El passat 11 de setembre es va celebrar, com cada any, la Diada Nacional de Catalunya. A les 10:30 hores es va hissar la nova senyera a l´entrada a Teià per la rotonda de La Plana.
MANIFEST D’ALCALDIA A LA HISSADA DE LA SENYERA
Avui 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, dono compliment a l’acord del Ple, de data 19 de juliol de 2012, que va aprovar, amb el quòrum de la majoria absoluta dels seus regidors, que a l’entrada de Teià onegés la senyera o l’estelada.
Com a màxima autoritat, que esdevé l’elecció lliure de la majoria de teianencs, em sento orgullós de presidir l’acte de la hissada de la nostra senyera, el símbol més preuat per a tots els catalans.
Els ajuntaments hem de vetllar com a prioritat i obligació pels afers municipals, donant resposta eficient i eficaç a les nostres necessitats com a poble, ningú no ho dubta; però com a institució més propera als vilatans, hem de saber copsar els neguits, els desitjos i els sentiments de la nostra societat civil, i hem de ser sensibles i fidels amb aquests.
Avui, els ciutadans de Catalunya, el govern de Catalunya i una important majoria parlamentària reclamem el dret a decidir dels catalans i els dret a manifestar-nos i expressar-nos lliurement, tenint com a únic topall el respecte per tothom. Per això, els teianencs volem que la senyera onegi al vent orgullosa de ser en símbol d’un poble, Catalunya, que lluita i lluitarà pacíficament però amb coratge i sense cap defalliment, per la llibertat d’escollir el nostre destí.
Visca Catalunya
A les 12:00 hores, al Parc de Can Godó hi hagué la tradicional ofrena floral.
MANIFEST D´ALCALDIA A LA OFRENA
La llibertat de manifestació i expressió, és un dret fonamental recollit a l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans. La llibertat d’expressió és un dels pilars que sosté la democràcia, és el fonament de tota organització social. Sense llibertat d’expressió, perilla la democràcia i perilla la societat civil. Per això, qualsevol ciutadà d’arreu del món, té el dret i l’ obligació de poder-se manifestar públicament, per tant, els ciutadans Catalunya, tenim el dret de manifestar-nos públicament. La veu del poble ha d’ésser escoltada, no pot ser reprimida ni amb lleis, ni decrets, ni amenaces, ni menyspreus; tan sols pot tenir un límit: el límit del respecte per tothom.
Sí i sí!, ens hem de manifestar, i ens manifestarem aquesta tarda, i demà, i demà passat, i l’altre, i quan sigui necessari, i cada instant; i ho farem, com sabem fer-ho els ciutadans de Catalunya, de forma pacífica, amb seny i amb alegria. I serà molt difícil fer callar la nostra veu, perquè és honesta, justa i és necessària per descobrir la veritat i fer-nos lliures, perquè neix arrelada a la nostra terra, neix al fons del nostre cor , dels nostres sentiments, i s’exterioritza amb els nostres fets, amb els nostres signes d’amor per Catalunya, la nostra terra de naixença o d’adopció, però tots catalans amb els mateixos drets i deures, i això, nomes té una possibilitat, nomes té un final. La nostra veu, la de tots els catalans, serà escoltada i respectada.
Visca Catalunya.