El passat 22 de desembre, el ple municipal de Teià, reunit en sessió extraordinària, va debatre i aprovar el pressupost municipal per a l’exercici 2022 amb l’únic vot a favor de l’equip de govern municipal. La sessió va recurperar el format telemàtic a causa de la situació pandèmica.
A més dels comptes públics, el ple va aprovar la xifra oficial de població a data 1 de gener de 2021, que era de 6.532 habitants, i va expressar el seu condol a la família de Francesc Puigoriol i a tots els teianencs i teianenques que han perdut algun dels seus membres al llarg del 2021.
Dos milions d’inversió
El regidor d’Hisenda, Yago Albert, va ser l’encarregat de presentar “un pressupost equilibrat en 9.374.927 euros que creix un 24,5% respecte de 2021 i que aposta moltíssim per la inversió, que ascendeix a gairebé 2 milions d’euros”, en comparació amb els 285.000 euros de 2021. Segons consta al document de la memòria d’Alcaldia, “el 2022 és el moment oportú per abordar una part significativa de les inversions que s’havien previst en el Pla d’Actuació Municipal 2019-2023”, un cop s’han “reforçat i estabilitzat” els recursos humans adscrits als Serveis Tècnics Municipals i els departaments de Secretaria i Intervenció, “després de patir un període molt tensionats”.
Albert va definir la situació financera de l’Ajuntament com a “molt bona, amb una ràtio d’endeutament del 6%, que és baixíssim”, i va explicar que “ha estat possible “alliberar 2 milions d’euros per a inversions perquè s’ha produït una baixada molt substancial dels costos financers. Hem passat d’un escenari al començament del mandat en què pagàvem 700.00 euros d’interessos a no haver-ne de pagar cap, i l’amortització de préstecs s’ha reduït de 358.000 a 60.000 euros perquè els únics crèdits a retornar són de la Diputació, en un període de 10 anys i sense interessos”.
El titular d’Hisenda va detallar el mecanisme que, segons ell, permetrà afrontar les inversions previstes. “S’hi destinaran uns passius financers de 175.000 euros procedents de la Diputació, als quals s’afegiran 1,2 milions que es consignaran com a crèdit bancari, però possiblement no l’utilitzarem perquè incorporarem una quantitat de romament equivalent quan liquidem el pressupost de 2021, que serà positiu”. De fet, el romanent acumulat ja supera en aquests moments els 3 milions. “La idea –segons Albert– és poder començar a treballar els projectes des del primer dia, sense haver d’esperar al segon semestre de l’any, com tradicionalment es feia ja que l’experiència ha demostrat que no podem concretar en menys de la meitat de l’any tota la inversió”.
Principals actuacions
En concret, l’Ajuntament preveu destinar 1.968.635 euros a inversions, per a les quals compta amb 487.000 euros de subvencions finalistes procedents del Programa General d’Inversions i del Programa de Resilència de la Diputació.
En matèria d’edificis i equipaments, es reservaran 325.000 euros per a la reforma dels pisos dels mestres com a habitatges de lloguer per a gent jove; 62.000 euros a la rehabilitació de la façana de l’Ajuntament; 30.000 euros a l’adequació de vestidors i la instal·lació de calderes al camp de futbol municipal; 25.000 a millores al Casal de la Gent Gran de ca la Cecília, i 18.000 a la col·locació de plaques fotovoltaiques al terrat de l’Ajuntament. També s’afegiran 50.000 euros als 325.000 procedents del proindivís del Mercadona per a l’arranjament de l’antiga planta de compostatge de fangs de l’Agència Catalana de l’Aigua com a magatzem municipal, i 35.000 euros a millores informàtiques.
Quant a vialitat, es dedicaran 500.000 euros a la pavimentació i reparació de voreres, especialment a la Molassa i altres urbanitzacions que presenten dèficits “que clamen al cel”, en paraules de l’alcalde, Andreu Bosch. A més es destinaran 153.400 euros a la urbanització del Camí de la Serra com alternativa a la mobilitat de la Riera, des del carrer dels xops fins als carrers de Joan XXIII i de Josep Puigoriol; 88.000 euros a la reurbanització del carrer de Pere Noguera per convertir-lo en un vial d’una sola plataforma; 69.000 euros a l’eixamplament del tram inferior del carrer de Fivaller, seguint la nova alineació de cal llibreter; 50.000 euros a reposar els panots del passeig de la Riera, i 25.000 euros al carrer de Vallromanes “en tres revolts que cada cop que plou són intransitables”.
D’acord amb el Pla de Mobilitat, es destinaran 100.000 euros a passos de vianants i pintura horitzontal; 38.000 euros a la substitució de lluminàries de LED a la Molassa i la Vinya; 30.000 euros a l’enjardinament de rotondes i de la plaça de les Teixidores i les Ordidores, i 5.000 euros a la instal·lació d’un umbracle a la zona de jocs infantils del parc de Can Godó.
Despesa per àrees
A grans trets, el capítol 1 de recursos humans augmenta un 6% a causa de l’increment salarial del 2% que ve marcat per llei, i per la incorporació de nous efectius de policia.
Per àrees, la regidoria que més creix és Seguretat Ciutadana perquè es farà una nova comissaria a la caseta que hi ha al Camí de Premià de Dalt i en el seu lloc s’adquirirà un mòdul per ubicar-hi el vigilant de Sant Berger. Aquestes dues actuacions aniran de la mà i requeriran un desembors de 120.000 i 68.000 euros, respectivament. A més, es destinaran 26.000 euros a desplegar la fase final del sistema de lectors de matrícules, amb la instal·lació de “dues noves càmeres que permetran tancar el circuit i controlar totes les entrades i sortides amb vehicle de la població”. També s’adquirirà un etilòmetre per 9.000 euros, s’encarregaran nous uniformes per a la plantilla i es convocarà una segona plaça de caporal per poder cobrir els torns de matí i tarda. El cost de personal de la Policia Local serà de 765.000 euros.
Un any més, el pressupost individua la partida associada a la gestió dels residus domèstics, que ascendirà a 620.000 euros. Albert va posar l’accent que l’import “equival al 10% del pressupost municipal sense comptar la inversió”, i va alertar que els costos de tractament pujaran de 80.000 a 103.000 euros. Per aquesta raó va renovar la crida als ciutadans perquè redueixin la generació de residus i n’incrementin el reciclatge.
En conjunt, Medi Ambient tindrà un “augment important motivat pel trasllat de la partida del control de plagues, que abans corresponia a la Regidoria de Serveis Municipals”, i perquè es destinaran 20.000 euros a l’obertura i manteniment de franges de protecció d’incendis.
També ha crescut “de forma significativa” la despesa en transport públic per cobrir l’encariment del servei de la línia C-15 i la davallada d’usuaris, fruit de la pandèmia i de la competència de la línia C-8. El 2022 es faran també les “primeres proves de bus a demanda per explorar les seves possibilitats”.
La principal despesa d’Esports correspondrà a l’empresa que gestiona les activitats dirigides del Poliesportiu El Cim, que veurà ampliat el seu contracte de 265.000 a 308.000 euros, mentre que l’àrea de Cultura consolidarà el programa mensual d’activitats familiars i augmentarà lleugerament el pressupost de la resta d’esdeveniments anuals. També es restauraran les portes i finestres de La Unió, per un cost aproximat de de 16.200 euros, i se signarà un conveni amb la Societat la Flor de la Palma de 5.500 euros per regular-ne els usos i perquè l’entitat completi la regularització tècnica de les seves instal·lacions.
Entre les actuacions associades a la Biblioteca, s’invertiran 5.500 euros en cortines mecanitzades per als finestrals de dalt, 3.200 euros en la renovació de la senyalètica viària de l’equipament i se suplementarà el fons per a la compra de llibres fins arribar als 7.000 euros.
En l’àmbit educatiu, el pressupost preveu l’impacte econòmic que suposa el personal de reforç contractat per la Covid-19 a l’Escola Bressol Municipal Els Galamons, així com els ajuts a l’escolarització dels infants a l’Escola Bambi. Pel que fa a les inversions a l’Escola El Cim, s’ha creat una “partida oberta, sense concretar” de 70.000 euros que permetrà afrontar diferents actuacions, com treballs de pintura, i que serà complementària de la inversió del Departament d’Educació de la Generalitat, que ha de renovar-ne la caldera.
La regidoria de Promoció Econòmica passarà de 39.000 euros el 2021 a 68.000 el 2022. Una part important servirà per cobrir l’ampliació fins al 100% de la jornada laboral de la tècnica de l’àrea, i 12.000 euros es dedicaran al programa Talent, Treball i Tecnologia, que compta amb l’ajut de la Diputació.
Dins de la Regidoria de Cicles de Vida, les partides destinades als joves creixeran de 9.000 a 25.000 euros per desplegar el Pla Local de Joventut, i les partides d’Infància s’incrementaran de 7.500 a 10.000 euros.
Quant a Urbanisme, el pressupost preveu la contractació dels treballs de redacció del nou Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM), així com un increment dels costos d’assessorament jurídic, ja que, segons Albert, “no estàvem gens satisfets amb el servei actual, que ha de ser de millor qualitat i de més intensitat”.
L’única àrea que baixa és Serveis Socials perquè la partida extraordinària de 50.000 euros per a ajuts a famílies en risc d’exclusió a causa de la Covid no van exhaurir la seva dotació i enguany “canvia una mica de caire i és substituïda per ajuts assistencials, sobretot alimentaris, a partir del setembre”. El regidor d’Hisenda va voler precisar que es tractava d’ajuts “addicionals” i que les famílies vulnerables “ja estan cobertes” amb altres prestacions. En canvi, per al portaveu de JxCat, “si n’ha sobrat un munt potser és perquè els llindars eren massa alts”.
Previsió d'ingressos
Albert va assegurar que “tota la despesa està suportada en ingressos” i va recalcar que se n’havia fet una “estimació molt prudent i objectiva”.
A grans trets, el paquet d’impostos directes format per l’Impost de Bens Immobles (IBI), l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica i l’impost de plusvàlues sobre l’increment de valor dels terrenys “baixa lleugerament” –un 0,41%– perquè previsiblement augmentaran les bonificacions fiscals per a famílies nombroses i per la instal·lació de plaques solars; perquè es deixaran d’ingressar els 35.000 euros del cànon d’autopistes després de l’alliberament del peatge; perquè cada cop hi ha més cotxes elèctrics i híbrids que gaudeixen de bonificacions, i perquè s’ha fet una previsió d’ingrés de 510.000 euros en concepte de plusvàlues, que és un 30% inferior a la mitjana dels darrers sis darrers anys. El regidor va assgurar que la pràctica totalitat d’habitatges pagaran un IBI similar al de 2021 –tret de les revisions puntuals d’alguns habitatges que faci d’ofici l’Oficina del Cadastre–, ja que no s’ha modificat l’ordenança.
La previsió de taxes s’ha incrementat un 4% “per la recuperació de l’activitat cultural i esportiva post-Covid”.
Quant a l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO), s’ha previst un increment del 44%. “N’hem previst 455.000 euros, enfront dels 315.000 de l’any passat per la recuperació de la inversió immobiliària, segons estimació dels Serveis Tècnics, ja que el 2021 hem ingressat, finalment, prop de 500.000”. Entre d’altres actuacions en curs, l’Ajuntament comptabilitza 225.000 euros de la darrera fase de la Clau d’Or, 215.000 euros del PMU del Blanqueig, 160.000 del PAU del carrer del Castell i 70.000 euros de llicències d’habitatges unifamiliars i d’obres menors. L’alcalde va insistir a dir que es tractava, en tots els casos, de “previsions no afectades per la sentència de nul·litat del POUM”.
Les transferències corrents d’altres administracions s’incrementen poc més de l’1%, fins arribar als 1.868.366 euros –en aquest sentit, Albert va afirmar que “estem recuperant els diners que ens devia la Generalitat de suport a les escoles bressol, que passaran de 70.000 a 92.000 el 2022–, mentre que les transferències de capital es disparen un 337% gràcies a la concessió de subvencions per un import global de 601.000 euros que es destinarà íntegrament a inversions.
Com ja s’ha dit, els passius financers es multipliquen un 686% a través d’un crèdit a interès zero de la Diputació de 175.000 euros i la provisió d’un altre d’1,2 milions d’euros que el Govern confia a substituir per romanent de tresoreria, dins del primer trimestre de 2022.
L’oposició, en contra
Al final, i després de més de dues hores de debat, el pressupost es va aprovar amb els vuit vots a favor d’ERC-Compromís amb Teià i els cinc vots en contra dels grups de l’oposició.
Per al portaveu de JxCat, Francesc Ribas, Teià s’exposa una “tempesta perfecta” per la incertesa sanitària i les sentències del POUM i de la plusvàlua, de manera que “dues de les tres principals fonts d’ingressos de l’Ajuntament es troben en quarantena”. JxCat va ser categòric amb els possibles efectes de la nul·litat del POUM, ja que “està mort i enterrat, i condiciona l’ICIO”. Ribas va criticar “la gosadia de demanar un crèdit” i va titllar de “possibilista” l’informe dels Serveis Tècnics. “Ens sembla que feu tard, i les presses mai no són bones conselleres”, va observar. “Tot plegat –va concloure– fa flaire de campanya, sense parar-se a pensar en els punts d’estrès laboral que provocarà en tots els negociats implicats”. Ribas es va mostrar convençut que es tractava d’un “retrat objectiu” i que “si es demanés informe sobre la feinada de recursos humans per poder fer-ho tot en aquest impàs d’elaboració d’un nou POUM, amb el consegüent tap tècnic i administratiu, aquest informe seria negatiu”. L’alcalde va replicar que “una cosa és el POUM i una altra és la valoració, tan objectiva com és possible, per part dels Serveis Tècnics a partir dels expedients d’obres que ja estan sol·licitades”.
Ribas va contraposar “un pressupost de Cultura que no para de créixer” a la seva experiència com a titular d’aquesta àrea durant el mandat anterior, en un govern de coalició: “Quantes demandes em van ser negades com a regidor”, es va lamentar, i va posar com a exemple el conveni amb La Palma o la bèstia de foc dels Dimonis. “Per a la construcció del Batraci, que costava 6.600 euros, vaig haver de sacrificar altres partides”. La regidora de Cultura, Olga Parra, va contestar que “l’aposta actual no exclou que l’anterior govern també ho fes”. Va puntualitzar que “analíticament augmenta moderadament el pressupost de Cultura perquè també augmenta el pressupost global”. Parra va emmarcar el conveni “en la necessitat de completar el sistema d’antiincendis amb un teló tallafocs” i va esgrimir “raons de coherència”, ja que “és un requisit bàsic per a l’atorgament de la llicència d’activitats i perquè és un equipament obert al públic, que l’Ajuntament també en gaudeix”.
El portaveu de JxCat va criticar que el Govern dediqui “un trist 0,045% a Cooperació; 4.000 euros en valors absoluts. La conscienciació està bé –li va dir a la regidora Montse Riera–, però malauradament és d’autoconsum i de poca repercussió per llepar-nos les ferides de l’ànima i de l’autocomplaença. Ara és el moment de l’acció directa. Molts mals que patim al primer món són conseqüència de no creure i apostar en el quart món”, va dir. Dirigint-se també a Riera, Ribas va assegurar que 2.500 euros per a reposició són “insuficients” perquè hi ha molts escocells buits i molts espais, parcs i rotondes descuidats i mancats de reg. El regidor també va carregar contra “la compra de dues escombradores que funcionen amb combustibles fòssils”, en un context de canvi climàtic: “No ho entenem. El poble creix i està brut. Hi manca personal i manquen ordres clares i directrius. El servei de recollida de residus és insuficient, amb punts de contenidors constantment sobrepassats”. El responsable dels Serveis Municipals, Jordi Casanovas, va explicar que l’Ajuntament tenia “dues màquines amb més de 15 anys d’antiguitat que calia reposar sí o sí perquè tenien moltes incidències i moltes aturades de servei”, i va esgrimir raons tècniques –“no hi ha prou experiència per valorar la idoneïtat de la incorporació de dos vehicles elèctrics al servei”– i econòmiques –“amb el nostre pressupost no podem ser pioners en aquesta i altres matèries”–, tot i deixar la porta oberta a fer-ho més endavant.
Acusacions d’electoralisme
JxCat es va desmarcar de la nova comissaria –“No ens sembla massa adequada la ubicació; és una aposta política” – i va convenir que “la llista de carrers” sobre els quals cal intervenir “és inacabable, però no es pot esperar a l’últim any”. Recapitulant, Ribas va desautoritzar uns “ingressos incerts en un pressupost de 9,3 milions i unes despeses mal dirigides des del punt de vista de poble, però potser no tant des del punt de vista de partit”.
La regidora de GT, Núria Andinyac, va constatar que el pressupost representa “un 26% d’increment respcte del primer del mandat”. “Es tracta –segons ella– d’una decisió política per donar a la ciutadania la impressió d’una acció de govern que ha estat del tot ineficient durant la resta del temps perquè la capacitat de demanar un crèdit o d’afegir aquesta quantitat de romanent ja es podia haver fet abans, ja que són necessitats que el poble té des de fa molts anys: el Camí de la Serra, la Molassa, la Vinya, el passeig de la Riera...”
Per a Andinyac, “l’aposta en energies renovables és absolutament insuficient”, ja que “hi ha molts altres equipaments que en podrien acollir”, i va reivindicar la necessitat del rocòdrom. Pel que fa a Educació, va valorar positivament l’increment de la partida per a millores de l’Escola El Cim de 25.000 a 70.000 perquè és “més realista” i “al final es tracta de compensar el deteriorament acumulat de les instal·lacions”. Tanmateix, va trobar a faltar un tècnic d’Educació, i va lamentar que no hi hagi “cap intenció” de dotar-lo i de reactivar el Consell Educatiu Municipal, tot i que quan hi va ser “va redundar en bons projectes que es van treballar amb els centres escolars i les entitats”.
GT va demanar “unificar el criteri” a l’hora de relacionar-se amb les entitats i va apostar “per més convenis i menys subvencions”. Per a aquest grup, “s’inverteix poc en Serveis Socials, Sanitat i Gent Gran”, i això “demostra que són uns pressupostos electoralistes per generar una imatge material sense una acció en els vilatans”.
“Prevaricació” i “continuisme”
El representant de Cs, David Basi, va criticar l’augment pressupostari de dos milions d’euros: “El Govern pensa que el vent bufa de cara. Hi ha partides que s’han contemplat com a ingressos pre-Covid, sense tenir en compte l’evolució de la pandèmia”. Per a Cs, “les inversions són necessàries en temps i formes, però l’augment significatiu d’enguany només es pot entendre en clau electoral. Veiem amb bons ulls les millores en Seguretat Ciutadana i veiem mancances en Ocupació i Promoció, i trobem a faltar millores en equipaments infantils als parcs de Vallbellida i can Godó”. En opinió de Basi, “el Govern juga a l’assaig i error, però les conseqüències les paguem econòmicament tota la ciutadania i de col·lapse de la pròpia administració”, i va posar com a exemple els 36.000 euros pressupostats per atendre despeses derivades dels contenciosos pel fracàs del POUM”
Cs va criticar la rebaixa del fons de contingència i va alertar que la quota de pertinença a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) “segueix pressupostada i s’ha pagat el 2021 tot i l’objecció fiscal d’Intervenció”. Per a Basi, “no és una qüestió ideològica, que pot ser constitutiva de prevaricació i malversació” i va alertar que “si després venen problemes, un cop més, pagaran tots els vilatans”.
Per la seva part, el PSC el va descriure com un “pressupost continuista, sense imaginació ni projectes d’envergadura encisadors o il·lusionants, ja que la majoria de les inversions són finalistes. Des de la nostra convicció socialdemòcrata –va dir el seu regidor, Joaquim Roca–, falta voluntat política per impulsar grans i constants inversions socials. Tenim un important romanent de tresoreria que ens hauria de permetre avançar d’una forma molt més progressista”. Tot i votar-hi en contra, el PSC va expressar que “respectem la proposta perquè té l’aval de la majoria de la ciutadania a les urnes, i estenem la mà al Govern”.
Crítiques a Comunicació
Tres grups municipals (JxCat, GT i Cs) es van queixar de la política comunicativa de l’Ajuntament. En conjunt, l’àrea de Comunicació incrementarà el seu pressupost de 53.000 a 63.000 euros, la qual cosa representa el 0,7% del pressupost.
Per a JxCat, aquesta Regidoria “ha crescut un 80% sense articular un Pla de Comunicació i sense donar cabuda a tots els grups municipals”. Per al seu portaveu, Teià és “el poble més desinformat, tant si pares les orelles a les xarxes com si treus el nas per l’univers d’Internet. I en moltes ocasions és més propaganda que no pas informació”, va objectar. Ribas va explicar que “la gent pregunta als regidors què s’hi fa avui perquè no es troba ni en cartelleres, ni en xarxes socials. Només cal veure que hi ha molts actes culturals, socials i esportius sense públic”.
GT va recordar que el compromís d’un Pla de Comunicació arrenca del titular de l’àrea durant l’anterior mandat, Andreu Porta, i va reclamar-ne l’elaboració per tenir “una diagnosi correcta que permeti saber on ens hem d’informar”. Per a GT, “s’ha de fer un estudi sobre cada públic objectiu”, ja que l’Ajuntament “posa molts anuncis, però la informació no arriba”.
Per la seva part, Cs va reclamar “tenir participació a les xarxes socials de l’Ajuntament”.
El regidor de Comunicació, Jordi Casanovas, va reconèixer les dificultats de comunicar en un poble com Teià, però va relativitzar que els seus veïns i veïnes fossin els més desinformats: “primer hauríem de veure amb quins recursos compten altres municipis”. Casanovas va relatar que “creixem a les diferents xarxes (en al·lusió a Instagram, Twitter i Facebook) i cada dia arribem a més gent”, i va justificar “el compromís de fer quatre números a l’any del Butlletí Municipal per raons de costos d’impressió i distribució”. A continuació, el regidor va desglossar els 63.000 euros de la partida: 30.000 es dediquen a la generació de continguts informatius, 7.000 a disseny de material gràfic per a cartelleria, programes i la pantalla digital, i els altres prop de 25.000 a l’edició i repartiment dels butlletins municipals i dels programes de mà dels cursos i activitats de Cultura, el Maridatge dels Sentits, la Remor, la Festa Major, la campanya de Nadal o l’Infoesports, així com a la producció de pancartes i venecianes o a la contractació d’insercions publicitàries en mitjans comarcals com La Clau o l’Esportiu Maresme. Per al regidor, “són suports publicitaris, no propagandístics, ja que es racta de donar a coneixer les activitats que es fan al poble”. De cara a 2022 també s’han previst 1.500 euros per la contractació de serveis en streaming.
Pel que fa al Pla de Comunicació, Casanovas va indicar que “cal tenir uns recursos econòmics que fins ara no hem tingut” i es va comprometre a “treballarem els primers sis mesos en un document que es pugui concretar durant la segona meitat de 2022”.
Pressupostos participatius
JxCat i GT van criticar que els comptes de 2022 consagrin la periodicitat biennal i la rebaixa de 100.000 a 50.000 euros efectuada el 2020 en la partida destinada als pressupostos participatius, en un context de pandèmia. Per a JxCat, allò que va néixer com a “projecte estrella” el 2018 “ha passat a tenir 25.000 euros anuals”, si es fa la mitjana. “De la feina feta aquells anys ara en resta ben poc”, va afirmar Ribas. A més de d’aquests factors, GT va criticar el fet que ara calgui “contractar una nova empresa perquè refaci el plantejament”.
El regidor de Participació, Jordi López, va afirmar que “50.000 euros és una partida que pot donar cabuda a les propostes de la gent” i es va mostrar confiat que “segur que al gener trobarem la manera” de trobar la solució per dinamitzar-ne la convocatòria, sense que vagi en detriment de l’import consignat.
Rèplica final
Després de dos torns d’intervencions, l’alcalde va prendre la paraula per expressar “respecte a totes les opinions” atès que “cadascú fa l’anàlisi política que creu oportuna”. Bosch va agrair “les puntualitzacions més incisives perquè responen a un posicionament polític determinat” i va assegurar, sense ànim de polemitzar, que “algunes qüestions puntuals queden perfectament resoltes en la memòria d’Alcaldia”.
Per a Bosh, “el pressupost és una planificació política del Govern municipal que no ha comptat amb la complicitat de cap altre grup, però no per això deixarem de defensar-lo en base als criteris exposats pel regidor d’Hisenda”. Va admetre que “totes les inversions són necessàries, però s’ha de posar un topall tan racional com sigui possible, i esperem que les previsions es puguin executar i arribar a bon terme”.
L’alcalde va rebutjar “el llenguatge catastrofista de JxCat”. “No s’hi val a tergiversar la realitat amb visions esbiaxades”, va dir, i va criticar que “avui es defensin arguments que fa un any anaven absolutament en direcció contrària. Aquell criteri que ens exigíeu, quan clamàveu en termes molt categòrics que es gastés el romanent, ara ja no val i el trobeu electoralista. Ens coneixem prou i no crec que hagi actuat en cap ocasió en clau electoralista, perquè no m’ha preocupat mai, i em remeto a unes obres de remodelació del clavegueram que eren absolutament necessàries i que s’havien d’entomar independentment del calendari”, poc abans de les municipals de 2019.