El passat diumenge, 7 de juliol, Mika Rodon del Amo es va imposar en el Campionat de Catalunya de descens que es va disputar al bike park de la Molina, a la Cerdanya. El jove de Teià, de 17 anys, competeix en la categoria júnior.
El descens o DH –de Down Hill, les seves sigles en anglès– és una disciplina esportiva que consisteix a baixar un circuit en el mínim temps possible. Es tracta, per regla general, de corriols de muntanya, estrets i plens de giragonses, que tenen una gran dificultat tècnica i que acumulen un desnivell considerable.
Per aquest motiu, els corredors o riders –que és el nom que reben aquests ciclistes– utilitzen bicicletes amb doble suspensió al davant i al darrere, com les motocicletes de trial, i porten un equip de protecció integral format per casc, guants, pitrera, colzeres...
Funcionament
Normalment, el dia abans de la competició, els corredors poden fer una ronda de reconeixement al circuit per familiaritzar-se amb el terreny. El dia de la prova només fan dues baixades: una de classificatòria, per determinar l’ordre de sortida (en sentit invers al temps emprat), i un descens final, que és el que realment compta, cronòmetre en mà. A la Molina, Mika Rodon va completar el recorregut en un temps de 4 minuts, 57 segons i 513 centèsimes.
Copa Catalana
El rider de Teià participa a la Copa Catalana, que organitza de la Federació Catalana de Ciclisme. Fins ara se n’han celebrat dues proves, i en totes dues ha pujat al podi: el 10 de març va quedar tercer a Sant Andreu de la Barca, i el passat dia 7 va ser primer a la Molina. Per davant queden tres cites més: el 4 d’agost als Angles, a la Catalunya Nord, i dues més que s’han hagut de reprogramar i que encara no tenen data, a Almatret, al Segrià, i Osor, a la Selva.
Copa del Món
Aquesta temporada, la família Rodon del Amo ha fet un esforç perquè en Mika pogués participar el passat mes de juny en dues proves de la Copa del Món que promou la Unió Ciclista Internacional (UCI): una a Val di Sole, als Alps italians, i una altra a Saalfelden Leogang, als Alps austríacs.
En Mika hi participa per mèrits propis com a representant de la Federació Espanyola. Els bons resultats obtinguts al llarg de l’any passat i aquest li han merescut l’aval d’aquest organisme, la qual cosa li dona dret a inscriure-s’hi.
Properament té previst prendre la sortida en una tercera cursa del calendari de la UCI a Loudenvielle, als Pirineus francesos. La resta de proves queden, de moment, fora del seu abast, ja que se celebren en països més llunyans, com el Canadà.
A Europa, la regió dels Alps és la que registra més activitat i la que concentra un major nombre de bike parks, practicants i seguidors, amb milers d’aficionats. El DH és un esport relativament nou, però en alguns països fa temps que està implantat i ja hi comencen a haver bikers que són fills dels de la primera generació.
Una carrera curta i prometedora
En Mika es va iniciar en el DH quasi sense voler. A 12 anys va començar a fer BMX al bike park de la Poma, a Premià de Dalt. Se li donava bé. Fins que un dia, als 14 anys, va provar el DH, va guanyar alguns trofeus i s’hi va engrescar.
Per raons formatives i federatives, és membre de l’equip BGR Pureriding del Club La Tribu BTT Forallac, que li procura patrocinadors i material, i el seu entrenador i preparador físic és el mític rider maresmenc Bernat Guàrdia.
Esportista ARC
Actualment, en Mika cursa el batxillerat científic a l’Institut Maremar. No és un fet gens normal en el món de l’alta competició, ja que la majoria de corredors de la seva edat es dediquen exclusivament a l’esport, gràcies al patrocini dels espònsors.
A casa seva valoren el seu esforç, ja que no és fàcil fer les dues coses alhora. Actualment, en Mika forma part del programa ARC de la Generalitat per a Esportistes d’Alt Rendiment Català pel fet d’haver representat la selecció catalana al Campionat d’Espanya. Això li hauria de permetre, arribat el moment, d'adaptar les dates d’exàmens i justificar les absències per curses amb l'objectiu de fer compatible la dedicació esportiva amb els estudis.
La logística familiar tampoc no és senzilla. La majoria de caps de setmana, els pares l’acompanyen a entrenar als bike parks o circuits de descens que hi ha al país: a Osor (la Selva), Avià (el Berguedà), els Angles (Capcir) o l’estació andorrana de Pal Arinsal.
Entre setmana, acostuma a entrenar dos dies pel seu compte al gimnàs del Poliesportiu Municipal. A més, dedica dues tardes a entrenar sobre la bicicleta, una per sortir a fer enduro pels voltants de Teià per muscular i agafar fons físic fent quilòmetres, i una altra amb el seu entrenador per Sant Vicenç de Montalt per depurar la tècnica.