Des de mitjan gener, a Teià es duen a terme treballs de tala i extracció de pins pinyers afectats per la plaga de l’escarabat Tomicus destruens en el marc d’un programa per a la seva eradicació en què hi participa el Consell Comarcal, el Parc de la Serralada Litoral i l’Ajuntament de Teià i que està finançat a través de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
L’actuació, que és executada per una empresa especialitzada sota la direcció i supervisió d’enginyers forestals de l'Associació de Propietaris Forestals de la Serralada Litoral Central, ha suscitat les crítiques d’alguns veïns perquè la consideren excessiva.
També l’Ajuntament s’ha mostrat preocupat per l’abast de la tala, que en alguns casos afecta 8 de cada 10 exemplars. Tot i que la diagnosi ja va ser efectuada el mes de novembre i posteriorment contrastada pels tècnics de l'Associació de Propietaris Forestals i després pels del Departament d’Agricultura de la Generalitat, tant l’alcalde, Andreu Bosch, com la regidora de Medi Ambient, Montse Riera, s’han reunit diversos cops amb ells sobre el terreny per demanar aclariments i dissipar els dubtes.
De resultes d’aquestes inspeccions oculars es desprèn que la plaga afecta els boscos de coll de Clau i la Molassa en proporcions que oscil·len entre el 50 i el 80%, segons la qualitat del sòl i la fortalesa dels arbres. L’enginyer forestal del Parc, Joan Anglada, explica que “si bé en el moment de la tala algunes de les copes continuaven verdes, els arbres haguessin acabat morint. Si s’observen amb deteniment els troncs tallats es detecten nombrosos forats resinosos, signe inequívoc de l'entrada de l'escarabat Tomicus. És per això que cal tenir present que, per molt saludable que sembli l'arbre, el tronc pot estar ja afectat i l'arbre, condemnat”.
Els tècnics competents entenen que les mesures “poden semblar exagerades” a ulls dels veïns, però exposen que “són necessàries per al control de la plaga”, que es propaga en cercles concèntrics. “Si es vol erradicar el focus de propagació ha de ser a base de tales intenses”, conclouen.
Anglada destaca “el valor paisatgístic de les pinedes de pi pinyer”, però recorda que “en la majoria de casos són una formació transitòria”, posterior a l'abandonament dels antics cultius i prèvia al creixement de l'alzina. Per aquest motiu creu que “aquells indrets afectats pel Tomicus on no hi hagi rebrot d'alzina haurem de plantejar-nos destinar-los o bé a espais oberts o bé reforestar-los convenientment per evitar problemes d'erosió”.
