El pessebre artístic recupera figures de fa 80 anys


grup pessebristesEl passat dissabte, 16 de desembre, es va donar a conèixer la nova creació del grup de pessebristes de Teià. La inauguració oficial a La Unió va comptar amb la salutació del membre de la colla Joan Tarradas i els parlaments de l’alcaldessa, Gemma Rosell, i del regidor de Cultura, Marià Espel. Tots dos van elogiar la traça d’aquest col·lectiu d’artistes amateurs a l’hora de recrear escenes relacionades amb el poble i la tradició de Nadal.

Quatre diorames

La catorzena edició del pessebre monumental de Teià suposa “un canvi excepcional”, en paraules d’un dels seus autors, Francesc Valls. En comptes de fer un pessebre extens i visible des d’una perspectiva circular de 360 graus, “enguany hem decidit sortir de la nostra zona de confort” per integrar la fotografia moderna amb figures artesanes de fa vuit dècades.

pessebre poca farinaEra una idea que el grup sospesava des de feia anys. La “culpa”, si se’n pot dir així, és d’unes figures de fang de grans dimensions amb què els organitzadors del concurs de pessebres que es feia al Masnou recompensaven als seus participants tot just acabada la Guerra Civil.

Valls n’explica l’origen: l’avi de la seva muller, Marta Ramentol, va guanyar tres d’aquests trofeus. L’home es deia Pau Terradas i muntava el pessebre al carrer de la Poca Farina. Des de llavors, els personatges han estat conservats per les seves netes com a part del llegat familiar. Es tracta de dos primers premis corresponents als anys 1943 i 1944 –més concretament, una dona muntada a la gropa d’un dromedari i la caravana de Melcior, Gaspar i Baltasar– i d’un tercer premi que reprodueix un pastor amb un xai a collibè.

La seva grandària suposava una dificultat afegida. La primera figura, que possiblement representa el capítol bíblic de la fugida dels innocents a Egipte, fa 60 centímetres d’altura. El pastor en fa 40 i els Reis d’Orient i les seves muntures, al voltant de 30. “Conjugar mides tan grans en un pessebre tradicional era impossible”, reflexiona Valls.

pessebre can padellàsPer això, la solució ha estat dissenyar i construir diorames específics. D’aquesta manera les figures guanyen protagonisme, però cuidant l’ambientació fins a l’últim detall. Com sempre, les escenes estan ambientades en indrets referencials de Teià o els seus rodals. Com a novetat, el fons escènic de cada quadre és obra del fotògraf Joan Josep Pastor. Són imatges enormes, impreses a gran resolució, que aporten una atmosfera panoràmica a tot el conjunt.

Cada diorama es pot observar des d’un punt de vista concret, “com si fos una finestra”. Aquest efecte ha estat possible gràcies a la construcció d’una estructura quadrangular de ferro que ocupa el centre de la sala. L’empostissat fa 4 metres de costat i 1,3 d’altura i serveix per sostenir alhora el cortinatge que enclou cadascun dels escenaris i els punts de llum que els il·luminen.

pessebre Sant MateuHomenatge a Joan Maria de Castellar

El muntatge reprodueix tres passatges tradicionals –l’Anunciació, la Nativitat i l’Adoració dels Reis– i una vista ben especial: la recreació de l’esmentat carrer de la Poca Farina o de Sant Rafael, del Masnou. És una forma d’honorar la memòria de Pau Terradas. S’hi veu el carrer, amb la figura del pastor en primer terme; les cases afilerades amb la façana orientada a migdia; les eixides a l’altre costat del vial i les escales que duien cap a can Malet, al fons, amb el portal de Betlem.

Valls explica que s’han hagut de documentar molt. Tots els detalls que hi apareixen són fruit d’aquesta recerca, com el batiport mecànic que hi han instal·lat i originalment protegia el carrer de les rierades; tot i que no va evitar les inundacions del 9 de juny de 1909. Segons va recollir Jaume Bertran Estapé, “en el barrio de San Rafael, mas conocido por la Poca Farina, situado entre los torrentes del Corral y de Vallmora, también sufrieron los efectos de la inundación, llenándose muchas casas y corriendo gran peligro sus moradores, siendo verdaderamente milagroso no hubiese que lamentar desgracias personales”.

pessebre naixementL’escena de l’Anunciació de l’Arcàngel Gabriel és un altre homenatge, en aquest cas a Joan Maria de Castellar. L’arquitecte, pintor i escultor ha format part durant molts anys del grup de pessebristes, ajudant a donar color, lluminositat, profunditat, relleu i volum als seus muntatges. Per això aquest episodi està ambientat a can Padellàs, la seva casa pairal.

L’Adoració dels Reis té lloc a l’ermita de Sant Mateu, a la muntanya de Premià de Dalt, i el Naixement del Nen Jesús, a can Munt. “És una escena transgressora, amb la façana plena de grafitis”, apunta Valls. El nadó, Sant Josep i la Verge Maria estan aixoplugats sota un cobert, a l’era del mas. Són figures de gran format que han estat cedides pel matrimoni Martínez Ruiz i que es conjuguen amb la dona damunt del camell de què parlàvem al començament de l’article.


Ajuntamentdeteia