Dijous 14 de març
Aixecat el teló de Lletrescena 24!
Presentació
Per tercer any consecutiu, l’Ajuntament de Teià ha organitzat una nova edició del Festival Lletrescena de teatre i literatura.
Enguany, el festival compta amb la col·laboració de la companyia teatral La Perla 29; i els seus directors, Oriol Broggi i Albert Reverendo, en seran els comissaris.
La Regidoria de Cultura, com a promotora del festival, els ha escollit per la seva experiència a l’hora d’adaptar o dramatitzar textos que en primera instància no havien estat escrits per ser representants damunt d’un escenari.
De fet, aquesta és la qüestió central del Lletrescena 2024, tractar de respondre la pregunta: Escriure o reescriure per a l’escena?, a través de les reflexions i les actuacions d’experts i professionals de la dramatúrgia, la direcció teatral, l’escriptura i la interpretació, tant dramàtica com musical.
Conversa inaugural
L’esdeveniment ha tingut lloc al CMC La Unió amb una conversa inaugural titulada Escriure, dirigir, interpretar, a càrrec de Maria Barbal (escriptora), Magda Puyo (directora) i l’actor Jordi Martínez.
Tres mirades des de tres experiències: la de la dramatúrgia, la direcció i la interpretació.
El periodista i filòleg Magí Camps ha estat el moderador de la conversa.
Després de les presentacions prèvies de l'Olga Parra
(coordinadora de Lletrescena), Albert Reverendo (comissari de La Perla 29), Marià Espel (regidor de cultura), Gemma Rosell (alcaldessa) i Andreu Felip (director dels serveis territorials a Barcelona del Departament de Cultura) hem sentit a l'actor Jordi Martínez recitar un fragment del començament de l'obra L'amic retrobat, a l'escriptora Maria Barbal llegir un fragment de la part central de l'obra Pedra de tartera i a la Magda Puyo llegir un fragment del final de l'obra Cosmètica de l’enemic.
"El teatre també és literatura i tot el que s'escriu és susceptible de ser portat al terreny de la dramatúrgia" Sergi Belbel
Dramatúrgia
Maria Barbal, autora de la novel·la Pedra de tartera (1985), un clàssic de la literatura catalana, ambientada en un entorn rural del Pallars, ens ha parlat de com va viure el fet de veure la seva novel.la convertida en obra teatral.
D'aquesta novel·la se'n va fer una primera adaptació en teatre amateur; i anys després, el dramaturg Marc Rosich, en va fer una nova adaptació, que es va estrenar al TNC (Teatre Nacional de Catalunya) durant la temporada 2011, amb una jova Àurea Márquez interpretant la Conxa, la protagonista principal d'aquesta història.
Adaptar aquesta novel.la al teatre no va ser fàcil a causa de l'ampli marc temporal que abasta la història, la quantitat de salts temporals, els silencis de la protagonista i la convenció lingüística de la dramatúrgia.
Pedra de tartera és una obra que parla de la memòria històrica i el paper, oblidat, de les dones a través del relat de la seva protagonista la Conxa, una dona que la vida la va obligar a callar i no poder fer res.
Direcció
La direcció és una de les coses més importants perquè una obra funcioni. La seva tasca és la de saber guiar hàbilment als actors perquè explorin la part més emocional dels seus personatges, traient el millor d'ells. La química dalt de l'escenari ha de ser palpable amb la finalitat que tot sembli més real.
Magda Puyo, actriu, professora, i directora d'obres de teatre que han esdevingut grans èxits teatrals, com Confidències a Alà que vaig veure en dues ocasions a la Sala Atrium, Stabat Matter , una obra que també vaig anar-la a veure en dues ocasions ( una al magatzem del TNC i l'altra a una casa particular), I només jo vaig escapar-ne, que vaig veure al Teatre Lliure, L'alè de la vida (a la desapareguda Sala Muntaner), Cosmètica de l'enemic, també a la Sala Muntaner... ens explica com va descobrir aquesta novel.la. Magda Puyo ens ha parlat des de la dramatúrgia, centrant-se en Cosmètica de l'enemic, una obra basada en la novel.la d’Amélie Nothomb, traduïda i adaptada per Pablo Ley i que ella va dirigir a la Sala Muntaner durant la temporada 2013.
Cosmètica de l’enemic és una obra estranya amb tocs surrealistes que comença com una cosa sense sentit i que acaba obligant-nos a fer-nos una pila de preguntes.
Interpretació
Jordi Martínez, actor amb una llarga trajectòria a l’escena catalana i nacional, ens parla des de la part interpretativa, com a actor protagonista de L'amic retrobat, una adaptació que va signar el dramaturg Josep Maria Miró, a partir del llibre homònim de Fred Uhlman.
L'amic retrobat la vaig veure al Teatre L'Aurora d'Igualada durant la
temporada 2019 i després a la sala Tallers del TNC (2019).
L’amic retrobat és una història d’amistat i descoberta, però també un record a un dels capítols més foscos del passat segle XX i un toc d’alerta a com determinades ideologies poden dinamitar el respecte, la convivència comuna i els cercles i espais íntims.
Continguts i opinions extretes d'aquesta xerrada
S'ha parlat de la màgia del teatre i de la màgia de la novel·la.
De què mentre el teatre és físic, i et converteix l'imaginari en realitat, la literatura és imaginació.
De què el teatre capta l'essència de la novel.la
De l'amplitud de la imaginació i de les diferents percepcions d'un mateix text.
De què tot text literari es pot portar al teatre.
Que escriure teatre és molt difícil.
Que hi ha novel·les en què el text és molt teatral.
De com seria l'adaptació ideal.
S'ha qüestionat el perquè hi ha tanta novel.la adaptada i s'ha parlat de la col·lectivitat i la individualitat d'una peça artística, i de com cada director en treu una lectura diferent d'una mateixa dramatúrgia.
De com un mateix text pot tenir diferents versions.
De què el teatre és col·lectivitat i la literatura és individualitat.
De com integrar la figura del narrador al teatre.
De la complexitat d'alguns textos a l'hora de fer-ne l'adaptació teatral.
I del poc suport que rep la literatura dramatitzada, tant en l'àmbit institucional com privat, amb el convenciment que es tracta de tenir por d'arriscar i recolzar la dramatúrgia contemporània catalana a l'hora de produir i invertir.
Un èxit total d'assistència a la conversa inaugural.
Tot el públic ha valorat de manera molt positiva aquesta activitat.
Demà més!
No us ho perdeu!
Seguim endavant!