Seguidament hem gaudit de la representació de l’obra guanyadora del 22è Premi BBVA de teatre. Es tracta del monòleg El Gegant del Pi, interpretat per l'actor Pau Vinyals, que vaig veure .
Aquí us deixo la meva recomanació:
Els traumes transgeneracionals
Com ens influeixen els nostres avantpassats?
Sabem o creiem que heretem molts trets dels nostres avantpassats (físics, manera de fer, caràcter...).
La manera de fer, la ideologia, les actituds, els recursos, la manera d'afrontar la realitat i els problemes, l'ambient, la conducta i les creences dels nostres familiars ens pot afectar o influenciar?
El gegant del Pi és un monòleg escrit i interpretat per l'actor Pau Vinyals. Es tracta d'una peça d'autoficció que parla dels silencis que habiten dins la família.
Aquest projecte neix d'un teatre radiofònic que es va presentar, durant la pandèmia, al Teatre Lliure.
El gegant del Pi és una reflexió personal d'en Pau davant la descoberta d'un secret familiar, el passat franquista del seu avi. Descobriment que el va portar a qüestionar-se com i de quina manera els va poder afectar a ell i a la seva família.
Qüestionar la seva identitat, l'educació rebuda, els seus valors i privilegis, són fruit d'aquell fet?
El gegant del pi és una obra plena de capes que van caient de mica en mica a mesura que avança l'obra.
Molt ben construït, escrit i interpretat. Amb un contingut molt potent, sense entrar en dramatismes ni melodrames. Molt textual i a la vegada visual. Un text i una posada en escena plena de simbolismes on a través d'ells expressa les emocions i les paraules que habiten dins seu (el poema Pagèsiques del poeta Perejaume, la cançó El Amor, la disfressa de Spiderman, l'aigua, les flors, el ball de la geganta...)
L'espai sonor, dissenyat pel músic Arnau Vallvé, serveix per explicar les emocions.
Tots tenim secrets familiars i silencis que amagar. Sigui per por, vergonya o prejudicis, no els expliquem.
Hi ha secrets amb més pes que altres. Per en Pau descobrir que el seu avi havia lluitat en el bàndol franquista li va generar dubtes, preguntes i reflexions. D'aquests dubtes, reflexions i preguntes va sorgir aquest text que ara podem veure dalt de l'escenari.
En Pau es despulla metafòricament i físicament davant nostre i ens parla de les seves pors. Comparteix els seus pensaments.
Comparteix. En Pau no busca respostes. No calen respostes.