El passat dilluns, 9 de novembre, el diari El Punt Avui va publicar una notícia en què afirmava que “l’Ajuntament de Teià va pagar prop de 110.000 euros al personal de manera irregular”. Es tractava d’una informació parcial, ja que es basava en un butlletí electrònic del mes d’octubre del Tribunal de Cuentas, encara en fase d’actuacions prèvies, i en cap cas no recollia la versió de l’Ajuntament ni s’hi ha posat en contacte.
L’endemà, l’autodenominada Plataforma de Policías Locales Represaliados por el Odio Nacionalista (PPL-RON) se’n feia ressò a Twitter i assegurava que l’Agència Antifrau i el Tribunal de Cuentas havien actuat “gràcies a la denúncia d’un integrant de PPL-RON”.
Per la seva part, l’Ajuntament de Teià desmenteix aquestes insinuacions i sosté que els complements de productivitat satisfets a diversos treballadors municipals durant el període que va de 2014 a 2019 són legals i compten amb la corresponent consignació pressupostària i l’oportuna aprovació, any rere any, per part dels òrgans competents, que són el ple municipal i la Junta de Govern Local.
La qüestió de fons
En el fons, es tracta d’escatir si l’Ajuntament, com a institució, i els successius equips de govern que l’han dirigit des de 2002 haurien infringit la normativa a l’hora d’abonar amb caràcter objectiu, fix i periòdic determinades retribucions complementàries incorporades al sou de diversos empleats i empleades municipals, en comptes de fer-ho amb el caràcter individual i puntual que fixa la llei, d’acord amb una valoració individualitzada de cada lloc de treball.
Més concretament, el Reial Decret 861/1986 sobre el règim retributiu dels funcionaris de l’administració local, estableix que “el complement de productivitat està destinat a retribuir el rendiment especial, l’activitat extraordinària i l’interès i iniciativa amb què el funcionari fa la seva feina”.
Cronologia dels fets
El cas es remunta al gener de 2016, quan l’Oficina Antifrau de Catalunya va iniciar una investigació per “clarificar” unes “presumptes irregularitats en el cobrament per part del personal de l’Ajuntament d’uns complements de productivitat”.
D’acord amb la llei 14/2008, l’Oficina disposava d’un màxim de 9 mesos per resoldre l’expedient. En comptes d’això, va excedir el termini amb escreix i l’abril de 2019 va donar-ne trasllat al Tribunal de Cuentas, que n’ha agafat les regnes.
Tanmateix, l’origen dels fets és molt més antic i data de 2002. El 21 de maig d’aquell any, el ple de l’Ajuntament va aprovar la relació i valoració dels llocs de treballs. Aleshores, es va acordar la creació d’un complement de productivitat per a tots els llocs de treball que registraven diferències negatives entre el sou percebut anteriorment per realitzar la mateixa feina i les noves retribucions assignades, de conformitat amb la disposició transitòria quarta del Reial Decret 861/1986.
Més endavant, el 18 de maig de 2017, el ple municipal va acordar la modificació parcial del catàleg retributiu de 2002 i va substituir el complement de productivitat residual per un complement personal transitori de caràcter absorbible, a la vista de la regulació específica sobre aquesta matèria.
Amb tot, l’Ajuntament va mantenir l’esmentat complement a 26 treballadors i treballadores, entre funcionaris i laborals, perquè desenvolupaven tasques no previstes en la valoració de llocs de treball de 2002.
Aquesta situació es va mantenir fins al juny de 2019. Coincidint amb la diligència d’ordenació dictada el 3 de juny pel Tribunal de Cuentas, l’Ajuntament va suspendre cautelarment el pagament d’aquest complement fins a dirimir-ne la legalitat amb caràcter objectiu.
Al·legacions municipals
El 2 de setembre, l’Ajuntament va presentar un escrit d’al·legacions davant del Tribunal de Cuentas en què posava de relleu aquests extrems:
- En primer lloc, l’Ajuntament sosté que “la possible desnaturalització del complement de productivitat no comporta conculcació legal”, d’acord amb els antecedents del cas –en al·lusió a l’aprovació de la relació de llocs de treball de 2002 i la seva modificació el 2017– i la jurisprudència dels Tribunals Superiors de Justícia de diverses comunitats. En aquest sentit, l’Ajuntament reporta diverses sentències que reconeixen la possibilitat de “convertir el complement en objectiu i fix” i de seguir-lo pagant “fins i tot quan no existeix una prestació efectiva de serveis” en cas de baixa o en períodes no laborables, com pagues extraordinàries i vacances, “sense que això comporti sanció de nul·litat o anul·labilitat”.
- En segona instància, l’Ajuntament observa que la “en la definició de responsabilitat comptable que fa l’article 38 de la Llei Orgànica 2/1982, del Tribunal de Cuentas, és essencial que el menyscapte dels cabals públics es realitzi en el marc d’una acció o omissió contraria a la llei”. En aquest punt, el consistori recorda que el pagament d’aquests complements “està degudament emparat en els successius pressupostos municipals, aprovats, ferms i executius”, per la qual cosa no es vulnera la legalitat pressupostària ni la normativa comptable, atès que no haurien afectat el patrimoni públic ni obeirien a cap “conducta dolosa o negligent” per part dels responsables municipals. Per a l’Ajuntament, en definitiva, els complements de productivitat “eren una quantitat deguda des del moment en què el ple municipal els reconeix pressupostàriament com a retribucions de cara a l’exercici vinent i es genera el dret al cobrament de la nòmina” per part dels treballadors i treballadores.
- En tercer lloc, l’Ajuntament sol·licita la “caducitat i nul·litat” de les actuacions, ja que l’article 16 de la Llei 14/2008 estableix un termini màxim de 9 mesos perquè l’Oficina Antifrau resolgui els seus expedients, i en aquest cas van transcórrer més de 3 anys quan, l’abril de 2019, l’Oficina Antifrau va traslladar l’expedient al Tribunal de Cuentas. L’Ajuntament apel·la al “principi de seguretat jurídica, ja que no és comprensible ni raonable que l’Oficina Antifrau dilati les actuacions d’investigació ad eternum, no se sap amb quines motivacions”.
- En darrer terme, l’Ajuntament al·lega “indefensió” perquè l’Oficina Antifrau “no concreta el període afectat” pel pagament de la productivitat. En tot cas, i amb caràcter subsidiari, l’Ajuntament circumscriu el termini temporal a la presumpta responsabilitat comptable. Segons la disposició addicional tercera de la Llei 7/1988, de Funcionament del Tribunal de Cuentas, la retroactivitat prescriuria als 5 anys de la citada diligència d’ordenació del 3 de juny de 2019, la qual cosa en limitaria el període de juny a 2014 a juny de 2019.
Situació actual
En aquests moments, l’Ajuntament està a l’espera de conèixer si el ministeri fiscal es personarà com a part demandant perquè tingui lloc la vista judicial.
El 29 de setembre, el Tribunal de Cuentas va tancar una liquidació provisional de 109.969,54 euros, dels quals 98.277,89 euros corresponen a l’import reclamat i 11.691,65 als interessos del període 2014-2019.
Per últim, el passat 21 d’octubre la companyia asseguradora de l’Ajuntament va avalar aquesta liquidació provisional mitjançant la pòlissa de responsabilitat civil i patrimonial que té subscrita per als càrrecs electes.
Suport als alcaldes
Tot i que el ple municipal –que aprova el pressupost anual– i la Junta de Govern –que aprova les nòmines mensuals– són òrgans col·legiats, el Tribunal de Cuentas considera com a “presumptes responsables als alcaldes que s’han succeït en l’Ajuntament i que van acordar l’abonament dels complements de productivitat malgrat les objeccions manifestades per l’interventor”.
Per aquest motiu, el Tribunal reclama en concepte de reintegrament 84.539,82 euros a Andreu Bosch com a batlle fins a juny de 2019 i 25.429,72 euros al seu predecessor, Josep Botey, com a titular de l’alcaldia entre juny de 2014 i juny de 2015. Des de Compromís amb Teià-ERC i JxCat els donen suport i recorden que la situació, de facto, es remunta a 2002 i és comuna a altres mandats i equips de govern municipals.