El Fons Batllori va néixer el setembre de 2003 com a resultat de l’acord entre l’Ajuntament i la família del dibuixant Antoni Batllori i Jofré, mort el 1999, que va fer donació al poble de Teià del seu estudi i del conjunt de la seva obra. En total, el municipi va rebre més de dues mil peces, entre objectes i dibuixos, que es troben distribuïdes en tres espais: l’estudi, conservat exactament com ell el tenia; l’arxiu, on es guarden al voltant de mil cinc-cents originals; i la seva biblioteca personal, una part de la qual es va integrar –amb entitat pròpia– en el fons de la Biblioteca de can Llaurador el 2012.
L’any 2013, amb motiu del desè aniversari de la creació del Fons Batllori, es va fer a La Unió una exposició commemorativa ideada pel fill del dibuixant, el ninotaire Toni Batllori. El Butlletí Municipal número 122, corresponent als mesos d’agost, setembre i octubre d’aquell any, descrivia la mostra com “una exposició blanca, clara i perfectament complementada pels dibuixos de Toni Batllori, que han donat com a resultat una comunió perfecta entre els treballs del pare i del fill i que hem pogut gaudir gràcies a la donació de la mare”.
Personatges de cartró-ploma
Com a persona imaginativa i alhora pragmàtica, a Toni Batllori li agradava autoproduir les seves exposicions. En aquest cas, l’artista va plantejar la creació de diversos espais i personatges singulars mitjançant uns ninots de còmic de gran format, acompanyats d’alguns objectes reals a mode d’attrezzo.
Per ajudar-lo en la seva concreció, Batllori va comptar amb la col·laboració dels Serveis de Manteniment. Necessitava que algú fes els suports i dotés les figures d’estabilitat suficient per sostenir una espasa o una escopeta, per exemple. Amb aquest propòsit, el ninotaire va realitzar diversos esquemes en fulls DIN A4 que va facilitar en una carpeta al cap de la brigada municipal, Francesc Casals.
Batllori coneixia la seva traça com a soldador arran d’una experiència anterior: “En ocasió d’una cavalcada de Reis, vam fer una estructura de ferro”. Aquesta vegada, Casals va fer servir xapa per a les bases i passamans per a la resta de suports. “Va ser un procés molt intens. De tant en passava a veure com anava tot i, si convenia, hi deixava noves anotacions”.
Un cop enllestida la feina, Casals va conservar les instruccions autògrafes de Batllori al seu despatx del magatzem municipal.
Donació a l’Arxiu
El passat 9 de gener, l’endemà del comiat de Batllori, Francesc Casals va recordar aquella experiència i va pensar que el millor lloc on poden estar aquells documents és a l’Arxiu Municipal.
Fins ara eren fulls de treball –de fet, alguns tenen esquitxos de les soldadures–, però ara adquireixen una nova dimensió. Es tracta dels croquis originals dels ninots i les estructures que es van construir per a l’exposició dels 10 anys del Fons Batllori. De totes les peces que es van fer –l’home de la cadira, l’indi, el mariscal, l’ovella, el mossèn, la pagesa, el tirador...–, la del pirata és l’única que es conserva sencera, a La Unió.
Gràcies a la cura i sensibilitat de Casals, ara aquest testimoni de la manera de ser i de treballar de Toni Batllori serà conservat a l’Arxiu Municipal amb els originals del seu pare, Batllori i Jofré.