El ple remet a la Generalitat el text refós de les normes de planejament urbanístic


Vista TeiàEl passat 22 de maig, l’Ajuntament va celebrar el darrer ple del mandat. La sessió tenia caràcter extraordinari i dos punts a l’ordre del dia: la bonificació del 90% de l’impost d’obres i construccions sol·licitada pel Departament d’Educació de la Generalitat per instal·lar un ascensor a l’Escola El Cim, i la remissió a la Direcció General d’Urbanisme del text refós de les Normes de Planejament Urbanístic (NPU).

La primera qüestió es va aprovar per unanimitat, en aplicació de l’article 103 de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals pel que fa a les obres i instal·lacions que siguin considerades d’especial interès i d’utilitat municipal.

Motius i origen del text refós

El segon punt va ser aprovat amb els vots a favor de l’equip de govern i l’abstenció de la resta de grups. Abans del ple, el contingut de l’acord va ser objecte d’una Comissió Informativa monogràfica celebrada l’11 de maig que va comptar amb les explicacions de l’arquitecte municipal i dels tècnics externs de la societat Taller d’Estudis i Serveis d’Estratègies Urbanes, Pere Mogas i Glòria Bardají, encarregats de redactar les NPU. L’alcalde i màxim responsable de l’àrea d’Urbanisme, Andreu Bosch, va reiterar l’agraïment a tots ells –al primer, “per la tasca de coordinació”, i als segons, “per la seva celeritat”– i va recordar, breument, les raons d’aquesta tramitació.

Bosch va exposar que l’Ajuntament s’ha vist en la tessitura de dotar-se d’una normativa amb caràcter transitori per superar les mancances en matèria d’habitatge social i de protecció del patrimoni que suposava retornar al Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de 1990 després que el Tribunal Superior de Justícia va anul·lar l’any 2021 el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que la Generalitat havia aprovat definitivament cinc anys abans.

Procediment d’urgència

En aquest context, les dues administracions van treballar plegades en l’elaboració d’unes NPU per via d’urgència que tindran una vigència màxima de tres anys fins a l’aprovació del nou POUM. Amb aquest propòsit, el ple municipal del 5 de desembre de 2022 va sol·licitar al Departament de Territori la suspensió del PGOU i l’aprovació de les esmentades NPU amb caràcter supletori. Aquesta petició va ser atesa pel Consell Executiu de la Generalitat i el 27 d’abril de 2023 se’n va fer la publicació al Diari Oficial.

En paral·lel, i després de la seva anàlisi i valoració, les NPU van ser retornades a l’Ajuntament per a la redacció d’un text refós que inclogués les prescripcions i esmenes indicades per la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural i per la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Arc Metropolità en els seus informes de 23 de gener i 3 de febrer de 2023, respectivament.

Un cop feta aquesta feina de naturalesa tècnica, ahir el ple de la corporació va autoritzar l’enviament de l’expedient a la Direcció General d’Urbanisme per a la seva validació definitiva i posterior publicació al Diari Oficial de la Generalitat per a la seva efectivitat.

Abstenció de l’oposició

L’alcalde va explicar que “ha estat un procés entretingut que respon a l’interès públic i a una necessitat que es justifica des de diversos punts de vista: urbanístic, normatiu i de protecció del patrimoni arquitectònic”.

El representant de JxCat, Francesc Ribas, va apuntar que “és un procediment excepcional que només afecta Tarragona, Mollet i Teià”, i lamentar que la normativa no prevegi un període d’exposició pública, “cosa que ens hauria agradat perquè algunes propietats que s’hi veuen afectades no han donat senyals de vida, com can Mora, ca l’Americano o el Bisbat”. Malgrat aquestes reserves, JxCAT s’hi va abstenir “sent conseqüents” amb el ple del 5 de desembre perquè “estem molt i molt a favor de l’habitatge social, i aquestes Normes en permetran el desenvolupament en sòl urbà, i perquè volem que el Catàleg estigui protegit i no quedi en un buit legal”.

La regidora de GT, Núria Andinyac, va convenir que “el fet que el POUM del 2016 fos anul·lat i que estiguem amb el PGOU del 1990 no ens interessa per al desenvolupament del poble”. Andinyac va apreciar que les NPU permeten que “almenys en el sòl urbà es puguin fer certes modificacions”, i “en aquest sentit hi estem a favor” –va precisar–, però va advertir que “no hi ha l’acord de tots els propietaris afectats. Malgrat ser conscients que s’hi ha parlat amb tots i que s’ha intentat arribar a acords, ens arrisquem que ens posin un altre contenciós i que ens anul·lin les NPU”.

En la mateixa línia, la regidora no adscrita Gemma Rosell es va manifestar “a favor que hi hagi les NPU. Sabem que no podem seguir amb el PGOU de 1990 i que hem de treballar en un nou POUM, però també sabem que algunes persones poden al·legar i aquest text refós es pot anul·lar. M’abstinc perquè no s’ha arribat a un acord amb tots els propietaris”, va concloure.

En opinió de l’altre regidor no adscrit, David Basi, les NPU “no deixen de ser un pedaç a un POUM que ha acabat com ha acabat” i va anunciar la seva abstenció “per responsabilitat” i perquè “no sabem al 100% com acabarà”.

També Joaquim Roca, en nom el PSC, que el desembre de 2022 va votar-hi a favor, aquest cop es va abstenir amb l’aspiració “que el proper mandat es faci un POUM en molt poc temps i que duri molts anys”.

Al final, el ple va acordar la tramesa de les NPU a la Generalitat per a la seva aprovació definitiva i publicació amb els vuit vots d’ERC-Compromís amb Teià.

Horitzó legal

En el torn de rèplica, l’alcalde va fer diversos aclariments, posant l’accent en la prevalença de l’interès públic. “En matèria de contenciosos no tinc cap certesa, al contrari del coneixement que sí que sembla que tinguin els portaveus d’alguns grups municipals”, va dir. En qualsevol cas, Bosch va concretar que “no serien contra un acord de l’Ajuntament de Teià, sinó de la Generalitat” i s’hi va mostrar escèptic: “No sé si tindrien gaire recorregut, tenint en compte la durada de les NPU”.

A petició seva, el secretari de la corporació va intervenir breument per exposar que la via contenciosa “té un temps incert de resolució, d’entre 3 i 5 anys. També es pot demanar una mesura cautelar, que podria deixar en suspens l’acord, però és molt complicat de justificar”.

Abans de cloure la sessió, Bosch es va acomiadar com a alcalde i va agrair a tots els membres de la corporació “la feina de gestió del Govern i la feina de control de l’oposició”.


Ajuntamentdeteia