L’any 2024, el Departament de Cultura de la Generalitat va commemorar el centenari de la mort de l’escriptor i poeta Àngel Guimerà (Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924), un dels prohoms de la Renaixença: el moviment de redreçament cultural català de finals del segle XIX. En la seva faceta d’activista polític va promoure les idees catalanistes i liberals.

A més d’esdevenir una figura molt popular en el seu temps, Guimerà és encara ara el dramaturg de les lletres catalanes que ha gaudit de major projecció internacional i ha estat un referent per a autors posteriors, des de Josep Maria de Sagarra a Sergi Belbel, passant per Josep Maria Benet i Jornet, entre d’altres.

Com a conseqüència del seu èxit com a escriptor, l’Acadèmia de les Bones Lletres el va presentar com a candidat al premi Nobel de literatura de manera consecutiva de 1906 a 1922. Recentment, la plataforma 3Cat ha estrenat una sèrie documental de tres capítols sobre aquesta qüestó, titulada Guimerà, el Nobel sense premi, que podeu veure clicant aquí. 

‘Matar el llop’

Ara, la Biblioteca municipal de Teià se suma a l’Any Guimerà amb dues activitats: una exposició i una sessió especial del programa Llegir el teatre.

Del 13 de gener al 3 de febrer es podrà visitar, al vestíbul de l’equipament, l’exposició Àngel Guimerà, matar el llop. El títol fa referència a una de les frases més conegudes de la seva producció dramàtica, en què el llop esdevé una metàfora de la capacitat destructora del desig.

Ideada per Ramon Bacardit, comissari de l’efemèride, es tracta d’una mostra de petit format que repassa les diferents facetes de l’autor a través de material gràfic i de citacions sobre la seva obra: la dramàtica (des de les primeres tragèdies en vers –com la conegudíssima Mar i cel– fins a la darrera etapa marcada pel tempteig de noves propostes estètiques, com Terra baixa), la poètica (centrada en els dos volums de poemes que va publicar, fruit de la seva formació romàntica) i la de reflexió política (com els discursos als Jocs Florals de 1889 i a la presidència de l’Ateneu Barcelonès el 1895).

Com a cloenda, el 30 de gener a les 19 h hi tindrà lloc una representació de microteatre. Durà el mateix títol que l’exposició, Matar el llop, i serà portada a escena per Eduard Sáenz, Carol Ribera i Roger Bosch, sota la direcció de Jordi Almirall. Mitja hora després, a les 19.30 h, l’escriptora i dramaturga Elisenda Guiu conduirà una nova sessió del projecte Llegir el teatre basada en la lectura de L’aranya, que va ser estrenada al teatre Romea l’any 1908 i que properament pujarà per primer cop a l'escenari del Teatre Nacional de Catalunya sota la direcció de Jordi Prat i Coll.

Programació diversa

Després de Reis, la Biblioteca reprèn la programació habitual amb activitats per a tots els gustos i totes les edats. Entre el 10 i el 31 de gener, la sala polivalent acollirà una altra exposició. En aquest cas, es tracta de Tibar el fil, una mostra pictòrica d’Antonio Esposito Ayala que ha estat comissariada pel professor de Belles Arts Rafael Romero i que forma part d’un conveni de col·laboració amb la Universitat de Barcelona.

Dimarts 21 de gener a les 17.30 h, la companyia Patawa oferirà una sessió especial de L’hora del conte per a nadons de 6 a 24 mesos amb l’espectacle de titelles i cançons Bitxos. No hi faltaran el cargol treu banya, l’escarabat bum-bum, la mosca que volava per la llum i tots molts altres animalons.

Dijous 23 de gener a les 19 h, el Club d’escriptura obrirà les portes a tothom qui vulgui assistir a la trobada amb l’escriptora Laia Aguilar, que presentarà la novel·la Tots aquells mars. I dissabte 25, a partir de les 11 h, la Biblioteca posarà el seu catàleg de jocs de taula a disposició del públic familiar.

Clubs de lectura i escriptura

D’altra banda, el Club d’escriptura per a nois i noies a partir de 12 anys que coordina Rafa Aranda tornarà a reunir-se el 9 de gener a les 16 h. L’endemà a les 18 h serà el torn del l’espai Xerrem de llibres que condueix Rosa Villaplana.

Els infants de 3r i 4t de primària de La colla superlectora es veuran les cares els dies 14 i 28, a les 17 h, i els nois i noies de 5è i 6è de La penya dels llibres s’aplegaran els dies 15 i 29, a la mateixa hora.

Els aficionats al gènere de ciència-ficció que dinamitza Francesc Cortés es retrobaran també el 15 i el 29 de gener, però en aquest cas serà a les 19.15 h. I encara queden tres cites literàries més: el Racó poètic (el dia 16, a les 19 h); el Club d’escriptura (el dia 20, a les 18.30 h) i el Club de lectura de novel·la de Mercè Pujadas (el dia 24, a les 18 h).

L’alcaldessa de Teià, Gemma Rosell, va assistir ahir divendres, 3 de gener, a la presentació de la nova convocatòria del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) per part del president de la Generalitat, Salvador Illa. L’acte va tenir lloc a Pineda de Mar i posteriorment s’hi va celebrar una reunió del Consell d’Alcaldies del Maresme.

500 milions

El text refós de la Llei municipal i del règim local de Catalunya defineix el PUOSC com un programa específic del Pla director d’inversions impulsat pel Departament de la Presidència a través de la Secretaria d’Administracions Locals. Es tracta d’una línia de subvencions de caràcter quadriennal amb l’objectiu de cooperar en el finançament d’obres i prestacions de competència municipal que repercuteixin en la millora dels serveis i equipaments que els ajuntaments ofereixen a la ciutadania.

Durant el període 2020-2024, el PUOSC va atorgar 250 milions d’euros a 2.131 projectes arreu del país. Ara, el Govern de la Generalitat n’ha doblat la xifra com a “gest de confiança i de reconeixement al món municipal”. El president Illa va assegurar que “és un acte d’equitat” i va destacar que la nova convocatòria té “un biaix explícit pels municipis amb menys habitants, que són els que més necessiten d’aquests instruments, perquè són els que menys recursos tècnics, humans i econòmics tenen”.

De 100.000 a 400.000 euros

En l’anterior mandat, l’Ajuntament de Teià va aconseguir 101.781 euros del PUOSC per finançar la construcció de l’skate park. La intervenció formava part d’un projecte global d’arranjament de l’àmbit Sud del parc de can Llaurador valorat en prop de 210.000 euros que s’ha completat recentment amb la pavimentació del camí per a vianants de la Plana i la recuperació de l’antiga bassa de reg de la masia. Amb els nous criteris del PUOSC, Teià aspira a multiplicar per quatre la dotació econòmica.

L’executiu socialista ha introduït diverses millores a les bases de la convocatòria. D’una banda, s’incrementa la dotació assignada a cada municipi. El 2020-2024 s’establia un import màxim de 250.000 euros per ajuntament, mentre que per al 2025-2029 es garanteix una aportació mínima de 400.000 a cada població.

D’altra banda, “s’ha fet un esforç per ajustar el desplegament d’aquests recursos al cicle de gestió dels ajuntaments, que és de quatre anys". Segons el president de la Generalitat, “faríem malament si poséssim aquests recursos a disposició dels municipis el darrer any del mandat”, per la qual cosa s’ha compromès a fer-ne el pagament abans del 2027.

Reunió amb alcaldes i alcaldesses

A continuació va tenir lloc una reunió extraordinària del Consell d’Alcaldies del Maresme al saló de Plens de l’Ajuntament de Pineda que va comptar amb la participació del conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i del secretari de Governs Locals, Xavier Amor. Els alcaldes i alcaldesses de la comarca van aprofitar la presència del conseller per fer-lo partícip dels reptes i mancances del territori:

- En l’àmbit de la mobilitat sostenible, millorar la línia ferroviària R1 de Rodalies, ampliar les freqüències de les línies de bus directes amb Barcelona i dotar de servei aquells municipis que encara no en disposen.

- En matèria d’habitatge a preus assequibles, crear un parc públic de lloguer i millorar el funcionament de l’Agència d’Habitatge de Catalunya i l’Institut Català del Sòl.

- En el terreny de la planificació urbanística, aprovar una llei per finançar les obres necessàries per posar al dia les urbanitzacions que no estan recepcionades pels ajuntaments.

- A nivell econòmic, agilitar que els municipis que disposen de romanent de tresoreria puguin mobilitzar-lo.

- En qüestions de medi ambient i canvi climàtic, garantir el manteniment de les rieres i torrents a càrrec de l’Agència Catalana de l’Aigua, accelerar els tràmits perquè els ajuntaments puguin reutilitzar l’aigua de les depuradores i instar l’Estat perquè destini els recursos necessaris per a la conservació de les platges.

- I en matèria de seguretat, dotar els Mossos d’Esquadra de més efectius i seguir potenciant la coordinació entre la Policia de la Generalitat i les policies locals.

El Ple extraordinari celebrat el 19 de desembre va donar compte de la renúncia de Lluís Ribas com a regidor de la corporació municipal per motius personals i professionals.

El 23 de juny de 2023, Lluís Ribas va prendre’n possessió de l’acta, en representació del grup municipal de CaT-ERC. Ribas va ocupar el segon lloc en la candidatura republicana a les eleccions locals i, fruit de l’acord de govern amb GdT, ha estat durant tot aquest temps el titular de les carteres de Promoció Econòmica, Turisme, Ocupació i Recursos Humans. També va ser nomenat tercer tinent d’Alcaldia i regidor delegat del barri de Sant Berger.

Llegat polític

En matèria de Promoció Econòmica i Turisme, Ribas va comandar la transformació del Maridatge dels Sentits. El festival, que el 2024 arribava a la setena edició, ha deixat d’organitzar el Concurs internacional de perfumeria Mouillette d’Argent –que s’ha transferit a Barcelona– i ha eliminat els dos actes que tenien lloc a Ca l’Antiga: el lliurament de premis del certamen, d’una banda, i la celebració del Sopar dels sentits, de l’altra.

Com a alternativa, el nou Maridatge es va centrar en l’emergència climàtica i la situació de sequera –amb l’organització d’un seguit de taules rodones sobre jardineria sostenible– i l’àpat de gala va ser substituït per una arrossada popular en horari nocturn al parc de can Godó que va aplegar 150 comensals.

En el terreny de l’ocupació, Ribas ha desplegat l’aposta conjunta iniciada l’any 2022 amb l’Ajuntament de Premià de Dalt, la Diputació de Barcelona i la Unió de Polígons Industrials de Catalunya per tal de dinamitzar l’activitat econòmica i generar noves oportunitats a l’entorn de Buvisa a través de xerrades i sessions de treball en xarxa adreçades a empresaris i professionals.

Agraïment i comiat

Davant del Ple, Ribas va exposar que “en aquests moments la meva activitat professional no permet comprometre’m a assolir la tasca i el temps que em demanen l’Ajuntament de Teià”, i va “agrair enormenent” a la seva cap de files, Èrica Busto; a l’alcaldessa i a l’equip de govern “el suport que m’han prestat durant aquest any i mig”.
Ribas va admetre que “de vegades la feina d’un govern no es veu si no en formes part”, i per això va voler deixar constància del seu testimoni: “Heu fet molt bona feina i el poble ho veurà. Continueu fent aquesta feina perquè teniu estratègia i teniu tàctica”, va dir.

A continuació, tots els representants municipals –tant del govern com de l’oposició– li van agrair la dedicació, el van felicitar per la feina feta i li van desitjar sort.

Relleu i responsabilitats

A més de l’escrit de resignació del regidor, que va ser registrat oficialment el 3 de desembre, l’alcadessa Gemma Rosell va explicar al Ple que també s’han expedit a la Junta Electoral Central els dessistiments anticipats de les següents persones de la llista electoral de Cat-ERC, Nico Widmer (número 5) i Jordi López (número 6), de manera que serà Sílvia Marcos (número 7) qui finalment cobrirà la vacant.

Mentre no arribin les credencials acreditatives que facin possible la pressa de possessió de Marcos i un nou repartiment de les responsabilitats de govern, l’alcaldessa assumirà de forma provisional les funcions que Ribas tenia delegades. A més, el Ple va prendre coneixement de la substitució de Ribas per part de la regidora Montse Riera, amb caràcter definitiu, com a tercera tinent d’Alcaldia i membre de la Junta de Govern Local.

El Ple de l’Ajuntament celebrat ahir, 19 de desembre, va aprovar inicialment els comptes públics per a 2025 amb el suport dels dos grups de l’equip de govern –GdT i CaT-ERC–, els vots en contra de JxTeià i el PP, i l’abstenció del PSC. El regidor d’Hisenda, Abel Ballesteros, va destacar que es tracta de la xifra més alta mai assolida, la qual cosa suposa “una despesa de 1.729 euros per habitant” a mode de retorn en forma de serveis i inversions.

Memòria d’Alcaldia

Abans de donar pas al debat i votació, l’alcaldessa Gemma Rosell va repassar les línies que regiran el proper exercici fiscal: “la responsabilitat, el sentit comú i el compromís”.

Tot i que els números creixen un 11,7% respecte de 2024, “volem seguir aplicant els criteris de prudència i veracitat de períodes anteriors per tal de mantenir l’estabilitat pressupostària i incrementar el mínim possible la pressió fiscal”, va declarar.

Per a Rosell, “l’Ajuntament està en una situació financera molt bona, ja que la ràtio d’endeutament és del 3,26% sobre els ingressos ordinaris”, i es va mostrar confiada que no caldrà recórrer a cap préstec perquè la liquidació de 2024 probablement serà positiva i les futures modificacions de crèdit segurament es podran afrontar amb el romanent de tresoreria.

Un altre indicador positiu és que l’aportació de recursos propis per finançar inversions s’espera que sigui un 16% inferior a la de 2024 gràcies a l’augment dels ajuts i transferències d’altres administracions.

En aquest sentit, l’alcaldessa va destacar tres actuacions: l’ampliació de l’Escola Bressol Municipal Els Galamons, amb el desig que sigui una realitat el setembre de 2025; l’adequació d’un rocòdrom per al Club Excursionista Teià (CET) i d’un espai per a l’Agrupament Escolta Mintaka que permeti alliberar cal Senyorcinto i iniciar un estudi sobre els seus usos en el futur, i la creació d’un aparcament al centre urbà en conveni amb la Llar Santa Rosalia.

Ingressos propis

A continuació, el regidor d’Hisenda va detallar els principals capítols pressupostaris i va ressenyar “dues peculiaritats importants”: la dotació de 100.000 euros per fer realitat els projectes sorgits del procés de pressupostos participatius 2024-2025, i l’augment substancial dels ingressos, “tant d’àmbit supramunicipal com local”.

Pel que fa al darrer punt, Ballesteros va posar el focus “en l’explotació del nostre patrimoni; és a dir, el lloguer dels pisos dels mestres, el bar del complex esportiu de Sant Berger i el cànon del Pitch & Put del Club de Tennis. La suma d’aquests conceptes ens reporten 130.716 euros, la qual cosa suposa un creixement del 124% respecte de 2023”.

Impostos i taxes

Els impostos directes són la principal font de recursos, amb l’Impost de Béns Immobles (IBI) al capdavant. Tots junts ascendeixen a 4.031.289 euros, que representen el 34% del total d’ingressos, si bé la revisió del coeficient de l’IBI amb prou feines reportarà noves entrades per valor 26.000 euros. Tal com marca la legislació mediambiental europea, la pujada del 17% la taxa de la brossa permetrà cobrir una part important dels costos de recollida, transport i tractament dels residus domèstics i comercials, ja que permetrà d’alliberar 68.000 euros per a altres usos.

D’altra banda, es preveu una caiguda dels impostos indirectes del 22,6%, en bona part perquè els Serveis Tècnics Municipals han estat “prudents” a l’hora de calcular els imports associats a l’activitat d’obres i construccions.

Transferències i subvencions

La segona via de finançament municipal són les transferències corrents per la participació en els tributs d’altres administracions. Aquesta partida representa el 26% dels ingressos (3.009.595 euros) i creix un 8% respecte de 2024 fruit d’una injecció suplementària de 144.000 euros procedents de l’Estat.

Al seu torn, les transferències de capital atorgades per la Generalitat i la Diputació en forma de subvencions ascendiran a 998.599 euros. La suma de tots aquests factors facilita la capacitat d’inversió de l’Ajuntament, que “només haurà d’aportar 1.848.622 euros per executar els projectes previstos”.

Despesa ordinària

Descomptada la part d’inversions, l’Ajuntament entomarà una despesa corrent de 8.939.803 euros. Segons Ballesteros, “s’ha fet un treball de reorganització de certes partides per tenir un major control pressupostari”. Aquests canvis tenen translació a les diverses àrees de gestió:

Hisenda i Governació

Aquesta àrea engloba el 44% de la despesa corrent. Del total de 5.184.675 euros assignats, 4.068.916 es destinen a recursos humans. Aquesta partida, que representa el 34,52% del total, s’incrementarà un 8,4% respecte de 2024 per l’actualització anual dels salaris marcada pel Govern central i per la incorporació de nou personal: un tècnic d’Educació (62.000 euros), un dinamitzador de Cultura a mitja jornada (22.000 euros) i un auxiliar administratiu dona suport a diverses regidories (40.000 euros).

Participació

Aquesta àrea concentra el 10% de la despesa corrent (1.117.549 euros) i ha experimentat un increment del 83,6% perquè té imputades totes les inversions previstes en matèria d’Esports. Joventut disposarà de 3.000 euros més acollir els joves de Massarosa que visitaran Teià l’estiu vinent, i Cultura rebrà 10.000 euros més per diversificar l’oferta formativa de La Unió i l’Espai can Llaurador. També es donarà sortida a nous convenis amb l’Esplai Itaca per renovar el gegantó (3.500 euros), la Banda Municipal per adquirir material (1.500 euros) i la Societat la Flor de la Palma per canviar les butaques de la sala (5.000 euros).

Urbanisme i Medi Ambient

L’àrea de Territori té assignats 4.039.956 euros, 908.650 dels quals corresponen a inversions. La resta de partides es mantenen en valors similars al pressupost de 2024, amb dues excepcions: el lloguer de la nau de Serveis Municipals a la Bòbila es redueix a la meitat, ja que properament la brigada estrenarà el nou magatzem a l’antiga planta de compostatge de fangs, i també disminueix la despesa associada al consum d’energia elèctrica gràcies a la substitució de llums LED en la xarxa d’enllumenat públic.

En l’àmbit d’Urbanisme es destinaran 160.000 euros a completar els treballs de redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), un cop sigui aprovat l’avanç de Pla, i s’incrementa de 15.000 a 80.000 euros la dotació dels Serveis Tècnics “per encarregar projectes que no executarem el 2025, però que volem tenir a punt per presentar-los de forma àgil a futures convocatòries de subvencions”, va explicar Ballesteros.

Per la seva part, la Regidoria de Mobilitat seguirà consignant 150.000 euros anuals per sufragar el transport públic urbà. A més de cobrir el dèficit de la línia de bus C15, se’n mancomunarà una de nova amb el Masnou. A més, la Regidoria de Medi Ambient incrementarà de 15.000 a 25.000 euros els diners destinats a la reposició d’arbrat viari, i cofinançarà, a mitges amb la Generalitat, l’adquisició d’un vehicle tot terreny per a l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF).

Atenció a les persones

Els Serveis Bàsics suposen el 12% de la despesa (1.444.813 euros). El 2025 experimentaran un creixement del 77,4% (630.533 euros) per tal de fer efectiva l’ampliació de l’Escola Bressol Municipal el setembre de 2025. El projecte costarà 523.522 euros i comptarà amb una subvenció de la Generalitat de 470.000 euros, “però cal tenir en compte –va apuntar el regidor d’Hisenda– que el cost del servei passarà de 264.910 a 350.469 euros anuals”.

Serveis Socials, amb 222.700 euros de pressupost, disposarà de 50.000 suplementaris per atendre l’augment de les necessitats i ajuts socials al municipi. També s’incrementen les quantitats destinades a ampliar l’oferta d’activitats de la Regidoria de Gent Gran, el servei d’ambulàncies i les campanyes de Cooperació, entre d’altres.

Prop de 3 milions per a inversions

El 2025 es destinaran 2.847.221 euros a inversions, la qual cosa representa un 29,2% més que el 2024. D’aquest import, n’hi ha que 445.500 que provenen del pressupost 2024. Es tracta d’obres que s’han licitat però encara no s’han executat, com la fase 1 de la Molassa o la pacificació del carrer de Pere Noguera.

Pel que fa a la resta, 1.138.850 euros s’esperen cobrir amb fons propis –crèdit o, preferentment, romanent– i els altres 1.260.000 euros seran sufragats amb subvencions que ja han estat confirmades per part de la Generalitat i la Diputació.

A continuació recollim en una taula les principals inversions previstes, de major a menor import.

JxTeià, en contra

En nom de JxTeià, Aleix Corral, va afirmar que “està molt bé aprofitar les subvencions per fer inversions”, però va discutir que es dediqui al rocòdrom “gran part” del Pla General d’Inversions (PGI) que concedeix la Diputació. Al seu entendre, el PGI “hauria de ser per a actuacions d’interès general” i “hauria d’anar destinat a un pla de xoc de la via pública, que és molt més prioritari, i a la neteja i arranjament de parcs”.

Com a alternativa, Corral va esgrimir el “preacord al qual va arribar JxTeià amb el Bisbat per utilitzar el local de la parròquia per acollir entitats i perquè el CET hi muntés el rocòdrom”. En aquest punt, l’alcaldessa va explicar que aquesta instal·lació esportiva “és un compromís electoral dels grups del govern que s’ha treballat amb el CET” i que l’Ajuntament “ha d’invertir en edificis públics, i no privats”. Pel que fa al model de gestió, Rosell s’hi va mostrar “oberta” i va anunciar que “si sobren diners” es destinaran a fer millores a la piscina municipal.

JxTeià va qüestionar la idoneïtat d’un equipament de calistènia infantil “enlloc de fer-hi un parc” al costat del Poliesportiu, i va criticar el cost de les inversions destinades a la caseta de Sant Berger i al projecte de nova comissaria, que va considerar “sobredimensionat”.

En canvi, va dir, “ens agrada molt sentir a parlar de l’ampliació de Galamons”. Per a JxTeià, “la nostra gran preocupació ve per una altra banda: l’augment de la despesa corrent associada a aquests nous equipaments pel que fa a personal, assegurances, manteniment... No ens sembla prudent”.

PSC, abstenció

Per al portaveu del PSC, Miguel Ángel Peinado, “es tracta d’un pressupost equilibrat, prou ben servit d’ingressos i amb una previsió força prudent pel que fa a la recaptació dels impostos d’obres i plusvàlua, la qual cosa aporta solidesa als comptes públics”.

Peinado va aplaudir la futura seu de la Policia Local –“esperem que es pugui executar aviat”, va dir– i va jutjar com a “molt positives” diverses actuacions en matèria de Medi Ambient i Joventut, entre d’altres. Per contra, es va mostrar escèptic amb d’altres, com les píndoles audiovisuals que vol posar en marxa la Regidoria de Comunicació –“amb finalitat didàctica, no propagandística”, va precisar l’alcaldessa– i es va mostrar decebut perquè el Govern no havia complert cap de les tres propostes que va pactar el passat gener a canvi del vot favorable al pressupost de 2024, “quan eren modestes i assequibles”.

Per això, el regidor socialista va justificar una “posició més cautelosa, fruit dels incompliments”. Per acabar, va presentar l’abstenció del seu grup com una invitació “per seguir col·laborant en alguns projectes” i va agrair el propòsit d’esmena dels representants del Govern, que es van comprometre a executar els acords de 2024 el 2025.

PP, en contra

El representant del PP, David Basi, va declarar que “no podem votar a favor d’un pressupost que puja impostos i taxes, i més tenint un augment de les transferències corrents de més de mig milió d’euros. S’ha de treballar per l’eficiència econòmica i no incrementar pressió fiscal”. Bo i admetre que “el Govern està fent la seva feina”, va recordar-li que “cal atendre les necessitats de barris com Sant Berger i la Vinya”.

Divendres es van obrir els llums de Nadal al parc de can Godó amb l’encesa d’una bola gegant de color vermell que representa el guarniment típic d’aquestes festes i que es pot travessar pel mig.

L’alcaldessa Gemma Rosell va assegurar que “els llums no només il·luminaran Teià, sinó que simbolitzen l’alegria, l’esperança i el caliu que compartim com a comunitat”.

La vetllada es va cloure amb l’actuació musical de la violinista Anaís Falcó i de l’acordionista Jaume Casalí, i una ballada a càrrec de TrasBals Folk.

Iniciativa dels Corresponsals

L’alcaldessa i la regidora de Joventut, Èrica Busto, van aprofitar la concurrència de públic per presentar la gimcana de La frase secreta, que consisteix a emplenar les lletres d’una butlleta amb les pistes que hi ha repartides en els aparadors de diversos establiments comercials.

Es tracta d’una iniciativa dels Corresponsals del Casal de Joves que persegueix tres objectius: fomentar l’esperit nadalenc, dinamitzar el comerç local durant la campanya de Nadal i afavorir la participació i la cohesió socials a través d’una una activitat lúdica transversal adreçada a famílies i persones de totes les edats.

Mecànica del joc

Fins al 29 de desembre, els participants tenen temps de recórrer els 25 negocis que hi col·laboren. Cadascuna d’aquestes botigues té una lletra visible al seu aparador. Amb aquestes lletres, els jugadors han de construir “la frase secreta”, que està formada per 19 caràcters.

Alguns comerços, a més, tenen una figureta nadalenca amagada –com un Pare Noel, un ninot de neu o un arbre de Nadal– que serà clau per determinar l’ordre de les lletres.

Les lletres i la frase s’han d’anotar en una butlleta que trobareu en qualsevol d’aquests comerços. En el revers d’aquest targetó hi ha un llistat amb el nom dels establiments i, al seu costat, una línia on s’ha d’apuntar la lletra que correspon a cadascun d’ells.

A sota, i seguint l’ordre establert per les figuretes, cal emplenar els requadres de la frase. Un cop completada la missió, podeu lliurar la butlleta completa per participar en el sorteig a qualsevol de les urnes que trobareu a La Unió o bé a l'Ajuntament.

El premi consistirà en una cistella amb productes locals que se sortejarà el 30 de desembre a les 12 h. 

Revisió de butlletes

Abans del sorteig, els organitzadors de la gimcana revisaran les butlletes per comprovar que s’han seguit correctament les instruccions i que no s’han fet trampes, de manera que invalidaran totes aquelles que no associïn cada lletra al seu comerç.