Divendres es van obrir els llums de Nadal al parc de can Godó amb l’encesa d’una bola gegant de color vermell que representa el guarniment típic d’aquestes festes i que es pot travessar pel mig.

L’alcaldessa Gemma Rosell va assegurar que “els llums no només il·luminaran Teià, sinó que simbolitzen l’alegria, l’esperança i el caliu que compartim com a comunitat”.

La vetllada es va cloure amb l’actuació musical de la violinista Anaís Falcó i de l’acordionista Jaume Casalí, i una ballada a càrrec de TrasBals Folk.

Iniciativa dels Corresponsals

L’alcaldessa i la regidora de Joventut, Èrica Busto, van aprofitar la concurrència de públic per presentar la gimcana de La frase secreta, que consisteix a emplenar les lletres d’una butlleta amb les pistes que hi ha repartides en els aparadors de diversos establiments comercials.

Es tracta d’una iniciativa dels Corresponsals del Casal de Joves que persegueix tres objectius: fomentar l’esperit nadalenc, dinamitzar el comerç local durant la campanya de Nadal i afavorir la participació i la cohesió socials a través d’una una activitat lúdica transversal adreçada a famílies i persones de totes les edats.

Mecànica del joc

Fins al 29 de desembre, els participants tenen temps de recórrer els 25 negocis que hi col·laboren. Cadascuna d’aquestes botigues té una lletra visible al seu aparador. Amb aquestes lletres, els jugadors han de construir “la frase secreta”, que està formada per 19 caràcters.

Alguns comerços, a més, tenen una figureta nadalenca amagada –com un Pare Noel, un ninot de neu o un arbre de Nadal– que serà clau per determinar l’ordre de les lletres.

Les lletres i la frase s’han d’anotar en una butlleta que trobareu en qualsevol d’aquests comerços. En el revers d’aquest targetó hi ha un llistat amb el nom dels establiments i, al seu costat, una línia on s’ha d’apuntar la lletra que correspon a cadascun d’ells.

A sota, i seguint l’ordre establert per les figuretes, cal emplenar els requadres de la frase. Un cop completada la missió, podeu lliurar la butlleta completa per participar en el sorteig a qualsevol de les urnes que trobareu a La Unió o bé a l'Ajuntament.

El premi consistirà en una cistella amb productes locals que se sortejarà el 30 de desembre a les 12 h. 

Revisió de butlletes

Abans del sorteig, els organitzadors de la gimcana revisaran les butlletes per comprovar que s’han seguit correctament les instruccions i que no s’han fet trampes, de manera que invalidaran totes aquelles que no associïn cada lletra al seu comerç.

Des de mitjan octubre, Teià compta amb un petit oasi urbà gràcies als treballs de naturalització de la bassa de reg de can Llaurador. El projecte, realitzat per la cooperativa Viver Tres Turons, ha costat 2.857 euros (IVA inclòs) i ha estat finançat per la Diputació de Barcelona a través del Programa sectorial de transició ecòlogica 2030.

L’actuació s’inscriu en la línia de suport a la creació d’espais d’ombres, refugis climàtics, solucions basades en la natura, estalvi i eficiència dels recursos, i té com a objectius principals millorar la qualitat paisatgística de l’entorn, esmorteir-ne la temperatura i incrementar la biodiversitat.

Aigua neta i control de plagues

Els estanys i basses naturalitzats són punts d’aigua artificials que recreen un ecosistema natural gràcies a la introducció de vegetació aquàtica, tant de submergida com sobre la superfície. A banda del seu valor ornamental, espècies autòctones com els joncs o la llengua de cavall contribueixen a mantenir una aigua oxigenada i transparent.

Tot plegat proporciona un hàbitat per a una gran riquesa de fauna: des d’ocells i granotes fins a espiadimonis, insectes aquàtics i crustacis diminuts. Tots aquests organismes estableixen una complexa xarxa tròfica que assegura un ecosistema sa i estable, i evita la proliferació de mosquits, ja que les larves de libèl·lula, els amfibis i nombroses espècies d’insectes –especialment els notonèctids– en són grans depredadors.

Així mateix, algunes espècies vegetals com les dàfnies s’alimenten del fitoplàncton i eviten d’aquesta manera l’aparició de microalgues i que l’aigua es tenyeixi de verd, la qual cosa, a part de donar un aspecte d’aigua bruta, no permet que la llum arribi al fons i hi pugui créixer la vegetació submergida.

Muntatge en dos nivells

La naturalització s’organitza en dos nivells. Al fons s’han instal·lat quatre dipòsits de grava amb cinc espècies vegetals. Per tal d’evitar accidents i ofegaments, tota la làmina d’aigua del safareig està protegida per una malla eletrosoldada lleugerament submergida. Sobre aquesta graella de ferro s’han desplegat vuit estores de fibra de coco amb 300 unitats de plantes helòfites; és a dir, que arrelen sota l’aigua però que tenen les tiges, les flors i les fulles aèries.

Per últim, s’ha fet una illeta de rocalla damunt la reixa perquè els ocells puguin abeurar-hi, així com una petita rampa per facilitar la sortida als animals visitants que puguin caure dins.

Aquesta setmana, una jove teianenca contractada per l’empresa Tandem Projects ha dut a terme tasques d’informació als usuaris de la línia de bus C15 per assabentar-los de la modificació del recorregut i recollir les seves impressions.

D’aquesta manera, la Regidoria de Mobilitat ha volgut explicar les raons i els avantatges del canvi d’itinerari, així com resoldre els dubtes de les persones que la utilitzen.

Pacificació del Masnou

El servei interurbà que connecta Teià amb l’estació de tren d’Ocata està subjecta a l’ordenació viària del Masnou, ja que la ruta transita, en bona part, pel seu terme municipal.

Ara, l’Ajuntament del Masnou té la intenció d’avançar en la pacificació de l’avinguda Cusí i Furtunet i de l’entorn de can Malet i el pati del Casino, de manera que es restringirà l’accés a l’antiga carretera N-II a través del carrer de Tomàs Vives. Aquest fet obligava a eliminar el pas de la línia per aquest sector i a consensuar-ne una alternativa.
Tot plegat, sumat a la voluntat dels dos consistoris de donar cobertura al CAP Ocata amb transport públic, n’ha motivat la remodelació de l’itinerari.

La regidora Montse Riera explica que “l’Ajuntament de Teià ha buscat la millor solució possible”, alhora que es mostra receptiva a “tenir en compte tots els comentaris i observacions de les persones usuàries per millorar el servei, sempre això que sigui possible”.

Revisió de parades i fulletons

De dilluns a divendres, la informadora s’ha mogut en bus per diverses parades per comprovar el funcionament del servei i copsar el parer de la gent, especialment a la plaça de l’1 d’octubre, el giratori de Vallbellida i l’estació de Rodalies. La seva actitud ha estat proactiva, amb l’objectiu de recollir dades i opinions. Entre les tasques assignades, la informadora ha comprovat que la cartelleria i els horaris de les parades fossin visibles i estiguessin actualitzats, i s’ha encarregat de distribuir fulletons a diversos equipaments públics i establiments comercials, com ara la Biblioteca, la prefectura de Policia Local, el Mercat Municipal, l’Escola El Cim, el Casal de Joves, el Casal de la Gent Gran, el Poliesportiu, La Unió, l’estanc, a farmàcia, l’autoescola, Can Marcual i els supermercats Bon Preu i Condis.

Valoració i comentaris

L’estrena del nou recorregut ha estat més accidentada del compte a causa de les obres de pavimentació del carrer Fontanills, entre dimecres i divendres.

Tanmateix, l’Ajuntament valora “positivament” el feedback recollit aquests dies. A grans trets, el canvi ha estat mal acollit pels usuaris perquè no en coneixien els motius, però la majoria celebra que es faciliti l’accés al CAP Ocata i a la residència i centre de dia Amavir, que eren demandes pendents.

Els comentaris recollits posen de manifest que el temps per completar el recorregut és massa just quan el trànsit és intens, la qual cosa impedeix que l’horari es pugui complir sempre en hora punta. En aquestes franges horàries els autobusos acostumen a anar “molt plens” i alguns passatgers s’han queixat que “a partir de les 21 h hi ha vegades que el bus no para a Vallbellida encara hi hagi gent esperant”. Per la seva part, els conductors de la línia es queixen de les repercursions negatives per a la seguretat dels viatgers i el compliments dels horaris que provoquen els cotxes mal aparcats en diversos trams del passeig de la Riera.

Institut Maremar i CAP El Masnou

El canvi de recorregut ha deixat sense servei de bus l’Institut Maremar. Es tracta d’un fet transitori fins que es posi en marxa la nova línia de bus entre Teià i l’estació de tren del Masnou, a principis de 2025. Tal com van explicar els dos ajuntaments, la idea és que recorri els dos municipis els dies feiners. Un dels seus eixos principals serà l’avinguda de Joan XXIII, de manera que connectarà entre Teià, el polígon de la Bòbila, l’Institut Maremar, el Masnou Alt, el CAP El Masnou, l’estació del Masnou i l’institut Mediterrània.

Bones perspectives

Des del 4 de novembre, el “bus sanitari” 849 a Can Ruti connecta amb la línia 2 del metro amb la incorporació d’una nova parada a Badalona a tocar de l’estació de l’avinguda de Martí Pujol. D’aquesta manera, els ajuntaments d’Alella, el Masnou i Teià confien a millorar les connexions amb l’entorn metropolità i a diversificar les opcions que actualment ofereix la línia de bus C8 (808) amb Barcelona.

Pel que fa a les connexions directes amb Barcelona a través de la línia C8 (808), l’Ajuntament de Teià segueix fent gestions amb la Generalitat perquè el Departament de Territori posi en funcionament un tercer vehicle, la qual cosa permetria augmentar-ne les freqüències i reduir la saturació de viatgers. En aquest sentit, els responsables municipals tenen concertada una reunió amb el secretari de Mobilitat i Infraestructures, Manel Nadal, el mes de febrer.

El 23 de setembre, l’alcaldessa Gemma Rosell es va reunir amb el president de l’Assocació Catalana contra el Radó, José Luis Sánchez, per abordar el compromís municipal –assumit per unanimitat del Ple del 19 de juliol– de facilitar informació a la ciutadania sobre els efectes que aquest gas pot tenir sobre la salut de les persones, així com per establir línies de col·laboració entre l’Ajuntament i aquesta entitat.

Edificis públics

Tal com establia l’esmentada moció, l’Ajuntament està mesurant la concentració de radó en sis equipaments públics. Més concretament, el 14 de novembre l'empresa A10RADO va instal·lar-hi 18 detectors: 7 a l’edifici consistorial, 3 a la Policia Local i 2 a La Unió, 2 al Casal de Joves, 2 a can Llaurador i 2 a ca la Cecília. Amb aquesta actuació es pretén donar compliment al Reial Decret 1029/2022 pel que fa a la protecció radiològica en els llocs i centres de treball. El cost dels mesuraments ascendeix a 2.081 euros (IVA inclòs), comptant-hi l’emissió d’un informe de conclusions al cap de tres mesos. 

Mesuraments particulars

En els darrers mesos han estat nombrosos els veïns i veïnes que han contactat amb l’Ajuntament cercant assessorament. En aquests moments només existeix Unitat Tècnica de Protecció Radiològica (UTPR) autoritzada pel Consell de Seguretat Nuclear per mesurar les fonts de radiació natural com el radó. Es tracta del grup empresarial Tecnatom, amb seu a Madrid.

Per això, hi ha diverses UTPR que ofereixen aquest servei, sempre que compleixin dos requisits: que els detectors que utilitzin compleixin la norma ISO 11665-4:2021 i que els resultats siguin analitzats en un laboratori acreditat amb la norma ISO 17025:2017.

En tots el casos, el preu dels detectors és força assequible i cal observar sempre les següents instruccions:

- El detector porta dues bosses: una de transparent tancada al buit que actua com a embocall i només s’ha d’obrir quan es tingui clar el lloc on es farà el mesurament, i una de metal·litzada que que s’utilitzarà per guardar i enviar el detector al laboratori.

- Hi trobareu dos fulls: les instruccions d’instal·lació i recollida del detector, i un formulari per recollir informació sobre la mesurament.

- S’aconsella mesurar els llocs de la casa més freqüentats, especialment si estan ubicats en la planta baixa o el soterrani.

- Els detectors s’han de separar entre 1 i 2 metres del terra i més de 30 centímetres de les parets, sostres o qualsevol element constructiu de formigó, totxo o pedra.

- Preferiblement, s’han de situar sobre objectes de fusta, plàstic o metall –com taules, armaris o prestatgeries–, en contacte directe amb l’aire que es respira en aquella habitació o dependència.

- Els detectors han d’estar en el mateix lloc durant tot el temps que dura l’exposició, sense moure’ls en cap moment i amb la cara del codi cap amunt.

- Quan hàgiu col·locat un detector, empleneu el formulari corresponent. Cada aparell s’identifica amb un codi numèric que ha de quedar anotat en el formulari, juntament amb les dates i les hores d’instal·lació i recollida.

- Apunteu al formulari qualsevol altra observació que considereu rellevant. Quanta més informació hi registreu, més precisa serà la interpretació de les mesures.

- Passat un temps d’exposició de 3 mesos, cal lliurar el detector a l’empresa especialitzada, per a la qual cosa s’ha d’introduir dins la bossa metal·litzada, tancar-la amb el zip i guardar a la nevera, si no es fa l’enviament el mateix dia.

Un cop analitzades les dades, l’empresa us n’informarà dels resultats i de les possibles implicacions i accions correctores. Si teniu qualsevol dubte o us cal més informació, podeu contactar amb A10RADO o l’Associació Catalana contra el Radó a les adreces de correu electrònic Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. i Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la., respectivament.

El passat dijous, 5 de desembre, La Unió va ser escenari d’una jornada de formació i d’intercanvi de coneixements sobre polítiques públiques d’habitatge titulada El cas de Teià: rehabilitació d’equipament municipal i transformació en habitatges dotacionals.

Es tractava, bàsicament, de contextualitzar la problemàtica a escala local i d’explicar l’experiència de la reclassificació, rehabilitació i adjudicació dels vuit habitatges de lloguer per a joves menors de 25 anys dels pisos dels mestres. Fruit de la voluntat política del ple municipal, el procediment urbanístic i jurídic subsegüent va arrencar l’abril de 2018 i va culminar l’1 de juliol de 2024 amb el lliurament de les claus i la firma dels contractes d’arrendament.

L’alcaldessa Gemma Rosell va agrair la feina del seu predecessor, Andreu Bosch, i va explicar que “l’Ajuntament sempre ha tingut clar que l’habitatge és una peça clau per a la cohesió social i la dinamització de la vida al poble”, més d’un dret fonamental. “Ens preocupa –va dir– que les noves generacions que han crescut aquí i destitgen construir les seves vides a Teià es trobin amb dificultats per accedir a una llar a un preu assequible”.

Per aquest motiu, “aquest projecte és una aposta decidida pel futur”, ja que “posa en valor un patrimoni municipal que estava desaprofitat i alhora dona resposta a una necessitat real i urgent”.  

Gran expectació

Organitzada per la Diputació de Barcelona dins del cicle de visites Les polítiques d’habitatge dels municipis petits, la sessió estava destinada tant a personal tècnic i càrrecs electes de l’administració pública com a entitats del tercer sector.

En total hi van assistir una quarantena de persones, amb una nodrida delegació de la Diputació encapçalada per la presidenta delegada de l’Àrea d’Urbanisme, Habitatge i Regeneració Urbana, Gemma Badia; la gerent de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats, Maria Xalabarder, i el cap de l’Oficina d’Habitatge, David Mongil–, de l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) i de l’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL).

També s’hi van donar cita nombrosos representants del món local, com els alcaldes d’Arenys de Munt, Castellolí, Gallifa, Sant Antoni de Vilamajor i Súria, i diversos regidors, arquitectes, advocats i treballadors socials dels ajuntaments d’Arenys de Mar, Argentona, Badalona, Barberà del Vallès, Cabrils, Castellar del Vallès, Centelles, Cerdanyola del Vallès, Cervelló, Font-rubí, Monistrol de Montserrat, Premià de Mar, Sant Feliu de Codines i Santa Susanna.

Exemple inspirador

La diputada Gemma Badia va posar el pisos dels mestres com a “exemple plausible d’un parc d’habitatge assequible i de qualitat” que ha estat possible gràcies a l’ajut de la Diputació “a partir de les necessitats expressades per l’Ajuntament” i que pot servir d’inspiració a altres municipis. “A Teià, la necessitat va motivar el moviment dels seus representants, i el moviment ha desembocat en una solució” que conjuga la sostenibilitat i l’optimització del sòl, i que permet “fixar població jove al seu municipi a través de la rehabilitació d’habitatges buits”.

Per fer realitat la promoció, Teià es va acollir dues vegades al Catàleg de Serveis de la Diputació i una tercera al seu Programa General d’Inversions: el 2018 va obtenir suport tècnic per a la realització d’un estudi d’alternatives i viabilitat econòmica, el 2020 va sol·licitar un nou recurs tècnic per a la redacció d’un Pla Especial Urbanístic i el 2022 va rebre una subvenció econòmica per finançar les obres de reforma i condicionament.

155 habitatges socials

L’arquitecte municipal Josep Anton Novo va donar quatre pinzellades sobre l’evolució urbanística del poble, la tipologia edificatòria i les figures de planejament i protecció territorial.

A data d’avui i segons dades del pla territorial sectorial d’habitatge de Catalunya, Teià compta amb 155 habitatges destinats a polítiques socials –entre els quals hi ha els 14 pisos per a joves de can Bassols, el 16 apartaments per a gent gran de la Cooperativa, els 93 pisos de la Plana (66 de venda i 27 de lloguer) i els 8 habitatges dotacionals dels pisos dels mestres–, la qual cosa representa el 6,3% del parc immobiliari.

Amb relació als pisos dels mestres, l’arquitecte va destacar els aspectes més importants de la intervenció. De l’edifici original, construït l’any 1972, només se’n van deixar els forjats. Tota la resta va ser remodelada, amb una inversió total de 570.000 euros i un preu de repercussió de 800 euros per metre quadrat de sostre. A aquest import cal sumar-hi prop de 60.000 del cost d’instal·lació de l’ascensor i de les plaques solars.

Comunitat energètica

A continuació, l’enginyer municipal Xavier Valls va fer un repàs a les quatre plantes solars d’iniciativa municipal: a l’Ajuntament, el Poliesportiu, l’Escola El Cim i els pisos dels mestres. De totes elles, aquesta darrera és l’única en règim de comunitat energètica. Això significa que els seus titulars són els adjudicataris dels pisos, que reben una petita bonificació en els seus rebuts de llum per l’excedent d’energia que aboquen a la xarxa i que la companyia distribuïdora està obligada a adquirir. Segons Valls, “es tracta d’una instal·lació petita dissenyada per optimitzar l’autoproducció i l’autoconsum”.

Visites sobre el terreny

Després d’una breu intervenció per part dels membres de l’equip tècnic pluridisciplinar de la Diputació que va prestar suport als treballs prospectius dels pisos dels mestres, tots els participants es van traslladar fins a la promoció. Un cop allí, l’alcaldessa i l’administrador de la finca, Michel Adarve, van respondre diverses preguntes relacionades amb les bases d’adjudicació i el cobrament dels lloguers. Rosell va subratllar que la gestió local és "més ràpida, propera i eficient".

En acabat, els assistents es van desplaçar a la cantonada del passeig de la Riera i el carrer de Josep Puigoriol per conèixer el solar on l’INCASÒL construirà 18 habitatges socials de lloguer. El seu director de projectes, Guillermo Gallego, va detallar les característiques de la proposta guanyadora del concurs, Una casa mediterrània, que actualment es troba en procés de redacció.

La jornada va finalitzar amb una visita guiada al celler romà de Vallmora i una copa de vi de la Denominació d’Origen Alella.