El 12 de gener, l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) va adjudicar la redacció del projecte i direcció de les obres dels 18 habitatges de protecció oficial que es faran a la cantonada del passeig de la Riera i el carrer de Josep Puigoriol a l’arquitecte Roger Such per un import de 131.443 euros (IVA inclòs).
La seva proposta, presentada amb el lema Una casa mediterrània, va ser la millor valorada de les cinc que van passar a la fase final d'entre les 42 que hi van concórrer. El jurat del concurs, del qual formava part l’arquitecte municipal, va valorar molt positivament “la imatge general de l’edifici, la resolució òptima del cicle de la roba, la versatilitat i desjerarquització de les peces des del punt de vista de la perspectiva de gènere, i la solució d’un pati central comunitari que facilita la doble ventilació i promou la inclusivitat i la socialització dels residents”.
“Noves maneres d’habitar”
Segons la seva pròpia descripció, “el projecte planteja una arquitectura de volum compacte, discreta i de caràcter mediterrani capaç de dialogar” amb un “entorn divers” caracteritzat “per la nova illa de recent construcció definida en el PMU-7, les cases de cos de la Riera i els plataners centenaris”.
La proposta dibuixa un volum “prismàtic i lineal” amb una façana de 33 metres al carrer de Josep Puigoriol i una altra de 16 metres a la Riera, organitzat en dos cossos esglaonats per adaptar-se a la topografia del solar i els pendents del carrer. L’edifici estarà dotat d’un aparcament semisoterrat a dos nivells per minimitzar l’excavació, amb accés rodat des de l’interior d’illa; i una planta baixa i dos pisos amb coberta plana.
El programa funcional s’estructura al voltant d’un pati interior central i un sol nucli vertical de circulacions –equipat amb escales i ascensor amb doble embarcament– amb passeres obertes i sis habitatges per planta. Aquest “gran espai col·lectiu” tindrà unes dimensions de 21 metres de longitud per 3,4 d’amplada i farà les funcions de pati de llums i vestíbul d’accés. Es tracta d’una zona oberta que afavorirà la socialització entre els residents i farà possible que tots els habitatges tinguin ventilació creuada.
La distribució interior dels pisos és “diàfana i transparent, sense passadissos”. Se n’han previst dues tipologies: habitatges de 62 metres quadrats per a 4 persones i dos dormitoris dobles, i habitatges de 55 metres quadrats per a 3 persones i dos dormitoris (un doble i un senzill), a més d’un habitatge adaptat en planta baixa. Les habitacions de cada tipologia són iguales o “equivalents” en superfície i geometria, la qual cosa permet “una gran flexibilitat d’ús i adaptació al llarg del temps”. Totes tenen més de 10 metres quadrats i “poden incorporar altres funcions a la de dormitori, com espais de joc, extensions de la sala d’estar o zones d’estudi”.
Segons la memòria del document, “les tipologies sense passadissos aporten més mobilitat, més connectivitat, més interacció i més versatilitat i fomenten noves formes de vida, lluny de la segregació de funcions i rols dels habitatges tradicionals. L’edifici es concep com un habitatge col·lectiu contemporani on la flexibilitat i la igualtat de gènere estan des de l’origen de la configuració dels seus espais, tant comunitaris com privats”.
La proposta “evoca la idea d’habitar pràcticament a l’exterior, sota l’ombra d’un porxo”. Per això confereix una gran importància als “espais servits”, com les sales d’estar-menjador i les terrasses. El seu autor també els anomena “espais diürns” perquè estan abocats a la façana i estan equipats amb tancaments mòbils per obrir-se a l’exterior.
A la coberta, al seu torn, es planteja la possibilitat d’ubicar estenedors, un espai d’horta i un solàrium, la qual cosa restarà subjecta als criteris de l’INCASÒL pel que fa a la regulació dels espais comunitaris.
Aposta per la sostenibilitat
A l’aparcament s’han previst 36 places per a bicicletes i diversos punts de recàrrega per a vehicles alimentats per plaques solars.
Les façanes tindran aïllament continu, el terrat estarà parcialment vegetat seguint estratègies de naturació i el pati interior funcionarà com a regulador tèrmic.
A l’estiu, la protecció solar de les terrasses es reforçarà amb filtres a les finestres i amb tendalls o persianes alacantines, mentre que a l’hivern es transformaran en galeries que actuaran com a coixí tèrmic. Segons el jurat, “aquesta transformabilitat entre espais interiors i exteriors permet una bona adaptabilitat dels habitatges a les estacions de l’any i milloren el comportament energètic de l’edifici”.
Pel que fa als recursos, el projecte preveu reduir el 60% de la demanda elèctrica i del consum d’aigua a través d’un sistema d’aerotèrmia i la reutilització d’aigües grises. També es deixa la porta oberta a la recollida i aprofitament de les aigües pluvials i a la instal·lació de plaques fotovoltaiques per alimentar les zones comunes.
Puntuació i calendari
La proposta incorpora diverses estratègies constructives per ajustar-se a un preu màxim d’execució de 1.100 euros per metre quadrat, com ara la repetició de tipologies o “capses equipades” de cuines i banys. Per això, es proposa una arquitectura racional i modulada que faciliti una construcció industrialitzada, seriada, econòmica i de fàcil execució mitjançant una volumetria regular de 3,7 metres que organitza estructura i tancaments, un sol nucli de circulacions verticals i l’adopció de solucions econòmiques i de proximitat.
Pel que fa als serveis i el manteniment, es planteja un traçat d’instal·lacions eficient que segueixi la lògica lineal de l’edifici. D’aquesta manera, es redueixen les escomeses per l’interior dels habitatges i s’utilitza el pati com a element de pas de muntants, tant en vertical com en horitzontal, per facilitar l’accés a les instal·lacions i abaratir els costos de conservació en el futur.
Puntuació i calendari
Després d’analitzar les cinc propostes finalistes, el jurat del concurs va atorgar 74,05 dels 100 punts possibles a la que duia per lema Una casa mediterrània, seguida per Bessonada (72,2 punts), Idees de llum (72,18), Onze onze (66,42) i Des del mig (61,71).
A partir d’ara, l’arquictecte guanyador disposa de temps fins al novembre per redactar el projecte executiu. Un cop lliurat, la Generalitat licitarà les obres, que espera adjudicar el juliol de 2025 i que s’allargaran fins a desembre de 2026.