El passat 15 d’octubre va ser el Dia internacional del dol perinatal amb el propòsit de fer visible i sensibilitzar la societat sobre l’abast que suposa la pèrdua d’un nadó durant l’embaràs, el període neonatal o el primer any de vida. La mort del fetus o del nounat deixa una petjada molt fonda en els cors dels seus progenitors, que veuen com s’esvaeixen les il·lusions i projectes que havien imaginat. Per això, tenir-ne cura no és només una obligació del sistema sanitari, sinó que és també –i per damunt de tot– un deure ètic profundament humà.
Objectiu municipal
En aquest context, i tal com preveia el primer punt del capítol d’Igualtat del Pla d’Actuació Municipal (PAM) 2023-2027 aprovat pel Govern de GdT i CaT-ERC, Teià ja disposa d’un "espai del record dedicat al dol perinatal, gestacional i neonatal". Ahir diumenge, 20 d’octubre, va tenir-ne lloc la inauguració al cementiri municipal amb una acte institucional “ple d’emoció i respecte profund” que va comptar amb l’assistència d’algunes dones i famílies que han viscut aquesta circumstància.
A més de l’alcaldessa, Gemma Rosell, la commemoració també va aplegar la tinent d’Alcaldia Èrica Busto i les regidores Montse Tarradas i Luci Villagrasa. Totes elles van voler plasmar el compromís, com a poble, d’acompanyar les dones i famílies que hagin de recórrer aquest camí i de treballar perquè ningú no hagi de passar aquest dolor en soledat.
Record, comprensió i solidaritat
El dol perinatal és una realitat sovint silenciosa i socialment silenciada, però marcadament present en moltes vides. La mortalitat neonatal en els primers 28 dies de vida suposa el 40% de les defuncions en edat pediàtrica, i les conseqüències de la pèrdua gestacional poden ser tant físiques ─hemorràgies o infeccions─ com psicològiques, que inclouen una important presència de símptomes d’ansietat, depressió, dol complicat i estrès posttraumàtic.
El dol per la mort d’un fill o filla suposa un procés de reconstrucció de significats i de reajustament emocional, espiritual i vital a tots els nivells que implica, també, un procés actiu per tal de poder transitar-lo. Per contribuir a aquest procés, el cementiri municipal acull a partir d’ara “un espai de suport, acollida i comprensió”, en paraules de l’alcaldessa. Rosell considera “fonamental que hi hagi llocs com aquest, on puguem compartir els nostres sentiments, parlar, plorar, recordar i trobar confort en la comunitat”. Un espai, en definitiva, “per a la memòria i la solidaritat”.
Papallones al vent
La formalització d’aquest espai s’ha dividit en dues intervencions. En la primera fase, realitzada durant el mes de juny, l’empresa Connatura hi va dur a terme diversos treballs de jardineria i condicionament per import de 18.089 euros (IVA inclòs): modificació del paviment de travesses de fusta i formigó existents, instal·lació de la xarxa de reg i treballs de plantació de l’espai enjardinat al voltant d’un vell ametller.
Més recentment, l’empresa local Oxydum Nicknom ha realitzat un conjunt escultòric format per un faristol d’acer rovellat i un conjunt de papallones projectat sobre un mur de pedra mentre alcen el vol, que ascendeix a 3.170 euros (IVA inclòs). Tal com van explicar in situ les seves autores, Mireia Oliva i Ari de Brito, en l’imaginari col·lectiu d'algunes cultures ─i de les famílies que han experimentat el dol per un fill o filla─, les papallones són un símbol d’esperança i renaixement. “Són criatures delicades i belles, però tenen una vida efímera”. Com va dir l’alcaldessa, “la papallona representa que l’ànima de l’infant es troba en un lloc millor, lliure del dolor, o, fins i tot, que tornarà amb una altra forma o que continuarà vivint en els records i en l’amor dels seus pares”.
L'acte va finalitzar amb un peça musical interpretada per la celista Tian i una ofrena floral amb clavells blancs al peu del monument.