Des de mitjan octubre, Teià compta amb un petit oasi urbà gràcies als treballs de naturalització de la bassa de reg de can Llaurador. El projecte, realitzat per la cooperativa Viver Tres Turons, ha costat 2.857 euros (IVA inclòs) i ha estat finançat per la Diputació de Barcelona a través del Programa sectorial de transició ecòlogica 2030.
L’actuació s’inscriu en la línia de suport a la creació d’espais d’ombres, refugis climàtics, solucions basades en la natura, estalvi i eficiència dels recursos, i té com a objectius principals millorar la qualitat paisatgística de l’entorn, esmorteir-ne la temperatura i incrementar la biodiversitat.
Aigua neta i control de plagues
Els estanys i basses naturalitzats són punts d’aigua artificials que recreen un ecosistema natural gràcies a la introducció de vegetació aquàtica, tant de submergida com sobre la superfície. A banda del seu valor ornamental, espècies autòctones com els joncs o la llengua de cavall contribueixen a mantenir una aigua oxigenada i transparent.
Tot plegat proporciona un hàbitat per a una gran riquesa de fauna: des d’ocells i granotes fins a espiadimonis, insectes aquàtics i crustacis diminuts. Tots aquests organismes estableixen una complexa xarxa tròfica que assegura un ecosistema sa i estable, i evita la proliferació de mosquits, ja que les larves de libèl·lula, els amfibis i nombroses espècies d’insectes –especialment els notonèctids– en són grans depredadors.
Així mateix, algunes espècies vegetals com les dàfnies s’alimenten del fitoplàncton i eviten d’aquesta manera l’aparició de microalgues i que l’aigua es tenyeixi de verd, la qual cosa, a part de donar un aspecte d’aigua bruta, no permet que la llum arribi al fons i hi pugui créixer la vegetació submergida.
Muntatge en dos nivells
La naturalització s’organitza en dos nivells. Al fons s’han instal·lat quatre dipòsits de grava amb cinc espècies vegetals. Per tal d’evitar accidents i ofegaments, tota la làmina d’aigua del safareig està protegida per una malla eletrosoldada lleugerament submergida. Sobre aquesta graella de ferro s’han desplegat vuit estores de fibra de coco amb 300 unitats de plantes helòfites; és a dir, que arrelen sota l’aigua però que tenen les tiges, les flors i les fulles aèries.
Per últim, s’ha fet una illeta de rocalla damunt la reixa perquè els ocells puguin abeurar-hi, així com una petita rampa per facilitar la sortida als animals visitants que puguin caure dins.