L’alcalde de Teià, Andreu Bosch, va comunicar ahir al ple municipal que l’Ajuntament i la Generalitat han presentat sengles recursos de cassació contra la sentència de la sala tercera del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que declara nul de ple dret el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). En cas d’esdevenir ferma, la resolució deixaria sense efecte tant la normativa urbanística vigent des de 2016 com totes les figures de planejament derivat (Plans Parcials, Plans d’Actuació Urbanística i Plans de Millora Urbana) pendents de desenvolupar.
De moment, i després de diverses reunions de coordinació entre l’Ajuntament i la Direcció General d’Urbanisme, tant el consistori com la Generalitat han recorregut la sentència. L’Ajuntament ho ha fet davant del mateix TSJC i del Tribunal Suprem. En aquest darrer cas, es tracta d’una “via nova” recentment habilitada per l’administració de Justícia i, per tant, sense precedents ni jurisprudència.
Solucions transitòries
Les dues administracions es mostren molt cautes respecte d’una resolució favorable del cas i per això treballen ja en l’elaboració d’una nova proposta urbanística, a curt i mig termini. D’entrada, hi ha la possibilitat que la Generalitat dicti unes Normes Subsidiàries (NNSS) provisionals que regulin l’urbanisme a Teià mentre es reformula el POUM. Aquestes NNSS estarien basades en la normativa aprovada el 2016 i que ara la sentència hauria deixat en suspens. La idea seria fer el mateix amb el POUM per accelerar-ne la tramitació i sortir d’aquest impàs: “clonar” la major part de la documentació que regia fins ara i retocar únicament els aspectes imprescindibles per donar compliment a la sentència.
El 31 de març, l’alcalde, com a màxim responsable de la Regidoria d’Urbanisme, assistirà a una nova reunió dels serveis tècnics i jurídics de l’Ajuntament amb el secretari d’Agenda Urbana i Territori i la directora general d'Urbanisme per tractar sobre les NNSS. Bosch va explicar que “és una potestat de la Generalitat que s’ha aplicat en casos comptats, arran de sentències similars a Tarragona i Mollet”.
Cinc contenciosos
L’Ajuntament de Teià va iniciar l’any 2004 els treballs de revisió de l’antic Pla General d’Ordenació Urbana de 1990 per adequar-lo a la nova llei d’urbanisme de Catalunya i a les noves exigències socials pel que fa a l’obtenció d’habitatge social i a la protecció de l’entorn natural. El procés va culminar el 8 d’octubre de 2015 amb l’aprovació definitiva del nou POUM i amb la publicació, el 21 de juliol de l’any següent, d’un text refós, a requeriment de la Generalitat.
Des de llavors, el POUM ha estat objecte de cinc litigis promoguts per actors particulars en què la Generalitat era la part demanda i l’Ajuntament, la codemandada. De tots els contenciosos, les administracions n’han guanyat dos, n’han pactat un i n’han perdut dos més.
En el cas que ens ocupa, la sentència va ser comunicada el passat 2 de febrer; mesos després que l’Ajuntament hagués assolit un acord amb el demandant i estigués a punt de fer-lo efectiu a través d’una modificació puntual de planejament que comptava amb la “conformitat unànime de les parts”.
Per a l’alcalde, “ha estat una gran decepció, un gran daltabaix i un cop terrible que arriba a les portes d’un nou tràmit urbanístic amb les maquetes fetes i amb absoluta incomprensió pel fet que la part actora mantingués el contenciós. Costa trobar-hi la racionalitat perquè s’hi havia compromès”, va lamentar.
Valoració política
Bosch va admetre ahir que “la sentència és un trasbals molt important des del punt de vista urbanístic per a l’Ajuntament i per a tots els teianencs, i és també una llàstima perquè s’estava treballant amb la part actora i la Generalitat per redistribuir l’habitatge social en tres àmbits d’actuació, amb el sector del Portal Urbà inclòs, que va ser objecte d'una primer sentència del TSJC el maig de 2019”.
JxCat va qualificar de “terrabastall” la sentència del TSJC. El seu portaveu, Francesc Ribas, va afirmar que “el tema se’ns escapa perquè és molt tècnic i per això vam demanar una segona opinió jurídica”. Ribas va dir que “ara tenim el POUM a la UCI” i es va oferir per ajudar al Govern en allò que convingui “perquè es puguin reprendre les actuacions urbanístiques” que s’hi preveien. “Ens teniu al vostre costat”, va subratllar.
JxCat i GT van coincidir a “valorar de fer una audiència pública quan la pandèmia ho permeti, ja que tant important va ser l’aprovació del POUM com quan ens el tiren per terra”. L’alcalde va recollir el guant: “Hem començat a rebre peticions de visita i més endavant en farem una audiència”.
El regidor de Cs, David Basi, va agrair la informació facilitada pel Govern en les darreres setmanes. Tanmateix, Basi va assegurar que la sentència certifica “el fracàs polític i tècnic d’un POUM que va trigar més de vuit anys a fer-se i que dos anys més tard ja va ser objecte de modificacions”. Per a Cs, “el POUM està ferit de mort” i “per això serem responsables i voldrem participar del seu procés d’enterrament i de l’elaboració d’un de nou”.
Bosch va discrepar d’aquests qualificatius: “Personalment no ho visc com un fracàs, sinó com una clatellada anímica i com un cop contra l’interès públic. És una molt mala notícia, però abans d’anar a enterrament intentarem reconduir la situació tan bé com es pugui, per atenuar-ne els efectes, amb la complicitat dels grups municipals”. Bosch va lloar “la feina ben feta de molts tècnics municipals i externs, i de tots el governs municipals i grups municipals dels tres darrers mandats per haver arribat a l'aprovació inicial i a la provisional del POUM”.
El representant del PSC, Joaquim Roca, va recordar, precisament, aquells plens d’aprovació amb els tècnics presents. “Ens sap molt de greu”, va dir. “Esperem guanyar temps amb el recurs, si bé no estem segurs que prosperi”. Mentrestant, “demanem que ens tingueu en compte i compteu amb el PSC” per fer el nou planejament i “evitem fer modificacions en els propers 10 anys”.
Habitatge social
La sentència obliga, de facto, a aturar la implementació de la primera modificació puntual del POUM que afectava el Polígon d’Actuació Urbanística (PAU) número 17, a l’àmbit de les Basses, en espera de veure quin serà el recorregut dels dos recursos de cassació. La resolució del tribunal deixa també en l’aire dues modificacions més que s’havien de presentar al ple de març: la segona, que havia de reajustar distribució d’habitatge social entre diversos sectors, i la tercera, que havia de permetre l’obtenció de la titularitat pública de l’aparcament de can Bruguera.
La regidora d’Habitatge, Èrica Busto, va expressar el seu desencís perquè la sentència “allunya l’horitzó de materialització de l’habitatge protegit” previst al POUM. En cas de confirmar-se’n l’anul·lació, l’Ajuntament encara tindria atribuïda la titularitat de la parcel·la del Blanqueig per construir 18 unitats de protecció oficial i la possibilitat de fer-ne 15 més al capdamunt del carrer Fivaller i 8 de dotacionals als pisos dels mestres.
IMATGES: Les maquetes corresponen a les ordenacions edificatòries previstes, per aquest ordre, al Portal Urbà de la Riera, Vallbellida, Fivaller i can Bruguera.