Avui dijous, a les 20h, Teià acull la inauguració de la mostra titulada Davantals subversius, que es podrà visitar a La Unió fins al 14 de març.
L’exposició forma part de les accions de projecció pública que duen a terme les dones de SindiHogar-SindiLlar, el primer sindicat de treballadores de la llar i les cures de Barcelona. Aquest col·lectiu va néixer el 2011, impulsat per un centenar de dones migrants de diversos països d’Amèrica, Àfrica, Àsia i l’est d’Europa per reivindicar la seva dignitat laboral i defensar els seus drets socials.
Fins al moment, el sector de les cures i feines domèstiques és l’únic en el qual impera un “règim especial” de cotització a la Seguretat Social, sense possibilitat de defensa en cas d’acomiadament arbitrari, sense contractes que contemplin increments salarials segons l’IPC, sense el gaudi de vacances i sense correspondència legal entre el sou i les hores de feina realment realitzades. Atès que aquest sector ocupa majoritàriament a dones migrants, aquestes treballadores es veuen directament afectades per les restriccions de la Llei d’Estrangeria espanyola.
Element comú
Per tal de vehicular les seves demandes, SindiHogar-SindiLlar promou una “pràctica feminista des dels afectes” a través de les expressions més diverses: des de la cuina i el teatre, a la dansa i l’art tèxtil.
Aquesta darrera línia ha pres volada amb el naixement, el gener de 2019, del projecte Davantals subversius com una forma participativa de plasmar creativament els seus anhels –individuals i col·lectius– per mitjà de la costura i el brodat.
Segons que expliquen elles mateixes, “amb la idea de portar el nostre art al carrer a l’entorn del 8 de març, organitzem tallers d’il·lustració textil damunt del suport comú que ens representa: el davantal”.
Teixir per expressar-se
SindiHogar-SindiLlar reivindica que “més enllà de la vinculació passiva i domèstica que històricament s’ha atribuït a les feines de llar, molts d’aquests quefers han estat subvertits com a forma de protesta, testimoni i denúncia”. Per a aquestes treballadores precaritzades i racialitzades, “cosir, teixir i brodar són i representen escriptures femenines que expliquen allò que la paraula o la parla no poden dir”.