No records
|
|
|
|
|
|
001/365 |
|
Antoni Batllori Jofré va néixer a Barcelona el 15 de març de 1915. Avui encetem doncs (d’una manera discreta) “l’any Batllori”. Si tot va bé, aquí hi tindreu cada dia una cosa diferent que hi farà referència.
Teià , 15 de març de 2015 |
|
|
002/365 |
|
ABJ no va néixer el 15 de març, com dèiem ahir, sinó el 14. El seu esperit, molt aficionat a les coses simètriques i als números capicua ens va trair. De fet 15-3-15 no és capicua però només cal canviar l’ordre de les dues últimes xifres perquè ho sigui. ABJ acostumava a fer aquests tipus de combinacions amb els números de les matrícules dels cotxes. |
|
|
003/365 |
|
Els dimarts, com tots els altres dies de la setmana, el primer que feia era anar a missa i a buscar el diari. A missa hi anava als “Dominics”, l’església que li queia més a prop de casa |
|
|
004/365 |
|
Habitualment ABJ fumava en pipa, però durant la Quaresma deixava de fumar per fer penitència. El que no sabem és per què volia fer penitència, perquè encara que tenia molt mal geni, era una bellíssima persona. |
|
|
005/365 |
|
A ABJ li agradaven molt els animals. Els grossos, especialment els elefants, però també els petits. Un dels seus hobbys era salvar els insectes que queien a l’aigua del “sortidor” de la seva casa de Teià |
|
|
006/365 |
|
La casa de Teià on venia a estiuejar i a passar els caps de setmana era de la seva sogra, Dolors Roselló, que l’havia heretat del seu marit, Emilio Llorens Fábregas, fill únic de Isabel Fábregas, que és qui l’havia fet construir (el 1931) i li havia posat nom, “Villa Isabel” |
|
|
007/365 |
|
Quan va començar a venir a Teià als anys quaranta del segle passat, ABJ ja era un magnífic dibuixant amb un estil perfectament consolidat, però això no va passar de la nit al dia, ningú neix ensenyat, primer en va tenir d’aprendre. |
|
|
008/365 |
|
A la primavera arriben els falciots i les orenetes. Els falciots són totalment negres i tenen les ales súper llargues (gairebé desproporcionades respecte el cos) això fa que si pel motiu que sigui van a parar a terra, no puguin enlairar-se sols. ABJ n’havia ajudat a enlairar-se molts |
|
|
009/365 |
|
De vegades no cal fer gaires ratlles perquè un dibuix “s’expliqui” (és a dir: aconsegueixi representar el que vol representar). Als cels dels dibuixos d’ABJ els falciots i les orenetes hi surten dibuixats moltes vegades amb només dues ratlles |
|
|
010/365 |
|
ABJ que ho guardava tot, guardava també cranis, esquelets, closques, etc d’animals, i també, si les trobava, “mòmies” d’ocells (és a dir, ocells morts que s’havien assecat sense podrir-se) |
|
|
011/365 |
|
A més a més de saber dibuixar i de tenir molta imaginació, ABJ era molt hàbil amb les mans. Hauria pogut ser un bon escultor. Moltes vegades amb les coses que arreplegava acabava “muntant” alguna figura |
|
|
012/365 |
|
Ser un “manetes” li havia resultat útil a nivell professional. Durant molts anys va estar creant treballs manuals amb tot tipus de materials per a l’Editorial Salvatella. ABJ s’inventava el treball, el construïa (per confirmar que funcionava bé) i després explicava com fer-lo amb els seus dibuixos |
|
|
013/365 |
|
També havia fet pessebres (tant els decorats com les figures). Els feia amb guix i després els pintava amb aquarel·la. Veient la seva obra dóna la sensació que ABJ dins del món de l’art figuratiu hauria pogut fer el que hagués volgut (en el sentit que hi tenia facilitat) |
|
|
014/365 |
|
ABJ va decidir que la seva generació fos la dels Llaverias, Cornet, Opisso,
Junceda... (els grans dibuixants catalans que per edat haurien pogut ser els seus pares). Va anar sempre, doncs, per darrera del seu temps. Això ho va compensar amb una forta personalitat que li va permetre estar una mica per sobre de les tendències |
|
|
015/365 |
|
De tots els grans dibuixants de finals del segle XIX que li van servir de referència, el que més el va influir va ser Junceda. Podríem dir que ABJ “de gran volia ser Junceda” I que en ho va aconseguir força. Junceda a més a més va acabar sent un gran amic seu i el padrí del seu casament |
|
|
016/365 |
|
) En cap moment ABJ es va amagar de la influència que va representar per a ell l’obra i la figura de Junceda. Era una influència volguda i buscada, i que va anar més enllà de la faceta artística. El seu fill comenta que llegint la biografia de Junceda poc després de la mort d’ABJ, va tenir la sensació en molts moments d’estar llegint la del seu pare |
|
|
017/365 |
|
ABJ va començar a publicar a Patufet el 1930i va estar dibuixant fins molt poc abans de la seva mort el setembre de 1999. Així doncs, tot i ser exagerada la quantitat de 300.000 dibuixos que de vegades deia que havia fet, en va fer moltíssims |
|
|
018/365 |
|
L’últim dibuix que va fer, i que va quedar inacabat, era per a la parròquia de Teià. Va tenir molt bona relació amb tots els rectors del poble, però sobretot amb Joan Deu Martí. Els dibuixos dels vitralls de l’església i de l’altar major, els va fer (de franc esclar) per encàrrec seu l’any 1974, quan la restauració del temple amb motiu del IV centenari |
|
|
019/365 |
|
ABJ estava molt integrat al poble. En un dels actes que acostumava a participar, amb el seu germà Josep Lluís, era a la processó de la tarda de Divendres Sant. El matí del mateix dia un grup dels “portants” de Teià baixava a Barcelona amb els germans Batllori per ajudar-los a portar el Santcrist de la parròquia de Santa Anna. |
|
|
021/365 |
|
El seu únic germà, Josep Lluís, estava més integrat al poble de Sant Fost de Campcentelles. Els dos germans estaven molt units i s’estimaven molt. “Me’n donarà un pel meu germà” és la frase que podria definir la seva relació: sempre es tenien presents (i a tots dos els agradava molt arreplegar coses). No cal dir que qualsevol petició que li fes el seu germà era per a ABJ un encàrrec prioritari. |
|
|
022/365 |
|
El dilluns de Pasqua era tradició a can Batllori/Obiols (els dos germans Batllori es van casar amb les dues germanes Obiols) menjar faves. Les faves les cuinava la Maria Teresa, la seva dona. Feia faves per una vintena llarga de persones i les havia de cuinar en dues tongades perquè la cuina no donava per a més. Ah, i li quedaven sempre boníssimes (una mena de miracle de la Pasqua de Resurrecció) |
|
|
023/365 |
|
El 2010, amb motiu del trasllat del Fons Batllori a La Unió (abans estava a Ca la Cecília), es va fer una exposició titulada “Els Batllori Jofré de Teià” en que es mostrava l’obra que havia fet per a entitats i institucions del poble i per a teianencs amics i coneguts. Ha estat l’exposició del Fons que ha tingut més èxit. La qual cosa posa de manifest, a banda del fet que a la gent li interessa sobretot el que li toca de prop, la bona sintonia entre ABJ i Teià |
|
|
024/365 |
|
El sentit de l’humor d’ABJ era força antic i particular. Antic, perquè és basava sovint, com es feia abans, en els jocs de paraules. I particular, perquè no podia evitar (sense entrar a valorar si era més bo o més dolent) ser força original. |
|
|
025/365 |
|
ABJ era sobretot un gran dibuixant costumista, això no vol dir que no toqués altres camps com ara el dibuix arquitectònic i els retrats. Els retrats no els feia del natural sinó que els acostumava a treure d’una fotografia. Potser per això de vegades resulten una mica estàtics |
|
|
026/365 |
|
Dibuixant costumista com era, tot el que feia referència a les tradicions i a la cultura popular li interessava especialment . Havia dibuixat un grapat de trencades d’olla, carreres de sacs, embalats, caramelles, ballades de sardanes, gegants,... Actualment s’està valorant, amb els geganters de Teià, la possibilitat d’aprofitar el centenari per fer un cap gros de Batllori Jofré. |
|
|
027/365 |
|
Podríem dir que ABJ tenia una memòria fotogràfica, en general no li calia gaire documentació per fer els dibuixos, recordava molt bé tots els detalls. Potser per això no l’havíem vist mai fent una foto. En canvi era força habitual veure’l prenent apunts del natural, aguantant amb la mà esquerra (i la panxa) el full de paper sobre un suport mínimament rígid i dibuixant suaument amb la dreta . |
|
|
028/365 |
|
Els apunts del natural es fan sense entretenir-se i sense corregir, de primera intenció. Són dibuixos frescos, en els que amb quatre ratlles s’ha de ser capaç de passar de les tres dimensions de la realitat a les dues dimensions del paper. És un exercici fonamental per aprendre a dibuixar. Als apunts del natural amb model, el més habitual és que el model vagi canviant de postura cada no massa temps, la qual cosa obliga a més a més a ser sintètic. ABJ n’havia fet molts als anys 40 i 50. |
|
|
029/365 |
|
Els nens petits quan dibuixen no copien sinó que fan com els artistes consagrats i es dediquen a “interpretar” la realitat (en donen la seva versió). Amb els anys però es van socialitzant i tornant “realistes”. És llavors, quan veuen que no se’n surten amb el dibuix realista, que la majoria deixen de dibuixar per sempre. ABJ per sort no ho va deixar. |
|
|
030/365 |
|
Una de les gràcies de saber dibuixar és que et pots construir un món al teu gust (sobre el paper, esclar). Això és el que va fer ben aviat ABJ; primer, mentre n’aprenia, copiant els dibuixos que li agradaven, i quan ja en va saber, fent-se’ls ell mateix. |
|
|
031/365 |
|
Ahir, 14 d’abril, es van presentar els actes del centenari d’ABJ. El dietari que esteu llegir, serà el fil conductor que farà que els actes no quedin aïllats. A partir d’aquest cap de setmana trobareu enganxats l’un al costat de l’altre els dies que ja han passat per la vitrina (estaran a la paret esquerra entrant per la porta de l’esquerra de la sala d’exposicions de La Unió) |
|
|
032/365 |
|
Encara que era molt egocèntric, com tots els artistes, la família era important per ABJ. Als seus dibuixos sovint hi feia sortir els de casa i “els del passeig de St. Joan”, que deia ell. Al passeig de St. Joan número 10, a tocar de l’Arc de Triomf, hi vivia el seu germà i era on havia viscut sempre la família del seu pare. ABJ havia nascut allà |
|
|
033/365 |
|
-El 85 és un número rodó?
-No, em diu el Josep Artur, un número rodó seria el 80 o el 88.
No és una qüestió de decimals sinó de forma, segons sembla. És a dir, el 75 per exemple encara ho és menys de rodó. Aquest tipus de raonaments eren molt típics d’ABJ. Fa gràcia descobrir que no se n’ha perdut la mena; els fa el Josep Artur de RIERA-8, per exemple. |
|
|
034/365 |
|
Insistint en els peculiars raonaments numèrics d’ABJ, podríem dir per exemple que el número 26923 és capicua. Perquè 2x3 igual a 6, és a dir, 26926. Només cal canviar l’ordre de les dues últimes xifres i queda 26962. De vegades conduint estava una estona sense dir res perquè estava fent aquests tipus de “càlculs”. |
|
|
035/365 |
|
ABJ va fer molt poques exposicions, les dues més importants van ser la primera i l’última. La primera la va fer a la galeria SYRA del Passeig de Gràcia de Barcelona, l’any 1942, amb la finalitat de donar-se a conèixer i vendre dibuixos. L’última va ser l’antològica d’homenatge que se li va fer aquí a La Unió el 1990, en reconeixement a la seva trajectòria professional i a la seva col·laboració amb Teià. Dos anys després li van atorgar la Creu de St. Jordi . |
|
|
036/365 |
|
L’exposició homenatge que se li va fer a Teià el 1990 va ser sense cap mena de dubte la més important que se li ha fet mai, i la més extensa. A més a més se’n va aconseguir fer un catàleg força complert, que fins ara ha estat la referència bibliogràfica més important sobre la figura d’ABJ. D’alguna manera va ser també la llavor (una llavor d’aquestes que hivernen un temps, 13 anys) del Fons Batllori |
|
|
037/365 |
|
A diferència del que moltes vegades passa amb els artistes, ABJ va intentar no complicar-se la vida i viure tranquil amb la família sense moure’s gaire, “enlloc s’està tan bé com a casa”, deia. Un exemple d’això és que quan de jove, a l’empresa d’estampats on treballava, li van oferir anar una temporada a Paris per aprendre i conèixer de primera mà les noves tendències, va dir que no. |
|
|
038/365 |
|
“La meva futura vídua”, és com presentava ABJ a la seva dona, la Maria Teresa, que el setembre que ve complirà 96 anys. Aparentment la seva relació va ser molt bona, tots dos tenien una forta personalitat i en la majoria de temes uns gustos diferents, però es respectaven i procuraven que l’altre estigués bé. Es van casar el 1944 i set anys després van tenir el seu únic fill. El Fons Batllori Jofré es va poder constituir gràcies a la donació que fer la Maria Teresa Obiols. |
|
|
039/365 |
|
ABJ tenia l’estudi a casa, allà hi vivia també des que es va quedar vídua la seva sogra. La relació entre ells era força divertida i estava basada en la provocació. De fet sempre s’estaven discutint però en el fons s’apreciaven molt. |
|
|
040/365 |
|
Com marca la tradició, per Sant Jordi ABJ li portava una rosa a la seva dona, a més a més n’hi acostumava a dibuixar una altra. |
|
|
041/365 |
|
A part del culte religiós, l’altre gran culte que practicava d’ABJ era el dels objectes. Arreplegar-los, guardar-los, reconstruir-los si es trancaven, manipular-los, polir-los, datar-los... Quan menjava nous per exemple, les obria amb molt de compte amb un ganivet perquè no es tranqués la closca i posteriorment les tornava a tancar enganxant-les amb cola de fuster i fins i tot de vegades les envernissava. |
|
|
042/365 |
|
Per poder il·lustrar un llibre primer cal llegir-lo. Així doncs tot i que ABJ no era molt aficionat a la lectura havia llegit un grapat de llibres. Però li agradava més mirar-los que no pas llegir-los. Només hi havia una excepció: les novel·les del oest, de Zane Grey. N’hi havia una titulada “El camino del arco iris” que se l’havia llegit diverses vegades. |
|
|
043/365 |
|
De dibuixos per als de la família en va fer un munt. Tenint un dibuixant a casa és lògic que se li encarreguin tots els recordatoris i les felicitacions d’aniversari. La seva família era un cas força particular, perquè eren dos germans casats amb dues germanes. Els dos únics germans Batllori s’havien casat amb les dues úniques germanes Obiols |
|
|
044/365 |
|
Deixant de banda les cigonyes que eren específiques dels naixements, ABJ va dibuixar molts ocells al llarg de la seva vida. Als cels del seus dibuixos gairebé sempre hi ha ocells. Ocells que varien en funció del lloc i de l’època de l’any (del dibuix, és clar): coloms, gavines, orenetes i falciots, aligots, pardals... |
|
|
045/365 |
|
La firma “ABJ” la utilitzava en dibuixos petits i en els que imitaven un gravat en boix (els que feia per il·lustrar els goigs, per exemple). En els dibuixos petits perquè no ocupés més espai la signatura que el dibuix i en el cas dels “boixos” perquè lligava més amb el tipus de dibuix |
|
|
046/365 |
|
Un recurs que va utilitzar més d’una vegada per expressar el pas del temps, sobretot en dibuixos d’aniversaris, és el dels fulls del calendari desenganxats i volant ordenadament entre les dues dates de referència |
|
|
047/365 |
|
Hi ha persones que tenen molta memòria i sembla que ho recorden gairebé tot. ABJ tenia una espectacular memòria “fotogràfica” (recordava els més petits detalls del que veia). I sobretot tenia fama de tenir-la, això li permetia, quan no recordava una cosa, inventar-se-la sense problemes. És el que acostuma a passar quan has aconseguit tenir fama del que sigui. |
|
|
048/365 |
|
) El primer encàrrec pagat, la primera “feina” d’ABJ, va ser un dibuix per al cuiner de l’escola. Volia un exvot per agrair-li a la Mare de Déu que el seu germà hagués sobreviscut miraculosament a un accident de carro. En va cobrar un duro de plata que va guardar tota la vida, “encara conservo el primer duro que vaig guanyar”, deia sempre. La veritat és que això és més aviat una llegenda, perquè aquest duro no el va veure mai ningú. |
|
|
049/365 |
|
Tot i ser molt observador i tenir un estil realista, ABJ no dibuixava el món tal com era sinó més aviat com li hauria agradat que fos: un món ideal i amable. Això és veu sobretot en els dibuixos que fan referència al camp, que tenen aparença de realitat però descriuen un món que no ha existit mai. |
|
|
050/365 |
|
És molt difícil, per no dir impossible, arribar saber exactament per què a la gent els agrada una determinada cosa. Hi ha, d’altra banda, una verdadera obsessió per saber-ho, perquè si ho saps pots actuar en conseqüència i treure’n beneficis de tot tipus; electorals, per exemple. En el cas dels dibuixos d’ABJ un dels motius del seu èxit podria ser aquest “realisme” que idealitza la realitat i la fa més amable. |
|
|