Amb els vots a favor d’ERC, JxCat i GT, el ple del 25 de novembre va aprovar una moció de rebuig a la ratificació per part del Tribunal Suprem d’una sentència dictada el desembre de 2020 pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obligava al Departament d’Educació a impartir, com a mínim, un 25% de les hores lectives en llengua castellana.
En nom de JxCat, Francesc Ribas va afirmar que la sentència “suposa de facto la fi de la immersió lingüística al sistema educatiu en un context de retrocés del català a l’escola i arreu. És un atac al gran consens polític i social que va fer possible la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), a més de desautoritzar el paper la Generalitat com a autoritat educativa en el marc de les seves competències exclusives”. Fa un any, JxCat “va votar en contra de la LOMLOE perquè suposava un clar retrocés en relació a la llei socialista anterior i perquè obria la porta a l’Estat espanyol a intervenir per garantir l’ensenyament del castellà a Catalunya”.
Per a Ribas, “l’Estat domina l’idioma de la imposició, però no entén l’idioma de la diversitat. Imposar hores lectives no casa bé amb el relat de la concòrdia ni del retrobament. Les llengües son un tresor a conservar, però l’Estat les concep com una cosa a arraconar. Quan diem que l’estat espanyol no es plenament democràtic també ens referim a l’àmbit lingüístic”. El regidor va afirmar que “és el moment de fer pinya amb un gran pacte social i polític que blindi la immersió”, ja que “la defensa de la llengua catalana només ens té a nosaltres”. “Com diu el president Puigdemont, només hi ha una manera de salvar la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre país: materialitzant la independència”.
Per a David Basi, de Cs, “l’amenaça més gran per a la llengua i la cultura catalana és que estigui constantment polititzada per les forces independentistes, adoptant polítiques d’exclusió, conflicte i imposició que divideixen la nostra societat”. Basi va apel·lar a l’article sisè de l’Estatut d’autonomia, que estableix que “el castellà també és llengua oficial”, que fixa “el dret i el deure de conèixer les dues” i que “no hi pot haver discriminació per l’ús de cap d’elles”. El regidor va defensar “un model social inclusiu, bilingüe i trilingüe a les escoles”. Per a Cs, “una proporció del 75% de català i del 25% de castellà ens sembla desmesurada, però respectem les sentències judicials, tant quan ens agraden com quan no ens agraden”, va reblar.
Per al PSC, “fa 10 anys que els tribunals ens assenyalen que les dues llengües han de ser vehiculars a l’ensenyament. Això no impedeix que el català sigui centre de gravetat del sistema educatiu per corregir positivament la seva situació històrica de desigualtat respecte del castellà i per aconseguir la normalització lingüística, però el castellà no només ha d’estar present en una assignatura”. Per al seu portaveu, el posicionament del Suprem “és molt raonable”.
L’alcalde, Andreu Bosch, va fer tres observacions: una, “que els jutges s’erigeixin en sociolingüistes no passa en cap altre país de la Unió Europea”; dues, que “la LEC tenia l’aval de totes les forces del Parlament i, per tant, això no té res a veure amb l’independentisme”, i tres, que “el sistema educatiu garanteix les competències bàsiques en totes dues llengües, tal com ho avalen les proves de competències i el Consell d’Europa”.
Acords de resolució
La moció assegura que “la immersió lingüística ha fet possible l’aprenentatge equilibrat de les dues llengües” i considera que es tracta d’un “model pedagògic d’èxit” que “amplia la capacitat comunicativa de l’alumnat i incideix positivament en els seus aprenentatges”. Tanmateix, el text considera que “tot i els avenços que s’han produït en l’extensió de la llengua, el català considera sent una llengua minoritzada i sotmesa a un procés permanent d’erosió i exclusió de determinats àmbits de la vida pública” com les xarxes socials, les plataformes digitals o l’administració de Justícia.
Per tot plegat, la moció aprovada denuncia “que cap tribunal pot usurpar la capacitat dels centres educatius de prendre les decisions pedagògiques i didàctiques oportunes per assegurar la formació lingüística de l’alumnat” i defensa “la necessitat de seguir aplicant i avançant en l’ús social del català mitjançant Projectes Lingüístics de Centre”.
Per aquests motius, rebutja “aquest nou atac al nervi del sistema educatiu per evitar que el català sigui la llengua de trobada de persones d’orígens diversos” i subscriu el manifest de la plataforma Som Escola per “refermar el model de cohesió social que representa l’escola catalana”.