En una sala de La Unió plena de gom a gom, ahir es va celebrar la cerimònia de lliurament dels dos guardons honorífics del poble: el Tei de Plata –màxima distinció institucional que atorga l’Ajuntament– i el reconeixement ciutadà al Teianenc de l’any, escollit per votació popular. Enguany, la gala es va avançar un parell de dies a la data tradicional: la diada de Sant Martí, patró de la vila.
L’acte, que va comptar a primera fila amb tots els representants de la corporació municipal, va ser presentat pel regidor de Cultura. Marià Espel va explicar que la nominació del ninotaire Toni Batllori es va plantejar el 20 de juliol en comissió informativa per part de JxTeià, CaT-ERC i GdT, i que immediatament s’hi van sumar el PSC i el PP. D’aquesta manera, els grups municipals reconeixen a l’“il·lustre i reconegut humorista gràfic establert a Teià” Toni Batllori Obiols (1951-2023) els següents mèrits: en primer lloc, haver estat l’impulsor del Fons Batllori, que neix de la vinculació amb el poble per part del seu pare –el dibuixant Antoni Batllori Jofré, més conegut com a ABJ– i de la generositat de la família i, molt en particular de la seva dona, Maria Teresa Obiols, que en va fer donació al municipi l’any 2003. Es compleixen, per tant, 20 anys de la seva creació.
A llarg de dues dècades, Toni Batllori va tenir cura de la dinamització i divulgació del Fons. Des d’aquest espai situat a La Unió, que reprodueix l’estudi del pare i acull bona part de la seva obra amb més 1.500 originals, el ninotaire va organitzar, any rere any, tallers de còmic adreçats als estudiants 6è de l’Escola El Cim i de 2n d’ESO de l’Institut Turó d’en Baldiri que culminaven en sengles exposicions col·lectiva: El primer acudit i La primera tira.
Amb la mateixa periodicitat anual, La Unió va mostrar, a través de diverses exposicions, “el fons d’armari” del llegat familiar: “originals, nadales, calendaris i objectes d’ABJ amb interpretacions i reinterpretacions que han esdevingut, de la seva mà, una nova obra creativa”.
Els guardó també en destaca la projecció exterior –“ha exportat el Fons, i amb ell Teià, amb l’exposició itinerant del centenari d’ABJ”– i, alhora, la capacitat d’atracció, gràcies a les seves relacions personals i professionals amb artistes i creadors com Cesc, El Roto, Guillem Cifré, Josep Maria Cadena, Josep Maria Vallès, Joma, Arnal Ballester o Josep Maria Alguersuari.
“Com a artista polifacètic –va apuntar Espel– també es va interessar per la pintura i l’escultura, i és autor, entre d’altres, de l’obra La lectora que dona la benvinguda a la Biblioteca Municipal de can Llaurador”. Per tot plegat, i més enllà de la divulgació de l’obra paterna a través del Fons, “Toni Batllori ha treballat sempre amb la intenció de fer-ne un espai viu i d’intercanvi, amb la voluntat de transmetre coneixement i gaudi cultural, tot estimulant la participació activa de l’entorn més pròxim, Teià. La nostra proposta vol ser un reconeixement a aquesta tasca ingent d’un intel·lectual crític, imaginatiu i generador de propostes culturals originals i enriquidores, que ja formen part del patrimoni de tots”.
Vídeo emotiu
A continuació es va projectar un vídeo de 20 minuts editat per Víctor Sancho i Bibiana Morales amb diversos testimonis que repassen, des de diverses perspectives, l’ofici i la personalitat de Toni Batllori.
L’il·lustrador Arnal Ballester n’explica el pas per diverses revistes i diaris des de la dècada de 1970, i contraposa els estils, les idees i el mètode de treball d’ABJ i el seu fill, que bo i les diferències –“el primer era una persona d’ordre, religiós i deixeble d’en Junceda”– l’admirava amb devoció. Com feia Toni Batllori amb son pare, també els fills grans del primer, la Marta i l’Enric s’hi passaven hores embadalits mirant com preparava les tires amb què explicava l’actualitat política La Vanguardia i després, un o l’altre, l’acompanyaven en moto a la redacció del diari a lliurar la feina. Tots dos recorden amb certa incredulitat com cada cop que enfilaven la carretera cap a Teià en Toni sospirava: “Ja som a casa!”, una mica com devia fer l’avi quan arribava amb el cotxe carregat d’andròmines i saludava tothom mentre pujava la riera.
Al vídeo, l’estilista Dolors Badia parla del vessant humà del Tei de Plata. Era un gran conversador i cada dimecres tenia cita a la perruqueria per arranar els cabells.
L’exalcalde Andreu Bosch destaca la contribució intel·lectual i artístic de qui va ser un amic i company de tertúlia, a més d’un analista àcid i crític a qui felicitava per WhatsApp quan considerava que una tira còmica havia estat especialment brillant. Per a Bosch, el Fons Batllori és un tresor únic “que té Teià i no té ningú més, i això ens fa singulars”.
L’exregidora de Cultura Olga Parra emfasitza l’esperit, la contundència i la vivesa de Toni Batllori a l’hora d’idear i materialitzar tots els projectes que es proposava i es mostra convençuda el Fons és un actiu que l’Ajuntament té l’obligació i el deute moral de dinamitzar. “Ell era un artista i nosaltres som gestors, així que haurem de trobar la manera de fer-ho”, apunta la tècnica municipal de Cultura, Maria Federico. Qui va ser també la seva companya sentimental arrodoneix el muntatge audiovisual amb diversos apunts de caire personal, com les passejades matinals que Batllori feia pels voltants del poble i que formaven part de la seva rutina diària.
Lliurament als fills
A continuació, els tres fills del ninotaire van pujar a l’escenari a recollir el premi de mans de l’alcaldessa, Gemma Rosell, i van dedicar unes paraules de record al pare i unes altres de gratitud a l’Ajuntament i el poble en el seu conjunt. El petit de tots tres, Simó, va estranyar-ne la presència: “Tant de bo fos aquí i poguéssim sentir la seva veu”.
Rosell va assegurar que “el Tei de Plata reconeix la vàlua i la trajectòria d’aquest dibuixant singular i polifacètic; un referent teianenc i català de l’humor gràfic, perquè formi part de la memòria col·lectiva que conforma la identitat del nostre poble”, i va concloure: “Gràcies pel teu humor congruent i crític, Toni; per tractar sense por els temes més difícils de l’actualitat, i mercès també pels teus gestos humanitaris i d’interès públic”.
Teianenc de l’Any
Prèviament, l’alcaldessa va lliurar el guardó del Teianenc de l’any al docent Roger Bascompte i va felicitar a l’altre finalista, l’arquitecte Joan Carles Fogo.
La regidora de Participació Ciutadana, Montse Tarradas va explicar el procés d’elecció –en el qual han participat 163 persones– i va recordar els mèrits dels dos candidats: Bascompte ha publicat En Jan i l’aventura dels colors (un llibre infantil en què explica què és el daltonisme) i Fogo ha escrit Retornos de Anna Vila Clè (un recull de records sobre la seva mare).
Rosell va aplaudir el guanyador “per abordar tan didàcticament aquesta diferència en la percepció dels colors i per donar visibilitat i crear consciència sobre un tema que tradicionalment ha estat desatès en la literatura infantil”. Bascompte va voler compartir el premi amb la il·lustradora Anna Valls.
Per la seva part, Joan Carles Fogo va agrair la nominació i va contraposar la joia d’un acte com aquest, en el marc de la Festa Major, amb l’horror de Gaza i les víctimes de totes les guerres, amb independència de la seva nacionalitat o religió. “Per a un arquitecte hi ha un dolor afegit, que són les desenes de milers d’habitatges que són destruïts en un petit fragment de temps”.