La Generalitat publica l’estudi informatiu dels accessos a la C-32

GuilleriesEl passat 8 de gener, una delegació d’alcaldes i alcaldesses del Baix Maresme va ser rebuda a la seu del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica per parlar de la pacificació de l’N-II i dels futurs accessos a la C-32. La reunió es va celebrar a petició dels municipis afectats i va tenir lloc després que el Govern va aprovar-ne el 20 de desembre els estudis informatius i abans de la publicació del corresponent anunci al Diari Oficial de la Generalitat, que finalment va tenir lloc ahir dijous, 16 de gener.

A la trobada van assistir els representants dels ajuntaments d’Alella, el Masnou, Teià, Premià de Dalt, Premià de Mar, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar i Cabrils, acompanyats del president del Consell Comarcal del Maresme, Francesc Alemany. Per part de la Generalitat hi van participar el secretari de Mobilitat i Infraestructures, Manel Nadal; el subdirector de Planificació i Sostenibilitat, Santi Ribas, i el director general d’Infraestructures de Mobilitat, David Prat.

Informació pública

La publicació de l’anunci al DOGC dona el tret de sortida administratiu al projecte de construcció dels futurs enllaços amb la C-32. Fins al 27 de febrer, tothom qui vulgui –administracions, entitats i particulars– pot examinar la documentació i presentar-hi al·legacions.

Sis accessos

Tant l’estudi informatiu com l’estudi d’impacte ambiental recullen les alternatives de traçat per a la construcció de quatre nous enllaços i la millora de dos ja existents, distribuïts al llarg d’un tram de 32 quilòmetres. En conjunt, la inversió prevista és de prop de 120 milions d’euros.

Els quatre nous enllaços previstos són a Teià, a Premià de Dalt i Premià de Mar, a Vilassar de Mar i Cabrils, i a Canet de Mar, Sant Cebrià de Vallalta i Sant Pol de Mar; mentre que els accessos que es milloraran són els d’Alella-Masnou i Sant Andreu de Llavaneres.

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha assenyalat que “aquesta actuació pretén millorar l’accessibilitat a l’autopista, captar trànsit de l’N-II i la xarxa local i contribuir a una mobilitat urbana més sostenible i segura”. Segons Paneque, la millora de la funcionalitat i la connectivitat de la C-32 “és un mecanisme de progrés” que “dinamitza l’economia, contribueix a la igualtat d’oportunitats i aporta valor al teixit productiu”.

Millores a Teià

Teià es beneficiarà directament de tres dels accessos:

E1 A1Enllaç 1, Alella - El Masnou: L’objectiu és connectar l’enllaç actual amb la part nord del nucli urbà del Masnou i la part oest del nucli urbà de Teià. Així, s’actua en el costat nord de l’enllaç existent, tot modificant els ramals d’entrada i sortida de la C-32 i construint un vial paral·lel pel costat nord de l’autopista i tres noves rotondes que permeten tots els moviments. Es connecta d’aquesta manera amb la C-32 i també entre si els municipis d’Alella, El Masnou i Teià. La part sud de l’enllaç existent es manté.

A l’estudi d’impacte ambiental s’estudien dues alternatives per a aquest enllaç, “essent totes dues pràcticament iguals, amb l’única diferència del tractament que es fa a la zona de l’actual peatge i la reposició del camí del Mig, el qual es contempla com a itinerari de vianants i ciclistes”.

E1 A2Pel que fa a l’alternativa 1, a l’actual zona de peatge es contempla l’execució d’un Park and Ride i la reposició del Camí d’Alella es realitza de forma paral·lela al tronc de la C-32, connectant a Teià a l’alçada del carrer de Joan XXIII. Pel que fa a l’alternativa 2, a l’actual zona de peatge no es contempla cap ús, sinó que simplement es realitza un vial de connexió entre rotondes, i la reposició del camí d’Alella es realitza a través dels camps de conreu de la zona, connectant a Teià a través del carrer de Badalona.

A més de la construcció de l’enllaç, ambdues alternatives contemplen, com a obres complementàries, el disseny d’una nova rotonda al carrer de Joan XIII i l’eixamplament del camí d’Alella, dotant-lo d’una secció 6/7, i disseny d’una nova rotonda al carrer de la Indústria.

E2 A1Enllaç 2, Teià: Es localitza al voltant de l’àrea de servei de la C-32, en l’encreuament amb el vial paral·lel a la riera de Teià que connecta amb l’N-II. La construcció d’aquest nou enllaç permet donar accessibilitat completa a la part central i est del nucli urbà de Teià a la C-32. L’enllaç s’estructura amb dues rotondes que mitjançant ramals de connexió amb la C-32 permeten tots els moviments possibles des de la via paral·lela a la riera de Teià. També es dona connexió a l’àrea de servei de la C-32 i al polígon industrial Buvisa pel seu costat oest.

La construcció d’aquest nou enllaç permet donar accessibilitat completa a la part central i est del nucli urbà de Teià a la C-32. Amb aquest nou enllaç i conjuntament amb la remodelació de l’enllaç d’Alella, s’evitarà que el trànsit d’accés a la C-32 generat per Teià travessi zones urbanes del Masnou, com el carrer de les Guilleries i el sector del Masnou Alt.

E2 A2A l’estudi d’impacte ambiental es defineixen dues alternatives. En l’alternativa 1, en la calçada en sentit Barcelona, l’accés des de l’àrea de servei cap a l’autopista comporta el pas per la rotonda prevista a la via paral·lela a la riera de Teià al costat muntanya de l’autopista. En l’alternativa 2, els accessos a l’àrea de servei són directes des de les calçades troncals de la C-32, sense passar cap rotonda, configurant-se una col·lectora pel costat muntanya i un llaç pel costat mar. Pel que fa al costat mar de l’enllaç, ambdues alternatives són iguals.

Cal destacar que entre aquest enllaç i l’enllaç de Premià es contempla el disseny d’un carril de trenat, atesa la distància reduïda que queda entre enllaços

E3 A1Enllaç 3, Premià de Dalt - Premià de Mar: El nou enllaç es localitza en l’encreuament amb la BV-5024. Té com a objectiu complementar l’accessibilitat a l’autopista C-32 des de les zones a l’oest de Premià de Mar i les urbanitzacions de Premià de Dalt, que actualment han de creuar el nucli urbà d’aquests dos municipis per accedir-hi. Alhora, l’enllaç connecta amb un vial específic la zona est del polígon industrial Buvisa amb l’autopista.

E3 A2Les dues alternatives plantejades es diferencien en la tipologia d’enllaç. L’alternativa 1 consisteix en un enllaç amb peses i l’alternativa 2 consisteix en un enllaç amb rotonda única elevada respecte al tronc de la C-32. Cal destacar que l’alternativa 1 permet aprofitar el pas superior existent sobre la C-32 mentre que l’alternativa 2 preveu dues noves estructures sobre la via.

Pacificació de la xarxa local

En paral·lel, el Govern està treballant en dues altres línies: un possible accés nou a Calella i la millora de l’enllaç de Pineda de Mar, i la pacificació de l’N-II per transformar-la en una via més cívica que es complementi amb l’entorn urbà i que incorpori una via segregada per a vianants i ciclistes.
Atès que es tracta d’intervencions estretament vinculades, el Departament de Territori analitzarà en cada cas com encaixar i optimitzar l’execució de les diverses obres previstes per minimitzar-ne l’impacte en la mobilitat de la comarca.

Finançament

Les actuacions en el corredor del Maresme es finançaran a través d’un conveni entre l’Estat i la Generalitat que s’està enllestint per tal d’incorporar a les noves propostes els compromisos subscrits per ambdues administracions quan l’Estat va traspassar l’N-II a la Generalitat. Després d’anys de reivindicacions, l’any 2023 van arribar finalment de Madrid els prop de 400 milions que han de servir per finançar aquest conjunt d’actuacions.


Ajuts a particulars per acabar amb el fibrociment

ajut retirada fibrocimentAvui dimecres, 15 de gener, s’ha obert la convocatòria de subvencions per sol·licitar ajuts econòmics per a la retirada d’elements constructius i d’aïllament que continguin amiant, com ara plaques de teulada, envans de façanes, dipòsits, cisternes, xemeneies, canonades, canalons i baixants pluvials.

El Govern de la Generalitat, a través del Departament de Territori i de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), hi destinarà una partida de 8 milions d’euros amb la finalitat de reduir la presència i el risc que aquest material comporta per a la salut pública i el medi ambient.

S’hi poden presentar particulars, empreses, entitats i organismes públics. El termini de presentació de sol·licituds finalitzarà amb l’exhauriment de la disponibilitat pressupostària o, en el seu defecte, el 28 de novembre de 2025.

Import i beneficiaris

Segons les bases aprovades, s’hi poden acollir tots els propietaris de béns immobles que tinguin elements amb amiant, ja siguin persones físiques o jurídiques, públiques o privades, o comunitats de veïns.

Els ajuts cobreixen el 100% de la factura dels treballs de retirada i gestió dels residus d’amiant realitzats per una empresa inscrita al Registre d’empreses amb risc d’amiant (RERA), amb un màxim per metre quadrat de coberta d’amiant segons l’escalat següent: cobertes fins a 49 m2 (2.000 €); de 50 a 99 m2 (40 €/m2); de 100 a 499 m2 (30 €/m2); de 500 a 999 m2 (25 €/m2), i a partir de 1000 m2 (20 €/m2).

Al peu d’aquesta notícia trobareu l’anunci i les bases de la convocatòria en format PDF.

Llei per a l’erradicació de l’amiant

Des de l’any 2019, l’ARC ha atorgat més de 71 milions d’euros en subvencions per retirar amiant. La nova convocatòria és la primera que es posa en marxa després que el Consell Excutiu del passat 3 de desembre va aprovar el projecte de llei per a l’erradicació de l’amiant, tal com preveia el Pla Nacional subscrit amb aquest propòsit l’any 2023. Ara, el Govern trametrà el projecte al Parlament per al seu debat i aprovació al llarg de 2025.

Amb aquesta iniciativa, Catalunya vol esdevenir pionera a Europa a l’hora d’agrupar tot el marc normatiu sobre l’amiant en una sola llei, que fins ara estava repartida en diversa reglamentació sectorial de treball, salut i medi ambient. La nova normativa permetrà abordar el problema de forma integral, amb ajudes econòmiques a particulars i suport tècnic al món municipal.

A més de facilitar la detecció i la localització dels materials que contenen amiant, la llei ha de promoure la coordinació i la cooperació entre totes les administracions públiques a través del Departament de la Presidència, amb tres objectius: informar i sensibilitzar la ciutadania, accelerar-ne la retirada segura i controlada, i garantir-ne una gestió adequada.

Components cancerígens

Com el seu nom indica, el fibrociment és un material de construcció compost per ciment i fibres d’amiant que li donen una gran lleugeresa i resistència a la intempèrie, per la qual cosa va ser profusament utilitzat –especialment a partir de la dècada de 1950–, tant en l’àmbit residencial (especialment com a tancament de façanes, cobertes lleugeres i canonades d’aigua) com en els sectors industrial i agroramader (sobretot com a cobertes de fàbriques, naus i granges).

Durant el segle XX, a Catalunya es va produir en grans quantitats a la planta que l’empresa Uralita tenia a Cerdanyola de Vallès. L’any 2002 se’n va prohibir l’ús, fabricació i comercialització pels efectes nocius sobre la salut de les persones, els animals i el medi ambient, ja que la inhalació de partícules pot provocar fibrosi als pulmons (asbestosi) i diversos tipus de càncer.

Per aquest motiu, el fibrociment és considerat un residu altament perillós i el seu desmuntatge, manipulació, transport i gestió només pot ser realitzat per empreses autoritzades que figurin inscrites al RERA.

ICGC cobertes fibrocimentCens de cobertes

L’any 2022, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya va començar a elaborar una cartografia per delimitar les cobertes amb fibrociment. Es van fer servir imatges aèries que posteriorment es van tractar amb intel·ligència artificial sota la supervisió de tècnics experts.

En total s’hi van detectar 122.460 cobertes, que suposen una superfície de gairebé 40 km² i un pes d’unes 700.000 tones; tot i que la Generalitat eleva aquesta xifra fins als 2 milions de tones tenint en compte la resta d’usos i tipologies. Segons aquest cens, a Teià hi ha identificades 36 cobertes d’uralita: 3 a Rials, Vallbellida i la Vinya; 12 al Poble Espanyol, el marge dret del passeig de la Riera, la Molassa i Santa Fe, i 21 més a la resta del municipi (que comprèn els altres veïnats de muntanya, el tram baix i el marge esquerre de la Riera, la Plana i Sant Berger).

Tot i la prohibició de l’any 2002, es va permetre el manteniment dels materials que ja estaven instal·lats fins al final de la seva vida útil. Ara, però, la Unió Europea recomana que els edificis públics n’estiguin lliures l’any 2028 i que el 2032 no n’hi hagi enlloc.

El seu estat de conservació depèn de diferents factors (com la ubicació i l’exposició a vibracions o fenòmens meteorològics) i es requereix una inspecció tècnica per valorar si cal una retirada urgent o si es pot mantenir durant un temps limitat, sempre que se’n faci un seguiment regular.

Coincidint amb la reforma dels pisos dels mestres i les obres de millora de la coberta del Mercat, l’Ajuntament ha retirat els elements de fibrociment que hi havia en aquests edificis, però encara en queden algunes plaques a l’antic escorxador i a cal Senyorcinto.


Generalitat i ajuntaments del Maresme impulsen la Junta Comarcal de Seguretat

junta seguretatL'alcaldessa Gemma Rosell i el cap de la Policia Local, Josep Lluís Salvador, han assistit en representació de Teià a la Junta de Seguretat del Maresme que s'ha celebrat aquest matí al teatre de Palafolls. La reunió, que ha estat presidida per la consellera d'Interior Núria Parlon, ha servit per abordar els principals reptes de la comarca en matèria de seguretat i per marcar un full de ruta per fer més eficient la lluita contra els delictes.

Preocupacions principals

La multireincidència, les ocupacions d’habitatges que s’utilitzen com a plantacions de marihuana i les necessitats de seguretat dels municipis turístics han estat els temes principals que s’han tractat.

La consellera ha explicat que les dades apunten “una tímida millora” en la comissió de delictes al Maresme, amb l’excepció dels relacionats amb el consum de drogues i l’ocupació il·legal de cases que es destinen a plantacions de cànnabis. En aquest cas, ha anunciat que es revisaran els convenis entre Mossos d'Esquadra i policies locals per tenir en compte les singularitats de cada municipi.

“Cal que Catalunya deixi de ser productor i exportador de marihuana, una problemàtica que està ben diagnosticada i cal abordar-la amb determinació. Per a això necessitem més efectius destinats a la investigació i una bona coordinació amb les policies locals per detectar aquestes activitats il·lícites i actuar abans no es consolidin en urbanitzacions, segones residències i habitatges disseminats” , ha dit Parlon.

junta comarcal teiaUn altre tema que preocupa a les alcaldies és l’estabilitat de les plantilles de les policies locals, que sovint es veuen sacsejades per la contractació d'agents per part d’un ajuntament després que un altre n'hagi assumit les despeses de formació. La consellera ha anunciat que el Departament està estudiant diferents mesures per fer compatible el dret a la promoció professional i l’amortització de la inversió realitzada pels municipis en formació.

Entre les diferents fòrmules que hi ha sobre la taula hi ha una possible modificació puntual de la llei de policies locals, la incorporació d’una clàusula al futur Pla estratègic de les policies locals o la creació d’una bossa de policies que distribueixi els agents en funció de les necessitats municipals.

Un altre dels compromisos és obrir una línia de subvencions per ajudar els ajuntaments en la instal·lació de càmeres de seguretat ciutadana.

El president del Consell Comarcal, Francesc Alemany, ha fet una valoració postiva d’aquesta primera reunió comarcal de coordinació entre Generalitat, ajuntaments i policies locals i ha anunciat que tindrà una periodicitat anual.

Font i fotografies: Consell Comarcal del Maresme


La Biblioteca commemora l’Any Guimerà amb microteatre i una exposició

Angel GuimeraL’any 2024, el Departament de Cultura de la Generalitat va commemorar el centenari de la mort de l’escriptor i poeta Àngel Guimerà (Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924), un dels prohoms de la Renaixença: el moviment de redreçament cultural català de finals del segle XIX. En la seva faceta d’activista polític va promoure les idees catalanistes i liberals.

A més d’esdevenir una figura molt popular en el seu temps, Guimerà és encara ara el dramaturg de les lletres catalanes que ha gaudit de major projecció internacional i ha estat un referent per a autors posteriors, des de Josep Maria de Sagarra a Sergi Belbel, passant per Josep Maria Benet i Jornet, entre d’altres.

Com a conseqüència del seu èxit com a escriptor, l’Acadèmia de les Bones Lletres el va presentar com a candidat al premi Nobel de literatura de manera consecutiva de 1906 a 1922. Recentment, la plataforma 3Cat ha estrenat una sèrie documental de tres capítols sobre aquesta qüestó, titulada Guimerà, el Nobel sense premi, que podeu veure clicant aquí

‘Matar el llop’

Ara, la Biblioteca municipal de Teià se suma a l’Any Guimerà amb dues activitats: una exposició i una sessió especial del programa Llegir el teatre.

Del 13 de gener al 3 de febrer es podrà visitar, al vestíbul de l’equipament, l’exposició Àngel Guimerà, matar el llop. El títol fa referència a una de les frases més conegudes de la seva producció dramàtica, en què el llop esdevé una metàfora de la capacitat destructora del desig.

Ideada per Ramon Bacardit, comissari de l’efemèride, es tracta d’una mostra de petit format que repassa les diferents facetes de l’autor a través de material gràfic i de citacions sobre la seva obra: la dramàtica (des de les primeres tragèdies en vers –com la conegudíssima Mar i cel– fins a la darrera etapa marcada pel tempteig de noves propostes estètiques, com Terra baixa), la poètica (centrada en els dos volums de poemes que va publicar, fruit de la seva formació romàntica) i la de reflexió política (com els discursos als Jocs Florals de 1889 i a la presidència de l’Ateneu Barcelonès el 1895).

Com a cloenda, el 30 de gener a les 19 h hi tindrà lloc una representació de microteatre. Durà el mateix títol que l’exposició, Matar el llop, i serà portada a escena per Eduard Sáenz, Carol Ribera i Roger Bosch, sota la direcció de Jordi Almirall. Mitja hora després, a les 19.30 h, l’escriptora i dramaturga Elisenda Guiu conduirà una nova sessió del projecte Llegir el teatre basada en la lectura de L’aranya, que va ser estrenada al teatre Romea l’any 1908 i que properament pujarà per primer cop a l'escenari del Teatre Nacional de Catalunya sota la direcció de Jordi Prat i Coll.

Programació diversa

Després de Reis, la Biblioteca reprèn la programació habitual amb activitats per a tots els gustos i totes les edats. Entre el 10 i el 31 de gener, la sala polivalent acollirà una altra exposició. En aquest cas, es tracta de Tibar el fil, una mostra pictòrica d’Antonio Esposito Ayala que ha estat comissariada pel professor de Belles Arts Rafael Romero i que forma part d’un conveni de col·laboració amb la Universitat de Barcelona.

Dimarts 21 de gener a les 17.30 h, la companyia Patawa oferirà una sessió especial de L’hora del conte per a nadons de 6 a 24 mesos amb l’espectacle de titelles i cançons Bitxos. No hi faltaran el cargol treu banya, l’escarabat bum-bum, la mosca que volava per la llum i tots molts altres animalons.

Dijous 23 de gener a les 19 h, el Club d’escriptura obrirà les portes a tothom qui vulgui assistir a la trobada amb l’escriptora Laia Aguilar, que presentarà la novel·la Tots aquells mars. I dissabte 25, a partir de les 11 h, la Biblioteca posarà el seu catàleg de jocs de taula a disposició del públic familiar.

Clubs de lectura i escriptura

D’altra banda, el Club d’escriptura per a nois i noies a partir de 12 anys que coordina Rafa Aranda tornarà a reunir-se el 9 de gener a les 16 h. L’endemà a les 18 h serà el torn del l’espai Xerrem de llibres que condueix Rosa Villaplana.

Els infants de 3r i 4t de primària de La colla superlectora es veuran les cares els dies 14 i 28, a les 17 h, i els nois i noies de 5è i 6è de La penya dels llibres s’aplegaran els dies 15 i 29, a la mateixa hora.

Els aficionats al gènere de ciència-ficció que dinamitza Francesc Cortés es retrobaran també el 15 i el 29 de gener, però en aquest cas serà a les 19.15 h. I encara queden tres cites literàries més: el Racó poètic (el dia 16, a les 19 h); el Club d’escriptura (el dia 20, a les 18.30 h) i el Club de lectura de novel·la de Mercè Pujadas (el dia 24, a les 18 h).


Teià rebrà més diners al PUOSC 2025-2029

Alcaldessa presidentL’alcaldessa de Teià, Gemma Rosell, va assistir ahir divendres, 3 de gener, a la presentació de la nova convocatòria del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) per part del president de la Generalitat, Salvador Illa. L’acte va tenir lloc a Pineda de Mar i posteriorment s’hi va celebrar una reunió del Consell d’Alcaldies del Maresme.

500 milions

El text refós de la Llei municipal i del règim local de Catalunya defineix el PUOSC com un programa específic del Pla director d’inversions impulsat pel Departament de la Presidència a través de la Secretaria d’Administracions Locals. Es tracta d’una línia de subvencions de caràcter quadriennal amb l’objectiu de cooperar en el finançament d’obres i prestacions de competència municipal que repercuteixin en la millora dels serveis i equipaments que els ajuntaments ofereixen a la ciutadania.

Durant el període 2020-2024, el PUOSC va atorgar 250 milions d’euros a 2.131 projectes arreu del país. Ara, el Govern de la Generalitat n’ha doblat la xifra com a “gest de confiança i de reconeixement al món municipal”. El president Illa va assegurar que “és un acte d’equitat” i va destacar que la nova convocatòria té “un biaix explícit pels municipis amb menys habitants, que són els que més necessiten d’aquests instruments, perquè són els que menys recursos tècnics, humans i econòmics tenen”.

De 100.000 a 400.000 euros

En l’anterior mandat, l’Ajuntament de Teià va aconseguir 101.781 euros del PUOSC per finançar la construcció de l’skate park. La intervenció formava part d’un projecte global d’arranjament de l’àmbit Sud del parc de can Llaurador valorat en prop de 210.000 euros que s’ha completat recentment amb la pavimentació del camí per a vianants de la Plana i la recuperació de l’antiga bassa de reg de la masia. Amb els nous criteris del PUOSC, Teià aspira a multiplicar per quatre la dotació econòmica.

L’executiu socialista ha introduït diverses millores a les bases de la convocatòria. D’una banda, s’incrementa la dotació assignada a cada municipi. El 2020-2024 s’establia un import màxim de 250.000 euros per ajuntament, mentre que per al 2025-2029 es garanteix una aportació mínima de 400.000 a cada població.

D’altra banda, “s’ha fet un esforç per ajustar el desplegament d’aquests recursos al cicle de gestió dels ajuntaments, que és de quatre anys". Segons el president de la Generalitat, “faríem malament si poséssim aquests recursos a disposició dels municipis el darrer any del mandat”, per la qual cosa s’ha compromès a fer-ne el pagament abans del 2027.

Consell Alcaldies MaresmeReunió amb alcaldes i alcaldesses

A continuació va tenir lloc una reunió extraordinària del Consell d’Alcaldies del Maresme al saló de Plens de l’Ajuntament de Pineda que va comptar amb la participació del conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i del secretari de Governs Locals, Xavier Amor. Els alcaldes i alcaldesses de la comarca van aprofitar la presència del conseller per fer-lo partícip dels reptes i mancances del territori:

- En l’àmbit de la mobilitat sostenible, millorar la línia ferroviària R1 de Rodalies, ampliar les freqüències de les línies de bus directes amb Barcelona i dotar de servei aquells municipis que encara no en disposen.

- En matèria d’habitatge a preus assequibles, crear un parc públic de lloguer i millorar el funcionament de l’Agència d’Habitatge de Catalunya i l’Institut Català del Sòl.

- En el terreny de la planificació urbanística, aprovar una llei per finançar les obres necessàries per posar al dia les urbanitzacions que no estan recepcionades pels ajuntaments.

- A nivell econòmic, agilitar que els municipis que disposen de romanent de tresoreria puguin mobilitzar-lo.

- En qüestions de medi ambient i canvi climàtic, garantir el manteniment de les rieres i torrents a càrrec de l’Agència Catalana de l’Aigua, accelerar els tràmits perquè els ajuntaments puguin reutilitzar l’aigua de les depuradores i instar l’Estat perquè destini els recursos necessaris per a la conservació de les platges.

- I en matèria de seguretat, dotar els Mossos d’Esquadra de més efectius i seguir potenciant la coordinació entre la Policia de la Generalitat i les policies locals.


El regidor Lluís Ribas s’acomiada de l’Ajuntament

lluis ribasEl Ple extraordinari celebrat el 19 de desembre va donar compte de la renúncia de Lluís Ribas com a regidor de la corporació municipal per motius personals i professionals.

El 23 de juny de 2023, Lluís Ribas va prendre’n possessió de l’acta, en representació del grup municipal de CaT-ERC. Ribas va ocupar el segon lloc en la candidatura republicana a les eleccions locals i, fruit de l’acord de govern amb GdT, ha estat durant tot aquest temps el titular de les carteres de Promoció Econòmica, Turisme, Ocupació i Recursos Humans. També va ser nomenat tercer tinent d’Alcaldia i regidor delegat del barri de Sant Berger.

Llegat polític

En matèria de Promoció Econòmica i Turisme, Ribas va comandar la transformació del Maridatge dels Sentits. El festival, que el 2024 arribava a la setena edició, ha deixat d’organitzar el Concurs internacional de perfumeria Mouillette d’Argent –que s’ha transferit a Barcelona– i ha eliminat els dos actes que tenien lloc a Ca l’Antiga: el lliurament de premis del certamen, d’una banda, i la celebració del Sopar dels sentits, de l’altra.

Com a alternativa, el nou Maridatge es va centrar en l’emergència climàtica i la situació de sequera –amb l’organització d’un seguit de taules rodones sobre jardineria sostenible– i l’àpat de gala va ser substituït per una arrossada popular en horari nocturn al parc de can Godó que va aplegar 150 comensals.

En el terreny de l’ocupació, Ribas ha desplegat l’aposta conjunta iniciada l’any 2022 amb l’Ajuntament de Premià de Dalt, la Diputació de Barcelona i la Unió de Polígons Industrials de Catalunya per tal de dinamitzar l’activitat econòmica i generar noves oportunitats a l’entorn de Buvisa a través de xerrades i sessions de treball en xarxa adreçades a empresaris i professionals.

Agraïment i comiat

Davant del Ple, Ribas va exposar que “en aquests moments la meva activitat professional no permet comprometre’m a assolir la tasca i el temps que em demanen l’Ajuntament de Teià”, i va “agrair enormenent” a la seva cap de files, Èrica Busto; a l’alcaldessa i a l’equip de govern “el suport que m’han prestat durant aquest any i mig”.
Ribas va admetre que “de vegades la feina d’un govern no es veu si no en formes part”, i per això va voler deixar constància del seu testimoni: “Heu fet molt bona feina i el poble ho veurà. Continueu fent aquesta feina perquè teniu estratègia i teniu tàctica”, va dir.

A continuació, tots els representants municipals –tant del govern com de l’oposició– li van agrair la dedicació, el van felicitar per la feina feta i li van desitjar sort.

Relleu i responsabilitats

A més de l’escrit de resignació del regidor, que va ser registrat oficialment el 3 de desembre, l’alcadessa Gemma Rosell va explicar al Ple que també s’han expedit a la Junta Electoral Central els dessistiments anticipats de les següents persones de la llista electoral de Cat-ERC, Nico Widmer (número 5) i Jordi López (número 6), de manera que serà Sílvia Marcos (número 7) qui finalment cobrirà la vacant.

Mentre no arribin les credencials acreditatives que facin possible la pressa de possessió de Marcos i un nou repartiment de les responsabilitats de govern, l’alcaldessa assumirà de forma provisional les funcions que Ribas tenia delegades. A més, el Ple va prendre coneixement de la substitució de Ribas per part de la regidora Montse Riera, amb caràcter definitiu, com a tercera tinent d’Alcaldia i membre de la Junta de Govern Local.


Ajuntamentdeteia