El passat 24 de novembre, el ple de l’Ajuntament va aprovar una moció de JxCat sobre “les ocupacions d’habitatges conflictives i delinqüencials”. El text denuncia que aquest tipus d’usurpacions “són utilitzades sovint per màfies per fer negoci”, mitjançant el relloguer d’immobles, sabedores que la propietat no actuarà judicialment perquè pertanyen a “entitats financeres, fons especulatius, la Sareb (Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària) o grans tenidors”.
Segons JxCat, aquestes ocupacions perjudiquen el dret dels col·lectius vulnerables a accedir a un habitatge social i degraden “la convivència i la pau social”, a més de representar “un greu problema que fa la vida impossible als veïns”. Tot plegat genera “un sentiment d’impotència als ajuntaments perquè no tenen eines” per corregir la situació.
Per això, la moció “fa una crida als tribunals i la Fiscalia de Catalunya perquè implementin i apliquin, com ja fan a altres llocs de l’Estat, protocols que permetin uns tràmits ràpids i efectius per desallotjar l’immoble ocupat il·legalment que genera greus problemes de convivència”.
Complementàriament, la proposta demana que el Parlament de Catalunya i el Congrés de Diputats impulsin quatre canvis normatius. En primer lloc, revisar el llibre V del Codi Civil de Catalunya, relatiu als drets reals, perquè els ajuntaments i les comunitats de propietaris puguin instar judicialment el desallotjament d’aquest tipus d’ocupació. En segona instància, afegir en la Llei del dret a l’habitatge de Catalunya una nova tipologia de conducta d’incompliment de la funció social de l’habitatge. En tercer lloc, preveure en la Llei d’enjudiciament criminal un termini màxim de 48 hores per al desallotjament de les persones que no disposin de cap títol habilitant que legitimi la seva permanència en un immoble. I en darrer lloc, modificar la Llei reguladora de les bases del règim local “perquè els ajuntaments tinguin instruments per intervenir contra els efectes perjudicials que genera la comissió de conductes delictives derivades de l’ocupació il·legal”.
Abstenció del Govern municipal
La moció es va aprovar amb els 5 vots a favor de JxCat, GT, Cs i PSC, i l’abstenció d’ERC-Compromís amb Teià. La seva portaveu, Èrica Busto, va exposar que “estem a favor d’algunes demandes, però és una moció que barreja conceptes i que pot generar alarma social”.
Per a la regidora d’Habitatge i Serveis Socials, “cal diferenciar les ocupacions motivades per trasbalsos econòmics, de les deliqüencials, amb afany lucratiu, ja que aquestes segones no només perjudiquen la societat, sinó que extorqueixen les seves víctimes”.
Pel que fa a les primeres, “la nostra postura és atendre les necessitats i afavorir la mediació”, va dir. “I compartim que cal lluitar contra les altres, tal com fa el Departament d’Interior. Per això cal canviar la legislació estatal i dotar de més eines als cossos policials”.
Acció legislativa i nul·litat parcial
Pel que fa a la lluita contra l’exclusió residencial, Busto va tornar a exigir, com va fer el setembre de 2020, “que els pisos de la Sareb siguin cedits a Generalitat i municipis per agilitar les meses d’emergència social”, i va posar en valor els acords parlamentaris que van permetre aprovar la Llei 11/2020, de 18 de setembre, per la regulació del preu del lloguer, i la Llei 1/2022, de 3 de març, per afrontar l'emergència habitacional –més coneguda com a Llei Stop-desnonaments–, amb els vots favorables d’ERC, JxCat, ECP i CUP (totes dues) i del PSC (la segona). Respecte d’aquesta última, el regidor de Cs, David Basi, va lamentar que “cada cop que es legisla els propietaris perden drets i en guanyen els que delinqueixen” i va augurar que “aviat més valdrà que no heretem res i no invertim en habitatge”.
Aquesta acció legislativa s’ha vist erosionada pels pronunciaments posteriors del Tribunal Constitucional. El passat 10 de març, el ple de l’alt tribunal va estimar parcialment el recurs presentat pel PP contra la Llei catalana per la regulació del preu del lloguer i va declarar inconstitucionals i nuls els articles 1, 6 a 13, 15 i 16.2, així com diverses disposicions “per invasió de la comunitat autònoma de Catalunya en les competències de l’Estat”. Amb el mateix argument, el Constitucional va dictar el 7 d’abril una nova sentència a instàncies del Govern espanyol que invalidava els articles 14, 16.1, 17 i 18.
I precisament ahir, 5 de desembre, el Consell de Ministres va aprovar recórrer l’article 12 de la Llei catalana contra els desnonaments per “vulneració de la competència exclusiva de l’Estat en legislació sobre expropiació forçosa”.
Suport de l’oposició
El portaveu de JxCat, Francesc Ribas, va assegurar que, un cop sentits els arguments del grup majoritari, “no sabia si acabaríeu votant a favor, abstenció o en contra” i es va mostrar “obert a transaccionar la moció per revisar conceptes”. “Si ningú no ho fa –va advertir–, la deixarem en aquests termes”, com finalment va ser aprovada.
El text va rebre el suport de la resta de grups de l’oposició. Tanmateix, el regidor de Cs es va mostrar sorprès que sigui justament ara, quan JxCat ja no és al Govern de la Generalitat, que aquest partit es preocupi per lluitar contra l’ocupació d’habitatges. Basi també va defensar la promoció pública de lloguer social en comptes de la venda d'habitatge protegit, per la qual cosa va demanar “menys postureig i més legislar amb responsabilitat i defensant la seguretat jurídica de propietaris públics i privats”.
Ribas va puntualitzar que la Generalitat no ha especulat amb l’habitatge protegit i va apuntar que “la consellera de Justícia Lourdes Ciuró ja va impulsar la modificació del Codi Civil, però ha quedat aturada pel govern d’ERC”.
El representant del PSC, Quim Roca, també va secundar la moció i es va mostrar esperançat que “quan es modifiqui la llei al Congrés, esperem que el grup parlamentari de JxCat també li doni suport”.
Segona moció
Aquesta és la segona moció que el ple de l’Ajuntament de Teià aprova aquest mandat relacionada amb l’ocupació d’habitatges. El primer acord va ser adoptat per unanimitat el 24 de setembre de 2020, a instàncies de Cs, i també incidia en la necessitat de subrogar determinades competències a favor dels ajuntaments i les policies locals “en aquells casos en què les ocupacions afectin la seguretat i la convivència ciutadana”, i instava l’Estat a crear un Fons Social per “facilitar l’accés a l’habitatge als grups de població més vulnerables”.