Divendres passat, 26 de juliol, la llar d’infants Bambi va tancar definitivament les portes després de gairebé 57 anys d’oferir els seus serveis a les famílies i el poble de Teià. Durant tot aquest temps, dues generacions d’emprenedores –Marta Ripol i la seva filla Agnès Soler– han fet possible el dret dels infants de 0 a 3 anys a rebre una educació de qualitat prop de casa i han permès als adults de conciliar les seves feines i ocupacions domèstiques amb la criança dels fills.
Tei de Plata
Coincidint amb el 50è aniversari de la seva obertura, l’any 2018 l’Ajuntament de Teià va atorgar el Tei de Plata al centre d’educació infantil Bambi per promoure “una educació basada en una bona relació afectiva i estimuladora amb els infants per tal de proporcionar-los seguretat i alegria i ajudar-los a créixer i compartir”.
El guardó destacava “la tasca del Bambi al servei de les famílies i els infants del municipi”, especialment mentre va ser l’única escola bressol del poble. Per aquestes raons, el centre “forma part de les vivències de la infància de moltes generacions de teianenques i teianencs que hi han fet els seus primers aprenentatges”.
L’Ajuntament també va reconèixer la implicació del Bambi en el Consell Educatiu Municipal i la dinamització que n’ha fet sempre de celebracions tradicionals com el Carnestoltes o, anteriorment, de la Festa de la Vellesa. El mèrit de tot això recau en bona part en la fundadora de l’escola i la seva empenta. Marta Ripol va començar l’activitat l’octubre de 1967 al número 34 del passeig de la Riera. “Va començar ocupant un petit espai de l’edifici i al llarg d’aquests 57 anys va anar ampliant l’espai, adequant-lo i adaptant-lo a l’augment del nombre d’alumnes”.
L’estimació i la projecció social de l’escola van quedar a bastament acreditades en la càlida i multitudinària inauguració de l’exposició commemorativa del seu 50è aniversari que es va fer del el juny de 2018 a La Unió.
Conveni de col·laboració
El 2020 va ser un any complicat. Va esclatar la pandèmia, alguns infants no van aconseguir plaça a l’Escola Bressol Municipal i la llar d’infants Bambi es va plantejar de tancar l’activitat. Per mirar d’encaixar totes les necessitats, el curs 2020-2021 l’Ajuntament i Bambi van signar un conveni per subvencionar amb 80 euros mensuals per alumne les famílies del poble que hi portessin els seus fills, fins a un màxim de 40 nens i nenes. Aleshores, la regidora d’Educació que hi havia en aquell moment, Montse Riera, va presentar l’acord com una “decisió salomònica” que beneficiava totes les parts. Per aquest motiu, el conveni s’ha mantingut en vigor fins al darrer moment.
Comiat emotiu
L’adeu d’aquest equipament educatiu de titularitat privada tenir lloc el divendres anterior, 19 de juliol, coincidint amb la festa que van organitzar les famílies de la trentena de nens i nenes del primer cicle d’educació infantil. A continuació reproduïm el discurs que la seva directora, Agnès Soler, va pronunciar per acomiadar-se de tothom:
“Durant molt anys m’ha tocat posar paraules a les festes de final de curs, però avui se’m farà més difícil amb la consciència que aquest és l’últim.
Deixeu-me tirar enrere, a l’any 1967, quan una Marta joveníssima decideix muntar un parvulari, com l’hem anomenat a casa des de sempre. I deuria ser un servei que faltava al poble, perquè de seguida va tenir una vintena de nens i nenes. I així va començar, amb 22 anys, tota sola. El febrer de 1968 s’hi va incorporar una altra educadora perquè la Marta va estar uns dies de baixa per donar llum el seu primer fill. I explico fins aquí per deixar constància que des d’aquell mes d’octubre de 1967 fins aquest juliol de 2024, l’única persona que ha estat tots i cadascun dels dies –faltant només quan va tenir els seus tres fills– ha estat la Marta. I és per això que en aquesta celebració cal retre-li necessàriament un homenatge.
Jo en tinc gairebé 55, i la meva vinculació amb l’escola ha estat des que vaig néixer. Primer alumna, després hi jugava, després ajudava... I ja de ben petita la mare em va encarregar que parlés jo. Recordo els festivals que fèiem a la Palma on m’encomanava la feina de parlar i presentar.
Així que, com sempre, aquest matí la Marta em deia: Què diràs? Sobretot agraeix, l’agraïment és important. Sense pares que ens donin la confiança, nosaltres no som res... I així ho faig, perquè ella m’ho demana i perquè jo també ho crec i ho sento així. Així que vull agrair-vos a les famílies que sou avui aquí, i a les que durant 57 anys ens han confiat els seus fills i filles. Moltes, moltíssimes gràcies!
I l’altra instrucció que m’ha donat la Marta és: Dona les gràcies a les educadores, les que estan avui aquí i les que durant 57 anys han passat pel Bambi, moltes de les quals segueixen col·laborant. Totes grans professionals, amb dedicació vocacional, cosa que ha contribuït a que el Bambi es mereixi l’estima i el bon record de molta gent. Moltes, moltíssimes gràcies!
I finalment –seguint també instruccions–, als alumnes. Els nens i nenes que són aquí, als exalumnes pares que també hi sou, i a tots aquells que durant 57 anys han passat per l’escola. Sempre els ha acompanyat el nostre desig, quan marxen, que siguin feliços, que tinguin un camí llarg i, si pot ser, que ens guardin en un racó de la seva memòria”.