El copilot culmina amb èxit el Rally Dakar 2026 en la categoria SSV i es converteix en “finisher” de la prova de motor més dura del món, portant el nom de Teià fins a les dunes de l’Aràbia Saudita.
El Rally Dakar no és només una cursa: és una prova extrema de resistència física, mental i mecànica que posa al límit persones i màquines. Acabar-lo ja és, per si sol, una gesta. I aquest 2026, Teià hi ha estat present gràcies a Pol Ros Vidiella (32 anys), copilot de Rally-Raid, que ha aconseguit completar el Dakar en la competitiva categoria SSV, reservada a buggys derivats de vehicles de sèrie.
Fill d’una família amb la benzina a les venes, en Pol Ros Vidiella ha viscut el motor des de petit. “Els meus pares ja van córrer junts: el meu pare com a pilot i la meva mare com a copilot. De fet, la meva mare no va deixar de córrer fins que va estar embarassada de mi”, explica. Una herència que ell resumeix amb un somriure: “Suposo que d’aquí em ve la benzina a les venes”.
De Teià al desert
Tot i competir en alguns dels escenaris més durs del planeta, en Pol no oblida d’on ve i assegura que part de la seva preparació neix ben a prop de casa. “M’agrada moltíssim el MTB i, sempre que ho puc combinar amb la feina, intento sortir a entrenar per la Serralada de Marina un parell o tres de cops per setmana. Estem en una ubicació privilegiada”, explica.
Aquest entrenament constant, combinat amb una intensa preparació física i moltes hores d’estudi de recorreguts, ha estat clau per arribar al Dakar. Un projecte que no es construeix en poques setmanes: “Ho portava treballant des del mes de març, amb entrenaments amb l’equip al Marroc, molta preparació física i una dedicació constant en l’estudi de les etapes”, relata.
Una carrera que posa a prova el cap
El Dakar és conegut per ser una cursa implacable. Cada etapa pot convertir-se en un malson, i el copilot de Teià ho va viure en primera persona. “L’etapa número 4 va ser la més dura: una etapa 100% de dunes on no vam escollir els pneumàtics adequats i el cotxe no traccionava gens”, recorda. El que havia de ser una jornada complicada va acabar convertint-se en una autèntica prova de supervivència: “Al quilòmetre 80 ja havíem trencat les dues corretges de recanvi i vam haver de completar 140 km de dunes en plena nit, sense veure més enllà de les llums del buggy”.
Van sortir a les vuit del matí i no van acabar fins a les nou i mitja de la nit. “Aquell dia, el cap comença a donar moltes voltes i costa molt mantenir la concentració. Has de fer molts cops de cap i repetir-te que te’n sortiràs, perquè si no el desert se’t menja”, explica. En aquest context extrem, el fet de ser dos dins del vehicle és fonamental: “La sort que tenim nosaltres és que som dos i ens podem anar donant ànims mútuament”.
El paper del copilot
Fa una dècada que en Pol es dedica professionalment a fer de copilot de Rally-Raid, però aquest 2026 ha estat especial. “Aquest any, per fi, he tingut l’oportunitat de participar en el Rally Dakar, el ral·li més dur del món”, afirma. El seu rol va molt més enllà de llegir un roadbook: “El meu paper era el de copilot o navegant, encarregat d’indicar el recorregut i marcar el ritme de navegació, però també m’ha tocat donar un cop de mà en la part mecànica quan ha calgut”.
La categoria SSV, en què competia, és una de les més disputades del Dakar. “Són buggys derivats de vehicles de sèrie, una categoria molt competitiva i amb una mecànica més propera a la producció”, explica.
La seva participació en el Dakar també té un inici singular. “Ha estat una història una mica surrealista, fruit de la coincidència, o del destí”, reconeix. A principis de novembre, tant ell com el pilot es van quedar sense projecte. “Un amic en comú ens va posar en contacte, i ens vam conèixer per primera vegada en persona a l’aeroport de Jeddah”. Pocs dies després, ja estaven compartint dunes i hores infinites de desert.
El suport de casa, més a prop que mai
Tot i la distància, en Pol no s’ha sentit sol. “Vam crear un grup de WhatsApp amb amics i familiars, i cada dia enviava un vídeo explicant com es plantejava l’etapa”, exposa. A la tarda, si la cobertura ho permetia, n’enviava un altre explicant com havia anat el dia. “Durant el dia, el meu pare i el meu tiet anaven informant de com evolucionava l’etapa”, afegeix.
També ha notat especialment l’escalf del poble. “Vinc d’una família de Teià de tota la vida, i tant al grup on compartia les meves vivències com a les xarxes socials hi havia moltíssima gent del poble seguint-ho. Això em feia sentir una mica més a prop de casa, tot i ser tan lluny”.
El moment culminant va arribar en creuar la línia de meta final. “Un somni fet realitat”, diu sense dubtar. Per a ell i la seva família, el Dakar sempre havia estat una cita sagrada: “Som una família de cremats de la benzina i el Dakar sempre havia estat el nostre moment de motor del Nadal”. Passar del sofà de casa al pòdium va ser un impacte emocional difícil d’explicar: “Trobar-me passant pel pòdium amb la medalla de finisher, envoltat dels pilots que havia vist tants anys per la tele… ha estat un somni total”.
Anècdotes del bivac i mirada al futur
El Dakar també deixa històries poc visibles a la televisió. Com la de l’etapa marató, al mig del desert: “Estàvem muntant la tenda quan vam veure que teníem una mica de cobertura i vam aprofitar per enviar missatges a la família”. En aquell moment, una persona de l’equip oficial Dacia buscava desesperadament connexió per descarregar un manual vital. “Li vam poder compartir internet, es va descarregar el manual i el copilot va arreglar el problema”. Petits gestos que, al Dakar, poden marcar la diferència.
I després d’haver conquerit el desert? En Pol ho té clar: “Ara ja estic enganxat al Dakar”. La idea és tornar-hi l’any vinent, si pot ser en una categoria superior. Si no, continuar creixent al costat del seu pilot i mirar cap al Campionat del Món de Rally-Raid 2027.
Un missatge al jovent de Teià
Conscient que pot esdevenir un referent, en Pol envia un missatge clar als joves del poble que somien en gran: “Que no tinguin ni el mínim dubte: que treballin, que insisteixin i que no tinguin por d’equivocar-se. Ja tindrem temps de descansar!”.
Amb aquesta participació al Dakar 2026, en Pol no només ha complert un somni personal, sinó que ha portat el nom de Teià fins a una de les competicions més exigents del planeta. “És un orgull haver pogut viure aquesta gran aventura representant el meu poble”, conclou. Un orgull compartit per tot Teià.