Un dels punts àlgids de la Setmana Cultural de Teià a l’entorn de la diada de Sant Jordi és l’acte de lliurament dels premis de la fase local de la Mostra Literària del Maresme, que s’ha celebrat aquest migdia a La Unió.

La gala ha estat conduïda pel regidor i la tècnica municipal de Cultura, Marià Espel i Maria Federico, i ha comptat amb l’actuació de la cantant i compositora Gessamí Boada. La mataronina és una de les veus més potents del panorama musical, que aviat presentarà el seu quart àlbum en solitari, 12, després de White Flowers (2018), On començo jo (2020) i L’art d’estimar (2022).

El públic que omplia la sala ha tingut el goig de sentir vuit cançons d’inspiració literària, interpretades en tres tongades. La majoria han estat adaptades i musicades per la mateixa autora, com No demano gran cosa, de Miquel Martí i Pol; Desafinada, de Sònia Moll, El tigre –inspirat en recull de contes El poeta que rugió a la luna y se convirtió en tigre, d’Atsushi Nakajima–o Alícia –basat en el llibre d’Alícia al país de les meravelles, de Lewis Carroll–. Boada també ha versionat Mireia Vives i Gemma Humet a Cançó de fer camí, de Maria Mercè Marçal, i Maria Arnal i Marcel Bagés a No he desitjat mai cap cos com el teu, de Vicent Andrés Estellés. La cantant ha acomiadat la cerimònia amb dues peces pròpies: Òxid i carbó –amb recitació de La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda– i On començo jo.

Treballs premiats

La convocatòria local de la Mostra Literària, que enguany celebra la 42a edició, ha reunit 241 treballs: 204 en prosa, 28 en poesia i 9 en microrelats.
Un cop més, han quedat desertes algunes categories –la A i la F de prosa i poesia, i la C de poesia–, per manca de participants.

Com sempre, les obres redactades per l’alumnat de l’Escola El Cim –corresponents a les categories B i C– passen una primera selecció per part de l’equip docent, de manera que el nombre final de treballs valorat pel jurat ha estat de 86: 49 de prosa, 28 de poesia i 9 de microrelats.

Aquest tribunal –format per Anna Creus, Sabina Feliu, Cristina Oliva, Assumpta Pont i Mireia Zaragoza– va posar en comú les seves valoracions el passat 8 d’abril i avui les ha fetes públiques.

Un a un, els organitzadors han cridat els autors guanyadors en cadascuna de les categories, que han anat pujant a l’escenari a recollir el premi de mans dels membres del jurat i de diversos representants electes: l’alcaldessa Gemma Rosell, els tinents d’alcalde Èrica Busto, Abel Ballesteros, Montse Riera i Núria Andinyac i els regidors David Basi, Sílvia Marcos, Francesc Ribas i Montse Tarradas.

Edició especial il·lustrada

Des de fa tres anys, el jurat tria un poema i un relat perquè siguin editats i il·lustrats. En aquesta ocasió, les obres seleccionades han estat El meu poble, de Laia Fornés Garcia, i Cartes anònimes, d’Ona Blasco Castell.

Premi de microteatre

Als tres gèneres literaris ja assentats, la Regidoria de Cultura va sumar el 2024 una nova convocatòria per fomentar la creació i interpretació de textos de microteatre amb la voluntat que siguin representats en el marc del festival Lletrescena.

A tal efecte s’ha constituït un jurat integrat pel guanyador de l’any passat, Rafa Aranda, la coordinadora del Lletrescena, Olga Parra, i la directora de la Biblioteca, Teresa Sauco. Enguany, el tribunal ha atorgat el premi a Miquel Esquirol Jiménez per La partida, i ha concedit un accèssit a Rosa Maria Soler Paloma per La taula de l’àvia.

Reconeixement i cloenda

Abans de cloure l’acte, l’alcadessa ha elogiat el talent de tots els partipants i “la capacitat que té la literatura per fer-nos créixer com a persones i com a comunitat”.

“La cultura –ha dit– és l’ànima d’un poble, i la literatura és una de les seves expressions més poderoses. Avui hem descobert escriptors i escriptores joves i madures, narratives que ens han fet emocionar, reflexionar o somriure. I això és precisament el que necessitem: espais on la creativitat pugui florir i on les idees trobin camins per ser compartides”.

Si us ve de gust, podeu descarregar i llegir totes les obres premiades en el document en PDF que trobareu al peu d'aquesta notícia.

Com cada primavera, Teià s’omple d’activitats per a tots els gustos a l’entorn de la diada del llibre i la rosa. Del 22 al 30 d’abril se celebrarà una nova edició de la Setmana Cultural, un esdeveniment que combina tradició, propostes lúdiques i un munt de demostracions artístiques on tenen cabuda la narrativa, la poesia, la música, la dansa, el teatre i el cinema.

Aquesta edició està dedicada a la memòria de l’escriptor, poeta, traductor i activista Josep Maria Llompart (Palma de Mallorca, 1925-1993). Per aquest motiu, el díptic de la Setmana Cultural està il·lustrat amb el seu retrat, al costat del poema Camí florit.

Revetlla de Sant Jordi

El dimarts 22 d’abril, la Biblioteca de can Llaurador organitzarà la Revetlla de Sant Jordi. Començarà a les 17.30 h amb Contes de dracs i no tan dracs, a càrrec de la rondallaire Laura Asensio. A les 18.30 h hi tindrà lloc la quarta trobada d’autors i autores locals, que posarà en contacte els escriptors de Teià i el Baix Maresme amb els seus lectors. La vetllada es clourà amb la presentació del llibre col·lectiu que han escrit els membres dels Club d’escriptura de la Biblioteca.

L’endemà, 23 d’abril, el passeig de la Riera s’omplirà de parades de roses i llibres a càrrec de diverses entitats i establiments de la població.

Pianos i poesia

El dijous 24 d’abril serà el torn de la música i la poesia. Durant tota la jornada, l’Associació del Concurs Internacional de Música Maria Canals instal·larà un piano de cua a La Unió. Pel matí rebrà la visita de l’Escola El Cim. Per la tarda, l’alumnat de les escoles de música de Teià i el Masnou hi interpretaran una selecció de peces. També hi podrà tocar tothom qui vulgui. Només cal apuntar-s’hi enviant un correu electrònic a l’adreça Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

A les 18 h, la mestra i escriptora Carla Pi Rusiñol oferirà un recital poètic titulat Fent volar els mots a la Biblioteca. L’autora, que es va endinsar en el món del vers durant l’any de la pandèmia, ha publicat el llibre de relats breus Entropia (2021) i la novel·la Sonata a quatre mans (2025).

A les 19.30 h, el focus d’atenció tornarà a La Unió, on el pianista Ariel Fernández Miró posarà el punt i final a la iniciativa El Maria Canals porta cua amb obres de Joseph Haydn i Frédéric Chopin, dos dels màxims exponents del classicisme i el romanticisme, respectivament.

Novetat editorial

El 25 d’abril a les 19.30 h, Andreu Bosch presentarà a la Biblioteca el llibre La fi del renegat i altres narracions, com a responsable de l’estudi i de l’edició crítica. Es tracta d’un recull de vuit textos de l’escriptor i pintor de l’Escola paisatgística d’Olot Marian Vayreda que han estat triats per la seva riquesa lèxica i per la capacitat de transportar el lector al Pirineu de finals del segle XIX. El professor, doctor en Filologia Catalana i exalcalde de Teià conversarà amb dos bons amics: el responsable de l’editorial andorrana Edicions Marinada, Joan Ramon Marina, i la directora editorial de Columna Edicions i directora de màrqueting del Grup 62, Glòria Gasch.

Videojocs i sardanes

El dissabte 26 d’abril serà intens. A les 11 h, la Biblioteca posarà a l’abast de tothom els videojocs de la Sant Jordi Jam 2024, un esdeveniment virtual en què van participar 142 desenvolupadors i que va donar lloc a diversos prototips i propostes experimentals inspirats en la llegenda del cavaller i el drac, com ara jocs de plataformes, de diàlegs, d’estratègia, entre d’altres.

A les 11.30 h, la Regidoria de Cultura –amb la col·laboració del Grup Sardanista Maig i els promotors locals de la sardana Josep Maria Elias i Roser March– plantejarà un repte majúscul: envoltar l’església de Sant Martí amb una rotllana gegant per ballar-hi una sardana. Amb aquest objectiu s’han fet alguns tallers previs amb nois i noies del Casal de Joves. De fet, un cop assolit l’objectiu, els Corresponsals del Casal s’encarregaran de servir un aperitiu popular a les 12.30 h, coincidint amb l’actuació de la Cobla Cervianenca a la plaça de Sant Martí.

Bandes sonores

El mateix dissabte, a les 20 h, La Unió tindrà dos convidats d’excepció: el pianista i compositor de música per a cinema Carles Cases i el crític de cinema i presentador de TV3 i Catalunya Ràdio Àlex Gorina. Tots dos hi presentaran l’espectacle Concert Paradiso, un repàs a les bandes sonores més celebrades d’Ennio Morricone. L’entrada costa 5 euros i es pot adquirir al web compres.teia.cat

Premis literaris i batalla de dansa

Diumenge, dia 27, la Casa Municipal de Cultura serà escenari de la gala de lliurament de premis de la 42a fase local de la Mostra Literària, amb l’acompanyament de la cantautora mataronina Gessamí Boada.

I a les 18 h, Teià celebrarà el Dia Internacional de la Dansa al parc de can Godó amb l’espectacle scRakeja’t 2.0. La companyia de ball alemanya CobosMika protagonitzarà una battle o “combat dansat”. Es tracta d’una intervenció que fusiona balls urbans, participació comunitària i interacció amb la ciutadania a través del ritme, la interpretació i la diversió.

Comiat tràgic

La Setmana Cultural s’acomiadarà el dimecres 30 abril a les 20 h amb una representació teatral a La Unió. La Pèrfida Companyia –amb el teianenc Jordi Boixadós a les seves files– interpretarà Hamlet: aquesta calavera abans tenia llengua, una versió molt especial d’un dels clàssics de William Shakespeare, amb vestuari i música d’èpoques ben diverses, a partir de la traducció de Joan Sellent. Les entrades valen 5 euros i es poden comprar clicant aquíclicant aquí.

L’Escola Bressol Municipal (EBM) Els Galamons obrirà les seves portes en jornades diferents per donar a conèixer les instal·lacions a les famílies i mostrar la metodologia de treball que s’hi aplica, de cara al procés de preinscripció de l’alumnat del primer cicle d’educació infantil per al curs 2025-2026.

En concret, el centre educatiu oferirà tres visites presencials de 17.15h a 18.30h, amb diferents torns per als infants nascuts el 2023 (dijous, 24 d’abril), 2024 (divendres, dia 25) i 2025 (dilluns, dia 28).

En tots els casos és necessari confirmar cita prèvia a través del número de telèfon 93 555 86 32 o l’adreça de correu electrònic Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Previsió de places

La regidora d’Educació i Infància, Núria Andinyac, confia que l’EBM pugui donar resposta a la demanda d’escolarització de 0 a 3 anys de Teià gràcies a l’ampliació de les instal·lacions. Si tot va bé, al llarg dels propers mesos es duran a terme les obres necessàries per poder acollir fins a un màxim de 107 vailets, a partir del mes de setembre.

Tenint en compte la continuïtat de l’alumnat actual, els curs vinent l’EBM Els Galamons oferirà 8 vacants per a nadons nascuts el 2025, 18 places per a infants d’entre 1 i 2 anys nascuts el 2024 i 27 places per a canalla d’entre 2 i 3 anys nascuda el 2023. Són, d’entrada, 26 places més que l’any passat. Aquest nombre es podria incrementar, fins a un màxim de 33 places suplementàries, en cas que la demanda justifiqui l’obertura de dues aules més.

Edat mínima

Per poder accedir-hi, l’infant ha d’haver nascut abans o fins al 14 de maig de 2025 (16 setmanes abans del dia d’inici del curs).

Calendari de preinscripció

El termini de presentació de sol·licituds en línia va del 8 al 22 de maig. Per completar el tràmit, caldrà enviar la sol·licitud de preinscripció degudament emplenada i signada a través de l’aplicatiu Kinder Up, que la direcció del centre activarà i donarà a conèixer properament.

Alternativament, l’escola reservarà dos dies per cursar les sol·licituds de manera presencial directament al centre. En aquest cas, és imprescindible concertar cita prèvia per telèfon o correu electrònic i portar la documentació a punt.

Barems i llistes provisionals

El 30 de maig es publicaran les llistes de l’alumnat admès, ordenades d’acord amb els barems de puntuació que aquesta setmana han fet públics l’Ajuntament i Cavall de Cartró com a empresa concessionària del servei de llar d’infants.

Podeu consultar la resta del calendari (publicació de llistes, sorteig i matriculació), així com els criteris de puntuació, en el document que trobareu al peu de la notícia o bé clicant aquest enllaç.

També podeu visitar el web de la Generalitat de Catalunya sobre educació infantil.

Recentment, l’alcaldessa Gemma Rosell i el regidor d'Esports, Abel Ballesteros, han presentat el projecte de construcció del rocòdrom al Club Excursionista Teià (CET). També s’han reunit amb l’Agrupament Escolta Mintaka per explicar la proposta de reforma de les antigues cavallerises de la masia de can Llaurador amb l’objectiu d’acollir la seu del Cau, ja que l’edifici que actualment fa servir l’entitat a cal Senyorcinto presenta patologies i limitacions estructurals.

Ubicació i entorn

En principi, i tal com recollia el Pla d’Actuació Municipal (PAM) 2023-2027, el govern de GdT i CaT-ERC tenia programat habilitar com a rocòdrom una nau preexistent situada al torrent de les Monges.

Finalment, la intervenció es durà a terme al parc de can Llaurador i donarà origen a un conjunt de dos cossos o volums: l’antiga establia de la masia –que serà reformades íntegrament– i un edifici de nova planta que proporcionarà un espai segur i funcional per a la pràctica de l’escalada esportiva.

Antigues cavallerisses

L’antic estable de la masia consta d’una sola planta de 109 metres quadrats. Amb la reforma, es dividirà de forma horitzontal per donar lloc a dos espais:

- La planta baixa, de 54 m², acollirà la zona d’accés al complex i els vestidors per a homes i dones. La recepció estarà estarà comunicada directament amb el rocòdrom mitjançant una passareŀla de vidre.

- La primera planta, de 38 m², posarà un espai compartit a disposició del CET i el Cau.

Nou volum

Al costat s’hi construirà el rocòdrom, amb una imatge i volumetria ben diferenciades, i dos pisos o nivells de distribució:

- Com s’ha explicat, des de la recepció de les antigues cavallerisses s’accedirà a l’edifici nou per mitjà d’una passera, directament al nivell superior. En aquest pis hi haurà una cambra higiènica accessible, un espai polivalent destinat a l’AE Mintaka de 46 m² i una rampa d’accés al nivell inferior.

- El nivell inferior serà un espai de doble altura on s’ubicarà el búlder pròpiament dit. El rocòdrom ocuparà amb una superfície de 148 m2 i comptarà amb un gimnàs de 26 m² i un magatzem de 36 m², a més de la sala d’instaŀlacions de l’edifici.

- A la coberta hi haurà un equip de plaques fotovoltaiques i tres lluernes per afavorir la il·luminació natural de l’interior.

Calendari

Es preveu que els treballs de reforma i ampliació estiguin enllestits el primer trimestre de 2026.

Més de 50 persones van assistir el passat 25 de març a la presentació pública de l’Avanç de planejament del futur Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Teià. L’acte es va celebrar a l’Espai can Llaurador i va comptar amb una roda de tres intervencions a càrrec de l’arquitecte municipal –com a responsable de l’Oficina del POUM–, l’empresa encarregada de realitzar el Programa de Participació Ciutadana (PPC), i el redactor de l’Avanç. La sessió es va cloure amb un torn obert de preguntes per part del públic.

Contextualització del moment

El 13 de febrer, el Ple municipal va aprovar l’Avanç de planejament amb 10 vots a favor (GdT, CaT-ERC, PSC i PP) i 3 abstencions (JxTeià). L’alcaldessa, Gemma Rosell, va explicar que “l’Avanç aposta per un desenvolupament coherent amb les necessitats del municipi, la protecció del medi ambient i la sostenibilitat a llarg termini”. Rosell va detallar els “objectius estratègics” –preservar l’entorn natural, menatenir l’encant del poble i controlar el creixement demogràfic–, els “objectius territorials” –protegir els espais verds i agrícoles, i potenciar els camins rurals i els connectors ecològics–, i els “objectius urbans”: planificar la creació d’habitatge assequible, millorar la mobilitat, modernitzar les infraestructures i ampliar els equipaments educatius i esportius.

L’Avanç consta d’una memòria descriptiva i justificativa; un Document Inicial Estratègic (DIE) que serà sotmès a un procés d’avalució ambiental per part de la Generalitat; un esbòs de la nova regulació normativa i diversos plànols d’informació i d’avanç d’ordenació.

Fins avui, 7 d’abril, aquests documents es troben en fase d’exposició pública perquè tothom qui vulgui pugui consultar-los –al web i a les dependències municipals– i formular-hi suggeriments. Per fer-ho, només calia emplenar una instància genèrica. Les observacions que s’hi plantegin seran estudiades i valorades pels tècnics de l’equip redactor i l’Oficina del POUM. Algunes d’elles podran ser tingudes en consideració, i totes i cadascuna quedaran consignades en un document de resum.

Explicació del procés

Com ja va fer el febrer de 2024, amb motiu de l’inici dels treballs de revisió del planejament, l’arquitecte municipal, Josep Anton Novo, va recordar les raons per les quals s’ha engegat aquest procés: l’any 2021, una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul·lar el POUM que havia entrat en vigor cinc anys abans, i això va suposar la “reviviscència” del Pla General d’Ordenació Urbana de l’any 1990. En tractar-se d’una normativa “obsoleta” i “contradictòria” amb les necessitats actuals del municipi, Ajuntament i Generalitat van acordar de dotar-se d’unes Normes de Planejament Urbanístic (NPU) de caràcter transitori. Tal com és prescriptiu, un cop aprovades les NPU per la Comissió de Territori de Catalunya, Teià disposa d’un termini màxim de 3 anys –a comptar des de la data de la seva publicació, l’octubre de 2023– per redactar i aprovar un nou POUM.

Amb aquesta finalitat, ara fa poc més d’un any l’Ajuntament va encarregar l’elaboració de l’Avanç de planejament a l’empresa Teseu, representada per Pere Mogas. L’arquitecte lidera un equip pluridisciplinari que ha analitzat tres escenaris demogràfics de futur, tenint en compte les conclusions del Programa de Participació.

Opinió ciutadana

En paral·lel als treballs de l’Avanç, l’Ajuntament va desplegar un procés participatiu –l’anomenat PPC– que va ser dinamitzat per la cooperativa Estel i que va incloure un qüestionari en línia i una desena de sessions presencials, com ara entrevistes i tallers monogràfics, i un parell de sortides en cap de setmana. “A través d’aquestes accions i espais de participació volíem recollir la màxima representativitat de la ciutadania i el teixit associatiu”, va explicar Alba Domínguez.

En total, van dir-hi la seva 92 dones i 167 homes. Les seves opinions han quedat plasmades en un document –la Memòria de participació de l’Avanç–, agrupades en tres apartats: “propostes amb un grau de suport elevat”; “propostes parcials o puntuals”, i “propostes contraposades o amb disenssions”. En tots els casos, n’hi ha de temàtiques i de transversals, fins a 62. Entre aquestes últimes, Domínguez va destacar-ne les “més repetides i compartides”:

- Vetllar per un desenvolupament urbà equilibrat que preservi el caràcter de poble.

- Preveure l’ampliació i millora dels equipaments educatius.

- Replantejar el parc de can Llaurador com un espai d’oportunitat.

- Definir criteris d’integració paisatgística per a les noves promocions d’habitatge per tal d’evitar impactes com l’edifici del Blanqueig.

- Estudiar alternatives de mobilitat que permetin el desdoblament i la pacifiació del passeig de la Riera.

- Incorporar alguns jardins i arbres singulars al Catàleg de patrimoni protegit.

Tres escenaris

El redactor de l’Avanç de planejament, Pere Mogas, va insistir a dir que “estem en una fase molt primerenca” del POUM, en la qual s’ha tingut en compte el resultat del PPC. L’Avanç –va recalcar– determina criteris i objectius amb una projecció temporal de tres sexennis o 18 anys vista, a partir d’un document d’anàlisi i diagnosi en el qual s’ha prestat una atenció especial als sistemes públics d’equipaments i zones verdes, d’una banda, i al risc d’inundabilitat i les alternatives de mobilitat al coll d’ampolla que representa el passeig de la Riera, de l’altra.

Mogas va constatar que “existeix una preocupació perquè el municipi no tingui una dimensió excessiva”. Per això s’han estudiat tres “alternatives de creixement”: una de restrictiva (ALT 0, manteniment del planejament vigent), una d’expansiva (ALT 1, potenciació del creixement) i una altra d’intermèdia, amb dues gradacions (ALT 2a, moderació baixa del creixement i mixticitat, i ALT 2b, moderació alta del creixement i mixticitat).

En tots els supòsits, es parteix de la situació actual, en què la trama urbana es troba executada a l’entorn del 80% de la seva capacitat. Teià té 6.800 habitants, 2.803 habitatges construïts i 2.403 llars formades. El nombre de llars i d’habitatges no coincideix perquè sempre hi ha una proporció del parc immobiliari –al voltant del 14%– que està buit o bé no s’hi viu de forma permanent.

ALT 0: El potencial de les Normes de Planejament Urbanístic (NPU) actualment vigents permetria incorporar al procés edificatori 56.600 metres quadrats de sostre, equivalents a 525 noves unitats d’habitatge, sense reclassificar cap sòl rústic. A raó d’una mitjana de 2,57 persones per a cadascuna de les noves llars, això situaria el càlcul de població en 7.892 habitants.

Tanmateix, “la tendència demogràfica –tal com ha crescut Teià fins ara– està per sobre de la capacitat actual. I això –segons Mogas– tindria greus repercussions sobre el preu de l’habitatge”.

Aquesta alternativa “de mínims” és “inviable”, en paraules del redactor, ja que les NPU tenen data de caducitat i no permeten complir l’objectiu de solidaritat urbana.

ALT 1: Aquest escenari reprodueix les previsions del POUM de 2016, que “anava al màxim” i tenia un horitzó de 9.012 habitants, ja que preveia la transformació de sols que actualment no són urbanitzables a can Fivaller, ca la Lola (a la carretera vella), can Jordana (al Camí d’Alella) i el Portal Urbà (a l’entorn de can Padellàs).

Aquesta opció s’ha descartat perquè l’Ajuntament i la ciutadania volen conservar la singularitat del poble.

ALT 2a i ALT2b: Es tracta de dos escenaris possibilistes que plantegen “creixements moderats” o “sostinguts” en sostre residencial (91.141 i 79.395 m², respectivament), habitatges (872 i 755), llars (753 i 652) i població, entre els 8.633 i els 8.372 habitants.

En principi, tant l’equip redactor de l’Avanç com els grups municipals es mouen en aquestes coordenades. Per a l’alcaldesa, totes dues “responen al model òptim expressat pel consistori i la ciutadania”. Mogas va admetre que “la tendència és anar cap aquí” i va referir-se a l’ALT2b com “la més aproximada”.

Habitatge assequible

Pere Mogas va parlar de dos “temes clau” del nou POUM: l’habitatge assequible i l’activitat econòmica.

L’octubre de 2024, la Generalitat va publicar el Pla territorial sectorial del dret a l’habitatge i de solidaritat urbana. El Pla identifica Teià –com la major part del Maresme– com una àrea de demanda residencial forta i acreditada (àrea del tipus 1, segons el Decret 408/2022), i per això estableix que l’any 2044 el 15 % del seu parc immobiliari haurà de ser assequible per tal de cobrir les necessitats de la població i fomentar la cohesió social i l’accés igualitari a l’habitatge. Les fórmules poden ser diverses: habitatge públic, allotjaments dotacionals, habitatges privats de lloguer o d’inserció administrats per xarxes de mediació o inclusió social, habitatges cedits en règim de masoveria urbana...

Per assolir aquest percentatge, la llei d’Urbanisme determina que qualsevol reclassificació de sòl no urbanitzable haurà de destinar el 50 % del sostre a polítiques socials d’habitatge. La proporció serà del 40 % quan es tracti de sols urbans no consolidats, llevat dels casos en què aquesta exigència comprometi la viabilitat econòmica del sector.
Segons els càlculs de l’Avanç, aquestes són les xifres d’habitatges de protecció oficial que proveiria cada escenari: l’ALT0, 90; l’ALT1, 360; l’ALT2a, 282, i l’ALT2b, 240.

Activitat econòmica

L’Avanç utilitza una nomenclatura que és diferent de les claus urbanístiques que es faran servir en l’aprovació inicial del POUM.

Quan es refereix a “sectors preexistents”, l’Avanç parla d’àrees de compleció residencial “per acabar de teixir” la trama urbana; d’àrees de compleció d’activitat econòmica; d’àrees mixtes, amb diferents usos, i d’àrees de transformació a l’interior d’un àmbit ja delimitat. En canvi, quan analitza el sòl no urbanitzable, l’Avanç apunta algunes “àrees d’estudi” que seran objecte d’atenció i concreció durant la redacció del POUM, com ara: ca l'Americano, can Barrera, torrent del doctor Barrera, carrer de Josep Puigoriol, carrer de Lluís Companys, can Lledó o l’àrea de can Munt.

Dins el sòl urbà, Mogas es va mostrar partidari de “potenciar la mixticitat d’usos per fer compatible l’ús residencial i l’activitat econòmica” com una estratègia per generar riquesa, potenciar la cohesió i trencar la dinàmica aillacionista de la ciutat dormitori.

El sostre de nova planta destinat a aquest propòsit varia ostensiblement en cada escenari, i va dels 2.903 m² de l’ALT0 als 47.517 m² de l’ALT2a, passant pels 42.444 de l’ALT2b i els 41.616 de l’ALT1.

Intervencions del públic

Abans de finalitzar, els assistents van plantejar algunes qüestions:

- Què passarà amb l’aparcament i l’estructura viària al centre urbà: en el marc dels treballs del POUM, es tractarà d'identificar i consolidar noves bosses d'estacionament, així com de crear alternatives viàries de caràcter secundari al passeig de la Riera.  

- Qui decideix el planejament, i si se’n farà un referèndum consultiu: d’acord amb l’article 84 de l’Estatut d’Autonomia i la legislació de règim local, els ajuntaments tenen competències pròpies sobre l’ordenació, la planificació i la gestió del territori en matèria d’urbanisme i habitatge. El planejament general és competència del Ple, sota el principi de subjecció al marc regulador i sota l’empara de l’actuació de la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat.

- Com afectaria el soterrament de la riera al desenvolupament del POUM: l’obra tindria afectacions sobre la mobilitat en el moment de la seva execució, però no pas sobre el planejament. L’alcaldessa va explicar que l’Agència Catalana de l’Aigua està acabant d’actualitzar el projecte de l’obra i que l’Ajuntament té previst sol·licitar l’ajut de l’Estat per finançar-ne el cost.

- Com es calculen els percentatges d’habitatge de protecció oficial: Segons l’article 18 del Pla territorial sectorial d’habitatge i de solidaritat urbana, “a les àrees del tipus 1, el sòl corresponent al 50 % del sostre que es qualifiqui per a l'ús residencial de nova implantació en sòl urbanitzable delimitat i el 40 % en sòl urbà no consolidat, amb possibilitat de reduir, en aquest darrer cas, fins al 30 % quan sigui necessari per garantir la viabilitat econòmica de l'actuació. La meitat, com a mínim, d'aquestes reserves s'ha de destinar específicament al règim d’arrendament”.