En Pere Noguera i l’Elionor, els gegants de Teià, correran amb dorsal propi els 42 quilòmetres de la Marató de Barcelona que es disputarà el proper 12 de març. No és la primera vegada que una geganta completarà la prova –hi ha el precedent, l’any 2012, de la Maria del Puig de Sant Celoni–, però sí serà el primer cop que hi participarà una parella i que, a més, ho farà per una causa solidària: aconseguir fons per destinar-los als refugiats sirians en trànsit que fugen de la guerra al seu país.
La iniciativa va ser una pensada del veí del poble i agent de la Policia Local Josep Villagrasa mentre recorria en bici el Camí de Sant Jaume. Villagrasa, que és un atleta consumat, explica que “quan corres o fas bicicleta en solitari tens molta estona per reflexionar”. I així va ser com, en tornar de Galícia, ho va posar en coneixement de la Colla de Gegants i de mossèn Xavier. “Tot van ser facilitats”, recorda el promotor. Tant l’entitat com la parròquia li van obrir les portes.
Després va ser el torn de l’Ajuntament, que també li ha fet costat. La regidoria de Comunicació li ha donat un cop de mà en el disseny de les samarretes, i les àrees d’Esports i de Cultura sufragaran les despeses d’inscripció dels participants a la Marató: tant dels gegants com dels dotze corredors que els acompanyaran. I tot plegat, en benefici d’una quarta regidoria: la de Cooperació Internacional. La seva titular, Montse Riera, explica que l’Ajuntament es limitarà a proposar alguns projectes d’ajut als refugiats –Proactiva Open Arms, Eko i EREC–, però que la decisió última correspondrà als impulsors de la iniciativa.
Samarretes solidàries
A mida que s’acosta la data del 12 de març, el projecte va prenent forma i guanyant envergadura. Per donar-li volada, els seus impulsors han posat en marxa una pàgina de Facebook i han enregistrat diversos vídeos i un anunci promocional a càrrec de Xavier Morón, que veurà la llum ben aviat. Tot plegat ja ha despertat l’interès de la premsa. Ahir dilluns, el diari El Punt Avui publicava la primera notícia al respecte: “Atletes alts i solidaris”.
Villagrasa relata amb satisfacció que hi ha un munt de persones compromeses i que nombrosos comerços de la població s’han ofert a vendre les samarretes commemoratives: se’n faran un miler, que es vendran a 10 euros cadascuna. Serà precisament amb aquest marxandatge que s’espera recaptar els fons per ajudar als refugiats. Com que l’ocasió s’ho val, en Pere i l’Elionor desaran per un dia a la calaixera els seus vestits tradicionals i també lluiran unes samarretes solidàries de talla XXL.
Davant l’allau de peticions per col·laborar-hi, els organitzadors també han obert una campanya de patrocini, de la qual se’n cuida Maria Manté, a raó de 50 euros per cada empresa o establiment comercial.
Primers entrenaments
A causa del seu pes i grandària, els gegants de Teià no seran portats a collibè, sinó que lliscaran sobre l’asfalt gràcies a una plataforma sobre rodes que ha ideat Francesc Casals. Cada carretó consta d’una barra davantera i una altra de posterior que permet als atletes empènyer els gegants. En principi, cada figura serà arrossegada per quatre o cinc portadors, i tota la gesta serà gravada per dues càmeres muntades sobre les bicicletes d’Alba Martínez i Xavier Pascual. Fins al moment hi ha onze atletes preparats per fer els 42 quilòmetres de la Marató: José Antonio Aparicio, Joan Casals, Quim Garcia, Xavier Gisbert, Miquel Esquirol, Marc Lacuesta, Jaume Mònico, Xavier Montesinos, Francesc Secanell, Dani Sugrañes i el mateix Villagrasa. Al llarg del recorregut és previst que s’hi sumin altres corredors per donar-los un cop de mà. A dia d’avui, aquests rellevistes són Nèstor Bohigas, Toni Homs, Oriol Ribera i Jordi Rodón.
Des de fa un parell de caps de setmana, aquests corredors estan mesurant les seves forces. El 19 de febrer van posar a prova els carretons i el dia 26 van fer un recorregut de 15 quilòmetres per diversos carrers de la població, des del polígon fins al torrent de les Monges, passant per la Riera i la Rampa de l’església. Les primeres marques són esperançadores, ja que van invertir 7 minuts per quilòmetre, la qual cosa situa el temps total per acabar la Marató a l’entorn de les 5 hores. "Però tot això és secundari", recorda Villagrasa.