Les vacances, oh sí, els descans dels obrers (ara, assalariats). Aquest concepte associat a la producció industrial, poc té a veure amb els seus orígens etimològics del llatí VACUO (buit), té més a veure en la concepció anglosaxona de Hollydays (dies-sants), els dies dedicats a Déu, els dies de no activitat material. I què fem el llatins amb la buidor? L'omplim de relacions, de propòsits, de desitjos, d'aventures, de novetats.. ., o realment ens buidem de la quotidianitat que ens constreny? Hi ha tantes vacances com gent hi ha, tantes ofertes de consum com consumidors, tants compromisos com relacions, tantes aventures com desitjos. Alliberar-nos del "temps" sense modificar el nostre "espai" és quasi impossible, per això fugim?. Sense pretendre transcendir, tots hauríem de gaudir de la contemplació, de la solitud i la reflexió durant aquest dies, sense que això s'interpreti com una crida romàntica a la malenconia. Sols retrobar-nos i gaudir. Bon estiu i millors vacances.

PD.- I si vingués de VACA........, fem la vaca? (continuarà).