Aquest mes de gener ha entrat en funcionament la nova màquina aspiradora que ha adquirit l’Ajuntament per reforçar el servei de neteja viària. Es tracta d’un aparell de fabricació alemanya que gaudeix d’un gran prestigi dins del sector, ja que és una marca altament especialitzada que únicament es dedica a aquesta tipologia de vehicles i que des de fa 35 anys ha anat comercialitzant diferents versions actualitzades del mateix model.

Més concretament, l’Ajuntament ha incorporat al parc mòbil de Serveis Municipals una escombradora Hako Cytimaster 2250 amb motor turbo dièsel i cabina amb visió panoràmica de 360 graus gràcies al seu sistema de càmeres i sensors. De sèrie, ve equipada amb dos raspalls mòbils i un sistema central d’aspiració hidràulic de baix consum. Té un dipòsit de càrrega de 2,2 metres cúbics que és el més gran de la seva gamma, la qual cosa n’optimitza el rendiment perquè redueix el nombre de viatges que s’han de fer per anar a buidar-lo.

També destaca per les facilitats de manteniment, ja que el sistema de fixació modular dels seus components permet d’accedir-hi fàcilment i escurça els temps improductius.

El fabricant ofereix un servei tècnic de proximitat, amb seu a Granollers; garantia completa durant els dos primers anys i manteniment inclòs en determinats supòsits. A més, el proveïdor s’ha encarregat de prestar formació als dos operaris dels Serveis Municipals que tenen carnet per conduir-la i ha facilitat de forma gratuïta una màquina de substitució a l’Ajuntament des del mes d’octubre fins a l’entrega i matriculació del nou vehicle.

Dues escombradores

Els responsables municipals cercaven una màquina versàtil per realitzar treballs mixtos en carrers i zones peatonals. L'adquisició s’ha fet en la modalitat de rènting per quatre anys, a raó de 48 quotes d’uns 3.000 euros mensuals, a través d'un sistema de compra agregada que ofereix l’Associació de Municipis de Catalunya (ACM).

La incorporació del nou vehicle ha permès substituir una de les dues escombradores que es van comprar l’any 2021 i que ja havia quedat fora de circulació. Per tant, n’hi continuaran havent dues en actiu: una Schmidt Iberica de tres tones i mitja de pes i xasís articulat, i la nova Hako Cytimaster 2250 de sis tones i xasís compacte.

Si es compleixen les previsions, l’Escola Bressol Municipal (EBM) Els Galamons començarà el curs vinent amb 107 places en comptes de les 61 actuals. Això serà possible gràcies a les gestions realitzades per l’Ajuntament i a una subvenció de 474.444 euros de la Generalitat, a través dels fons europeus del Mecanisme per a la Recuperació i Resiliència (MRR).

Per assolir aquest objectiu, el Ple municipal del 23 de gener va sol·licitar formalment al Departament d’Educació l’ampliació del centre escolar. Aquest tràmit suposa la modificació de l’expedient original, de l’any 2008, referent al conveni entre les dues parts que va donar peu a la creació de llar d’infants. En aquell document, la Generalitat va autoritzar la construcció d’un centre de 61 places de 0 a 3 anys.

La nova petició –aprovada per unanimitat– s’acompanya d’una memòria justificactiva elaborada per la Regidoria d’Educació sobre la necessitat actual i futura de donar cobertura a la major quantitat possible d’infants del poble. L’objectiu és oferir 107 places públiques manera estable, en un total de set aules: 8 places per a infants d’I0 (1 classe), 39 places per a I1 (3 classes) i 60 per a I2 (3 classes).

Aquesta distribució es podrà adaptar a l’inici de cada curs acadèmic per tal d’equilibrar l’oferta a la demanda acreditada en el procés de preinscripció.

Un cop aprovada la modificació del conveni, l’Ajuntament remetrà l’acord de Ple a la Generalitat, juntament amb els plànols i la documentació tècnica que permeti comprovar el compliment dels requisits i de la normativa vigent en matèria de seguretat, higiene, sanitat, habitabilitat, accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.

Cronologia dels fets

Des de 1967, la llar d’infants Bambi, de propietat privada, va prestar en solitari el servei de parvulari al municipi.

El 2007 va obrir les portes l’EBM Els Galamons, de titularitat pública i gestió indirecta a través d’una empresa concessionària. Aquest nou servei donava resposta al creixement demogràfic de la població.

L’estiu de 2020, l’Ajuntament i la llar d’infants Bambi van subscriure un conveni de col·laboració per intentar donar servei a tota la demanda d’escolarització de 0 a 3 anys. A partir de llavors, l’Ajuntament va subvencionar Bambi amb 80 euros mensuals per alumne, de setembre a juliol. D’aquesta manera, totes les famílies del poble pagaven el mateix, independentment del centre.

L’octubre de 2022, la Junta de Portaveus va abordar a fons el futur de l’EBM. Tant la regidora d’Educació de llavors, Montse Riera, com la seva successora, Núria Andinyac, asseguren que els representants de tots els grups municipals van acordar d’encarregar un estudi de viabilitat sobre l’ampliació. Segons Riera, es tractava de “no hipotecar el futur govern amb una decisió com aquesta i de dimensionar l’escola a les projeccions demogràfiques del nou Pla d’Ordenació Urbanística”.

El curs 2023-2024, la Generalitat va implantar la gratuïtat d’I2 en les escoles bressol públiques. Com a tot Catalunya, aquest fet va provocar un allau de sol·licituds a Galamons. De rebot, la mesura va tensionar l’equilibri econòmic dels centres privats.

En aquest context, el gener de 2024 Bambi va comunicar a l’Ajuntament que al juliol tancaria definitivament. Aquest fet va precipitar la decisió: el govern va abandonar la idea de l’estudi de viabilitat i va donar prioritat a l’ampliació.

Tal com vam explicar en el Butlletí Municipal del mes de novembre, l’Ajuntament fa temps que té la maqueta i la documentació del projecte, i el pressupost municipal per a 2025 inclou una partida d’inversions de 523.522 euros amb aquesta finalitat.

En paral·lel, l’Ajuntament ha sol·licitat una subvenció a la Generalitat de 474.444 euros, a raó de 10.314 euros per cada plaça nova que es crearà. El 16 de gener, l’alcaldessa Gemma Rosell i la regidora d’Educació, Núria Andinyac, es van reunir a la seu del Departament amb la directora general de Centres Públics, Monsterrat Duran, per aplanar-ne el camí.

Solució transitòria

Mentre no arriba l’ampliació, l’Ajuntament ha implementat una ajut de 80 euros al mes per a cada infant empadronat a Teià que s’hagi matriculat en una escola bressol d’algun municipi veí. Actualment hi ha 25 infants que se’n beneficien. Amb aquesta mesura, l’Ajuntament vol facilitar la conciliació laboral i familiar, així com alleugerir l’impacte econòmic que suposen els desplaçaments a altres poblacions.

Debat al Ple

En el Ple, Andinyac va repassar tots aquests esdeveniments. Per al govern, hi ha dos punts d’inflexió: el tancament de Bambi –“vam fer tot el possible per ajudar-los, però no podíem donar més del que ja donàvem”– i la subvenció de la Generalitat. “Hem hagut de moure molts cables. Inicialment vam plantejar l’ampliació en dues fases: primer una nova línia d’I1 amb 13 places i després la resta, però el Departament va dir-nos que només en podíem sol·licitar una. Per això demanem les 46 places de cop”.

La portaveu de GdT, Montse Tarradas, va aplaudir Andinyac: “Des del primer dia vas lluitar per aquesta proposta. Has fet molt bona feina”. La tinent d’Alcaldia Èrica Busto es va sumar a les felicitacions en nom de CaT-ERC i va recordar que, tot i que sovint s’associa al cicle de primària, “l’EBM no és un ensenyament obligatori i, per tant, l’Ajuntament no té l’obligació de donar places a tots els infants en aquella franja d’edat”.

Per al PSC, “l’ampliació és una necessitat que tots els partits teníem detectada arran del tancament de Bambi”. El representant del PP, David Basi, que el 2020 era regidor de Cs, va recordar que “sempre vam advocar per subvencionar les places de Bambi” i va considerar que “un cop tanca, l’ampliació és una decisió encertada”.

Per a Luci Villagrassa, de JxTeià, “per fi s’ha escoltat a les famílies i les seves necessitats. El govern no ha tingut més remei que fer el que portàvem al nostre programa electoral, mentre els altres partits parlaven d’un estudi de viabilitat. En els darrers anys s’ha evidenciat el creixement de Teià i aquest fet també ha d’anar de la mà d’equipaments de qualitat”. Francesc Ribas va incidir en la mateixa idea: “Ara s’ha fet perquè no hi havia més pebrots, i sabeu que anem tard. Es tracta d’una situació sobrevinguda perquè el govern anterior i aquest no van fer el que s’estava copsant a peu de carrer. La gratuïtat de l’I2 i el tancament del Bambi només ho han accelerat”.

Andinyac va recordar el consens d’octubre de 2022: “El conveni amb Bambi era molt bo, perfecte, per a les dues parts; estàvem molt tranquils i tots ens hi aveníem”. L’alcaldessa va reafirmar que “tots vam decidir això. No ens anàvem a aventurar en un tema que no sabíem com acabaria. A banda d’estudiar-ne la viabilitat, necessitàvem el permís de la Generalitat”.

Per a la regidora d’Educació, “la Generalitat autoritza l’ampliació perquè ha tancat Bambi, sinó no està clar que ho hagués fet”. Per a la seva predecessora, Montse Riera, “les dades de matrícula de cada any ens deien que no calia una ampliació”, i Andinyac va esgrimir que en l’ultima matrícula d’I2 “només van quedar fora cinc infants de Teià” i, en canvi, “hauries de pagar les 20 places” d’obrir una aula nova.

Per a l’alcaldessa, hi ha un fet incontrovertible: “Ara tenim l’autorització i la subvenció, i estem orgullosos de tirar-ho endavant perquè és un bé per al poble i per a la canalla”.

Ahir dijous, 23 de gener, Sílvia Marcos va prendre possessió de l’acta de regidora en la sessió del Ple ordinari de l’Ajuntament de Teià. Marcos ocuparà el lloc que va deixar vacant el seu company de files Lluís Ribas, que el passat 19 de desembre va renunciar al càrrec per motius personals i professionals.

Velles i noves responsabilitats

Sílvia Marcos era la número 7 de la llista de CaT-ERC a les eleccions locals de 28 de maig de 2023, darrere de Nico Widmer i Jordi López, que prèviament van presentar les seves renúncies a la Junta Electoral Central.

Marcos va prometre el càrrec per imperatiu legal: “Per expressió democràtica de la voluntat ciutadana, manifesto el ferm compromís amb els valors de la república catalana i declaro que continuaré treballant en la construcció d’una Catalunya políticament lliure, socialment justa i feminista, econòmicament pròspera i territorialment equilibrada”.

Després de rebre l’agulla de plata institucional de mans de l’alcaldessa, la nova edil va declarar que “és un orgull tornar a ser aquí”, ja que entre 2015 i 2019 va coordinar les regidories de Participació Ciutadana i Gent Gran. Aleshores va impulsar el Pla de Participació Ciutadana i el Reglament de participació ciutadana, a través dels quals es van establir les audiències públiques prèvies al Ple, així com les bases del premi al Teianenc de l’any i la primera convocatòria dels pressupostos participatius.

En aquesta nova etapa es farà càrrec de Recursos Humans, amb el repte de dur a terme un estudi de valoració de llocs de treball. Marcos va explicar que “sempre he estat vinculada a les persones, la primera vegada de portes enfora i aquest cop de portes endins”, i va expressar el desig “d’estar a l’altura i d’acompanyar l’equip humà que fa possible que Teià funcioni i tingui uns serveis de qualitat”.

Lloances i felicitacions

De 2015 a 2019, Marcos va coincidir amb companys i companyes que encara estan en actiu, com l’alcaldessa Gemma Rosell, la regidora de CaT-ERC Montse Riera, el portaveu de JxTeià Francesc Ribas i el representant del PP, David Basi.

Ahir, Rosell li va donar la benvinguda en nom del govern i de GdT: “És un plaer tenir-te a l’equip. Tens el nostre suport i ja saps que t’he encomanat moltes feines”. La seva cap de files, Èrica Busto, li va agrair especialment que acceptés l’acta de regidora “perquè comporta molta dedicació i no és fàcil”.

Al seu torn, Francesc Ribas va assegurar que “la Sílvia és garantia de bona feina perquè ho va demostrar en el seu dia”, i li va desitjar “que el camí sigui ben plàcid”. Miguel Ángel Peinado, del PSC, es va posar a la seva disposició “en tot allò que puguem ajudar”, i David Basi, de PP, la va acollir amb una expressió molt escaient: “Benvinguda de nou”.

El passat 8 de gener, una delegació d’alcaldes i alcaldesses del Baix Maresme va ser rebuda a la seu del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica per parlar de la pacificació de l’N-II i dels futurs accessos a la C-32. La reunió es va celebrar a petició dels municipis afectats i va tenir lloc després que el Govern va aprovar-ne el 20 de desembre els estudis informatius i abans de la publicació del corresponent anunci al Diari Oficial de la Generalitat, que finalment va tenir lloc ahir dijous, 16 de gener.

A la trobada van assistir els representants dels ajuntaments d’Alella, el Masnou, Teià, Premià de Dalt, Premià de Mar, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar i Cabrils, acompanyats del president del Consell Comarcal del Maresme, Francesc Alemany. Per part de la Generalitat hi van participar el secretari de Mobilitat i Infraestructures, Manel Nadal; el subdirector de Planificació i Sostenibilitat, Santi Ribas, i el director general d’Infraestructures de Mobilitat, David Prat.

Informació pública

La publicació de l’anunci al DOGC dona el tret de sortida administratiu al projecte de construcció dels futurs enllaços amb la C-32. Fins al 27 de febrer, tothom qui vulgui –administracions, entitats i particulars– pot examinar la documentació i presentar-hi al·legacions.

Sis accessos

Tant l’estudi informatiu com l’estudi d’impacte ambiental recullen les alternatives de traçat per a la construcció de quatre nous enllaços i la millora de dos ja existents, distribuïts al llarg d’un tram de 32 quilòmetres. En conjunt, la inversió prevista és de prop de 120 milions d’euros.

Els quatre nous enllaços previstos són a Teià, a Premià de Dalt i Premià de Mar, a Vilassar de Mar i Cabrils, i a Canet de Mar, Sant Cebrià de Vallalta i Sant Pol de Mar; mentre que els accessos que es milloraran són els d’Alella-Masnou i Sant Andreu de Llavaneres.

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha assenyalat que “aquesta actuació pretén millorar l’accessibilitat a l’autopista, captar trànsit de l’N-II i la xarxa local i contribuir a una mobilitat urbana més sostenible i segura”. Segons Paneque, la millora de la funcionalitat i la connectivitat de la C-32 “és un mecanisme de progrés” que “dinamitza l’economia, contribueix a la igualtat d’oportunitats i aporta valor al teixit productiu”.

Millores a Teià

Teià es beneficiarà directament de tres dels accessos:

Enllaç 1, Alella - El Masnou: L’objectiu és connectar l’enllaç actual amb la part nord del nucli urbà del Masnou i la part oest del nucli urbà de Teià. Així, s’actua en el costat nord de l’enllaç existent, tot modificant els ramals d’entrada i sortida de la C-32 i construint un vial paral·lel pel costat nord de l’autopista i tres noves rotondes que permeten tots els moviments. Es connecta d’aquesta manera amb la C-32 i també entre si els municipis d’Alella, El Masnou i Teià. La part sud de l’enllaç existent es manté.

A l’estudi d’impacte ambiental s’estudien dues alternatives per a aquest enllaç, “essent totes dues pràcticament iguals, amb l’única diferència del tractament que es fa a la zona de l’actual peatge i la reposició del camí del Mig, el qual es contempla com a itinerari de vianants i ciclistes”.

Pel que fa a l’alternativa 1, a l’actual zona de peatge es contempla l’execució d’un Park and Ride i la reposició del Camí d’Alella es realitza de forma paral·lela al tronc de la C-32, connectant a Teià a l’alçada del carrer de Joan XXIII. Pel que fa a l’alternativa 2, a l’actual zona de peatge no es contempla cap ús, sinó que simplement es realitza un vial de connexió entre rotondes, i la reposició del camí d’Alella es realitza a través dels camps de conreu de la zona, connectant a Teià a través del carrer de Badalona.

A més de la construcció de l’enllaç, ambdues alternatives contemplen, com a obres complementàries, el disseny d’una nova rotonda al carrer de Joan XIII i l’eixamplament del camí d’Alella, dotant-lo d’una secció 6/7, i disseny d’una nova rotonda al carrer de la Indústria.

Enllaç 2, Teià: Es localitza al voltant de l’àrea de servei de la C-32, en l’encreuament amb el vial paral·lel a la riera de Teià que connecta amb l’N-II. La construcció d’aquest nou enllaç permet donar accessibilitat completa a la part central i est del nucli urbà de Teià a la C-32. L’enllaç s’estructura amb dues rotondes que mitjançant ramals de connexió amb la C-32 permeten tots els moviments possibles des de la via paral·lela a la riera de Teià. També es dona connexió a l’àrea de servei de la C-32 i al polígon industrial Buvisa pel seu costat oest.

La construcció d’aquest nou enllaç permet donar accessibilitat completa a la part central i est del nucli urbà de Teià a la C-32. Amb aquest nou enllaç i conjuntament amb la remodelació de l’enllaç d’Alella, s’evitarà que el trànsit d’accés a la C-32 generat per Teià travessi zones urbanes del Masnou, com el carrer de les Guilleries i el sector del Masnou Alt.

A l’estudi d’impacte ambiental es defineixen dues alternatives. En l’alternativa 1, en la calçada en sentit Barcelona, l’accés des de l’àrea de servei cap a l’autopista comporta el pas per la rotonda prevista a la via paral·lela a la riera de Teià al costat muntanya de l’autopista. En l’alternativa 2, els accessos a l’àrea de servei són directes des de les calçades troncals de la C-32, sense passar cap rotonda, configurant-se una col·lectora pel costat muntanya i un llaç pel costat mar. Pel que fa al costat mar de l’enllaç, ambdues alternatives són iguals.

Cal destacar que entre aquest enllaç i l’enllaç de Premià es contempla el disseny d’un carril de trenat, atesa la distància reduïda que queda entre enllaços

Enllaç 3, Premià de Dalt - Premià de Mar: El nou enllaç es localitza en l’encreuament amb la BV-5024. Té com a objectiu complementar l’accessibilitat a l’autopista C-32 des de les zones a l’oest de Premià de Mar i les urbanitzacions de Premià de Dalt, que actualment han de creuar el nucli urbà d’aquests dos municipis per accedir-hi. Alhora, l’enllaç connecta amb un vial específic la zona est del polígon industrial Buvisa amb l’autopista.

Les dues alternatives plantejades es diferencien en la tipologia d’enllaç. L’alternativa 1 consisteix en un enllaç amb peses i l’alternativa 2 consisteix en un enllaç amb rotonda única elevada respecte al tronc de la C-32. Cal destacar que l’alternativa 1 permet aprofitar el pas superior existent sobre la C-32 mentre que l’alternativa 2 preveu dues noves estructures sobre la via.

Pacificació de la xarxa local

En paral·lel, el Govern està treballant en dues altres línies: un possible accés nou a Calella i la millora de l’enllaç de Pineda de Mar, i la pacificació de l’N-II per transformar-la en una via més cívica que es complementi amb l’entorn urbà i que incorpori una via segregada per a vianants i ciclistes.
Atès que es tracta d’intervencions estretament vinculades, el Departament de Territori analitzarà en cada cas com encaixar i optimitzar l’execució de les diverses obres previstes per minimitzar-ne l’impacte en la mobilitat de la comarca.

Finançament

Les actuacions en el corredor del Maresme es finançaran a través d’un conveni entre l’Estat i la Generalitat que s’està enllestint per tal d’incorporar a les noves propostes els compromisos subscrits per ambdues administracions quan l’Estat va traspassar l’N-II a la Generalitat. Després d’anys de reivindicacions, l’any 2023 van arribar finalment de Madrid els prop de 400 milions que han de servir per finançar aquest conjunt d’actuacions.

Avui dimecres, 15 de gener, s’ha obert la convocatòria de subvencions per sol·licitar ajuts econòmics per a la retirada d’elements constructius i d’aïllament que continguin amiant, com ara plaques de teulada, envans de façanes, dipòsits, cisternes, xemeneies, canonades, canalons i baixants pluvials.

El Govern de la Generalitat, a través del Departament de Territori i de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), hi destinarà una partida de 8 milions d’euros amb la finalitat de reduir la presència i el risc que aquest material comporta per a la salut pública i el medi ambient.

S’hi poden presentar particulars, empreses, entitats i organismes públics. El termini de presentació de sol·licituds finalitzarà amb l’exhauriment de la disponibilitat pressupostària o, en el seu defecte, el 28 de novembre de 2025.

Import i beneficiaris

Segons les bases aprovades, s’hi poden acollir tots els propietaris de béns immobles que tinguin elements amb amiant, ja siguin persones físiques o jurídiques, públiques o privades, o comunitats de veïns.

Els ajuts cobreixen el 100% de la factura dels treballs de retirada i gestió dels residus d’amiant realitzats per una empresa inscrita al Registre d’empreses amb risc d’amiant (RERA), amb un màxim per metre quadrat de coberta d’amiant segons l’escalat següent: cobertes fins a 49 m² (2.000 €); de 50 a 99 m² (40 €/m²); de 100 a 499 m² (30 €/m²); de 500 a 999 m² (25 €/m²), i a partir de 1000 m² (20 €/m²).

Al peu d’aquesta notícia trobareu l’anunci i les bases de la convocatòria en format PDF.

Llei per a l’erradicació de l’amiant

Des de l’any 2019, l’ARC ha atorgat més de 71 milions d’euros en subvencions per retirar amiant. La nova convocatòria és la primera que es posa en marxa després que el Consell Excutiu del passat 3 de desembre va aprovar el projecte de llei per a l’erradicació de l’amiant, tal com preveia el Pla Nacional subscrit amb aquest propòsit l’any 2023. Ara, el Govern trametrà el projecte al Parlament per al seu debat i aprovació al llarg de 2025.

Amb aquesta iniciativa, Catalunya vol esdevenir pionera a Europa a l’hora d’agrupar tot el marc normatiu sobre l’amiant en una sola llei, que fins ara estava repartida en diversa reglamentació sectorial de treball, salut i medi ambient. La nova normativa permetrà abordar el problema de forma integral, amb ajudes econòmiques a particulars i suport tècnic al món municipal.

A més de facilitar la detecció i la localització dels materials que contenen amiant, la llei ha de promoure la coordinació i la cooperació entre totes les administracions públiques a través del Departament de la Presidència, amb tres objectius: informar i sensibilitzar la ciutadania, accelerar-ne la retirada segura i controlada, i garantir-ne una gestió adequada.

Components cancerígens

Com el seu nom indica, el fibrociment és un material de construcció compost per ciment i fibres d’amiant que li donen una gran lleugeresa i resistència a la intempèrie, per la qual cosa va ser profusament utilitzat –especialment a partir de la dècada de 1950–, tant en l’àmbit residencial (especialment com a tancament de façanes, cobertes lleugeres i canonades d’aigua) com en els sectors industrial i agroramader (sobretot com a cobertes de fàbriques, naus i granges).

Durant el segle XX, a Catalunya es va produir en grans quantitats a la planta que l’empresa Uralita tenia a Cerdanyola de Vallès. L’any 2002 se’n va prohibir l’ús, fabricació i comercialització pels efectes nocius sobre la salut de les persones, els animals i el medi ambient, ja que la inhalació de partícules pot provocar fibrosi als pulmons (asbestosi) i diversos tipus de càncer.

Per aquest motiu, el fibrociment és considerat un residu altament perillós i el seu desmuntatge, manipulació, transport i gestió només pot ser realitzat per empreses autoritzades que figurin inscrites al RERA.

Cens de cobertes

L’any 2022, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya va començar a elaborar una cartografia per delimitar les cobertes amb fibrociment. Es van fer servir imatges aèries que posteriorment es van tractar amb intel·ligència artificial sota la supervisió de tècnics experts.

En total s’hi van detectar 122.460 cobertes, que suposen una superfície de gairebé 40 km² i un pes d’unes 700.000 tones; tot i que la Generalitat eleva aquesta xifra fins als 2 milions de tones tenint en compte la resta d’usos i tipologies. Segons aquest cens, a Teià hi ha identificades 36 cobertes d’uralita: 3 a Rials, Vallbellida i la Vinya; 12 al Poble Espanyol, el marge dret del passeig de la Riera, la Molassa i Santa Fe, i 21 més a la resta del municipi (que comprèn els altres veïnats de muntanya, el tram baix i el marge esquerre de la Riera, la Plana i Sant Berger).

Tot i la prohibició de l’any 2002, es va permetre el manteniment dels materials que ja estaven instal·lats fins al final de la seva vida útil. Ara, però, la Unió Europea recomana que els edificis públics n’estiguin lliures l’any 2028 i que el 2032 no n’hi hagi enlloc.

El seu estat de conservació depèn de diferents factors (com la ubicació i l’exposició a vibracions o fenòmens meteorològics) i es requereix una inspecció tècnica per valorar si cal una retirada urgent o si es pot mantenir durant un temps limitat, sempre que se’n faci un seguiment regular.

Coincidint amb la reforma dels pisos dels mestres i les obres de millora de la coberta del Mercat, l’Ajuntament ha retirat els elements de fibrociment que hi havia en aquests edificis, però encara en queden algunes plaques a l’antic escorxador i a cal Senyorcinto.