
L’escrit fa el mateix advertiment als ajuntaments de Mataró i Vilassar de Dalt, i és comú al que van rebre la setmana passada els ajuntaments d’Alella, El Masnou, Premià de Dalt i Vilassar de Mar. En el text, la seva presidenta, Dolores Gómez del Pino, ordena que es dugui a terme la retirada “immediata” de la pancarta davant del risc d’incórrer en un “delicte de desobediència a l’autoritat”.
La instrucció se cenyeix estrictament al període electoral, d’acord amb els posicionaments presos per la Junta Electoral Central el maig de 2015 en relació a l’exhibició de banderes estelades. En concret, el nou acord considera que “les pancartes i els llaços grocs simbolitzen les aspiracions d’una part de la societat catalana, però no de tota”, i estableix que “els poders públics estan obligats a mantenir estrictament la neutralitat i, per tant, han d’abstenir-se de col·locar en edificis públics i locals electorals símbols que puguin considerar-se partidistes” coincidint amb la campanya electoral. Per últim, l’escrit de la Junta estipula que “les llibertats ideològiques i d’expressió són drets fonamentals de les persones, no dels governants”, que són els “únics obligats”, “de manera que els ciutadans poden exercir-los sense més restriccions que el respecte envers els altres”.
Per a l’alcalde, Andreu Bosch, aquest requeriment no modifica el posicionament institucional de l’Ajuntament de Teià, que el passat 23 de novembre va aprovar una moció demanant l’alliberament dels presos polítics que va comptar amb el suport de tots els grups del plenari: ERC-Compromís amb Teià, GT i PDeCAT.