L'1 de gener d'enguany ha entrat en vigència la Llei de mesures sanitàries contra el tabaquisme, amb l'objectiu d'aconseguir que tots els edificis siguin lliures de fum de tabac. Aquesta mateixa llei ha de regular la seva venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes de tabac.
Conseqüència d'això és la forta campanya informativa, a tots els nivells, per tal de donar a conèixer el nou marc legal, i encoratjar tothom a complir i fer complir la llei. Tanmateix, a aquesta campanya informativa, s'hi han afegit moltes altres campanyes publicitàries que et mostren totes les facilitats existents al mercat per a deixar de fumar: xiclets, pegats...; i tot tipus de productes que contenen nicotina.
La prohibició de fumar als edificis, com ara als llocs de treball, i especialment, als serveis de restauració, cafeteries, i espais en contacte directe amb aliments, ha generat moltes opinions al carrer, fins i tot molt abans que la llei es materialitzés.
Quina finalitat té aquesta llei? És una llei que pretén tenir cura del medi ambient?
És una llei que cerca la protecció dels drets de les persones no fumadores?
On comencen els drets d'uns i on acaben els drets dels altres?
Alguns pensen que el govern ha actuat amb paternalisme, amb una llei que protegeix el medi ambient, i els drets de les persones no fumadores, fins ara en desigualtat de condicions enfront a les fumadores. Altres opinen que el govern ha actuat amb autoritarisme, prohibint fumar de manera taxativa, i vulnerant els drets de les ciutadanes/ns a priori respectuoses/os amb el dret de llibertat.
En definitiva, no s'ha prohibit que les persones fumadores continuïn exercint el seu dret, sinó que hauran de sortir al carrer a exercir-lo, on no vulnerin els drets dels qui no fumen.
Tot plegat, una qüestió purament de civisme l'incompliment de la qual ha forçat la redacció d'una llei. I és que, segons com es miri, cada persona decideix quin és l'objectiu final de la llei: paternalisme i protecció dels drets de les persones no fumadores i del medi ambient, o autoritarisme.
Anem,doncs, més enllà i cerquem en tot això el civisme que ens manca