A Teià, la coalició electoral Junts i Lliures per Europa va ser la primera força política a les eleccions al Parlament Europeu celebrades ahir diumenge, 9 de juny. La candidatura encapçalada per l’eurodiputat Toni Comín va revalidar el triomf de 2019, amb 798 paperetes (la qual cosa representa el 31,11% del vot emès). Aleshores, la llista estava liderada pel president a l’exili Carles Puigdemont i va obtenir 1.607 vots (el 46,63%).
Aleshores, els comicis a l'Eurocambra van coincidir amb les eleccions municipals.
La desmobilització de l’independentisme ha estat generalitzada. ERC, que s’hi presentava dins la coalició Ara Repúbliques, va rebre ahir 493 sufragis (el 19,22%); una xifra que també se situa per sota dels 733 avals recollits fa cinc anys (el 21,27%).
En canvi, la resta formacions guanyen vots i percentatge en termes absoluts.
PP a Espanya i PSC a Catalunya
A les eleccions europees, cada estat membre de la Unió constitueix una circumscripció única. En el cas de l’Estat espanyol s’hi escollien 61 diputats i diputades (2 més dels que tenia fins ara i 7 més que el 2019, fruit de la sortida de la Gran Bretanya), que formaran part d’un plenari de 720 membres amb seu a Brussel·les i Estrasburg.
A Espanya, el PP ha estat el partit més votat. N’ha aconseguit 22 representants, 9 més que el 2019. El PSOE ha quedat segon, amb els mateixos diputats que ja tenia, 20, tot i perdre més de dos milions de vots.
A Catalunya, el guanyador ha estat el PSC, amb 732.362 vots (el 30,63%), que ha millorat percentatge respecte del 22,06% del 2019, tot i recular prop de 24.000 vots.
A Teià, els socialistes s’han situat en el segon lloc, amb 549 suports (el 21,4%), molt per sobre dels 377 (10,94%) de la convocatòria anterior. Els populars també han millorat resultat, que han passat dels 94 vots de 2019 (el 2,69%) a 310 (el 12,08%). Aquest creixement s’explica, en bona part, per la desaparició de Cs, que l’últim cop va rebre 248 butlletes (el 7,12%) i aquest cop, tan sols 13.
En el camp de les esquerres, la divisió de la llista unitària formada per En Comú i Podem el 2019 (que va rebre 164 vots, el 4,75%, el 2019) ha donat com a resultat 108 vots a la llista encapçalada per Irene Montero (el 4,21%) i 76 vots a l’opció liderada per Jaume Asens (el 2,96%).
La fragmentació també ha afectat l’espectre ideològic de l’extrema dreta. Vox ha pujat –de 51 vots (l’1,47%) el 2019 a 69 vots (el 2,69%) el 2024–, però menys del que es preveia a causa de la competència que li ha fet l’agrupació d’electors Se acabó la fiesta, amb 67 vots (el 2,61%).
Creix l’abstenció
Són diversos els motius que expliquen l’increment de l’abstenció. Com ja va passar el 2004, el 2009 i el 2014, la gent que es va quedar a casa va superar la que va anar a votar.
A Espanya, la participació va ser del 49,21%. En total, 11,5 punts menys que el 2019. A Catalunya, la xifra va ser encara més baixa, del 43,53% (17,4 punts menys). A Teià, en canvi, és va votar per sobre de la mitjana. Al final, 2.574 veïns i veïnes van exercir-ne el dret, la qual cosa representa el 50,46% del cens d’electors. Tanmateix, la davallada és important, ja que es va registrar una diferència de més de 20 punts en relació al 2019.