La sequera i la calor dels darrers anys han exposat els pins pinyers a tres plagues diferents però amb una simptomatologia semblant, ja que totes es manifesten assecant les agulles dels arbres: la processionària del pi, el fong Thyriopsis halepensis i l'escolítid Tomicus destruens.
L'eruga de la processionària està escampada arreu i és fàcilment identificable per les bosses de color blanc pròpies de l'estat larvari, però ni ella ni el fong Thyriopsis halepensis no són mortals.
El fong té el seu origen en les condicions d'humitat i el poc aireig dels boscos massa densos. Es concentra sobretot al Baix Maresme i els seus efectes es diferencien de l'escarabat Tomicus perquè el primer asseca les fulles més antigues (les més properes al tronc), mentre que el perforador ho fa aparentment a la inversa: en atacar el flux de saba intern, les puntes són el primer que es col·lapsa.
El Tomicus afecta sobretot els boscos del centre i l'Alt Maresme, i s'escampa en taca d'oli. Aquest és, hores d'ara, el principal enemic del pi: un coleòpter d'entre 3 i 5 mm de longitud. Se'n diu barrinador perquè forada l'escorça del tronc i hi fa una galeria on diposita els ous. En eclosionar, les larves tallen la circulació de la saba i causen la mort de l'arbre. L'única solució es tallar els arbres afectats i retirar les seves restes perquè l'insecte no es reprodueixi i s'escampi.
Primeres reaccions
El passat 17 de juny informàvem que, segons càlculs del Consell Comarcal, al Maresme hi haurien al voltant de 1.500 hectàrees de pins afectades pel Tomicus. Davant d'aquest escenari, tots els nivells de l'administració han creat un front comú que engloba municipis, Consell Comarcal, Diputació i Generalitat amb l'objectiu de posar-hi aturador i sensibilitzar l'opinió pública. També s'han coordinat esforços amb els parcs de la Serralada Litoral i del Montnegre i el Corredor. És feina de les institucions i dels propietaris forestals no sols establir com es pot controlar la malaltia, sinó qui, com i en quina proporció assumirà, arribat el cas, el cost d'extracció de la fusta, ja que els arbres morts constitueixen un focus d'infecció i un veritable perill d'incendi.
Protocol d'actuació
Davant l'emergència, el Consell Comarcal ha fet arribar als ajuntaments un protocol d'actuació per informar la població. En el cas de la processionària es recomana recórrer als tractaments biològics, el fong no té tractament i en el cas del Tomicus ara per ara només són efectives les mesures silvícoles preventives: cal reduir el número d'arbres per tal d'afavorir la resistència natural i tallar i eliminar els arbres afectats mentre les larves són a dins, d'octubre a febrer.
El protocol descriu dos procediments, segons si els arbres afectats es troben en sòl urbà o en sòl no urbanitzable.
En tots dos supòsits, s'estableix l'obligació de tallar els arbres morts o afectats de forma irrecuperable pel Tomicus, entre l'1 de setembre i l'1 de febrer; així com la necessitat d'eliminar totes les restes llenyoses de més de 7,5 cm de diàmetre al més aviat possible.
En el cas de solars particulars, cal que el titular de la parcel·la sol·liciti el permís de tala a l'Ajuntament, que haurà d'informar-lo preceptivament. En el cas de finques forestals, cal demanar autorització al Departament d'Agricultura. En tot moment, les administracions podran ordenar d'ofici la tala i retirada de l'arbrat mort i de l'arbrat afectat que estimin oportú, així com ordenar aclarides i reduccions de densitats. Quan l'afectació sigui generalitzada, es podrà exigir la tala de tots els peus.
Ajuts als propietaris forestals
Fins al moment, el Parc de la Serralada Litoral és l'únic organisme que ha habilitat una línia d'ajuts econòmics per realitzar aquests treballs. Es tracta d'una partida de 70.000€ vehiculada a través de l'Associació de Propietaris Forestals d'aquest espai natural, que compta amb el suport de l'Oficina Tècnica de la Diputació (93 750 00 91). En aquestes actuacions es preveuen realitzar aclarides de millora en pinedes de pi pinyer i selecció de tanys d'alzina per tal de reduir la densitat i la competència entre arbres i afavorir-ne el vigor.
