291/365 |
|
ABJ intentava ser coherent i quan d’un tema n’havia donat la seva versió (és a dir, n’havia fet un dibuix) una vegada, cada vegada que el tornava a dibuixar procurava donar-ne la mateixa (és a dir, fer-ne un dibuix bastant semblant). |
|
|
292/365 |
|
“La llegenda és la poesia de la història” diu a la introducció d’aquest recull de llegendes de Montserrat que ABJ va il·lustrar el 1960 (ja n’havia il·lustrat algunes anteriorment al recull “Leyendas españolas”). A ABJ li agradaven molt les llegendes i les sabia explicar molt bé. |
|
|
293/365 |
|
Abans la gent s’escrivien postals i cartes perquè sovint era la manera més fàcil que tenien de comunicar-se. Les possibilitats de la telefonia de seixanta anys enrere eren força limitades.
ABJ, que ho guardava tot, també guardava les cartes que rebia, lògicament. |
|
|
294/365 |
|
La gent no acostuma a tenir molts “amics de l’ànima”, d’aquests se n’acostumen a tenir pocs. De “bons amics”, se’n tenen més. I “d’amics i coneguts”,encara més. És normal, entre altres coses perquè els “amics de l’ànima” s’han de cuidar i això vol temps i el nostre temps és limitat. A ABJ li passava una mica el que sovint els passa als artistes, que el seu millor són ells matreixos |
|
|
295/365 |
|
Escriu Paul Valéry en un poema: Tot allò que va ser cregut/per tothom, en tot moment/i a tot arreu,/té totes les possibilitats/de ser mentida.
D’altra banda hi ha una màxima que diu, “es pot enganyar a tothom alguna vegada o a algú, sempre; però no es pot enganyar a tothom sempre”. |
|
|
296/365 |
|
Tant els llibres de memòries com els llibres d’història relaten el que va passar a la seva manera. Els d’història, en funció dels principis de l’historiador, hi donen un enfocament o un altre, i els de memòries donen per definició la visió dels fets des del punt de vista de l’autor |
|
|
297/365 |
|
ABJ no va escriure les seves memòries, però sí que va anar anotant en uns llibres les coses que feia, el que gastava i el que guanyava. Ho feia sense afegir-hi cap mena de valoració tret dels “...tot bé gràcies a Déu” que posava al darrera de qualsevol esdeveniment que considerava important. Eren entre un dietari i un llibre de comptabilitat. |
|
|
298/365 |
|
Avui és un dia especial, avui s’inaugura a Manlleu l’exposició del Centenari d’ABJ (la que vam fer a Teià el setembre de 2015). Servirà una mica per comprovar fins a quin punt el que estem fent amb la figura d’ABJ té sentit més enllà de Teià. Jo crec que sí, és clar, perquè el món que ens mostra als seus dibuixos no és exclusiu del nostre poble. |
|
|
299/365 |
|
Hi ha una aparent contradicció entre l’ABJ gairebé sempre encorbatat, sedentari i que es rentava les mans a cada moment i els seus dibuixos del món de pagès tant aparentment viscuts. Trobo que aquests fets inexplicables li donen gràcia a la vida, perquè ens conviden a pensar que tot és possible. |
|
|
300/365 |
|
Els pagesos que dibuixava ABJ sovint anaven amb barretina. La portaven “per tot portar”, no donava gens la sensació que anessin disfressats. A més a més, com acostuma a passar amb les seves il·lustracions, no semblava que fossin un dibuix, semblava que eren de veritat. |
|
|