Més de 50 persones van assistir el passat 25 de març a la presentació pública de l’Avanç de planejament del futur Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Teià. L’acte es va celebrar a l’Espai can Llaurador i va comptar amb una roda de tres intervencions a càrrec de l’arquitecte municipal –com a responsable de l’Oficina del POUM–, l’empresa encarregada de realitzar el Programa de Participació Ciutadana (PPC), i el redactor de l’Avanç. La sessió es va cloure amb un torn obert de preguntes per part del públic.

Contextualització del moment

El 13 de febrer, el Ple municipal va aprovar l’Avanç de planejament amb 10 vots a favor (GdT, CaT-ERC, PSC i PP) i 3 abstencions (JxTeià). L’alcaldessa, Gemma Rosell, va explicar que “l’Avanç aposta per un desenvolupament coherent amb les necessitats del municipi, la protecció del medi ambient i la sostenibilitat a llarg termini”. Rosell va detallar els “objectius estratègics” –preservar l’entorn natural, menatenir l’encant del poble i controlar el creixement demogràfic–, els “objectius territorials” –protegir els espais verds i agrícoles, i potenciar els camins rurals i els connectors ecològics–, i els “objectius urbans”: planificar la creació d’habitatge assequible, millorar la mobilitat, modernitzar les infraestructures i ampliar els equipaments educatius i esportius.

L’Avanç consta d’una memòria descriptiva i justificativa; un Document Inicial Estratègic (DIE) que serà sotmès a un procés d’avalució ambiental per part de la Generalitat; un esbòs de la nova regulació normativa i diversos plànols d’informació i d’avanç d’ordenació.

Fins avui, 7 d’abril, aquests documents es troben en fase d’exposició pública perquè tothom qui vulgui pugui consultar-los –al web i a les dependències municipals– i formular-hi suggeriments. Per fer-ho, només calia emplenar una instància genèrica. Les observacions que s’hi plantegin seran estudiades i valorades pels tècnics de l’equip redactor i l’Oficina del POUM. Algunes d’elles podran ser tingudes en consideració, i totes i cadascuna quedaran consignades en un document de resum.

Explicació del procés

Com ja va fer el febrer de 2024, amb motiu de l’inici dels treballs de revisió del planejament, l’arquitecte municipal, Josep Anton Novo, va recordar les raons per les quals s’ha engegat aquest procés: l’any 2021, una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul·lar el POUM que havia entrat en vigor cinc anys abans, i això va suposar la “reviviscència” del Pla General d’Ordenació Urbana de l’any 1990. En tractar-se d’una normativa “obsoleta” i “contradictòria” amb les necessitats actuals del municipi, Ajuntament i Generalitat van acordar de dotar-se d’unes Normes de Planejament Urbanístic (NPU) de caràcter transitori. Tal com és prescriptiu, un cop aprovades les NPU per la Comissió de Territori de Catalunya, Teià disposa d’un termini màxim de 3 anys –a comptar des de la data de la seva publicació, l’octubre de 2023– per redactar i aprovar un nou POUM.

Amb aquesta finalitat, ara fa poc més d’un any l’Ajuntament va encarregar l’elaboració de l’Avanç de planejament a l’empresa Teseu, representada per Pere Mogas. L’arquitecte lidera un equip pluridisciplinari que ha analitzat tres escenaris demogràfics de futur, tenint en compte les conclusions del Programa de Participació.

Opinió ciutadana

En paral·lel als treballs de l’Avanç, l’Ajuntament va desplegar un procés participatiu –l’anomenat PPC– que va ser dinamitzat per la cooperativa Estel i que va incloure un qüestionari en línia i una desena de sessions presencials, com ara entrevistes i tallers monogràfics, i un parell de sortides en cap de setmana. “A través d’aquestes accions i espais de participació volíem recollir la màxima representativitat de la ciutadania i el teixit associatiu”, va explicar Alba Domínguez.

En total, van dir-hi la seva 92 dones i 167 homes. Les seves opinions han quedat plasmades en un document –la Memòria de participació de l’Avanç–, agrupades en tres apartats: “propostes amb un grau de suport elevat”; “propostes parcials o puntuals”, i “propostes contraposades o amb disenssions”. En tots els casos, n’hi ha de temàtiques i de transversals, fins a 62. Entre aquestes últimes, Domínguez va destacar-ne les “més repetides i compartides”:

- Vetllar per un desenvolupament urbà equilibrat que preservi el caràcter de poble.

- Preveure l’ampliació i millora dels equipaments educatius.

- Replantejar el parc de can Llaurador com un espai d’oportunitat.

- Definir criteris d’integració paisatgística per a les noves promocions d’habitatge per tal d’evitar impactes com l’edifici del Blanqueig.

- Estudiar alternatives de mobilitat que permetin el desdoblament i la pacifiació del passeig de la Riera.

- Incorporar alguns jardins i arbres singulars al Catàleg de patrimoni protegit.

Tres escenaris

El redactor de l’Avanç de planejament, Pere Mogas, va insistir a dir que “estem en una fase molt primerenca” del POUM, en la qual s’ha tingut en compte el resultat del PPC. L’Avanç –va recalcar– determina criteris i objectius amb una projecció temporal de tres sexennis o 18 anys vista, a partir d’un document d’anàlisi i diagnosi en el qual s’ha prestat una atenció especial als sistemes públics d’equipaments i zones verdes, d’una banda, i al risc d’inundabilitat i les alternatives de mobilitat al coll d’ampolla que representa el passeig de la Riera, de l’altra.

Mogas va constatar que “existeix una preocupació perquè el municipi no tingui una dimensió excessiva”. Per això s’han estudiat tres “alternatives de creixement”: una de restrictiva (ALT 0, manteniment del planejament vigent), una d’expansiva (ALT 1, potenciació del creixement) i una altra d’intermèdia, amb dues gradacions (ALT 2a, moderació baixa del creixement i mixticitat, i ALT 2b, moderació alta del creixement i mixticitat).

En tots els supòsits, es parteix de la situació actual, en què la trama urbana es troba executada a l’entorn del 80% de la seva capacitat. Teià té 6.800 habitants, 2.803 habitatges construïts i 2.403 llars formades. El nombre de llars i d’habitatges no coincideix perquè sempre hi ha una proporció del parc immobiliari –al voltant del 14%– que està buit o bé no s’hi viu de forma permanent.

ALT 0: El potencial de les Normes de Planejament Urbanístic (NPU) actualment vigents permetria incorporar al procés edificatori 56.600 metres quadrats de sostre, equivalents a 525 noves unitats d’habitatge, sense reclassificar cap sòl rústic. A raó d’una mitjana de 2,57 persones per a cadascuna de les noves llars, això situaria el càlcul de població en 7.892 habitants.

Tanmateix, “la tendència demogràfica –tal com ha crescut Teià fins ara– està per sobre de la capacitat actual. I això –segons Mogas– tindria greus repercussions sobre el preu de l’habitatge”.

Aquesta alternativa “de mínims” és “inviable”, en paraules del redactor, ja que les NPU tenen data de caducitat i no permeten complir l’objectiu de solidaritat urbana.

ALT 1: Aquest escenari reprodueix les previsions del POUM de 2016, que “anava al màxim” i tenia un horitzó de 9.012 habitants, ja que preveia la transformació de sols que actualment no són urbanitzables a can Fivaller, ca la Lola (a la carretera vella), can Jordana (al Camí d’Alella) i el Portal Urbà (a l’entorn de can Padellàs).

Aquesta opció s’ha descartat perquè l’Ajuntament i la ciutadania volen conservar la singularitat del poble.

ALT 2a i ALT2b: Es tracta de dos escenaris possibilistes que plantegen “creixements moderats” o “sostinguts” en sostre residencial (91.141 i 79.395 m², respectivament), habitatges (872 i 755), llars (753 i 652) i població, entre els 8.633 i els 8.372 habitants.

En principi, tant l’equip redactor de l’Avanç com els grups municipals es mouen en aquestes coordenades. Per a l’alcaldesa, totes dues “responen al model òptim expressat pel consistori i la ciutadania”. Mogas va admetre que “la tendència és anar cap aquí” i va referir-se a l’ALT2b com “la més aproximada”.

Habitatge assequible

Pere Mogas va parlar de dos “temes clau” del nou POUM: l’habitatge assequible i l’activitat econòmica.

L’octubre de 2024, la Generalitat va publicar el Pla territorial sectorial del dret a l’habitatge i de solidaritat urbana. El Pla identifica Teià –com la major part del Maresme– com una àrea de demanda residencial forta i acreditada (àrea del tipus 1, segons el Decret 408/2022), i per això estableix que l’any 2044 el 15 % del seu parc immobiliari haurà de ser assequible per tal de cobrir les necessitats de la població i fomentar la cohesió social i l’accés igualitari a l’habitatge. Les fórmules poden ser diverses: habitatge públic, allotjaments dotacionals, habitatges privats de lloguer o d’inserció administrats per xarxes de mediació o inclusió social, habitatges cedits en règim de masoveria urbana...

Per assolir aquest percentatge, la llei d’Urbanisme determina que qualsevol reclassificació de sòl no urbanitzable haurà de destinar el 50 % del sostre a polítiques socials d’habitatge. La proporció serà del 40 % quan es tracti de sols urbans no consolidats, llevat dels casos en què aquesta exigència comprometi la viabilitat econòmica del sector.
Segons els càlculs de l’Avanç, aquestes són les xifres d’habitatges de protecció oficial que proveiria cada escenari: l’ALT0, 90; l’ALT1, 360; l’ALT2a, 282, i l’ALT2b, 240.

Activitat econòmica

L’Avanç utilitza una nomenclatura que és diferent de les claus urbanístiques que es faran servir en l’aprovació inicial del POUM.

Quan es refereix a “sectors preexistents”, l’Avanç parla d’àrees de compleció residencial “per acabar de teixir” la trama urbana; d’àrees de compleció d’activitat econòmica; d’àrees mixtes, amb diferents usos, i d’àrees de transformació a l’interior d’un àmbit ja delimitat. En canvi, quan analitza el sòl no urbanitzable, l’Avanç apunta algunes “àrees d’estudi” que seran objecte d’atenció i concreció durant la redacció del POUM, com ara: ca l'Americano, can Barrera, torrent del doctor Barrera, carrer de Josep Puigoriol, carrer de Lluís Companys, can Lledó o l’àrea de can Munt.

Dins el sòl urbà, Mogas es va mostrar partidari de “potenciar la mixticitat d’usos per fer compatible l’ús residencial i l’activitat econòmica” com una estratègia per generar riquesa, potenciar la cohesió i trencar la dinàmica aillacionista de la ciutat dormitori.

El sostre de nova planta destinat a aquest propòsit varia ostensiblement en cada escenari, i va dels 2.903 m² de l’ALT0 als 47.517 m² de l’ALT2a, passant pels 42.444 de l’ALT2b i els 41.616 de l’ALT1.

Intervencions del públic

Abans de finalitzar, els assistents van plantejar algunes qüestions:

- Què passarà amb l’aparcament i l’estructura viària al centre urbà: en el marc dels treballs del POUM, es tractarà d'identificar i consolidar noves bosses d'estacionament, així com de crear alternatives viàries de caràcter secundari al passeig de la Riera.  

- Qui decideix el planejament, i si se’n farà un referèndum consultiu: d’acord amb l’article 84 de l’Estatut d’Autonomia i la legislació de règim local, els ajuntaments tenen competències pròpies sobre l’ordenació, la planificació i la gestió del territori en matèria d’urbanisme i habitatge. El planejament general és competència del Ple, sota el principi de subjecció al marc regulador i sota l’empara de l’actuació de la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat.

- Com afectaria el soterrament de la riera al desenvolupament del POUM: l’obra tindria afectacions sobre la mobilitat en el moment de la seva execució, però no pas sobre el planejament. L’alcaldessa va explicar que l’Agència Catalana de l’Aigua està acabant d’actualitzar el projecte de l’obra i que l’Ajuntament té previst sol·licitar l’ajut de l’Estat per finançar-ne el cost.

- Com es calculen els percentatges d’habitatge de protecció oficial: Segons l’article 18 del Pla territorial sectorial d’habitatge i de solidaritat urbana, “a les àrees del tipus 1, el sòl corresponent al 50 % del sostre que es qualifiqui per a l'ús residencial de nova implantació en sòl urbanitzable delimitat i el 40 % en sòl urbà no consolidat, amb possibilitat de reduir, en aquest darrer cas, fins al 30 % quan sigui necessari per garantir la viabilitat econòmica de l'actuació. La meitat, com a mínim, d'aquestes reserves s'ha de destinar específicament al règim d’arrendament”.

Aquest dilluns, 31 de març, el Grup de Recerca en Comunicació Sonora, Estratègica i Transparència (ComSET) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va lliurar el Segell Infoparticipa a l’alcaldessa de Teià, Gemma Rosell, i la regidora de Comunicació, Núria Andinyac. Es tracta de la màxima distinció que atorga aquest organisme independent com a reconeixement a la transparència i qualitat dels continguts del web municipal de Teià durant el 2024.

En l’acte de lliurament, el rector de la UAB, Javier Lafuente, i el director del grup ComSET, Armand Balsebre, van felicitar els ajuntaments guardonats. També hi va intervenir el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Òscar Roca, que va impartir la conferència Vincles entre transparència, ètica i denúncia.

El Baix Maresme, al capdavant

Per obtenir el Segell, un consell certificador analitza els resultats recollits pel grup ComSET i concedeix l’atorgament i les distincions. Els municipis d’entre 5.000 i 10.000 habitants han de satisfer, com a mínim, el 85% dels indicadors. En concret, la pàgina de l’Ajuntament de Teià compleix el 94,13% dels paràmetres avaluats. És la millor qualificació obtinguda en els set anys que fa que hi participa.

Dels 947 municipis catalans analitzats, només 133 han aconseguit el reconeixement. També han obtingut el segell 9 consells comarcals i tres de les quatre diputacions provincials. Tot i l’evolució positiva —en la primera edició, l’any 2013, només 48 ajuntaments van ser guardonats— tan sols el 14% de les administracions locals n'aconsegueix el certificat. A la demarcació de Barcelona, aquest percentatge s’eleva fins al 30%. El Baix Maresme concentra el major nombre de Segells: Tiana (92,31%), Montgat (96,15%), Alella (96,15%), el Masnou (96,15%), Teià (94,13%) Premià de Dalt (98,08%), Premià de Dalt (100%) i Vilassar de Mar (90,38%), a més del Consell Comarcal (93,88%).

Criteris d’avaluació

El ComSET analitza 52 indicadors basats en la Llei de transparència, agrupats per àmbits temàtics:

- Qui són els representants polítics: El web municipal compleix els 11 requisits fixats.

- Com es gestionen els recursos col·lectius: El web satisfà els 9 requeriments, 1 més que l’any passat.

- Com es gestionen els recursos econòmics: S’observen els 16 paràmetres, 2 més que el 2023.

- Quina informació es proporciona sobre el municipi i la gestió dels recursos col·lectius: Es compleixen els 7 indicadors.

- Quines eines s’ofereixen per a la participació ciutadana: S’assoleixen 7 de les 9 variables, 1 més que en l’edició anterior.

Cap dels indicadors no es valida si les informacions no estan del tot actualitzades, són comprensibles i es troben amb facilitat. Teià en compleix 49. N’hi queden 3 per assolir la màxima excel·lència:

46) S’ofereixen al web l’execució de les consultes i/o de participació sobre temes actuals d’interès local?

48 ) S’ofereix al web la Carta de Serveis i els compromisos davant la ciutadania?

49 ) Es proporcionen al web instruments per presentar queixes, suggeriments o felicitacions sobre el funcionament de la institució, així com un canal de bústia ètica?

Mapa Infoparticipa

Els resultats d’aquesta anàlisi s’introdueixen a la plataforma d’Infoparticia mitjançant un gestor de continguts que publica automàticament els resultats georeferenciats en un mapa. El mapa identifica cada municipi amb un color, segons el grau d’assoliment dels indicadors: blanc si no arriba al 25%, groc (fins al 50%), verd clar (fins al 75%) i verd fosc si la puntuació és superior.

L’Ajuntament ha declarat dos dies de dol oficial per la mort de Jaume Mònico Fernàndez. Durant el cap de setmana, les banderes onejaran a mig pal i els actes del Lletrescena li dedicaran unes paraules de record i d’afecte a la família, ja que la seva germana Neus hi col·labora com a cronista.

Aquesta tarda tindrà lloc la vetlla al tanatori, a partir de les 17 h, i demà diumenge a les 11 h es farà un acte de comiat al cementiri municipal.

Negoci familiar

La família Mònico-Fernàndez és molt coneguda al poble perquè ha regentat tres establiments comercials amb el seu cognom: primer, una botiga de queviures, i després, una carnisseria –inicialment en una altra ubicació– que actualment es troba situada al tram baix del passeig de la Riera.

Jaume Mònico va començar a treballar en el negoci familiar l’any 1987, tant al taulell com a l’obrador, on s’encarregava de tot: tallar les peces de vedella, picar la carn i elaborar botifarres i hamburgueses. Era un gran amant de l’ofici i de la feina artesanal –“de la meva professió m’agrada tot”, deia–, per la qual cosa no tenia mai horari. La seva jornada començava a les sis del matí i de vegades s’allargava fins a les vuit o les nou del vespre.

Atleta i ciclista

En Jaume era una persona que es feia estimar: vital, noble i molt esportista. Enamorat de la natura i de València d’Àneu, al Pallars Sobirà, hi feia cap cada estiu amb la família: la dona, la Ruth, i els fills, l’Àneu i en Roc.

Era membre actiu del Club Excursionista de Teià (CET). Com a atleta, havia corregut diverses maratons i era un ciclista molt polivalent, tant amb bicicleta de carretera com de muntanya.

Teianenc de l’Any

El novembre de 2020 va rebre, per aclamació popular, el premi al Teianenc de l’Any com a impulsor del projecte solidari Passes de Gegant: una campanya de solidaritat amb La Marató de TV3 que va aplegar 3.212 euros per ajudar en la investigació de les malalties minoritàries.

Mònico va esmentar expressament la seva “mà dreta” en aquella iniciativa, l’agent de la Policia Local Josep Villagrasa, que també va ser Teianenc de l’Any el 2017 i que ens va deixar el 2021. Aleshores, Mònico va dir: “He nascut a Teià, m’hi ha batejat, hi he fet la comunió, hi vaig estudiar, hi treballo, hi visc i segurament hi moriré”.

Persona entusiasta

El desembre de 2021, Mònico va publicar una nota a les seves xarxes socials per explicar que feia poc havia estat diagnosticat de càncer: "tot i que la paraula és bastant desagradable i gens benvinguda, és el que m’ha tocat viure [...] M’han dit que de moment no es cura, però estem mirant d’aturar-lo amb tractament. Sóc moooolt positiu, però això no vol dir que no sigui realista i sàpiga el que pot venir. Passi el que passi, no tinc por”.

I així, emmirallat en el pare –el seu “exemple a seguir– i confortat per “una família magnífica” i pels “millors amics que mai podria somiar ningú”, en Jaume ha seguit donant i rebent amor, sobreposant-se a l’adversitat i promovent activitats solidàries relacionades amb la recerca mèdica i científica.

Com a veí del poble, se sentia “molt estimat per la gran majoria de teianencs i teianenques amb què he conviscut”. I afegia: “em sento molt afortunat de la gent que m’envolta i de la vida que he tingut, que no la canviaria per res del món. Gràcies, gràcies, gràcies a tots per fer-me un dels homes més feliços del món!”

El 27 de març va obrir les portes l’Oficina d’Igualtat de Teià. Es tracta d’un espai situat en el local municipal que hi ha a la baixada de les Moreres, entre l’edifici de l’Ajuntament i el teatre de la Palma.

La inauguració va tenir lloc al vespre i va comptar amb la presència d’una vintena de persones. La representació local estava encapçalada per l’alcaldessa, Gemma Rosell, i la tinent d’Alcaldia Èrica Busto. Totes dues van acordar, amb ocasió del pacte de govern subscrit entre GdT i CaT-ERC al principi del mandat, donar prioritat i visibilitat a les polítiques de gènere. Per aquest motiu, la Regidoria d’Igualtat està adscrita a l’Alcaldia.

També hi eren el tinent d’alcalde Abel Ballesteros i els regidors Núria Andinyac, Marià Espel, Montse Tarradas i Luci Villagrasa. En representació del Consell Comarcal van prendre la paraula l’advocada i tècnica d’Equitat i Treball, Margarida Colomines, i la tècnica de l’Àrea de Dret i Serveis a les Persones, Marta González.

De fet, l’Oficina d’Igualtat de Teià funcionarà com a punt d’informació amb el suport de la Casa de la Dona de Premià de Mar i de l'Àrea de Gènere i Diversitat Sexual Consell Comarcal del Maresme.

Objectius i funcions

L’Oficina té com a missió principal treballar per una societat més justa i equitativa. L’alcaldessa va explicar que “aquesta iniciativa neix amb el compromís de garantir els drets de totes les persones i de lluitar contra qualsevol forma de discriminació”.

Rosell va assenyalar que es tracta d’una fita “important per al nostre poble, ja que inaugurem un espai dedicat a promoure la igualtat d’oportunitats, la inclusió i la diversitat en tots els àmbits de la nostra comunitat”. L’alcaldessa va destacar que “l’Oficina és per a tothom perquè la igualtat és una responsabilitat col·lectiva. Totes i tots podem construir un poble més just i respectuós”.

Els principals objectius són els següents:

• Desenvolupar campanyes de sensibilització i formació en matèria d’igualtat de gènere, diversitat i inclusió.

• Col·laborar amb entitats, associacions i institucions per impulsar polítiques d’igualtat efectives, mitjançant tallers, xerrades i altres activitats.

• Promoure la igualtat d’oportunitats en l’àmbit laboral, educatiu i social.

• Ajudar i redirigir a les víctimes de violència de gènere, així com altres col·lectius vulnerables, als serveis especialitzats que siguin necessaris.

Horari i personal

L’Oficina obrirà cada dimarts de 10 a 12 h i una tarda a la setmana, mitjançant cita prèvia. Per sol·licitar hora, podeu telefonar a l’Ajuntament (93 555 12 34), enviar un correu electrònic a l’adreça Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. o acostar-vos directament al local.

L’Oficina comptarà amb persones voluntàries per prestar aquests serveis:

• Atenció personalitzada i confidencial per a qualsevol consulta relacionada amb la igualtat.

• Informació sobre tallers i activitats educatives per a escoles, empreses i col·lectius.

• Informació d’on rebre suport psicològic i jurídic en casos de discriminació o violència de gènere.

• Informació sobre recursos i ajuts disponibles, com la possibilitat de formar part d’un grup de dol.

El passat 11 de març, l’Ajuntament de Teià va rebre l’informe elaborat per l’empresa A10RADO per calcular la concentració de gas radó en sis edificis públics de titularitat municipal. Aquest estudi, així com la publicació de les seves conclusions, dona compliment a l’acord del Ple municipal del 19 de juny de 2024.

En aquella sessió, tots els grups municipals van aprovar una moció de JxTeià i el PP “sol·licitant la implementació d’un programa que permeti descartar la presència de gas radó al terme municipal” i, en cas contrari, “adoptar les mesures adequades per minimitzar-ne l’impacte en la salut de la població”.

Tal com establia el text, l’Ajuntament també ha “posat a disposició dels veïns i veïnes informació sobre empreses especialitzades en el mesurament” del radó residencial –i sobre l’Associació Catalana contra el Radó– per si volien contactar-hi, a través de les adreces de correu electrònic Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. i Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la., respectivament.

Un gran desconegut

El radó és un gas radioactiu que emana de forma natural de l’escorça terrestre com a conseqüència de la desintegració geomorfològica de l’urani que contenen roques com el granit, que al Maresme és el principal mineral. De fet, l’any 2017, el Consell de Seguretat Nuclear va elaborar un mapa que identifica la comarca com zona 2 o àrea “d’actuació prioritària”, atesa l’alta probabilitat que el gas es pugui concentrar en nivells superiors als tolerables.

Si es dispersa a l’aire lliure no suposa cap problema, però si queda contingut en espais tancats pot acabar afavorir l’aparició d’un càncer de pulmó. Per això, l’exposició crònica al radó es considera un problema de salut pública, amb la dificultat afegida que es tracta d’un gas incolor i sense olor que passa completament desapercebut.

L’única forma de mesurar-lo és mitjançant la instal·lació de detectors per part d’una empresa homologada. Des de juny de l’any passat, el Reial Decret 1029/2022, de 20 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament sobre protecció de la salut contra els riscos derivats de l’exposició a les radiacions ionitzants, obliga les empreses situades en la zona 2 –que a Catalunya engloba 175 municipis– a fer mesuraments en tots els llocs de treball que ocupin soterranis i plantes baixes.

Metodologia i fases

L’octubre de 2024, la Regidoria de Medi Ambient va contractar la col·locació de 18 detectors sòlids de traces nuclears en sis equipaments públics: 7 a l’Ajuntament, 3 a la prefectura de la Policia Local 2 a La Unió, 2 a l’Espai can Llaurador, 2 el Casal de Joves i 2 més ca la Cecília.

L’estudi pretén determinar la mitjana anual de la concentració de radó en cadascuna d’aquestes dependències, i s’ha dut a terme durant període hivernal perquè és l’època de l’any en què hi ha menys circulació d’aire, ja que les finestres acostumen a estar tancades.

Per fases, primer es va planificar el nombre i la ubicació dels aparells de detecció a partir de l’anàlisi dels plànols dels edificis, la feqüentació dels espais per part del personal municipal i el reconeixement in situ de cadascuna de les sales. En segon lloc, el 14 de novembre s’hi van emplaçar i activar dels detectors, que han estat en funcionament durant 95 dies, ininterrompudament i sense moure’s en cap moment. Finalment, el 18 de febrer van ser recollits pel personal especialitzat d’A10RADO i el dia 20 van ser enviats al laboratori suec de referència, acreditat amb la ISO 17025, que el 10 de març va comunicar-ne els resultats.

Nivell de referència

La Unió Europea –que l’any 2013 va aprovar-ne una directiva al respecte– considera nociva per a la salut una radiació superior als 300 becquerels anuals per metre cúbic (Bq/m³). Es tracta del mateix nivell de referència (NR) que estableix el Codi Tècnic de l’Edificació aprovat el 2019 a l’hora d’establir la mitjana anual de concentració de radó a l’interior dels espais habitables. En canvi, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) fixa el límit recomanable de 100 becquerels l’any.

En el cas de Teià, segons les anàlitiques fetes pel laboratori Radonova Laboratories, el gruix dels mesuraments se situa per sota d’aquest segon llindar.

D’acord amb l’article 75.1 del Reial Decret 1029/2022, si es detecta una concentració superior al NR de 300 Bq/m³, l’empresa ha de prendre mesures per reduir-ne l’exposició.

L’informe d’A10RADO conclou que, “segons la normativa espanyola vigent, en els llocs de treball que han donat valors inferiors no és necessari realitzar-hi més mesures de la concentració de radó fins d’aquí a 10 anys, a excepció de que s’hi dugui a terme alguna obra menor que modifiqui les característiques de les sales. Tot i això, nosaltres aconsellem realitzar-hi un control una mica més freqüent –per exemple, cada 5 anys–, ja que els valors de concentració poden experimentar variacions importants d’un any a l’altre per factors climàtics, estructurals, etc”.

Dues excepcions

L’estudi ha detectat “dos edificis que cal analitzar amb una mica més detall perquè presenten valors més elevats a 100 Bq/m³”. Es tracta del Casal de Joves –amb valors de 146 Bq/m³ al despatx de la Regidoria de Joventut i 159 Bq/m³ a la sala gran– i de ca la Cecília –amb lectures de 222 Bq/m³ a la cuina i de 793 Bq/m3 al rebost.

Tot i estar situat en planta baixa, l’informe assenyala que el Casal de Joves “es podria considerar un semisoterrani perquè algunes de les parets estan directament en contacte amb el terreny”. L’estudi constata que la ventilació de la sala principal “és elevada, ja que durant la jornada laboral la porta d’accés està normalment oberta” i que “el despatx, en canvi, té dues portes interiors, i està menys ventilat”. A més, es dona la circumstància que el detector de la sala gran “va ser modificat al llarg de l’exposició”, per la qual cosa “no podem garantir el resultat d’aquesta mesura”.

Ca la Cecília, al seu torn, acull el Casal de la Gent Gran i la Regidoria de Serveis Socials. L’edifici consta de soterrani, planta baixa, pis i golfes. “La sala que dona el valor més alt està situada a la planta semisoterrània i s’utilitza com a rebost i magatzem de material, així que la seva ventilació és molt reduïda”. Tot i que s’estima que “el temps de permanència al seu interior –menys d’1 hora setmanal– és molt inferior que el d’un lloc de treball estàndard”, l’informe observa que “la sala adjunta sí que és molt més concorreguda, ja que s’utilitza com a cuina i menjador”.

Es tracta de valors “que cal tenir en consideració”, ja que “la concentració de radó pot experimentar variacions estacionals significatives, especialment en els recintes tancats que tenen molta superfície directament en contacte amb el terreny”. Per aquest motiu, l’empresa A10RADO aconsella “realitzar noves mesures trimestrals fins a completar un any a les diferents sales semisoterrànies d’aquests dos edificis. D’aquesta forma es disposarà del valor mig de la concentració de radó amb molta més precisió i es podrà veure si és necessari realitzar algun tipus d’actuació addicional”.

Centres educatius

Després d’aquesta primera tanda de mesuraments, l’alcaldessa Gemma Rosell ha anunciat que properament s’encarregarà un nou estudi per calcular la concentració de radó a l’Escola Bressol Municipal Els Galamons i a l’Escola El Cim.

Campanya informativa

Tal com establia la moció aprovada pel Ple, l’Ajuntament ha anat facilitant informació i assessorament a la població “amb l’objectiu de conscienciar sobre la perillositat de la inhalació continuada del gas” a través dels seus “canals habituals de comunicació: xarxes socials, pàgina web i Butlletí Municipal”.

A continuació podeu recuperar les notícies relacionades amb aquesta temàtica que s’han publicat fins ara:

- L’Ajuntament analitzarà la concentració de gas radó en equipaments públics (12 de juny de 2024). 

- L'Ajuntament informarà la població sobre el risc d’exposició al radó (26 de juny de 2024).

- Recomanacions per mesurar el gas radó residencial (11 de desembre de 2024).