Teià fa pinya amb el món local contra la sentència del Tribunal Suprem

alcaldes 5des002Aquest matí, l’alcalde de Teià, Andreu Bosch, ha participat en la manifestació de càrrecs electes que ha sortit de la plaça de Sant Jaume i ha pujat per la Via Laietana en direcció a la Delegació del Govern espanyol a Catalunya, al carrer de Mallorca. Els participants tenien la intenció de lliurar a la delegada, Teresa Cunillera, un manifest en contra de la sentència del Tribunal Suprem sobre els presos polítics catalans.

El manifest va ser aprovat per unanimitat de tots els assistents a l’Assemblea d’Electes celebrada el passat 30 d’octubre al Palau de Congressos, a instàncies del Consell per la República.

El text va ser redactat per una quarantena d’alcaldes i alcaldesses que el 26 d’octubre es van reunir a la saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat per tal de debatre un seguit d’accions unitàries promogudes des del món local. Amb posterioritat es van succeir altres trobades a Bigues i Riells, Balenyà i Vallromanes. Entre els participants hi havia l’alcalde de Teià, per a qui la sentència del Suprem “ens exigia fer passes endavant de reacció i protesta, com havíem fet durant el Referèndum de l’1 d’octubre de 2017”.

Tot i la pluja, la marxa ha aplegat un centenar d’alcaldes i regidors procedents d’arreu del país. Tot i haver-ho sol·licitat formalment amb antelació suficient, la delegada no els ha rebut, de manera que els concentrats han lliurat l’escrit a la cap de gabinet. El text rebutja la sentència del Suprem, dona suport a la mobilització popular, exigeix l’amnistia dels presos i dels exiliats, i advoca per la resolució del conflicte mitjançant el diàleg, la mediació internacional i el dret a l’autodeterminació.

alcaldes 5des001Mocions al ple

En ocasió del ple de novembre, els grups municipals de l’Ajuntament de Teià van posar sobre la taula tres mocions relacionades amb els esdeveniments socials i polítics que han tingut lloc darrerament a Catalunya.

El grup de Cs havia registrat una resolució “de condemna de la violència i el terrorisme en democràcia”, però finalment va retirar-la “perquè havia perdut vigència”.

El PSC en va plantejar una altra “a favor del retorn al diàleg polític i l’entesa dins el marc legal de l’Estatut i la Constitució”. El seu portaveu, Joaquim Roca, va considerar que “el judici i la sentència evidencien el fracàs de la política” i va assegurar que “Catalunya es troba en un atzucac”. Tot i els “greus incidents” posteriors, Roca considera que “la sentència ha de ser un punt d’inflexió de retorn a la legalitat i a les institucions” i va advocar per una “sortida pactada dins la llei” mitjançant “consens polític i unitat civil”.

La moció sosté que “vivim en un estat de dret amb separació de poders sota l’empara de la Constitució, amb màximes garanties i total transparència enfront l’arbitrarietat del poder”. Roca va admetre que “totes les sentències són opinables dins la llibertat d’expressió”, però va fer una “crida a la calma i a la serenor de totes les forces polítiques” i va recordar que “les institucions han de representar a tots els ciutadans”. En conseqüència, el representant socialista va apostar per trobar “una solució dialogada a un problema que és de naturalesa eminentment política”.
La moció va ser rebutjada amb els vots en contra d’ERC-Compromís amb Teià, JxCat i GT. Cs tampoc no la va secundar perquè “hi ha punts que no podem subscriure”. El portaveu de JxCat, Francesc Ribas, va afirmar que “estem molt a favor del diàleg sense cap condició” i la regidora de GT, Núria Andinyac, també es va mostrar “a favor del retorn del diàleg i de la convivència, cosa que no fa el Govern de l’Estat”.

Com a resposta, ERC-Compromís amb Teià va introduir d’urgència una altra moció “en defensa de la llibertat d’expressió i d’iniciativa política”. El text critica la “limitació dels drets dels diputats i del Parlament” per la suspensió del Tribunal Constitucional d’una resolució a favor del dret d’autodeterminació. Per a ERC, “s’ha de poder parlar de tot o es desvirtuaria el mandat democràtica”.

En concret, la moció denuncia “la censura del Tribunal Constitucional, que és incompatible amb la inviolabilitat de la cambra” i reclama “poder debatre els temes que interessen al poble, inclòs el dret d’autodeterminació i el qüestionament de la monarquia” o d’altres aspectes com l’emergència climàtica, la crisi dels refugiats o la invasió del Kurdistan. El text assenyala que des del 1989 el Parlament ha adoptat diversos acords a favor de l’autodeterminació “sense que aleshores fossin perseguits” i constata “que altres parlaments també excedeixen el marc autonòmic i fins i tot demanen la intervenció de les institucions catalanes” mitjançant l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Per últim, la moció se solidaritza “amb el president i la mesa del Parlament, perseguits penalment”.

La moció va ser aprovada per ERC, JxCat i GT i rebutjada per Cs i PSC en considerar que  “se surt del marc de la Constitució i de l’Estatut d’autonomia”.

Ajuntamentdeteia