Can Llaurador acollirà l’arxiu administratiu i les donacions particulars de Teià

Amb la inauguració aquest dissabte de can Llaurador, Teià culmina el procés de catalogació i conservació del seu fons documental mitjançant l’adequació d’un arxiu municipal. Serà un arxiu atès a demanda de l’usuari que contindrà documentació de 1960 fins a l’actualitat, a més dels llegats particulars dels fons Barrera i Batllori. La documentació històrica s’ha transferit a l’Arxiu Comarcal per assegurar-ne la conservació, seguretat i accés al públic.

Força major
“L’arxiu, a casa i en condicions dignes. La intenció primera del Govern municipal era destinar el gruix de can Llaurador a albergar l’arxiu històric”, explica el regidor de Cultura i de Patrimoni, Francesc Ribas. Però dues coses ho van desaconsellar: “les modificacions del projecte d’obres de can Llaurador introduïdes en l’anterior mandat, que van reduir la superfície destinada a aquest ús, i l’informe negatiu de la Generalitat”.

Per tal d’avaluar les possibilitats d’adequar-ne l’espai, l’Ajuntament va sol·licitar el dictamen d’un tècnic qualificat de la Subdirecció General d’Arxius i Museus. Així, l’octubre de 2015 el director de l’Arxiu Comarcal va efectuar dues visites d’inspecció, tant a can Llaurador com als edificis i dependències municipals on es guardava documentació pública: la Biblioteca, els baixos de la Cooperativa, els antics pisos dels mestres i l’Ajuntament. S’hi van detectar tres problemes: l’elevat volum de documentació existent, l’absència de cap mena de classificació i el seu mal estat de conservació.

Massa petit
La rehabilitació de can Llaurador ha reservat una sala i un despatx per a l’arxiu, a la planta baixa. L’informe de la Generalitat calcula que l’Ajuntament disposa d’un total de 800 metres lineals de documents i estima que can Llaurador resulta “a totes llums insuficient”. A més de la manca de capacitat, l’informe conclou que “can Llaurador no pot ser dipòsit per a la documentació històrica” sense efectuar abans les tasques pertinents de “conservació i recuperació de la documentació i de personal amb la formació específica d’arxivística amb una relació contractual estable davant l’ens titular del fons”. Aquesta situació obligava l’Ajuntament a buscar una alternativa i feia també avinent la necessitat d’eliminar, prèvia digitalització i aprovació del secretari municipal i de l’Arxiu Comarcal, tota la documentació de caire administratiu susceptible de ser desafectada en compliment de les Taules d’Avaluació Documental de la Generalitat.

Cessió reversible
Amb una població inferior a 10.000 habitants, Teià no té l’obligació segons la Llei 10/2001 de tenir un arxiu aconduït per un arxiver propi, però sí té el deure de conservar la seva documentació de forma adient i segura, així com de garantir-ne l’accés a la ciutadania. En aquests casos, la Llei contempla que els arxius comarcals de la Generalitat puguin assumir la custòdia temporal de la documentació històrica mitjançant un conveni de comodat aprovat pel ple. En el cas de Teià, la sol·licitud va ser acordada pel ple municipal del mes de març -amb el vot favorable d’ERC-Compromís per Teià i CDC, i el vot contrari de GdT- i el comodat va ser efectivament signat per ambdues parts el passat 7 de juliol a Mataró. “A tots ens dol perquè la sentim nostra, però es trobava dispersa i en un estat deplorable”, diu el regidor de Patrimoni.

El comodat s’estableix per temps indefinit, si bé l’Ajuntament pot sol·licitar el retorn temporal de part de la documentació dipositada i, fins i tot, la seva restitució total i definitiva de forma unilateral. Ribas no descarta aquesta opció, però la veu llunyana. “Quan vinguin temps millors i es pugui assumir econòmicament, es pot plantejar destinar tota la planta baixa de la masia a l’arxiu, ja que les altres dues sales no n’hipotequen l’ús: es tracta d’una sala polivalent i d’una altra per a reunions i conferències”.

Documentació històrica
La documentació històrica cedida a l’Arxiu Comarcal aplega un total de 50 metres lineals. Hi destaquen dos pergamins amb privilegis reials de l'any 1505, així com diversos plànols, padrons municipals i correspondència dels segles XIX i XX. Els llibres d’actes anteriors a 1960 ja han començat a ser digitalitzats; un procés feixuc que abastarà tota la documentació i que quedarà enllestit abans de 4 anys per tal de fer accessible tota la documentació per Internet.

Per arribar a aquest punt, l’Ajuntament ha hagut de contractar un tècnic arxiver autònom que durant els mesos previs ha classificat i catalogat tota la documentació abans d’identificar i transferir-ne una part a l’Arxiu Comarcal i de procedir a la supressió d’aquella que podia ser eliminada.

A banda dels costos associats a l’adequació de les dependències de can Llaurador en matèria d’obra civil, seguretat i climatització, l’Ajuntament ha destinat 9.000€ a la contractació d’aquest arxiver, 1.200€ a la desinfecció de la documentació afectada per fongs, i 24.600€ a la dotació de mobiliari específic. En concret, s’hi han instal·lat 205 metres lineals de prestatgeries mòbils i fixes amb armaris compactes ignífugs. En relació al projecte executiu també s’ha desplaçat de l’arxiu a la sala d’actes l’armari on hi ha les connexions de telecomunicacions de l’edifici, i s’ha protegit especialment el sostre per garantir la seguretat de la documentació i evitar-ne filtracions.