El passat 21 de maig, el pintor Joan Casellas es va reunir amb l’alcaldessa Gemma Rosell i el regidor de Cultura, Marià Espel, per signar un conveni per a la donació gratuïta de dos quadres a l’Ajuntament de Teià. Es tracta d’una rèplica de l’any 2023 de l’obra Brotxa, de 1975, i de la pintura Figura, de 1987. Segons el document de cessió, les peces tenen un valor de mercat de 3.000 euros cadascuna.

Memòria familiar

Les obres són un homenatge als progenitors de l’autor, de manera que totes dues seran degudament identificades amb unes cartel·les amb sengles codis QR.

El codi QR de la construcció amb fusta, espart i ferro Brotxa remetrà a l’article que Casellas va publicar al diari El Punt Avui en memòria del seu pare, Bienvenido Hernández Rodríguez (Ciempozuelos, 1926 – Teià, 2023). Nat a la localitat madrilenya de Ciempozuelos el 1926, Hernández va ser “el darrer rabassaire de Teià”: un home “amo i esclau de si mateix” que va arribar-hi de jove, que va fer de mosso de Casa Bru, que es va casar amb la modista del poble i que “va esdevenir un pagès autònom plenament català” conreant la vinya, plantant clavells i treballant l’hort.

Per la seva part, el QR de la pintura acrílica sobre tela i cartró Figura enllaçarà amb una breu semblança de la seva mare, Pepeta Casellas Guitart (Teià, 1930 – 1992). La seva vida queda emmarcada per l’Exposició Internacional de 1929 i els Jocs Olímpics de Barcelona, “però ella no va veure cap dels dos esdeveniments, sinó l’ombra gris del franquisme”. En aquell context, “la lectura i la moda la feien volar”. “Com la majoria de les dones del seu temps, va sacrificar els somnis personals per la família i els fills. I gràcies a ella –escriu l’autor– jo vaig poder fer-me artista i viatjar pel món; per això he adoptat el cognom Casellas com a nom artístic”.

Pactes de l’acord

En virtut de l’acord, l’artista cedeix a l’Ajuntament les dues obres com a dipositari de les obres, a més dels drets de reproducció en paper o format digital, així com la capacitat de cedir temporalment les obres per a exposicions de caràcter artístic i cultural.

La donació resta condicionada pel desig del donant al fet que estiguin “permanentment exposades i accessibles al públic en alguna de les dependències municipals, sense prejudici de que pugin ser canviades de lloc amb funció de les necessitats dels espais, per préstec o altres circumstancies. En qualsevol cas, no podran estar fora de l’accés públic de Teià més de sis mesos sense la deguda justificació”.

Xerrada

El proper dijous 12 de juny, a les 20.15 h, Joan Casellas farà una xerrada a l’Espai can Llaurador en la qual donarà resposta a la pregunta del títol: Per què donar?

Aquest migdia s’ha inaugurat oficialment la nova nau dels Serveis Municipals a l’antiga planta de compostatge de fangs que hi ha a la carretera nova de Teià, entre l’estació depuradora i la deixalleria mancomunada. L’alcaldessa Gemma Rosell i el seu predecessor, Andreu Bosch, han descobert una placa commemorativa a l’entrada de les instal·lacions. A l’acte han assistit diversos membres de l’equip de govern, nombrosos treballadors municipals i alguns veïns i veïnes.

L’alcaldessa ha dit que el nou magatzem de la brigada “millorarà les condicions laborals dels seus treballadors i reforçarà la capacitat de resposta de l’Ajuntament davant les necessitats de Teià”, ja que el nou equipament permetrà centralitzar i optimitzar els recursos materials i humans de la Regidoria de Serveis Municipals, que fins ara es trobaven repartits en espais diferents.

Rosell ha volgut fer “un reconeixement explícit a la tasca de l’exalcalde Andreu Bosch, que va liderar les gestions perquè l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) cedís l’ús d’aquesta instal·lació”, i ha posat aquest projecte com a “exemple de col·laboració institucional i de continuïtat en les polítiques públiques”. Bosch ha agraït el gest i ha recordat especialment l’acte de signatura del conveni amb el director de l’ACA, el gener de 2022, després de 7 anys de converses.

Dos anys després, el gener de 2024, la Junta de Govern va aprovar-ne el projecte d’adequació per un import de licitació de 508.000 euros (IVA inclòs). El resultat és “un equipament digne, útil i adaptat a les necessitats de la brigada”.

De cara al futur, l’Ajuntament s’estalviarà de pagar el lloguer de la nau que estava fent servir al polígon de la Bòbila. A més, el canvi d’ubicació també permetrà alliberar el magatzem de propietat municipal del torrent de les Monges per destinar-lo a altres usos.

Usos i distribució

Tot i que a l’interior de la finca hi ha diverses edificacions amb una superfície total construïda superior als 6.000 metres quadrats, l’Ajuntament n’ha condicionat 2.290 com a magatzem i 170 més per a oficines i serveis a la nau principal “amb criteris de funcionalitat, sostenibilitat i eficiència”. També n’ha renovat el tancament perimetral i la pintura exterior.

Els treballs interiors han inclòs el desmuntatge de totes les instal·lacions preexistents d’electricitat, aigua, incendis, megafonia, climatització i megafonia amb components obsolets, i la seva substitució per altres de noves, incloent-hi els sistema d’il·luminació, sanejament, aerotèrmia, protecció contra incendis i telecomunicacions.

A la zona de magatzem s’han reservat diverses places per a l’estacionament nocturn dels vehicles i maquinària de l’Ajuntament; una zona de tallers per efectuar treballs de soldadura i d’altres menes; un compartiment estanc per als productes químics i una bateria de gàbies metàl·liques a diverses alçades amb reixes corredisses per a material divers.

L’antiga zona d’oficines s’ha reformat per acollir-hi dos vestidors independents (masculí i femení) amb les respectives cambres higièniques, així com una sala de reunions, un despatx, una sala menjador i un lavabo d’ús comú a la planta superior.

Pel que fa al cobert exterior, l’Ajuntament preveu utilitzar-ne una part a l’emmagatzematge de materials d’obra.

Compromís i memòria

En nom de la corporació, l’alcaldessa s’ha compromès a fer “un ús responsable de les instal·lacions i a mantenir un contacte permanent amb l’ACA”, d’acord amb les clàusules del conveni que regula la cessió per un termini de 30 anys prorrogables. En aquest sentit, Rosell ha recordat que el 2 de juny es van complir 25 anys de l’accident mortal de tres treballadors de la planta de compostatge de fangs residuals. “Aquell fet tràgic va marcar la història d’aquest espai i va comportar-ne el tancament definitiu, quan tot just feia vuit mesos que havia entrat en funcionament”, ha evocat. Per això avui, “des del respecte i la memòria, li donem un nou ús vinculat al servei públic i el benestar del nostre poble”.

Com a testimoni d’aquella etapa, l’Ajuntament ha restaurat la planxa de comandament lumínic de la planta de fangs i l’ha col·locata en un lloc ben visible, a les escales d’accés a les oficines.

La Junta de Govern del 24 d’abril va adjudicar l’execució de les franges de protecció contra el foc per valor de 10.873 euros (IVA inclòs). A aquest import cal afegir-hi la direcció d’obra, així com la tala i retirada d’aquells exemplars arboris –bàsicament, pins pinyers– que representin un risc per a la seguretat pel seu estat fitosanitari o proximitat als habitatges. Tot plegat elevarà la suma total fins a prop de 15.000 euros, d’acord amb ordenança fiscal número 53 pel que fa al preu públic per la prestació del servei de prevenció d’incendis forestals.

Els treballs de manteniment van començar a mitjan maig i suposaran l’estasada de 13,26 hectàrees en un perímetre de 25 metres d’amplada a l’entorn de Gran Vista, la Molassa i Sant Berger. La campanya de neteja inclou l’extracció i eliminació d’espècies invasores com la figuera de moro, l’atzavara, la iuca i qualsevol altre gènere de la família dels cactus.

D’acord amb el pla de treball biennal de l’Ajuntament, l’any 2026 es farà el mateix als veïnats d’Assumpció-Paradís-Santa Fe, les Delícies i la Vinya-Pi de l’Indià.

Coincidint amb l’equador del mandat, el 28 de maig l’alcaldessa Gemma Rosell va fer balanç de la seva gestió al capdavant del consistori en una audiència pública que va aplegar més d’un centenar de persones a La Unió.

L’acte de retiment de comptes, que va ser conduït pel periodista de 3Cat Carles Castellnou, va tenir lloc tres setmanes abans no es produeixi el relleu en l’Alcaldia de Teià. El 17 de juny, Rosell cedirà la vara d’alcaldessa a Èrica Busto, fruit de l’acord de govern que van signar el juny de 2023 els grups municipals de GdT i CaT-ERC.

L’acte es va dividir en dues parts de la mateixa durada: la primera per explicar les principals fites de l’obra de govern i la segona per escoltar i respondre les preguntes dels assistents.

Projectes executats

Acompanyada a primera fila pels membres de l’equip de govern, Rosell va repassar els projectes que es van aprovar en el mandat anterior (2019-2023) i que han estat vist la llum durant la primera meitat d’aquest (2023-2025), com ara: l’habitatge dotacional per a joves dels pisos dels mestres; la instal·lació de punts de càrrega per a vehicles elèctrics i la instal·lació de plaques solars a diversos edificis públics; la reforma i licitació del bar del complex esportiu de Sant Berger; l’skatepark de can Llaurador; la recuperació de la bassa de la masia i l’arranjament del camí de la Biblioteca, la reurbanització del carrer de Pere Noguera i de la Fase 1 de la Molassa, i l’adequació de l’antiga nau de la planta de compostatge de fangs com a magatzem de la brigada.

Present i futur

Rosell va destacar l’aposta perquè els pisos dels mestres siguin gestionats per l’Ajuntament i va subratllar l’alt grau de consens assolit amb l’Avanç del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), gràcies al procés de participació ciutadana. L’alcaldessa va detallar les al·legacions que l’Ajuntament ha presentat a la Generalitat a les connexions als futurs accessos a la C-32 per reduir-ne l’impacte paisatgístic i evitar la congestió de la xarxa viària local.
Rosell també va parlar del projecte de soterrament de la Riera, que ha estat actualitzat per l’Agència Catalana de l’Aigua i que properament serà presentat al Ple.

Entre els projectes nous d’aquest mandat hi ha la instal·lació del mural artístic de la il·lustradora Pilarín Bayés; les millores tècniques realitzades a les instal·lacions de la piscina; l’ampliació del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) per a persones grans i dependents; els treballs de conservació a ca la Cecília i el Mercat; l’adjudicació del servei de neteja dels edificis i equipaments municipals; la creació d’un espai per al dol perinatal al cementiri, i l’obertura de l’Oficina d’Igualtat.

L’alcaldessa va aprofitar l’audiència per anunciar que la Generalitat ha confirmat la subvenció de 470.000 euros per ampliar l’Escola Bressol Municipal Els Galamons abans del mes de setembre, que passarà de 61 a 107 places per donar cabuda a tots els infants de 0 a 3 anys del poble.

De cara al futur, l’alcaldessa va posar l’accent en els treballs de redacció i aprovació inicial del POUM, així com en el trasllat de la comissaria de la Policia Local i la construcció d’un rocòdrom al parc de can Llaurador.

Nou PUOSC

Els nous criteris d’atorgament del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) garantiran una aportació mínima de 590.000 euros al municipi per al període 2025-2029. Amb aquests diners, l’Ajuntament espera finançar la reurbanització del carrer Fiveller (d’acord amb el projecte aprovat el desembre de 2021) i del torrent de les Monges, la segona fase de la pista de bàsquet del centre del poble (que inclou un tendals per evitar l’exposició solar) i les fases 2 i 3 de la Molassa.

Intervencions del públic

En el torn d’intervencions, l’alcaldessa va rebre la felicitació de diverses persones, com l’exalcalde Antoni López (1987-1991), que va valorar “el mèrit i la importància de ser la primera dona que ho aconsegueix, i a més en una candidatura independent que no deu favors a cap partit”

Els assistents es van interessar per les qüestions següents:

- La manca d’activitat econòmica i oferta comercial. “Les botigues que tanquen ja no tornen a obrir. Si tenim en compte la renda per càpita, l’Ajuntament és més pobre que els seus veïns”, va raonar un veí. L’alcaldessa va admetre que “falta massa crítica” perquè els negocis puguin prosperar, però va apuntar que el POUM, d’una banda, i els nous enllaços a la C-32, de l’altra, milloraran la competitivitat del polígon de Buvisa i augmentaran la capacitat d’atracció de noves empreses.

- El Casal d’estiu municipal. “Estem a 28 de maig i encara no en sabem res”, van denunciar dues mares. L’alcadessa va explicar que la licitació del servei va quedar estroncada per “un error tècnic” i va anunciar que “avui mateix hi ha hagut fumata blanca”. “Hi haurà Casal –va assegurar– i es farà a través d’una entitat, gràcies a la predisposició del Club Excursionista Teià, i l’empresa Brúixola”. “Tots els nens i nenes de Teià tindran Casal”, va afirmar.

- La brutícia a la via pública. Tot i haver incorporat al servei una màquina escombradora nova, l’alcaldessa va admetre que “la Regidoria de Serveis Municipals s’ha de reforçar perquè neteja viària segueix sent una assignatura pendent d’aquest govern”. Per aquest motiu va anunciar que aviat es comprarà una segona escombradora.

- La reposició d’arbrat. Un veí va demanar que no es plantin espècies que provoquen al·lèrgies, en al·lusió a la substitució d’un plàtan mort per un de nou al carrer de Pere Noguera.

- La poca rotació de vehicles a la plaça de Catalunya. Una veïna es va queixar de la manca d’estacionament per anar a comprar al Mercat. L’alcaldessa va afirmar que el disseny de la plaça “és un bunyol” i va assegurar que la creació de bosses de pàrquing és la seva “obsessió”. Per això va explicar que l’Ajuntament està en converses amb la Cooperativa Agrícola per aconseguir la cessió dels llocs de pupil·latge que aquesta societat té dins del garatge i per obrir al públic un nou espai per aparcar a la llar Santa Rosalia.

- El trànsit a l’entorn de l’Escola El Cim i de l’Institut Turó d’en Baldiri. Tot i adequar-hi un aparcament sota el Poliesportiu i haver senyalitzat una zona per desencotxar anomenada Petó i adeu, els problemes persisteixen a causa de l’incivisme dels conductors. A l’Institut, un veí va dir que el professorat no fa servir l’espai que té reservat.

- La presència d’autocaravanes a diversos carrers. Una veïna va demanar que s’habiliti un pàrquing exclusiu i vigilat per aquest tipus de vehicles a can Llaurador.

- La manca d’ombra a l’skatepark. L’alcaldessa va explicar que els Serveis Tècnics treballen en l’adequació de l’entorn.

- La mateixa Gemma Rosell va apuntar la necessitat de rehabilitar de la façana de l’Ajuntament: “pensem molt en els altres i poc en nosaltres, però jo no puc sortir al meu balcó perquè hi ha una esquerda i podria caure”.

- A més, Carles Castellnou va llegir els comentaris que van fer arribar alguns veïns i veïnes per correu electrònic, com ara la possibilitat de crear un servei de lloguer de bicis elèctriques per anar al Masnou o la idea d’incentivar una oferta d’oci similar al tardeo o vespreig entre els bars de la població.

Per acabar, Rosell va agrair totes les crítiques i propostes perquè “tots junts, caminant plegats, fem un Teià millor”. I Castellnou va lloar-ne l’exercici de transparència i valentia. “Hem de posar en valor el que ha passat avui. Segur que l’alcaldessa ha pres nota de les coses dolentes i de les que s’han de millorar”, va afirmar.

Amb ocasió del Ple ordinari del mes de maig, els grups polítics que formen el govern municipal van ratificar el 22 de maig la seva voluntat de construir un rocòdrom al parc de can Llaurador. GdT i CaT-ERC van tombar una moció del PSC que exigia “l’aturada immediata dels treballs de confecció del projecte i l’inici d’un procés de reflexió amb el Club Excursionista Teià (CET) per determinar una ubicació alternativa més adequada urbanísticament”. JxTeià i el PP s’hi van abstenir.

Via d’urgència

El portaveu socialista, Miguel Àngel Peinado, va registrar el text per via d’urgència el 21 de maig, 24 hores abans de la sessió plenària. El mateix dia al matí, l’agrupació local del PSC va publicar un vídeo al seu perfil d’Instagram on denunciava “l’impacte paisatgístic” i la pèrdua de zona verdes que suposaria el nou equipament.

Tot i trobar-se en fase d’avantprojecte, Peinado va justificar la inclusió de l’assumpte en l’ordre del dia “a fi d’estalviar la dedicació innecessària de més recursos municipals i de no generar despeses o danys que es podrien evitar”.

Impacte paisatgístic

Per al PSC, el rocòdrom de can Llaurador “provocaria un impacte molt perjudicial” des de totes les perspectives visuals, tant des del carrer d’entrada al nucli urbà com des de les feixes inferiors del parc. Segons Peinado, aquest efecte seria “equiparable al causat pel macroedifici del Bon Preu que es va construir en el solar de l’antiga fàbrica del Blanqueig”.

El PSC va esgrimir cinc raons més per qüestionar-ne la ubicació:

- La presumpta “vulneració” de les Normes de Planejament Urbanístic (NPU) vigents, “que reserven aquests terrenys –d’acord amb el seu criteri– a usos culturals com sales d’art, arxius, auditoris o centres culturals, així com a espais verds (parcs i jardins urbans)”.

- La “necessitat de preservar el parc can Llaurador com un dels pocs existents al municipi”, ja que “l’Avanç del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) declara que tenim molt pocs espais verds de qualitat”. Segons Peinado, Teià se situa “per sota de l’estàndard recomanable de 6 metres quadrats de zona verda per habitant”.

- La “previsió de l’Avanç del POUM d’edificar 30 unitats d’allotjament dotacional públic al costat de la Biblioteca que es podrien veure compromesos pel rocòdrom”.

- La importància del parc de can Llaurador com un “espai de trobada multifuncional, tant per la seva posició com per les seves dimensions”, d’acord amb l’opinió de molts ciutadans que van participar en el procés d’elaboració de l’Avanç del POUM.

- La hipoteca que suposaria el rocòdrom per al disseny d’un projecte integral per al parc de can Llaurador amb una zona de joc infantil i una guingueta, en el marc del desplegament dels pressupostos participatius de 2024. “Conseqüentment, aquest procés ciutadà quedarà buit de contingut per inexistència d’espai físic real sobre el qual incidir”.

Informe tècnic

Com a responsable de l’àrea d’Urbanisme, l’alcaldessa Gemma Rosell va rebatre les opinions del regidor socialista amb un informe emès pels Serveis Tècnics Municipals. En aquest document, l’arquitecte Josep Anton Novo recorda que el 27 de febrer va informar-ne als grups municipals i manifesta que “en cap cas no es van formular observacions a l’emplaçament, superfície i funcionalitat de les diverses dependències”.

Pel que fa a l’impacte paisatgístic, l’informe diu el següent:

- "Intentar equiparar una edificació de 4.919 metres quadrats de sostre com la promoció de Puigoriol amb una edificació d’uns 300 metres quadrats com el rocòdrom no admet la més mínima comparació i cau pel seu propi pes.

- La superfície destinada al rocòdrom suposa l’1 % de l’àmbit del parc.

- La implantació del rocòdrom es fa una feixa inferior respecte de l’edifici de les antigues cavallerisses i el sostre de la nova edificació queda folgadament per sota de la coberta de la construcció existent".

I conclou: “O no es té noció de la superfície de l’equipament o sincerament no s’ha entès res”.

Amb relació al planejament urbanístic, l’informe exposa que, d’acord amb la legislació sectorial i els articles 90 i 91.3 de les NPU, és possible ajustar els paràmetres de zones verdes i destinar “una petita part de l’àmbit d’ús educatiu a ús esportiu” mitjançant la tramitació d’un Pla Especial de transformació d’ús. Per tot plegat, i “en conclusió, urbanísticament no existeix cap problema perquè s’hi pugui implantar el rocòdrom”.

Quant a la proporció de zones verdes al municipi, l’informe tècnic desconeix “la font en què es basa la moció”, atès que l’apartat 2.2.4 de la Memòria informativa i justificativa de l’Avanç de POUM especifica que “la quantificació de les superfícies dels espais verds qualificats com a sistema d’espais lliures és de 35,94 metres quadrats per habitant”. A parer dels Serveis Tècnics, “es tracta d’una ràtio molt acceptable” que està “netament per sobre dels 6,00 metres quadrats per habitant que es consideren òptims”. Dit d’una altra manera, “Teià se situa un 600 % per sobre dels estàndards recomanats”.

Sobre l’allotjament dotacional públic al costat de la biblioteca, “és cert que l’Avanç de POUM proposa valorar la possibilitat, dins l’Àrea d’Estudi AE8 (can Llaurador), d’utilitzar part del sòl d’equipament a aquest ús, ja que en l’Alternativa 2b es perd certa capacitat de reserva d’habitatge protegit i, per tant, és una oportunitat per compensar aquest dèficit”. L’informe subratlla que l’Avanç parla d’estudiar la possibilitat de fer-hi “30 habitatges amb 2.400 metres quadrats de sostre”, però que no és cap directriu ni encara menys es pot donar com a quelcom aprovat.

En referència als processos participatius del POUM i dels pressupostos de 2024, els Serveis Tècnics subscriuen la idoneïtat que el parc de can Llaurador sigui un “espai multifuncional” i aposten per reforçar el seu caràcter com a lloc de trobada afegint el rocòdrom a l’oferta d’equipaments públics existents, “com ja ho són la biblioteca, l’skatepark, l’Espai can Llaurador i el parc per a gossos”.

Resposta política

El PSC va rebutjar les explicacions. Peinado va criticar la “decisió unilateral del govern”, va demanar “respecte” per l’“opinió dels veïns” i va insistir en l’impacte visual: “sembla que us sap greu que es compari amb l’edifici del Bon Preu”. L’alcaldessa va assegurar que “no és equiparable” i Peinado s’hi va tornar: “l’impacte és molt relatiu. Enmig d’una zona verda, que és un espai diàfan, la visió i la missió del parc es veurà alterada per un mamotreto”.

I va reblar: “encara que no es vol reconèixer, estic content perquè se m’ha donat la raó”, ja que “quan el govern va prendre la decisió no sabia que calia tramitar un Pla especial. Peinado va reiterar que “avui no és legal, d’acord amb les normes actuals de planejament” i va anunciar que “possiblement demanaré un informe als Serveis Tècnics”.

“Ha d’estudiar una mica d’urbanisme”, li va recomanar l’alcaldessa. Rosell va acusar el PSC de “difondre notícies falses, plenes de dades errònies”, i va recalcar que el projecte compta amb el vistiplau del Club Excursionista i de l’Agrupament Escolta.

Desig compartit

El regidor d’Esports, Abel Ballesteros, va subratllar que el nou equipament “serà un espai multifuncional obert a tot el poble” i va relativitzar el fet que “el CET en pugui fer un ús més intensiu, de la mateixa manera que fan ara altres entitats en altres espais municipals”.

“Ningú no està en contra del rocòdrom”, va corroborar Francesc Ribas des de les files de JxTeià. “En allò que no estem gaire d’acord és en la ubicació, tot i que sembla que arquitectònicament no fa mal a la vista”. JxTeià aposta “per alternatives que no suposin un cost tan important [inicialment, 450.000 euros] i que s’integrin en equipaments esportius ja existents o en el mateix casal parroquial”, d’acord amb el Bisbat i el programa electoral de la formació.

El regidor del PP, David Basi, també s’hi va significar: “estem a favor del rocòdrom i no estem en contra del lloc que s’ha triat, però ens agradaria que es fes una planificació de tot el parc per tenir-ne una visió global”.