Els Gegants de Teià acaben la Marató, però segueixen la cursa

Ahir va ser un dia memorable. Els Gegants de Teià, l’Elionor i en Pere Noguera, van completar els 42 quilòmetres de la Marató de Barcelona. Com qualsevol dels altres 20.000 corredors, ells també lluïen dorsals a la pitrera: el 15.956 i el 15.957.

En el capítol esportiu, la parella va invertir-hi un temps de 4 hores, 49 minuts i 35 segons, i va creuar la línia de meta en el lloc 16.834. D’aquesta manera, les dues figures van fer bons els pronòstics i van completar la distància a un ritme lleugerament inferior als 7 minuts per cada quilòmetre. “Vam clavar la previsió”, explica exultant Josep Villagrasa.

Ell és un dels dotze atletes teianencs que van empènyer els gegants durant tot el recorregut. Tres corredors més els van donar un cop de mà a partir dels quilòmetres 27 i 31. “Els reforços ens van ajudar moltíssim”, reconeix Villagrasa, “ja que a partir del quilòmetre 30 comences a patir”. El tram més dur van ser els últims dos mil metres del Paral·lel, ja que l’avinguda pica amunt. “Però els aplaudiments i els crits d’ànim del públic ens van fer volar”. A la recta de la Font Màgica de Montjuïc els esperaven amics i familiars. La majoria alumnes, pares i mares de l’escola El Cim, que també van voler afegir-se a la festa i fer les darreres passes al costat dels gegants.

Sorpresa i escalf
La imatge de l’Elionor i en Pere Noguera avançant pel passeig de Gràcia va causar sensació. Al seu pas, tot eren braços amb telèfons mòbils enlaire i mans aplaudint. “El públic ha estat una passada”, confessa Villagrasa. “En els recorreguts de doble sentit, com la Meridiana i la Diagonal, la gent feia corredisses d’un costat a l’altre per veure’ns d’anada i de tornada”.

Els més sorpresos, segurament, van ser els atletes estrangers. “Encuriosits, molts ens demanaven què són els gegants i per què corrien”. També va despertar molta expectació el revolucionari sistema de locomoció emprat. “Acabada la prova, tothom en feia fotos amb la idea de copiar l’invent, així que en el futur potser veurem més colles geganteres fent maratons”, bromeja Villagrasa.

L’endemà de la fita, els seus participants es declaren “eufòrics”. “Estem súper motivats”, diuen, i ja no es recorden dels problemes de gàlib que van tenir amb l’altura de les pancartes publicitàries per fer-los passar per sota, ni de les dificultats per avançar els altres corredors. “Nosaltres anàvem a ritme constant i vam haver de situar un parell o tres d’atletes per davant per anar obrint pas”, rememoren.

Recaptació i festa final
Com és sabut, els gegants de Teià han corregut la Marató amb un objectiu solidari: aconseguir diners per destinar-los als refugiats de la guerra de Síria. Aquests recursos s’obtenen de la venda d’una edició de mil samarretes commemoratives. Fins al moment se n’han venudes a l’entorn de 250, que situen la recaptació al voltant dels 2.500 euros. Qui vulgui col·laborar-hi encara és a temps comprant-ne una a la carnisseria J. Mònico, la merceria Olivé, la Farmàcia Teià, la papereria El Trèvol Màgic, l’Ajuntament, la Biblioteca o el Poliesportiu.

La campanya solidària, doncs, es manté oberta. Villagrasa explica que els seus impulsors encara n’han de parlar, però avança que els agradaria muntar una festa per compartir amb tothom la seva joia i projectar el making off d’aquesta experiència. La Marató potser s’ha acabat, però la cursa de la solidaritat segueix ben viva.