L’Ajuntament de Teià ha retirat aquest matí del balcó del consistori la pancarta en què es llegia “Llibertat presos polítics i exiliats” per ordre de la Junta Electoral de la Zona (JEZ), a instàncies de Cs.
El passat 9 d’octubre, aquest partit va denunciar davant la JEZ que “la fachada del Ayuntamiento de Teiá luce con simbología independentista y partidista, con lazos y pancarta con la alusión ‘llibertat presos polític’ incumpliendo los numerosos acuerdos de la Junta Electoral Central de fecha 2 de octubre, de 11 y 18 de marzo de 2019”.
En el seu escrit, Cs argumenta que “dicha situación fáctica es contraria al principio de neutralidad de los poderes públicos que debe imperar durante todo el periodo electoral” i per això sol·licita a la JEZ que “ordene a la Alcaldía del Ayuntamiento de Teiá que proceda de manera inmediata al restablecimiento del cumplimiento” d’aquest principi.
Com ja va passar en ocasió de les eleccions espanyoles del passat mes d’abril, l’alcalde de Teià, Andreu Bosch, ha fet saber que la pancarta es tornarà a penjar després dels comicis del proper 10 de novembre.
Llibertat d’expressió
Durant la setmana passada, la majoria d’ajuntaments del Maresme van ser obligats per la JEZ a despenjar les pancartes de suport als presos polítics. Teià ha trigat uns dies més perquè hi va presentar al·legacions. Els arguments jurídics de l’Ajuntament es fonamentaven en quatre eixos:
1. La campanya electoral no exclou la difusió d’altres missatges de signe polític.
L’Ajuntament sosté que “la campanya electoral no exclou la difusió d’altres missatges de signe polític”, ja que “la difusió de missatges fonamentats en la preservació de valors democràtics i de drets fonamentals com el de la llibertat, tan sols poden ser legítimament restringits si està previst legalment i han de ser adequades, necessàries i proporcionades per a la protecció d’altres drets o béns constitucionalment protegits”.
Seguint aquest raonament, “la mera possibilitat que una reivindicació, en aquest cas favorable a la llibertat de determinades persones que es troben en situació de privació de llibertat, pugui incidir d’una forma o altra en l’electorat, es mostra com a hipòtesi insuficient per limitar l’expressió d’aquests missatges en període electoral”. En cas contrari, “s’obre la via a la prohibició de totes aquelles manifestacions públiques realitzades” per actors socials i polítics que no siguin directament efectuades per candidats i partits que es presenten a les eleccions.
2. Afectació a drets fonamentals de llibertat d’expressió.
Segons l’Ajuntament, “les limitacions que sol·licita genèricament el denunciant poden atemptar greument el dret fonamental de llibertat d’expressió reconeguda als empleats públics, i comportar un efecte desànim en l’exercici de drets fonamentals”. En concret, l’Ajuntament apel·la a “la llibertat d’expressió dels empleats públics”, en els termes previstos en l’article 20.1 de la Constitució espanyola i a la resolució del Síndic de Greuges de 17 de setembre de 2018 “pel que fa específicament a la col·locació de cartells i altres elements amb connotació ideològica a les dependències de les administracions públiques”.
3. Elements de connotació ideològica democràtica.
L’Ajuntament considera que “els símbols denunciats de cap manera no es poden identificar amb símbols partidistes prohibits. La millor prova és que l’autor de la queixa assenyala diversos grups polítics que utilitzen el mateix símbol, fent evident que el llaç no pertany en exclusiva a cap grup en concret, sinó que és transversal”.
“El Tribunal Europeu de Drets Humans també s’ha pronunciat sobre qüestions relacionades amb la llibertat ideològica en el seu vessant de llibertat religiosa i la neutralitat de l’Estat. De tota aquesta jurisprudència emergeix un principi en favor de la llibertat, sota la premissa primordial de permetre i no prohibir”.
4. Principi de neutralitat oberta.
L’Ajuntament nega que una pancarta demanant la llibertat de presos polítics i exiliats afecti negativament la imatge d’objectivitat que ha d’oferir l’administració. “Des d’una òptica de neutralitat oberta es pot considerar que aquesta pancarta és compatible amb l’objectivitat i la neutralitat ideològica de l’Administració” i manté “que així ho pot entendre la població” en favor de la proporcionalitat entre la neutralitat de l’Estat i l’equilibri d’altres interessos constitucionals com la llibertat ideològica.
Recurs desestimat
Ahir a la tarda, dia 15, la JEZ va comunicar a l’Ajuntament de Teià la desestimació de les seves al·legacions i va instar-lo al “cumplimiento immediato” de la seva resolució.
En concret, la JEZ afirma que “la exhibición por parte de un ayuntamiento en período electoral de pancartas, banderes, símbolos o signos que sean reconocibles e identificables por la ciudadanía como propios de una parte de las formaciones políticas que concurren a las elecciones” vulnera el principi de neutralitat política de les instituciones està prohibida per l’article 50.2 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General. A més, la JEZ puntualitza que “la libertad de expresión es un derecho individual de las personas, no de una entidad gobernante”.
Guerra de banderes
Aquesta matinada, ha estat sostreta la bandera estelada que hi ha a l’entrada del poble, prop de la rotonda de la Plana, i ha aparegut guixat el rètol d’adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).