Poc després del Dia Internacional de les Dones, el ple municipal celebrat el passat 18 de març va aprovar una moció d’ERC-Compromís amb Teià “per a la feminització del nomenclàtor” amb els vots a favor del grup impulsor, JxCat, GT i Cs, i l’abstenció del PSC.
La regidora d’Igualtat i Drets Socials, Èrica Busto, va recordar que “les dones som més del 50% de la societat, però la nostra representació en la majoria d’àmbits queda reduïda ja que venim d’una cultura heteropatriarcal imposada que ens ha invisibilitzat de manera sistemàtica al llarg dels anys”.
Un d’aquests àmbits és l’espai públic i, més concretament, els llocs referencials, com ara carrers, places i equipaments públics. A Teià, dels 170 carrers registrats, només vuit tenen referents femenins: la plaça de les Teixidores i Ordidores, el Torrent de les Monges i els carrers de Caterina Albert i Paradís, Dian Fossey, Margarida Xirgu i Subirà, Marta Mata i Garriga, Montserrat i Santa Rosalia. Això representa un 4,7% del total, i, d’aquests, només la meitat fa referència a dones concretes amb nom i cognoms. Entre els equipaments públics, només el Casal de la Gent Gran duu nom de dona: ca la Cecília.
“Escriptors, polítics, arquitectes, doctors... On són les dones?”, va inquirir Busto. “Que potser no hi ha hagut dones il·lustres a la nostra història?”.
Per redreçar aquesta anomalia, “l'Ajuntament de Teià es compromet a tenir presents a dones referents, prioritzant les del país i locals, a l'hora d’anomenar nous equipaments municipals, espais i carrers del municipi”.
Decàleg de ciutats feministes
El 29 d’abril de 2020, el ple de l’Ajuntament va declarar Teià “municipi feminista” i es va adherir al Decàleg per a la construcció de ciutats feministes. Un dels punts del Decàleg consisteix a “generar genealogia femenina per recuperar la memòria històrica i la contribució de les dones al municipi”, amb especial atenció a les “dones creadores i les dedicades a la ciència o la tecnologia”.
Suport ampli
En nom de JxCat, Gemma Rosell es va mostrar convençuda que “l’estratègia de la feminització afavoreix la reversió del desequilibri del nomenclàtor per tal de reflectir la situació real i per reivindicar les dones il·lustres”.
El portaveu de Cs, David Basi, va assegurar que “el feminisme és transversal i no entén d’ideologies”.
El PSC va afirmar que estava “totalment a favor” de la moció i de la paritat de gènere en el nomenclàtor fins assolir “com a mínim el 50%”. El seu representant, Joaquim Roca, va afirmar que “no posarem portes al camp a cap nom”, però va anunciar que “en aquest cas ens abstindrem” perquè la resolució dona preferència als referents femenins d’àmbit local i nacional.
L’alcalde, Andreu Bosch, va exposar que el text inicial es va modificar per donar prioritat a teianenques i catalanes, però sense establir “discriminacions d’origen o de color” amb dones d’altres procedències. Bosch va admetre “que n’hi hagi tan poques al carrerer és una disfunció que de mica en mica anirem corregint” i va citar com a exemples l’escriptora Mercè Rodoreda, la lluitadora antifeixista Neus Català o les mestres solidàries Josefina Miralles i Celia Sanz, que van tenir cura de la formació acadèmica i humanística dels infants refugiats a la colònia sueca de can Wertheim durant la Guerra Civil.