La Laia és una dels tres finalistes al premi d'elecció popular al Teianenc de l'any de 2018. Des d'ahir i fins demà, publicarem una entrevista diària amb cadascuna de les persones que han estat proposades pels veïns i veïnes del poble, amb la finalitat de donar a conèixer tant el guardó com les raons d'aquestes nominacions. L'ordre d'aparició segueix un criteri merament alfabètic. Un cop llegides, podeu votar el candidat que us faci més el pes en aquest enllaç abans del 7 de novembre.Quants anys tens i a què et dediques?
Tinc 23 anys, estudio Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i soc fundadora i coordinadora del projecte Djouma, que treballa a Mali per l’educació i la salut, i a Uganda per l’empoderament de la dona.
Quina és la teva filosofia de cooperació?
A Djouma treballem amb contraparts locals, sense voluntaris. A Mali hem tingut una contrapart per reformar un centre mèdic i una altra contrapart per construir una escola bressol. I a Uganda tenim una tercera contrapart. Nosaltres, des de Djouma, ens n’encarreguem del finançament i la difusió.
No funcioneu com una ONG tradicional.
A Djouma creiem que aquí hi ha molta feina a fer i que no és necessari creuar el Mediterrani per fer un canvi positiu en el món. En el nostre cas, el disseny dels projectes els fa la comunitat local i aquí rau el seu èxit. A Uganda, per exemple, hi ha nou persones que impulsen un projecte per a l’empoderament de 900 dones: una coordinadora, dos assessors comptables per ajudar a crear grups d’estalvi cooperatius, tres formadors professionals de joieria, pastisseria i costura perquè aquestes dones puguin muntar el seus negocis, i tres dinamitzadors que fan les sensibilitzacions perquè les dones puguin parlar de temes com la violència de gènere, l’explotació o els embarassos infantils. Empoderant les dones, de rebot estem empoderant tota la comunitat.
Quin és l’origen del teu compromís social i humanitari?
Des de petita m’he fet amb la comunitat gambiana de Teià i tinc la sort que els meus pares m’han portat pel món i he vist algunes realitats que m’han impressionat. Quan estava a l’Institut, un home va venir a parlar de Mali i llavors vaig tenir clar que allò era el que jo volia fer. Quan vaig complir-ne 16 vaig trucar-lo i em va recomanar que esperés un parell d’anys. I als 18 vaig decidir marxar a Mali, on prèviament ja coneixia una noia a qui havia estat cuidant a l’hospital Sant Joan de Deu. Aquesta noia va tenir un accident a l’esquena i va venir aquí a operar-se.
Com us vau conèixer?
El mateix home de la barba blanca que havia fet la xerrada em va contactar per si volia fer companyia a aquesta noia, que tenia un any més que jo. Ella em va explicar moltes coses. Per això quan el 2014 vaig anar a treballar sobre el terreny com a voluntària em va acollir a casa seva, com una més. Parlo la seva llengua, el bambara, que és la llengua de la regió de Bamako, i faig vida com qualsevol habitant del país.
I a Uganda?
Vaig conèixer un noi que tenia la mateixa història i la mateixa manera d’entendre la cooperació que jo: no fer servir el voluntariat entre la comunitat local i empoderar-los. Vam decidir treballar plegats, i des de Djouma financem la meitat del projecte. I aquest estiu hi he estat supervisant, amb la coordinadora local.
Com t’organitzes per arribar a tot arreu?
És complicat. Dedico el 70% del meu temps a Djouma, però vull acabar els estudis de comunicació perquè aleshores el projecte rendirà millor i arribarà més lluny. Aquesta és la meva finalitat.
Quins plans tens per al futur?
Al maig me’n vaig a viure al Mali, definitivament. És el lloc on jo sento que he d’estar i on em sento realitzada.
Quina relació tens amb Teià?
Teià és la meva comunitat. Hi vaig arribar amb 4 anys i vaig anar a l’escola i l’institut públics. Allí va néixer aquesta espurna i gràcies al suport dels centres educatius, de l’Ajuntament i de l’Esplai fem campanyes de microdonatius, venda de calendaris, recollida de material i xerrades de sensibilització a adults i adolescents, que són les generacions del futur.
Què significa per a tu ser candidat al premi al Teianenc de l’any?
Va ser una sorpresa totalment inesperada. Al principi estava en xoc. Soc una persona a qui no li agrada lluir-se. Que la gent confiï tant en mi com per fer-ho públic, m’omple d’orgull com a membre de la seva comunitat.