L’Ajuntament ha declarat dos dies de dol oficial per la mort de Jaume Mònico Fernàndez. Durant el cap de setmana, les banderes onejaran a mig pal i els actes del Lletrescena li dedicaran unes paraules de record i d’afecte a la família, ja que la seva germana Neus hi col·labora com a cronista.
Aquesta tarda tindrà lloc la vetlla al tanatori, a partir de les 17 h, i demà diumenge a les 11 h es farà un acte de comiat al cementiri municipal.
Negoci familiar
La família Mònico-Fernàndez és molt coneguda al poble perquè ha regentat tres establiments comercials amb el seu cognom: primer, una botiga de queviures, i després, una carnisseria –inicialment en una altra ubicació– que actualment es troba situada al tram baix del passeig de la Riera.
Jaume Mònico va començar a treballar en el negoci familiar l’any 1987, tant al taulell com a l’obrador, on s’encarregava de tot: tallar les peces de vedella, picar la carn i elaborar botifarres i hamburgueses. Era un gran amant de l’ofici i de la feina artesanal –“de la meva professió m’agrada tot”, deia–, per la qual cosa no tenia mai horari. La seva jornada començava a les sis del matí i de vegades s’allargava fins a les vuit o les nou del vespre.
Atleta i ciclista
En Jaume era una persona que es feia estimar: vital, noble i molt esportista. Enamorat de la natura i de València d’Àneu, al Pallars Sobirà, hi feia cap cada estiu amb la família: la dona, la Ruth, i els fills, l’Àneu i en Roc.
Era membre actiu del Club Excursionista de Teià (CET). Com a atleta, havia corregut diverses maratons i era un ciclista molt polivalent, tant amb bicicleta de carretera com de muntanya.
Teianenc de l’Any
El novembre de 2020 va rebre, per aclamació popular, el premi al Teianenc de l’Any com a impulsor del projecte solidari Passes de Gegant: una campanya de solidaritat amb La Marató de TV3 que va aplegar 3.212 euros per ajudar en la investigació de les malalties minoritàries.
Mònico va esmentar expressament la seva “mà dreta” en aquella iniciativa, l’agent de la Policia Local Josep Villagrasa, que també va ser Teianenc de l’Any el 2017 i que ens va deixar el 2021. Aleshores, Mònico va dir: “He nascut a Teià, m’hi ha batejat, hi he fet la comunió, hi vaig estudiar, hi treballo, hi visc i segurament hi moriré”.
Persona entusiasta
El desembre de 2021, Mònico va publicar una nota a les seves xarxes socials per explicar que feia poc havia estat diagnosticat de càncer: "tot i que la paraula és bastant desagradable i gens benvinguda, és el que m’ha tocat viure [...] M’han dit que de moment no es cura, però estem mirant d’aturar-lo amb tractament. Sóc moooolt positiu, però això no vol dir que no sigui realista i sàpiga el que pot venir. Passi el que passi, no tinc por”.
I així, emmirallat en el pare –el seu “exemple a seguir– i confortat per “una família magnífica” i pels “millors amics que mai podria somiar ningú”, en Jaume ha seguit donant i rebent amor, sobreposant-se a l’adversitat i promovent activitats solidàries relacionades amb la recerca mèdica i científica.
Com a veí del poble, se sentia “molt estimat per la gran majoria de teianencs i teianenques amb què he conviscut”. I afegia: “em sento molt afortunat de la gent que m’envolta i de la vida que he tingut, que no la canviaria per res del món. Gràcies, gràcies, gràcies a tots per fer-me un dels homes més feliços del món!”