Avui, 8 de març, Dia Internacional de les Dones, Teià s’ha llevat amb cartells i pancartes on es podien llegir alguns pensaments i sentències alliberadores d’autores i intel·lectuals feministes, com ara: No hi ha barrera, pany ni forrellat que puguis imposar a la llibertat de la meva ment, de Virginia Woolf; una dona sense un home és com un peix sense bicicleta, de Maria Mercè Marçal, o feliçment, soc un dona, de Maria Aurèlia Capmany.
Es tracta d’una acció reivindicativa promoguda pel Grup d’Opinió Dones 21, que aquest migdia ha fet públic el seu manifest amb motiu del 8-M coincidint amb la tradicional calçotada de dones que s’ha celebrat a l’era de can Llaurador.
A continuació en reproduïm el text:
“Un any més, el dia 8 de març, milions de dones de tot el món sortim juntes al carrer per commemorar la mort fa més d’un segle a Nova York d’un grup d’obreres del tèxtil quan reivindicaven els seus drets laborals.
A la vegada, avui també manifestem el nostre agraïment a les dones de tots els temps que han lluitat per assolir la igualtat real i efectiva. Els devem molt; sense elles, les dones de la nostra generació no seríem on som.
Ara ens toca a nosaltres. Hem de ser conscients que el futur de les nostres filles i netes serà el que nosaltres lluitem avui.
El diccionari defineix la paraula feminisme com el moviment social que denuncia la submissió tradicional de les dones als homes i promou l’equiparació de drets entre els dos gèneres.
Davant d’això podem tenir la temptació de pensar que el feminisme és un moviment del passat, obsolet i superat, i que la igualtat ja ha estat assolida.
I sí, la igualtat formal és un pas molt important, però això no ens pot fer oblidar la nostra realitat diària, en la qual continuem essent discriminades, silenciades, oprimides, assassinades i considerades ciutadanes i treballadores de segona.
Una de les dificultats per al ple desenvolupament dels nostres drets és la desigualtat en l’assumpció dels treballs de cura i sosteniment de la vida, que impacta negativament tant en el nostre accés al mercat laboral, com en la seva continuïtat.
La crisi generada per la Covid-19 ens està afectant en major mesura a nosaltres, que estem al capdavant de la lluita contra la pandèmia des del primer moment, tant des del vessant social i de prestació de serveis públics com a l’esfera familiar i personal. Una vegada més, hem assumit la major part de la càrrega del treball no retributiu. Partint de situacions laborals més precàries i vulnerables, hem hagut de combinar el teletreball amb les tasques domèstiques, la cura de les persones dependents i les obligacions escolars de filles i fills que han recaigut majoritàriament sobre nosaltres.
És una responsabilitat desproporcionada.
Avui volem manifestar que no creiem en les jerarquies sexuals, de gèneres, racials o de qualsevol altre tipus, sinó en la igualtat efectiva per a tothom. I ens dirigim a vosaltres, els homes, perquè us uniu a nosaltres en la lluita per una societat més justa, on totes les dones tinguem els mateixos drets i oportunitats que teniu vosaltres.
Per això sortim al carrer amb contundència, insubmises, persistents, carregades d’arguments i exigim tot el que ens pertoca perquè el feminisme és una mirada, un punt de vista crític i una proposta d’alternativa social.
El feminisme, a banda d’igualtat, és la defensa dels drets humans.
Ho aconseguirem. Visca el 8 de març!”