Ahir diumenge, 27 de desembre, l’Ajuntament de Teià ha atorgat els guardons Tei de Plata i Teianenc de l’Any a Emilià Fortea i a Jaume Mònico, respectivament. A causa de la Covid-19, la cerimònia es va celebrar a la sala gran de La Unió amb l’aforament restringit, amb registre d’entrada de tots els participants, presa de temperatura corporal i respectant en tot moment la higiene de mans, la distància de seguretat i l’ús de la mascareta. Perquè ningú no se’l perdés, l’acte va ser retransmès per via telemàtica en directe a través del canal de Youtube del consistori. Si el voleu veure, cliqueu aquest enllaç.
Ajornament obligat
Com és costum, tots dos lliuraments s’havien de celebrar l’11 de novembre, coincidint amb l’onomàstica de Sant Martí, però la suspensió de la Festa Major va comportar també l’ajornament de l’acte. Segons la regidora de Cultura, Olga Parra, “ens ha semblat que era una bona opció, amb permís de la pandèmia i de les directrius del moment, poder-lo celebrar durant les festes de Nadal i abans d’acabar l’any”.
Tei de Plata
El Tei de Plata és la màxima distinció que concedeix l’Ajuntament de Teià i té per objectiu distingir aquelles persones o entitats que al llarg de la seva vida hagin destacat pels seus extraordinaris mèrits personals o col·lectius i hagin contribuït al desenvolupament cultural, educatiu, esportiu, participatiu, del medi ambient o social en benefici del poble.
En el seu parlament, la regidora va recordar que “fa tres anys que el guardonat amb el Tei de Plata és una entitat –l’Esplai Itaca, l’Escola Bressol Bambi i l’Agrupament Escolta Mintaka– i potser ja torna a ser el moment de guardonar una persona perquè el Tei és, també, una oportunitat de reconeixement personal que no hem de deixar passar”
Segons l’acord adoptat per unanimitat de tots els grups municipals en la Comissió Informativa Plenària del passat 29 de juliol, el premi ha estat per a Emilià Fortea Canal, més conegut com el Miliano.
Glossa a un gran col·laborador
A continuació, Parra va glossar la figura del guardonat amb algunes dades biogràfiques: “Va néixer a Teià el 1934, fill de família treballadora, del Jaume Fortea i la Pepeta Canal. Va tenir dues germanes que van morir sent encara nenes i així va haver de créixer com a fill únic. Després d’anar a l’escola del poble –primer a les Monges i després als Nacionals, fins als 14 anys– va voler ser paleta, però li ho van desaconsellar perquè és esquerrà i, com que no podria seguir la mateixa filera posant totxos que un dretà, no trobaria mai company de feina. I així va reorientar la seva dedicació professional com a calefactor i s’hi va dedicar fins a la seva jubilació. Per això diuen que moltes cases de Teià s’escalfen gràcies a ell”. El 15 d’octubre de 1960, dia de Santa Teresa, es va casar, precisament, amb la Teresa Sabater i Romeu. El matrimoni va tenir dos fills, la Roser i en Miquel, i quatre nets i netes.
Però la seva dimensió humana va molt més enllà de la família i la feina. El Miliano ha estat un estret col·laborador de la Regidoria de Cultura i s’ha involucrat en bona part del teixit associatiu del poble, com ara l’Agrupació Esportiva Teià, la Flor de la Palma, el Grup Caramelles, el Club de Petanca, el Club de Dòmino, l’Associació de Veïns, la Colla de Gegants, el Casal de la Gent Gran o els campaners. Segons la regidora actual, “podríem dir que, com a col·laborador de Cultura, ha cobert tot el cicle festiu: la Festa Major, formant-ne part de la Comissió, la Cavalcada de Reis, el Carnaval o la Festa de la Vellesa. També va ser un dels impulsors de la Fira de Sant Ponç i de la trobada de puntaires, juntament amb la seva difunta muller, la Teresa, portadora del capgròs del Doctor Caparrós, amb qui tots nosaltres voldríem compartir aquest guardó”.
Vídeo d’amics i amigues
Abans de recollir la distinció, es va projectar un vídeo que recull algunes imatges d’arxiu i el testimoni dels seus fills i d’un nombrós grup d’amics i amigues del Miliano, com l’exalcalde Martí Creus, l’exregidor de Cultura Joan Botey, el company de l’AE Teià –i adversari del dòmino– Ramon Novell, el campaner Joan Tarradas i les membres del Casal de la Gent Gran Elisa Zarza i Montserrat Carbonés. Tots coincideixen a descriure’l “com un carro de combat”, “un tot terreny, sempre a segon pla però movent els fils”, “una persona molt curosa, curiosa i puntual”, “un bon jan” i algú “insubstituïble” “que ha deixat petjada”. Gràcies al seu relat, sabem que la Jacoba és la campana del Miliano i que va “picar pedra”, literalment, per adequar com a pista de l’AE Teià l’antic hort que hi havia. Pel que fa al seu tarannà, qui el coneix el descriu com “una persona bellíssima”, que “vol que les coses surtin bé” i en la qual s’hi pot confiar, i amb un “caràcter fort “.
Efectivament, va sintetitzar Parra, “no es tracta només de fer i fer molt, sinó la manera de fer: responsable, participativa, activa, resolutiva, multitasca o multifuncional, sempre procliu i predisposat a ajudar, de manera generosa i sense afany de protagonisme. Geniüt, de vegades, però destil·lant sempre bonhomia”.
"Trajectòria inconstestable"
Un cop dalt de l’escenari, l’homenatjat va exhibir una gran modèstia: “Els que han sortit al vídeo –va dir el Miliano– han exagerat una mica”. Tot seguit, l’alcalde, Andreu Bosch, li va lliurar el guardó, a la placa del qual s’hi pot llegir la inscripció següent: “En reconeixement i agraïment a la seva tasca com a col·laborador de la Regidoria de Cultura, per la seva implicació en el teixit associatiu teianenc, la seva dedicació generosa a la comunitat i el seu tarannà sempre predisposat a col·laborar, defugint protagonismes”.
L’homenatge es va cloure amb una gran ovació per part del públic.
Teianenc de l’any
Prèviament, el regidor de Participació Ciutadana, Jordi López, va donar a conèixer el guanyador del premi al Teianenc de l’Any. Es tracta d’un procés participatiu en el qual es nominen diversos candidats pels mèrits que han realitzat al llarg de l’any en diversos àmbits temàtics i el vencedor és escollit per la mateixa ciutadania a través d’una votació electrònica.
Enguany, els aspirants eren dos joves esportistes –la gimnasta Júlia Galán i l’escalador Dídac Zamora–, la coordinadora de la xarxa local de voluntariat contra la Covid-19, Sílvia Marcos, i l’impulsor del projecte solidari Passes de Gegant, Jaume Mònico. Tots quatre van ser obsequiats amb un ram de flors.
López es va mostrar satisfet perquè “el nombre de votants ha estat considerable” –amb un total de 185– tenint en compte “que ha estat un any estrany, amb els confinaments i les preocupacions dels teianencs i teianenques per la salut”, però va constatar que “les votacions depenen molt dels candidats i hem d’aconseguir que depenguin de l’interès pel guardó”.
Amb el 37% dels vots, Jaume Mònico va ser designat Teianenc de l’any 2020. Mònico va felicitar els altres finalistes, “que s’ho mereixen tant o més que jo” i va confessar que estava “molt content”: “He nascut a Teià, m’hi ha batejat, hi he fet la comunió, hi vaig estudiar, hi treballo, hi visc i segurament hi moriré”, va dir.
Mònico va rememorar la campanya de solidaritat amb La Marató de TV3 de 2019 que es va organitzar a Teià i que va aplegar 3.212 euros per ajudar en la investigació de les malalties minoritàries. Mònico va esmentar expressament la seva “mà dreta” en aquella acció, Josep Villagrasa, i tots els col·laboradors, amb nom i cognoms. També va fer extensiu l’agraïment a la colla de gegants, grallers i timbalers; als comerços locals; als Mossos d’Esquadra i l’exconseller d’Interior, Miquel Buch; al Club Excursionista Teià; a Caritas; a l’Agrupació de Defensa Forestal; al doctor Guillem Pintos; a l’exregidora i la tècnica de Promoció Econòmica, Mercè Alòs i Vanessa Soria, respectivament, i a diversos responsables municipals: l’alcalde Andreu Bosch i els regidors d’Esports, Jordi López, i de Sanitat, Olga Parra.
Mònico va parlar també del present i futur del col·lectiu Passes de Gegants, al qual representa: “Som un grup creat per impulsar moltes accions solidàries. Enguany volíem fer alguna cosa per la Covid-19, però no ens podem reunir” a causa de les mesures restrictives.