15 DE MARÇ, CLUBS DE LECTURA LLEGIR EL TEATRE

Continuem amb el segon dia de Lletrescena 24 amb una sessió del club de lectura Llegir el teatre, un projecte que condueix la dramaturga i guionista Elisenda Guiu, una mica més especial, que de costum.

Tal com ha dit l'Elisenda, en aquesta ocasió ha estat una sessió excepcional per diversos motius; en primer lloc, per l'espai on s'ha fet la trobada: al Teatre La Flor de la Palma, en segon lloc, perquè ha estat una trobada oberta a tothom, pertanyin al Club de lectura de la Biblioteca Can Llaurador de Teià o no, i finalment, i no em negareu, si més no, per mi el més emocionant de tot, és que han comptat amb la presència d'uns convidats excepcionals, en Joan Yago, un dels dramaturgs més prolífics i reconeguts de la nova generació d'autors dramàtics en llengua catalana, autor d'Entrevistes breus amb dones excepcionals i Mònica Bofill, directora de l'obra.

Tot un privilegi tenir-los al nostre poble!

De què tracta un cicle de club de lectura sobre textos teatrals?

Quins són els objectius?

-En primer lloc, millorar la formació dels espectadors de teatre i refinar-ne així la qualitat de la recepció del fet teatral.

-En segon lloc, donar suport a les biblioteques públiques de Catalunya per al desenvolupament de clubs de lectura de teatre de qualitat.

-Tres, impulsar l'edició de textos teatrals.

-I incrementar els fons sobre teatre de les biblioteques públiques de Catalunya. 

Com funciona?

Els lectors, que prèviament han llegit el text, es troben a les biblioteques per comentar-lo en companyia d’una persona vinculada al

teatre, que actua de conductora i dinamitzadora de l’activitat, en un diàleg que permet aprofundir alguns dels seus aspectes més rellevants.

Coincidint que aquest mes el club de lectura està treballant sobre el text teatral Entrevistes breus amb dones excepcionals, que es pot veure al TNC, i que des d'aquí us recomano que hi aneu, aquesta activitat ha estat programada dins la programació del Lletrescena d'enguany.

En Joan Yago, un dels membres fundadors de la companyia de teatre independent La Calòrica ha escrit una pila d'obres de teatre brutals!

Tret de l'obra Le congrès ne marche pas, ho he vist tot d'ell, fins i tot dues o tres vegades. Per nomenar-ne unes quantes You say tomato, Els Ocells, De què parlem quan no

parlem de tota aquesta merda, Fairlay, Feissima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I, Bluf...

En aquests moments a la Sala Texas estan fent Fairflay. NO US LA PODEU PERDRE!

També, per aprofitar que el Lletrescena d'enguany compta amb la col·laboració de La Perla 29, amb Oriol Broggi i Albert Reverendo com a comissaris, dir-vos que en Joan Yago va ser qui va adaptar la novel·la Translations de Brian Friel que vam poder veure al teatre La Biblioteca el 2014, i que va ser un èxit absolut.

La Mònica Bofill és llicenciada en Direcció i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre i en Biotecnologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ella ha dirigit obres que han esdevingut un èxit rotund de públic i de la crítica. D'ella he vist Oh my God (Brutal!), Tot va bé si acaba bé (codirecció amb Judith Pujol, companyia Parking Shakespeare al Parc de l’Estació del Nord, 2018), Constel.lacions (direcció i traducció, Teatre Akadèmia, 2013), Barbes de balena (El Maldà).

Aquesta és la primera vegada que en Joan Yago i la Mònica Bofill treballen junts. Esperem que sigui la primera de moltes més perquè el resultat ha estat increïble.

L'activitat ha començat com es fa habitualment en el club de lectura: en primer lloc, s'ha comentat l'obra i després s'ha acabat llegint una de les escenes de l'obra.

A la xerrada s'ha parlat de quin ha estat el procés d'adaptació i procés creatiu de l'obra , del perquè es va triar, quin és el fil conductor i quins són els temes que surten al llarg de l'obra. Una obra que ens fa reflexionar sobre els valors i la responsabilitat a través dels personatges. Temes com el de la recerca de la perfecció, la deshumanització de la humanitat, els judicis, els valors, la felicitat personal, la violència davant la paraula...

S'ha comentat el doble joc de la paraula excepcional. Aclarint que es tracta de personatges diferents, no com a personatges excepcionals pels seus mèrits, sinó per la seva manera d'actuar davant el que la societat considera "normal")

Personatges diferents, aparentment normals que conviuen entre nosaltres.

S'ha parlat del fet que tots els personatges són dones, aclarint que no es tracta d'una obra feminista, simplement és una obra interpretada per dones, fe que no hagués estat qüestionable, si tot haguessin sigut homes.

Com he comentat abans, el club de lectura acaba amb la lectura d'un fragment de l'obra, en aquesta ocasió el fragment triat ha estat l'escena en què parlen els senyoros o tertulians, en Gordon, en Martin i l'Stewie, una de les escenes més divertides de l'obra, i que han estat interpretades per tres lectores del club (Toni Calmet, Núria Bofarull i Rosalia Ramentol).