Quan alguna cosa s'espatlla, molt sovint representa el final del seu ús. És a dir, allò espatllat va directament a les escombraries o a la deixalleria. Se sap que alguns productes estan dissenyats i fabricats perquè la seva durada sigui limitada i calgui, així, substituir-los en un temps determinat. Mentre que arreglar alguna cosa espatllada és pesat buscar l'especialista, trobar el moment per arreglar-la, etc-, adquirir-ne una de nova resulta molt més fàcil i, comparativament, més econòmic, especialment amb la diversitat d'oferta cada vegada més competitiva. Per què, doncs, arreglar una nevera, una rentadora, un rellotge o unes sabates? Reparar es pot convertir en una paraula en vies d'extinció.
Cada vegada més, vivim en una societat de l'usar i llençar, en què generem molt més que reciclem. Fins i tot duent a terme el reciclatge convencional, utilitzant els contenedors especialitzats, la generació de residus resulta igualment inassumible a causa de la quantitat de coses que llencem, proporcional a les que comprem. Potser encara ens hem d'educar en l'autèntica cultura del reciclatge, començant per la compra responsable i selectiva, normalitzant la reutilizació dels productes i assumint que la nostra petita engruna sí que serveix d'alguna cosa per aconseguir un món més sostenible.